Ara i aquí del 26/11/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

L'Informatiu del 26/11/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 26/11/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

Sentit i Sensibilitat del 25/11/2025

El divendres a les 10 de la nit l’Arseni Garcia ens obra la porta als seus pensaments i reflexions combinats amb la millor música al “Sentit i Sensibilitat”. Escolta aquí el darrer programa.

La Particel·la del 25/11/2025

Com cada dimarts en Toni López fa entrar el món sardanístic a casa vostra amb acurada selecció de les millors sardanes al programa La Particel·la

El Show dels Esports del 25/11/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... temps era temps del 25/11/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 25/11/2025

Ona Maresme del 25/11/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ona Maresme del 25/11/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ara i aquí del 25/11/2025

(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Ara i aquí del 25/11/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Càpsules de salut del 25/11/2025

Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.

Actualitat de Tordera, tecnologia i societat

Visió general de l’episodi Aquest episodi dels Serveis Informatius de Ràdio Tordera combina actualitat local de Tordera, crònica nacional, espais d’anàlisi i un bloc tecnològic del programa Connecta’t / Ciberguia. Els eixos principals són: • Violència masclista i desigualtats de gènere (actes del 25N i dades de violència sexual) • Vida social i cultural de Tordera (premis literaris, televisió, donació de sang, Diversones Fest) • Debat territorial i seguretat (prolongació de la C-32, pla Campai contra la multireincidència) • Tecnologia i ciutadania (connectivitat, núvol, Neuralink, smartwatches, bretxa digital i seguretat en línia) 1. Obertura informativa i titulars locals Serveis informatius de Ràdio Tordera obren amb el focus posat en la violència envers les dones i l’agenda social i cultural del municipi. Temes destacats: • Acte institucional del Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones a la plaça de l’Església. • Reconeixements literaris a alumnes de Tordera a la mostra literària del Maresme. • Participació d’una torderenca al concurs televisiu Net i Polit de 3CAT. • Donació de sang a l’Escola Inés (Ignasi) Iglesias. • Diversones Fest, jornada per la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual. • Previsió meteorològica per als propers dies al Maresme. 2. 25N: Violència envers les dones i activitats de sensibilització 2.1 Acte institucional i missatge polític L’Ajuntament de Tordera s’adhereix al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones amb un programa que vol sensibilitzar, educar i reivindicar. • Acte central a la plaça de l’Església: - Lectura de manifest per part de l’Associació de Dones Tordarenques. - Acció teatral “No és No” d’Horacio Ladrón de Guevara. - Ofrena floral en memòria de les víctimes de violència masclista. • La regidora d’Atenció Social i Igualtat, Toni Garcia, remarca que: - No és un dia de celebració, sinó de conscienciació. - Encara hi ha massa dones assassinades per homes. - Moltes dones han de deixar casa, feina i entorn amb una llei que sovint no dona prou sensació de protecció. “No és una jornada de celebrar sinó de conscienciar… hem de continuar treballant per erradicar la violència.” 2.2 Activitats educatives i familiars Per reforçar la prevenció i l’educació en igualtat: • Narració de conte “Jo vaig amb mi” a l’Escola Brianxa, per a infants a partir de 4 anys, amb inscripció prèvia a tordera.cat. • Gimcana virtual “Tria la teva aventura” (projecte Pixes) al Casal de Joves i als instituts per treballar la prevenció de violències digitals 2.0. • Missatge de fons: Tordera vol construir una societat lliure de violències masclistes i amb la igualtat com a pilar de la convivència. 3. Educació i cultura: èxits literaris torderencs 3.1 Premis a la mostra literària del Maresme Alumnat de Tordera destaca a la mostra literària del Maresme, amb obres premiades entre 27 municipis participants. • Recurs CIEI (suport intensiu d’escolarització inclusiva) de l’Escola Inés/ Ignasi Iglesias: - Alumnes premiats pel treball “El gat sense pilota” a la categoria de diversitat funcional. - Es destaquen noms dels alumnes participants, reforçant la idea de treball col·laboratiu i inclusió. • Jana Fernández, torderenca, aconsegueix el segon premi de poesia (3r i 4t d’ESO) amb “Les cadenes d’un amor presoner”. 3.2 Valoracions institucionals El regidor de Cultura, Pere García, subratlla: • Importància de seguir participant a la mostra per donar visibilitat al talent jove local. • Necessitat d’apostar per la lectura i l’escriptura com a capacitats clau a treballar en els joves. “És bo que… reconegui el talent dels joves i que seguim apostant per llegir i escriure.” 4. Participació mediàtica: Torderenca a “Net i Polit” La torderenca Cristina Llobet participa al nou concurs “Net i Polit” de la plataforma 3CAT, que busca la persona més neta i ordenada de Catalunya. Punts clau: • Llobet es defineix com una persona molt maniàtica amb l’ordre i la neteja, amb gallines i hort a casa, posant èmfasi en la sostenibilitat que també demana el concurs. • Destaca l’experiència de veure “com es fan les coses darrere de les càmeres” i conèixer molta gent. • Va al concurs amb la idea de guanyar, però no revela el resultat per no fer spoilers. “Jo em vaig presentar amb la idea de guanyar per descomptat… ja veureu el programa, no puc avançar res.” 5. Donació de sang a l’Escola Inés Iglesias L’Escola Inés Iglesias de Tordera organitza una jornada solidària de donació de sang amb el lema: “Una mica de tu pot ser molt per a mi” Aspectes destacats: • Data i lloc: al centre educatiu de l’Avinguda Països Catalans 3. • Horari: 9–13 h i 16–20 h, per facilitar la participació. • Impulsada pel Banc de Sang i Teixits i amb la col·laboració de l’alumnat de 6è de primària, que ajuda en tasques organitzatives i de sensibilització. • Emissió d’una falca publicitària feta pels mateixos alumnes, on animen la població a participar. • Es recorda que cal portar DNI i que la campanya compta amb suport de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Tordera, Ràdio Tordera i l’Escola Inés Iglesias. Missatge de fons: conscienciar sobre la importància social i vital de la donació de sang. 6. Diversones Fest: inclusió i discapacitat intel·lectual El Diversones Fest arriba a la seva quarta edició a la plaça de l’Església de Tordera. Objectius: • Reivindicar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. • Fomentar inclusió, diversitat, amistat i comunitat. 6.1 Programa d’activitats • 11.00 h – Jocs inclusius preparats per AFET, oberts a tots els públics. • 12.00 h – Lectura del manifest “Això sí que és per a mi” (Dincat), en el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Denúncia de prejudicis i barreres que dificulten la inclusió. Reivindicació del dret a participar plenament en la societat. • Concert-vermut amb l’artista i activista Fina (Festinamus), acompanyada per Rubén Martínez a la guitarra. • Vermut solidari a càrrec del grup de voluntariat internacional del Rusc. • Venda de productes elaborats pel Centre Ocupacional del Rusc per donar suport directe als seus projectes socials. 6.2 Significat del Diversones La psicòloga Aurora García (El Rusc) explica que: • El festival se celebra el dissabte proper al 3 de desembre (Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat). • És alhora festa i jornada reivindicativa: lectura del manifest, celebració, visibilització. “És com la celebració d’aquest dia reivindicatiu on fer una festa, llegir el manifest, i és un dia reivindicatiu.” 7. Mobilitat i territori: polèmica per la C-32 Els Comuns expressen el seu rebuig a la prolongació de l’autopista C-32 des de Tordera fins a Lloret de Mar. • Visita als paratges afectats (Tres Turons i Sant Pere del Bosc) amb la plataforma “Aturem la C32”. • El diputat Lluís Mijoler recorda que: - El projecte ja havia estat abandonat i tombat als tribunals per incomplir requisits ambientals. - En un context d’emergència climàtica, reobrir-lo és incoherent. • Es defensa un model de mobilitat més justa: - Preservar espais naturals. - Prioritzar persones i territori davant del vehicle privat. “Apostem per una mobilitat que preservi tant els espais naturals com la mobilitat de les persones i no la tendència al vehicle privat.” 8. Violències sexuals: dades de l’Hospital Clínic S’informa de l’augment de agressions sexuals ateses a urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona: • 665 casos des de principi d’any, un +6,5 % respecte el mateix període anterior. • Perfil dels casos: - Majoritàriament dones, però ja 1 de cada 10 víctimes és home. - Augment de violacions vaginals, anals i orals. - En dones, més lesions moderades o greus. • Llocs dels fets: - 6 de cada 10 en un domicili. - 1 de cada 10 a la via pública. - 8 % en locals d’oci nocturn. - Més agressions també a persones sense llar. • Només una tercera part de víctimes denuncien; la resta no ho fa per por. • 1 de cada 10 agressors estableix contacte amb la víctima per xarxes socials. • 1 de cada 10 agressions és grupal. • Prop de la meitat de les persones ateses no recorden totalment o parcialment els fets (possibles substàncies, xoc, etc.). 8.1 Crida de l’Hospital Clínic El director general Josep Maria Campistol qualifica la situació de “dramàtica” i fa una crida a: • Governants i ciutadania per treballar plegats contra aquesta xacra. • Considera que la societat està “malalta” en aquest tema i cal una correcció global. “La responsabilitat no és només nostra, sinó de tota la societat per desterrar aquesta violència masclista.” Relació amb el 25N: reforça el missatge de l’informatiu sobre la gravetat estructural de la violència masclista. 9. Seguretat i pla Campai contra la multireincidència S’ofereix balanç del pla Campai del Departament d’Interior per combatre la multireincidència delictiva. Dades principals (primers 6 mesos): • 470 persones detingudes, amb més de 4.000 antecedents acumulats. • Dispositius en 28 municipis de Catalunya. • Identificats 4.000 delinqüents actius amb risc de persistir. • 8 de cada 10 són a l’àrea metropolitana; 22 % a la resta del territori. 9.1 Valoració institucional La consellera d’Interior Núria Parlón afirma que: • El pla Campai “ha vingut per quedar-se”. • És eficaç contra la multireincidència i millora: - La resolució policial. - La percepció de seguretat ciutadana. - La confiança d’alcaldes i alcaldesses en l’eficàcia policial. Els Mossos d’Esquadra defineixen el perfil del multireincident: • Persona oportunista que delinqueix a prop de casa per amagar ràpidament el botí. • Sol actuar sempre a la mateixa zona, de manera que no hi ha desplaçament de la delinqüència quan s’actua en un punt concret. 10. Meteorologia: refredada general al Maresme El meteoròleg Joaquim Serra ofereix una previsió detallada per al Maresme. Punts clau: • Dimarts: - Matí amb cel força serè, però amb nuvolades a la tarda, sobretot al Maresme Nord. - Cel ennubolat i possibilitat d’alguna gotellada puntual a l’extrem nord. - Descens clar de temperatures (màximes 14–15 ºC, uns 5–6 ºC menys que el dia anterior). • Properes matinades: - Mínimes fregant els 0 ºC a l’interior del Maresme. - A la costa, 5–7 ºC. - Fred sec, amb molt poca precipitació. • Dimecres: - Domini del sol i ambient tranquil. - Màximes una mica més altes que dimarts, però encara baixes (12–13 ºC). • Dijous, divendres i dissabte: - Continuïtat de temps estable i sense pluja. • Diumenge: - Arribada d’una pertorbació amb vent sec de nord-oest. - De moment, no s’esperen pluges importants, però la previsió encara no és ferma. • Mar: maró de fons marcada, puntualment forta maror al matí, amb tendència a disminuir a la tarda. 11. Píndola d’opinió: Jordi Pujol i la memòria històrica La píndola d’opinió aborda la figura de Jordi Pujol i el seu procés judicial. L’articulista explica: • Té 54 anys i sempre havia estat detractor de Pujol (mai l’ha votat i l’ha criticat públicament). • Malgrat això, ara es veu defensant-lo davant el que considera un linxament de la dreta espanyola amb voluntat d’enfonsar-lo personalment i econòmicament. • Recorda que el procés judicial ha durat 11 anys, amb investigació gairebé prospectiva (incloent-hi gossos a casa de Jordi Pujol Ferrusola). • Sosté que Pujol no ha comès cap delicte de lesa humanitat, i que, amb 95 anys, la causa hauria d’haver estat arxivada. “Qui jutjarà Jordi Pujol seran els historiadors i historiadores de Catalunya. Visca Catalunya lliure!” La secció planteja el debat sobre proporcionalitat judicial, guerra política i memòria històrica. 12. Bloc tecnològic “Connecta’t / Ciberguia” L’última gran part de l’arxiu correspon al programa tecnològic Connecta’t / Ciberguia, amb diferents seccions orientades a fer més entenedor el món digital i a abordar-ne tant les oportunitats com els riscos. 12.1 Connectivitat: wifi, fibra, 5G i alternatives La primera secció se centra en la connectivitat a internet. Conceptes clau: • Diferència entre wifi domèstic i altres tecnologies: - Fibra òptica: “autopista de dades” que permet streaming en 4K amb poca latència. - 5G: gran velocitat i baixa latència, ideal per a dispositius mòbils, però pot consumir més bateria. - Ethernet: connexió per cable més estable que el wifi. • Solucions quan falla la connexió principal: - Tethering / sharing del mòbil convertint-lo en punt d’accés wifi. - Repetidors de senyal per millorar la cobertura a casa. - Connexió per satèl·lit en zones rurals sense fibra. • Missatge: conèixer les opcions “t’apodera” per adaptar la connexió a les necessitats de cadascú. La secció tanca amb preguntes als oients sobre com valoren una connexió impecable i si han tingut experiències desastroses per culpa d’internet. 12.2 El núvol: emmagatzematge i sincronització La secció “Absolutament tot” es dedica al núvol (cloud computing): • Explicació senzilla del núvol com un “disc virtual” on es poden guardar: - Fotos, documents, vídeos, còpies de seguretat, etc. • Serveis populars: Dropbox, Google Drive, iCloud. • Beneficis principals: - Alliberar espai al mòbil i ordinador. - Sincronitzar arxius entre dispositius (començar un document al PC i seguir-lo a la tauleta, fotos que apareixen automàticament a l’ordinador, etc.). - Accés als arxius des de qualsevol lloc amb internet. - Facilitar la compartició de documents amb amics o companys de feina. - Alguns serveis ofereixen còpies de seguretat automàtiques. • Model de servei: - Espai gratuït inicial, amb opcions de quota de pagament per ampliar-lo. - Recomanació de llegir els termes i condicions. • Comparació amb el passat: abans calien CDs, DVDs i discs externs amb risc de pèrdua; ara el núvol fa que els records siguin més segurs i accessibles. Missatge final: començar amb els serveis gratuïts existents i explorar les possibilitats per fer la vida digital més fàcil. 12.3 Neuralink: xips cerebrals i ètica A Ciberguia es tracta el tema de Neuralink i la fusió cervell-màquina. Punts essencials: • Neuralink ha desenvolupat un implant cerebral de la mida d’una moneda que es col·loca al cervell. • Primera persona implantada (Nolan Arbaugh) ha aconseguit: - Moure el cursor d’un ordinador amb la ment. - Jugar a videojocs com Mario Kart sense mans. • Potencials aplicacions: - Ajuda a persones amb paràlisi per recuperar autonomia (escriure correus, controlar un telèfon, gestionar una casa domòtica, etc.). - Possibilitat de restaurar visió, facilitar la comunicació a persones que no poden parlar, etc. • Aspectes ètics i riscos: - Privacitat de la ment: qui tindrà accés a les dades cerebrals? - Regulació insuficient respecte a la velocitat del progrés tecnològic. - Por a un possible “Gran Germà mental” si no s’estableixen límits clars. “Neuralink obre una porta a un futur prometedor per a la medicina i la tecnologia, però també planteja reptes ètics que hem d’abordar com a societat.” Es pregunta als oients si es farien un implant cerebral per millorar la vida o capacitats físiques i quins lí mits posarien. 12.4 Smartwatches i salut digital Una altra secció tracta les funcions de salut dels smartwatches (Apple Watch, Samsung, etc.). Funcions destacades: • Mesura de l’oxigen en sang (SpO₂) com a indicador de salut respiratòria. • Monitoratge de pulsacions en temps real, amb: - Detecció de ritmes cardíacs irregulars. - Alertes en cas d’anomalies. • Funcions addicionals: - Monitoratge del son i del nivell d’estrès. - Exercicis de respiració guiada. • S’insisteix que: - És com tenir un petit electrocardiograma al canell, però no substitueix un metge. - Són eines de prevenció i autoconeixement, no diagnòstics. Missatge de fons: aprofitar aquestes eines per entendre millor el propi cos i millorar hàbits de salut, sempre amb criteri i supervisió professional quan calgui. 12.5 Bretxa digital, infoxicació i seguretat en línia L’últim tram de Ciberguia baixa al terreny concret de Tordera i els problemes digitals reals de la ciutadania. 12.5.1 Bretxa de connectivitat i exclusió • Hi ha zones de Tordera (masies allunyades, barris com Sant Pere de Riu) on la fibra òptica no arriba i la connexió és molt deficient. • Això afecta: - Teletreball, escola en línia i tràmits digitals, deixant la gent aïllada. • Gent gran i persones amb poca formació digital: - Dificultat per entendre mòbils intel·ligents, cites mèdiques en línia, tràmits amb l’administració, pagaments digitals o bizum. • Es parla de la bretxa digital i del risc que una part de la població quedi enrere. • Es destaquen tallers i programes d’inclusió digital a Tordera per ajudar la gent a aprendre (videotrucades, ús del mòbil, etc.). “El problema existeix, però la solució comença amb l’educació i la voluntat per ajudar.” 12.5.2 Infoxicació i fake news • Es planteja el problema de la sobrecàrrega d’informació i les fake news. • Les xarxes socials i aplicacions de missatgeria (WhatsApp) difonen notícies difícils de verificar. • Exemples humorístics (dinosaure a la plaça del poble) serveixen per il·lustrar com les notícies falses apunten a les emocions i creen un “món paral·lel” més atractiu que la realitat. • Efectes: - Estrès mental per haver de desmentir constantment rumors. - Sensació de col·lapse per l’excés d’informació. Es demana als oients si s’han sentit exhaurits per l’excés d’informació i si consideren que la web de l’Ajuntament és prou fàcil d’usar. 12.5.3 Phishing, estafes en línia i protecció de dades • Es posa èmfasi en la seguretat digital: Metàfora: la contrasenya del correu és com la clau de casa. Explicació del phishing: correus o missatges falsos que suplanten empreses (fins i tot comerços locals) per robar dades i diners. Exemples: un enllaç fals que sembla d’una empresa de Tordera (com un forn) i que, si es clica, pot comprometre dades bancàries. • Es recorda que: Tothom pot caure en estafes, fins i tot persones amb alta formació acadèmica. Les empreses i comerços acumulen dades personals quan paguem amb targeta o comprem en línia; cal saber quins drets tenim i ser prudents. • Es convida els oients a explicar si han tingut problemes de seguretat en línia o si s’han sentit exclosos de la tecnologia. Missatge final: la tecnologia ha de ser una oportunitat per a tothom a Tordera, però això exigeix consciència, educació i ajuda mútua. 13. Tancament i continuïtat de la programació L’arxiu es tanca amb: • Menció a Ràdio Tordera com a “l’emissora que t’escolta”. • Comiat de l’informatiu i del programa, amb diversos “Fins demà!”. • Inserció musical i connexió amb el Butlletí horari (Notícies en Xarxa a les 11 h). El conjunt reflecteix una emissora de proximitat, amb fort arrelament a Tordera, que combina informació local, crònica nacional, opinió i divulgació tecnològica en un sol podcast.

La revista de l'infomatiu del 25/11/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

La tornada del 24/11/2025

El Show dels Esports del 24/11/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... a 3 bandes del 24/11/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Vida, família i superació amb Francesc Fontana

Resum general Aquest episodi de Conversa a la vora del foc amb Francesc Fontana és un viatge vital molt intens i humà, ple de memòria històrica, família, malaltia, discapacitat, resiliència i amor de parella. Al llarg de la conversa, el convidat explica com, des d’una infantesa humil a Barcelona fins a la jubilació, la seva vida ha estat una autèntica carrera d’obstacles on la clau ha estat: • La tenacitat i la perseverança davant les dificultats econòmiques, familiars i de salut. • L’amor i el treball en equip amb la seva dona, la Marimar, amb qui comparteix tots els processos vitals. • L’educació d’una filla sorda amb problemes inicials greus, que acaba aconseguint autonomia, feina qualificada i una família pròpia. • Una vocació professional construïda des de l’electrònica domèstica fins a la biomedicina (respiradors i ventilació mecànica) i, finalment, el voluntariat internacional. La conversa combina records personals, context històric de postguerra, reflexions sobre la felicitat, la paternitat, la mort, l’amor i el sentit de l’herència que deixem als altres. 1. Infantesa, família i postguerra 1.1. Naixement, televisió i primers records • Francesc neix a Barcelona el mateix any que neix la televisió espanyola (Televisió Espanyola), al 1956. • El seu pare, mestre electrònic a Philips, muntava ràdios i televisions de kit a casa: - Compraven peces amb vàlvules. - Les muntava al seu taller casolà. - Provaven els aparells agafant senyal de la RAI i de la incipient TVE. • Quan ell va néixer, la gent anava a casa seva i no sabien si venien a veure el nadó o aquella “caixa” nova que era la tele. "No sé si jo vaig ser el centre d'atenció o era la tele. Vam entrar en competència." 1.2. Germans, pèrdua i impacte emocional • Són quatre germans: ell és el segon. • El seu germà petit (7 anys menys) mor als 54 anys de càncer de pulmó després d’11 mesos des del diagnòstic. • Defineix aquesta mort com el cop més dur en relació amb la mort, més que la dels pares, perquè "no toca" morir tan jove. • Reflexiona sobre com, tot i el poc temps de malaltia, el patiment va ser real i intens. 1.3. Pares, guerra civil i conseqüències • Els pares són fills de la guerra civil i perdedors del bàndol republicà (rojos): - Dos avis moren a la guerra, pel costat republicà. - Familiars anarquistes a França (una tieta exiliada). - Un avi que intenta fugir de totes les guerres però hi acaba anant igual, desapareix el 1939; la família no sap si va morir o va acabar a França o Alemanya. • La mare treballava a Philips en cadena de muntatge; el pare, tècnic, i l’àvia va lluitar perquè ell estudiés. • Parlen de la fam de postguerra i de com això marca la manera d’educar els fills: - El pare i la mare els atiborraven de menjar per por que passessin gana. - El narrador explica que li va costar molt perdonar això fins que va entendre el trauma de la gana i la guerra. "Comprens els teus pares quan tu ets pare. Els nens no neixen amb llibre d'instruccions." 1.4. Disciplina materna i records d’educació • Mare molt exigent i disciplinada, que feia de mare i de pare. • El pare anava “a remolc” de les decisions d’ella. • Malgrat la duresa d’algunes frases ("gana hauries d’haver passat"), diu que no té cap queixa dels pares i que sempre han estat germans ben avinguts. 2. Joventut, sexualitat, parella i casament precoç 2.1. Adolescència i relació amb l’altre sexe • Comparteixen la idea que la seva generació va tenir una relació complicada amb el sexe i l’afectivitat: - El primer petó es vivia com un tràmit obligat més que no pas com una experiència desitjable. - Qualsevol imatge lleugerament eròtica (una dona en sostenidors en una revista) era impactant. • Francesc explica una anècdota a França amb 15 anys, on no entén una invitació sexual disfressada de conte, i anys després s’adona de l’oportunitat perduda; ho llegeix com a innocència (ara diu "tonto"). 2.2. Relacions tòxiques i naixement de la parella actual • Tant ell com la seva dona, la Marimar, provenen de relacions anteriors tòxiques o tormentoses. • Trenca amb la nòvia, la Marimar amb el nòvio, i es consolen mútuament; d’aquest consol neix la seva primera filla. • Es casen molt joves: - Ell amb 20 anys. - La Marimar amb 16. "Ens vam consolar i fins avui encara ens continuem consolant." 3. Escola, jesuïtes i estudis de química 3.1. Millora econòmica familiar i ascensor social • La família passa de classe baixa a una certa estabilitat gràcies a: - Botiga d’electrodomèstics i taller al soterrani. - Boom dels anys 60 de la televisió i electrodomèstics. • Es traslladen a un àtic ampli al carrer Calàbria (Barcelona) i decideixen invertir en la seva educació. 3.2. Jesuïtes de Sarrià: educació i contradiccions • L’envien als Jesuïtes de Sarrià, on fa tot el batxillerat i el COU. • Valora positivament: - L’educació en la responsabilitat i la disciplina. - La solidesa acadèmica: "eduquen bé els jesuïtes". • Però també denuncia: - La presència de capellans que després han estat acusats d’abusos a menors; alguns havien estat professors o directors seus. - La sensació de traïció moral respecte al discurs que li van transmetre. "Resulta que ells són els primers de tirar la pedra." 3.3. Elecció de carrera: electrònica o química • Des de petit li agrada molt l’electrònica (soldador, estany, taller del pare), però també la química. • Decideix estudiar Química al Químic de Sarrià (Escola de Química dels jesuïtes), considerada molt exigent i cara. • Disfruta especialment: - Les moltes hores de laboratori des de segon. - Les assignatures tècniques, on treu molt bona nota especialment en electrònica. 3.4. Col·lapse econòmic familiar • Paral·lelament, el negoci familiar cau en crisi greu: - Massa competència en el sector. - Expansió massa ràpida (dues botigues, taller a Castelldefels). - El pare recorre a “pilotes” (lletras bancàries falses) i acumula un deute d’uns 8 milions de pessetes a mitjans dels 70. • Per pagar-ho caldria vendre pis de Barcelona i casa de Castelldefels, quedant-se sense res. • Això impacta directament en la possibilitat de seguir pagant el Químic de Sarrià. 4. Embarassos, crisi familiar i crèdit per estudiar 4.1. Embaràs de la germana i reacció de l’entorn • La seva germana gran es queda embarassada; el nòvio desapareix i no vol saber res. • La família accepta el nen (l’Eddy) com un més; ells mateixos el viuen com un germà més. • La botiga és com un poble i hi ha xafarderia: la gent pregunta a la germana si sap qui és el pare, etc. 4.2. Embaràs de la Marimar i xoc als pares • Quan ell fa tercer de Química, la Marimar es queda embarassada. • Per als pares, que ja han passat una filla mare soltera, és un cop fortíssim: el fill “bo”, amb futur acadèmic, també deixa prenyada la nòvia. • La mare, desbordada, arriba a dir que no els vol a casa; acaben vivint tots apilats en un pis de 46 m², ple de goteres, amb: - Francesc i Marimar. - La primera filla. - La germana i el seu fill. 4.3. Crèdit d’estudi i continuïtat de la carrera • El pare li diu clar: si vol seguir estudiant, ja no li pot pagar la carrera. • Demana un crèdit per estudiants a la Caixa: - No paga mentre estudia. - Comença a retornar en acabar els estudis. • Continua al Químic de Sarrià fins a cinquè, tot i les dificultats: - Treballa de tot: transport amb furgoneta, pintar pisos, netejar piscines, ajudar al taller del pare, classes particulars, etc. 4.4. Assignatures pendents, TFC i límit estructural • En acabar cinquè: - Li queden 3 assignatures pendents (Química Orgànica, Termodinàmica Estadística, Operacions Bàsiques i Enginyeria). - Només es podia iniciar el Treball Fi de Carrera (TFC) si en faltaven com a màxim dues. • Sense TFC no hi ha llicenciatura i, a més, llavors no hi havia convenis de convalidació amb la Facultat. • Això, sumat a l’obligació del servei militar i la necessitat de mantenir la família, fa pràcticament impossible acabar la carrera. 5. Mili, salvació per la família i llei d’objectors 5.1. Crida a files i angoixa • Acabat cinquè, li caduquen: - La pròrroga d’estudi. - Comença a vèncer el crèdit. • Li toca fer la mili a Còrdova (Cerro Muriano o Cerro Muriano/Avejo). • Explica el moment del “petate” a la Caixa de Reclutes, amb la lectura d’antics judicis militars (consells de guerra i penes de mort) i el clima sinistre que encara s’hi respirava. 5.2. Nova llei i alliberament • Just en aquell moment surt una llei que permet lliurar-se del servei militar a: - Casats amb fills. - Objectors de consciència. • Ell surt a la filera com a casat amb fills. • Triga dos anys a obtenir l’alliberament definitiu, però finalment se’n lliura. • Detall clau: la seva primera filla neix quan ell encara té 20 anys, i a la caixa hi entrava als 21. Per un mes i dos dies es salva d’haver “entrar en caixa” abans del naixement, cosa que li hauria complicat la vida molt més. "El dia que vaig sortir amb la blanca vaig veure un túnel amb una llum a fora, impressionant." 6. La història de la Laia: malaltia, diagnòstic i superació (Aquest és el nucli emocional del podcast.) 6.1. Un part complicat i una infecció greu • Fent cinquè de Química i vivint en un pis minúscul i humit, neix la segona filla, la Laia, al gener. • El part és caòtic (de matinada) i la comadrona diu que “venen aigües verdes”, signe de patiment fetal, que després ella nega. • La nena neix molt petita i amb infecció greu. • La traslladen a una clínica amb UCI neonatal, on passa aproximadament un mes entre incubadores i cures intenses. 6.2. Reingrés, pronòstic fatal i salvació • Als 3 mesos, pateix una nova infecció amb deshidratació galopant. • La porten d’urgències a una clínica amb UCI neonatal; els diuen que aquests nens arriben i es moren i pràcticament la desnonen. • Quan entra el metge del matí, diu: "Això s’ha de lluitar." • Fan tot el possible, la reingressen en UCI i al cap d’un altre mes la nena es recupera. Però continua molt per sota de pes, "com un reset" constant. 6.3. Suspens vital i treball infinit • Entre infeccions i hospitalitzacions, la família viu al límit mentre ell: - Estudia cinquè. - Treballa de tot per mantenir família i crèdit. • La Marimar no pot treballar perquè: - Té una filla petita i una altra amb problemes mèdics complexos. - Ha de portar la Laia a visites, exercicis, teràpies. 6.4. L’error de diagnòstic: autisme • La nena no aguanta el cap, no evoluciona com toca. La mare ho veu clar i insisteix que hi ha alguna cosa greu. • Diversos especialistes arriben a diagnosticar-la com a autista: - Expliquen conductes típiques: balanceig, jugar amb un interruptor, etc. - Diuen que hi sent, però no vol sentir. • Francesc llegeix Bruno Bettelheim (La fortaleza vacía) i veu un documental dels 14 punts de l’autisme: - La Laia en compleix 7, però no els 14. - Ell pensa: “encara hi podem fer alguna cosa”. 6.5. La professional que ho canvia tot • Al centre del Paulino Castells, una doctora (el nom de la qual no recorda) els diu: "Aquesta cria no és autista. Potser és sorda, però autista no." • Això canvia completament el rumb de la seva vida. • Comencen un treball intens de psicomotricitat, estimulació, jocs, música, bombolles de sabó… Tot el que desperta respostes en la Laia. 6.6. La causa probable i el diagnòstic correcte • Dedueixen amb el temps que hi ha hagut una infecció intrauterina en un moment clau de formació fetal, probablement una varicel·la encoberta. • Les seqüeles principals: - Sordesa bilateral (una oïda pràcticament zero, l’altra amb restes). - Retina malformada en un ull. - Mandíbula malformada. - Una gran immaduresa neurològica inicial. • Als 3 anys confirmen que és sorda. A partir d’aquí, - La feina es focalitza: combinar el treball sobre la sordesa amb la recuperació de la maduresa neurològica. 6.7. Audiòfons, beques i gent bona • Necessita audiòfons. Un audioprotesista els mostra un aparell (tipus “transistor” amb cables a les oïdes) i els diu que val 60.000 pessetes (quan ells paguen 7.000 de lloguer). • Davant la seva impossibilitat de pagament immediat, l’home els diu: "La teva filla ho necessita, te l’endús i ja ens ho pagaràs." • Aquest gest és clau; després aconsegueixen una beca parcial que només arriba molt més tard. • A Castelldefels troben també monges belgues que accepten la Laia a l’escola infantil, tot i el cost elevat. • De tothom que els ajuda, només elles no arriben a cobrar-ho tot; opten per “oblidar” el deute. "Sempre hi ha bona gent en aquest món… i apareixen en el moment adequat." 6.8. Integració educativa i barreres reals • Al Centre Foniàtric de Barcelona els diuen que ja no eduquen nens sords perquè estem en època d’“integració”: els infants han d’anar a col·legis ordinaris. • La realitat: - Els col·legis no estan preparats: no coneixen la sordesa, no hi ha recursos, ni accessibilitat. - No es vol promoure el llenguatge de signes, insistint només en la paraula oral. • Organitzen recollida de signatures per aconseguir educació especial al col·le; troben rebuig o ignorància: - Una mare s’hi nega perquè "això és pels subnormals" i culpa la Laia de parlar malament i afectar el seu fill. - Paradoxa: més endavant és el fill d’aquesta dona qui necessita aquella aula d’educació especial. • Han d’escollir entre: - Logopèdia externa (fonamental per a la Laia). - Aula d’educació especial al centre. • Trien la logopèdia, renunciant a l’aula, tot i el cost organitzatiu i emocional. 6.9. Estudis postobligatoris i triomf educatiu • La Laia acaba l’escola bàsica i es plantegen què fer després: - Els experts diuen que no segueixi estudiant, però ells volen que continuï per exercitar llengua, parla i pensament. • A Castelldefels, les opcions són: administratiu, mecànica o delineació. - Mecànica, impossible. - Dibuix, tampoc. - Administratiu és poc recomanable per a una persona sorda. • Tot i així, fa un primer cicle administratiu: - Suspèn molt, però aprèn màquina d’escriure, què és una factura, un albarà…; maduració útil. • Després, un cop ha madurat més, pot anar a Barcelona: - Fa FP de Química (grau mitjà i superior). - Completa un mòdul d’Anàlisi i Control. • Avui treballa en un laboratori farmacèutic com a tècnica química. 6.10. Identitat sorda i vida adulta • Nivell altíssim de lectura labial: si li parlen de cara, vocalitzant bé (en castellà), segueix perfectament una conversa. • Parla amb una dicció particular, però se l’entén bé. • Aspectes culturals de la sordesa: - No entenen fàcilment el doble sentit, els jocs de paraules, molts acudits. - Quan la gent riu i elles no saben de què, sovint pensen que se n’enriuen d’ells, cosa que genera inseguretat. • La Laia es casa amb un home sord, amb més resta auditiva però pitjor lectura labial. • Tenen una nena oient i totalment sana, que avui té uns 12 anys: - És maduríssima i molt estimada per tothom. "La guinda del pastís: que la Laia pogués fer una vida normal i tenir un fill." 6.11. El sentit d’aquest recorregut • Per a uns pares d’un fill amb problemes greus, l’angoixa central és: "Què passarà el dia que nosaltres faltem?" • Per això, que la Laia sigui autònoma és, per a ells, la major victòria. • Francesc subratlla: - El valor de posar-se metes curtes, assolibles (primer dir una lletra, després “mama”, després llegir…). - La importància de la perseverança formigueta. - La necessitat de treballar conjuntament (ells, professionals, escola, família extensa). 7. Treball, biomedicina i vocació tardana 7.1. De l’electrònica domèstica a la biomedicina • Necessita una feina estable; la botiga del pare és inviable i ell no té contracte ni seguretat social. • Contacta amb empreses d’informàtica (com XARP) per programació (coneix BASIC i FORTRAN), però el gir decisiu ve amb: - Un client de la botiga, empresari de biomedicina, que vol establir a Catalunya i Balears la marca Temel (empresa valenciana de respiradors i màquines d’anestèsia). • Proposta: ell porta la part tècnica i de servei, el client la part comercial. • Comencen des de zero, amb un local que pinta ell mateix; al principi treballa per hores, combinant-ho amb altres feines. 7.2. Adaptació al món sanitari • La medicina li fa aprensió (malalts, UCIs, quiròfans), però ha de superar-ho. • S’especialitza en ventilació mecànica: - Estudia llibres com Fisiologia respiratòria aplicada de Nunn. - Rep suport de metges de l’UCI de Vall d’Hebron i d’anestesiòlegs com el Frank (Mallorca). • Fa guàrdies a l’UCI amb metges per entendre problemes clínics i adaptar la tecnologia al malalt. "Em vaig anar especialitzant en una cosa molt complexa per la medicina, que és la ventilació mecànica." 7.3. La marca Temel i el suport dels anestesiòlegs • Les màquines Temel (les “blaves” i després l’ergotrònic grisa) es fan molt populars a hospitals, UCIs i quiròfans de tot Catalunya i Balears. • Avantatges: - Són nacionals, fet que genera sentiment de proximitat i orgull. - Tècnicament són robustes, senzilles i ergonòmiques. - Ell ofereix un servei tècnic ultra-ràpid: si es pot, el mateix dia; si no, l’endemà. • Es crea una relació de confiança i estima amb molts anestesiòlegs: - El consideren un pal de paller del col·lectiu. - Ell els reconeix com a gent que també l’ha ajudat a tirar endavant. 8. Salut personal: l’uveïtis, la cataracta i continuar treballant 8.1. Uveïtis sobtada • En plena etapa de feina intensa i amb la Marimar embarassada del tercer fill, pateix una uveïtis greu a l’ull esquerre: - L’humor vitri es torna opac, com un mirall entelat. - Es desperta un diumenge “sense veure-hi” gairebé de l’ull. • A urgències ningú sap què és; fins que un metge més veterà identifica una uveïtis. 8.2. Un any d’incertesa i tractament • Passa gairebé un any amb la pupil·la dilatada, corticoides, moltes proves (tifoidea, etc.) i sense causa clara. • Visites a Barraquer, fotografies, estudis; li confirmen que és una patologia relativament rara i poc estudiada. • Tot aquest temps no pot deixar de treballar: continua conduint, anant a hospitals i reparant respiradors amb visió parcial. 8.3. Resolució espontània i cataracta • Un dia, sobtadament, es desperta i hi torna a veure. • Tant Barraquer com el seu oftalmòleg habitual es mostren sorpresos; no s’acaba de saber per què es resol. • Com a conseqüència, desenvolupa una cataracta precoç (33 anys) a l’ull afectat. • S’opera i aposta per una lents intraocular, tot i les reticències de Barraquer (mala experiència prèvia amb pèrdua d’ulls). • Li surt bé i, encara avui, porta aquesta lent i veu correctament. "A la teva vida tot t’ha sortit bé. El balanç final és molt bo." 9. Tercer fill, família extensa i sentit d’herència 9.1. El fill “buscat” i l’estabilitat familiar • Després d’anys centrats en la crisi econòmica i la situació de la Laia, amb ella ja més estable (10 anys), decideixen buscar un tercer fill. • Volien, si podia ser, un nen (Miguel Ángel, com Miguel Ángel Buonarroti). • Neix efectivament un nen i completen la família de tres fills. 9.2. El balanç familiar • Avui té: - 3 fills “genials“. - 3 parelles igualment estimades. - 7 nets, inclosa una bessonada final. • Ho considera el principal llegat que deixa al món. "El més important que deixem són 3 fills genials, amb 3 parelles genials i 7 nets fantàstics." 9.3. Amor de parella i citacions sobre l’amor • Llegeix una reflexió sobre l’amor: - Si estimes algú per la bellesa → desig. - Si per la intel·ligència → admiració. - Si per la riquesa → interès. - Si l’estimes i no saps per què → això sí que és amor. • Aplica això a la relació amb la Marimar, amb qui ha passat situacions extremes i continua junts. "Hem passat moltes aventures i continuem junts." 9.4. Què deixa quan es mori? • A banda dels fills i nets, diu que també deixa: - Coneixement compartit en llibres i articles de medicina i ventilació mecànica, inclosos alguns publicats als EUA. - Records professionals entre anestesiòlegs i metges. • Demana que, si algú el recorda, no es quedi amb la part negativa (enemistats professionals inevitables), sinó amb la positiva. "No tot es paga amb diners. Tot allò que es paga amb diners no té valor." 10. Reflexions sobre felicitat, obstacles i voluntariat 10.1. La felicitat segons Punset • Francesc cita Eduard Punset: la felicitat és un sentiment puntual, com la tristesa o l’alegria; no pots estar sempre feliç. • Des d’aleshores, quan nota una estona de felicitat, intenta impregnar-se d’aquell moment. • Diu que ara, jubilat, sent que “és el seu temps” i que està bé sol, tot i no estar sol: té família, nets, parella. 10.2. Autoestima, perseverança i obstacles • El conductor li destaca la gran autoestima i energia interna. • Ell hi afegeix: - Confiança en que se’n sortirà. - Perseverança i capacitat de treballar pas a pas. • Metàfora recurrent: "La vida és una carrera d’obstacles. El que s’ha de fer és saltar. I si caus, t’aixeques i tires endavant." 10.3. Treball en equip amb la Marimar • Reivindica el concepte de “fer equip” amb la seva dona: - Sense planificar-ho, es reparteixen les tasques: ella s’ocupa sobretot de cola i educació dels fills, ell de feina i economia principal. - Les decisions importants es prenen sempre conjuntament. • Fins i tot quan van a comprar, s’han especialitzat: cadascú sap què agafar i com omplir el carro de manera eficient. 10.4. Voluntariat al Senegal i aprenentatge humà • A partir dels 60 anys fa de cooperant al Senegal, tres vegades, reparant i adaptant respiradors Temel que encara funcionen després de 40 anys. • Aprèn que: - Ell hi va sobretot per ell mateix, a “rentar la consciència”. - Els locals no l’han cridat i els seus problemes profunds continuen quan ell marxa. - Cal entendre’ls i no esperar gratitud automàtica. • Amb el temps, entén millor el seu context i estableix amistats autèntiques al país. "Tu no els solucionaràs la vida. Tu hi vas per tu." 11. Amor, gratitud i tancament 11.1. Agraïments implícits • El conductor conclou que Francesc no sap prou la sort que ha tingut, especialment gràcies a: - La seva filla Laia, que tant li ha ensenyat. - La seva dona Marimar, a qui deu moltíssim. • Francesc respon que han fet "el que han pogut i més del que podien", i que la ment humana és brutal en situacions límit. 11.2. Valor de les coses gratuïtes • Cita un amic comú, Vicenç Montón, que li deia: "Si sapiguessis les coses gratuïtes que hi ha en aquesta vida..." • Ara, ja sense dependre tant dels diners, entén profundament aquesta frase. • Valora especialment: - Moments, relacions, gestos d’ajuda, amistats. - Tot allò que no es pot pagar amb diners. 11.3. Música com a banda sonora Al llarg del programa sonen diverses peces musicals i poesies que funcionen com a banda sonora emocional de la seva biografia: • Cançons romàntiques i nostàlgiques (com "Una rosa" de Henry Stephen). • Poesies sobre l’amor i la joia. • Fragments de Walt Whitman sobre el jo, la vida, la mort i la compassió. • Final amb Andrea Bocelli – “La voce del silenzio”, tancant simbòlicament el cercle sobre el silenci, les pèrdues i allò que mai s’arriba a perdre del tot. "Hi ha coses en el silenci que no m’esperava mai." (Bocelli, traduït lliurement com a idea final del programa) Temes principals tractats • Postguerra, fam i memòria familiar. • Relacions pares-fills, perdó i comprensió. • Adolescència, sexualitat i casament precoç. • Educació als Jesuïtes de Sarrià i contradiccions amb l’Església. • Crisi econòmica familiar i endeutament greu. • Embarassos no planificats i responsabilitat. • Crèdits d’estudi i impossibilitat d’acabar la llicenciatura. • Servei militar i alliberament per llei. • Naixement de la Laia, infeccions neonatals i diagnòstic erroni d’autisme. • Sordesa, estimulació precoç, logopèdia, audiòfons i integració escolar. • Sistema educatiu, prejudicis i manca de recursos per a la discapacitat. • Èxit educatiu i laboral d’una filla sorda. • Evolució professional cap a la biomedicina i especialització en ventilació mecànica. • Uveïtis, cataracta i salut personal. • Tercer fill, nets i sentit d’herència. • Felicitat, autoestima, resiliència i treball en equip de parella. • Voluntariat al Senegal i reflexió sobre la cooperació. • Valor de les coses gratuïtes i del que no es pot pagar amb diners. Interlocutors • Francesc Fontana (convidat) • Manel Caïssa (conductor de Conversa a la vora del foc) Tags • família • postguerra • guerra civil • pares • perdó • educació • Jesuïtes de Sarrià • Químic de Sarrià • química • electrònica • deute • crisi econòmica • crèdits d’estudi • servei militar • objector de consciència • maternitat • paternitat • embaràs • discapacitat • sordesa • autisme • logopèdia • integració escolar • audiòfons • superació personal • resiliència • ventilació mecànica • respiradors • biomedicina • UCIs • anestesiologia • salut ocular • uveïtis • cataracta • amor de parella • felicitat • autoestima • voluntariat • Senegal • fills • nets • memòria vital • Conversa a la vora del foc • Podcast Seccions de l’episodi 1) Presentació i joc d’efemèrides Inici: 5 Final: 209 Títol: Presentació de Francesc Fontana i efemèrides del seu any de naixement Resum: El conductor situa l’any de naixement del convidat a través de personatges famosos, obres literàries i pel·lícules, i recorda que aquell mateix any neix Televisió Espanyola. S’introdueix Francesc Fontana com a coetani del presentador i es tanca la introducció amb una primera peça musical. 2) Infantesa, televisió i família a la postguerra Inici: 271 Final: 602 Títol: Família, guerra civil i records d’infantesa a Barcelona Resum: Francesc recorda el taller del pare muntant ràdios i televisions de kit, l’arribada de la tele a casa i la competència entre el nadó i l’aparell. Explica la composició de la família, la mort del germà als 54 anys, i com la guerra civil marca els avis i els pares: avis morts o desapareguts, exili a França, entorn anarquista. Reflexiona sobre el fet d’“atiborrar de menjar” els fills per por de la gana i el procés de perdonar i comprendre els pares. 3) Educació, jesuïtes i formació universitària Inici: 618 Final: 1213 Títol: De l’Eixample als Jesuïtes de Sarrià i el Químic de Sarrià Resum: Descriu el canvi de situació econòmica familiar, la creació d’una botiga d’electrodomèstics i el trasllat a un àtic espaiós. Els pares el porten als Jesuïtes de Sarrià, on rep una educació exigent en responsabilitat però també conviu amb futurs capellans acusats d’abusos, fet que ara el fa sentir enganyat. Explica el dilema entre química i electrònica i la decisió d’estudiar Química al Químic de Sarrià, malgrat el cost molt elevat. 4) Joventut, relacions, casament i primers fills Inici: 800 Final: 1082 Títol: Adolescència, sexualitat i formació de la parella amb la Marimar Resum: A partir d’una cançó, parlen de com la seva generació vivia el sexe amb repressió i tràmits incòmodes. Francesc explica anècdotes de joventut (una invitació sexual no entesa a França) i com, després de relacions tòxiques, ell i la Marimar es troben, es consolen mútuament i acaben casant-se molt joves (20 i 16 anys), tenint la primera filla fruit d’aquell “consol”. 5) Crisi econòmica familiar, embaràs de la germana i crèdit universitari Inici: 1062 Final: 1830 Títol: Deute del negoci familiar, embarassos i crèdit per seguir estudiant Resum: Explica com el negoci d’electrodomèstics del pare creix massa, entra en crisi i acumula un deute de 8 milions de pessetes. La germana gran es queda embarassada i el nòvio desapareix; la família integra l’Eddy com un germà més. Quan ell fa tercer de Química, la Marimar es queda embarassada i els pares viuen un segon cop moral. Acaben tots en un pis ínfim i ple de goteres. El pare ja no pot pagar la carrera; Francesc demana un crèdit per estudiants i continua al Químic de Sarrià, mentre treballa en múltiples feines per sostenir família i estudis. 6) Cinquè de Química, assignatures pendents, naixement de la Laia i reversos de la vida Inici: 1921 Final: 2011 Títol: Final d’estudis, tercera crisi familiar i segon embaràs Resum: Ja amb crèdit i dues filles, arriba a cinquè de Química però acumula diverses assignatures suspeses, cosa que li impedeix iniciar el TFC i, per tant, graduar-se. Paral·lelament, la Marimar es torna a quedar embarassada tot i que li havien dit que ell podia ser estèril. Es fa evident la fragilitat del projecte universitari i familiar, mentre la cançó següent dona pas a un nou tram del “culebró” vital. 7) Naixement de la Laia, infeccions, UCI i risc vital Inici: 2132 Final: 2352 Títol: El naixement de la Laia i les primeres crisis de salut greus Resum: Francesc relata el naixement de la segona filla, la Laia, en un parc complicat, amb “aigües verdes” que indiquen patiment fetal. La nena neix molt petita i amb una infecció greu, passa un mes a UCI neonatal. Un cop a casa, recau als tres mesos amb deshidratació severa; a la clínica pràcticament la desnonen, però un metge la vol lluitar i aconsegueixen salvar-la de nou. Suggereix que és com un “reset” constant, mentre ell intenta acabar cinquè i sostenir econòmicament la família. 8) Servei militar, salvació per la llei i diagnòstic de sordesa Inici: 2352 Final: 2818 Títol: Crida a files, alliberament de la mili i descoberta de la sordesa de la Laia Resum: Amb cinquè acabat però sense TFC, li caduquen pròrrogues i comencen a vèncer els crèdits; és cridat a la mili a Còrdova. Explica l’ambient sinistre de la Caixa de Reclutes i com una nova llei permet als casats amb fills i objectors lliurar-se’n. Per pocs dies se’n surt i, després de dos anys d’incertesa, queda alliberat del servei. Paral·lelament, la Laia no evoluciona, no aguanta el cap i diversos metges la diagnostiquen com a autista. Un equip del centre del Paulino Castells considera que no és autista i orienta cap a una problemàtica de maduresa i possible sordesa. Finalment, als 3 anys confirmen la sordesa bilateral i comencen un treball intens d’estimulació i logopèdia. 9) Treball amb la Laia, audiòfons, escola i gent bona Inici: 2818 Final: 3033 Títol: Estimulació precoç, audiòfons, guarderia i suport inesperat Resum: Relata el trasllat a Castelldefels, on hi ha més aire lliure però pocs serveis específics. Expliquen la recerca d’audiòfons (60.000 pessetes) i el gest generós de l’audioprotesista que els deixa l’aparell a compte. Detalla la beca que arriba tard i parcial, la guarderia de monges belgues que entenen el cas i els acaben perdonant part del deute. Francesc remarca com la vida els va posant al davant persones extraordinàriament bones just quan les necessiten. 10) Integració escolar, prejudicis i camí educatiu de la Laia Inici: 3179 Final: 3436 Títol: Integració sense recursos, logopèdia i estudis de química de la Laia Resum: Expliquen el fracàs del model d’“integració” quan no hi ha recursos ni formació: el Centre Foniàtric deixa d’ensenyar a nens sords i els obliga a integrar-los a col·legis comuns no preparats. La Marimar fa trajectes llargs amb autobusos entre Castelldefels i Viladecans per portar la Laia a logopèdia, mentre al col·le manca suport. Una mare rebutja signar per una aula d’educació especial i menysprea la Laia, però després el seu propi fill la necessita. Malgrat tot, la Laia acaba la bàsica i, tot i el pessimisme dels experts, fa formació professional: primer administratiu i després Química (FP1, FP2 i un mòdul). Avui treballa en un laboratori farmacèutic. 11) Vida adulta de la Laia, identitat sorda i maternitat Inici: 3436 Final: 3623 Títol: Autonomia de la Laia i la seva pròpia família Resum: Francesc detalla el nivell de lectura labial de la Laia, les dificultats dels sords amb el doble sentit i el risc que interpretin riures aliens com burla. Comenta la pel·lícula Sorda, que retrata bé aquest món. Explica que la Laia es casa amb un home sord i tenen una filla oient i sana. Per a ells, això és la culminació d’un camí: la filla sorda i amb problemes inicials greus és ara una dona autònoma, amb feina, parella i maternitat, i ells poden deixar de témer pel seu futur quan faltin. 12) Felicitat, resiliència i treball en equip amb la Marimar Inici: 3801 Final: 4165 Títol: Què és ser feliç? Obstacles, autoestima i equip de parella Resum: A partir d’una poesia sobre l’amor, entren a parlar de la felicitat arran d’una frase d’Eduard Punset: la felicitat és un sentiment puntual, com la tristesa. Francesc explica que, des que ho va entendre, procura ser conscient i impregnar-se de cada moment feliç. Parla de la seva jubilació com “el seu temps” i insisteix que es pot estar bé amb un mateix. El conductor subratlla la seva autoestima; ell parla de perseverança, confiança en sortir-se’n i de com amb la Marimar han format un equip espontani i eficaç, repartint-se les tasques sense planificació explícita. Diu que, davant els problemes, no han tingut temps ni de caure: només podien tirar endavant. 13) Fracàs formal de la carrera i salt professional a la biomedicina Inici: 4145 Final: 4398 Títol: No acabar la llicenciatura i iniciar-se en els respiradors Resum: Francesc reconeix que no acaba la llicenciatura de Química: li queda cinquè aprovat però no pot fer el TFC, i amb la necessitat de mantenir la família i el crèdit, és impossible continuar. Busca feina estable i, després de sondejar el món de la programació, un client li proposa entrar al camp de la biomedicina com a tècnic de respiradors i màquines d’anestèsia (marca Temel). Assumeix el repte tot i l’aprensió a la medicina. Es forma a fons, estudia fisiologia respiratòria aplicada i fa guàrdies amb metges per especialitzar-se en ventilació mecànica. 14) Expansió de Temel i relació amb els anestesiòlegs Inici: 4426 Final: 4696 Títol: Temel, respiradors i la confiança dels hospitals Resum: Expliquen com els respiradors Temel esdevenen omnipresents als hospitals de Catalunya i Balears. Són màquines robustes, nacionals, ergonòmiques i ben valorades pels professionals. El servei tècnic lliurat i ràpid (sovint abans que la màquina fallés del tot) li guanya el respecte i l’afecte del col·lectiu d’anestesiòlegs. Parlen de la presència de Temel a Olot, Mallorca i altres centres, i de la xarxa humana creada al voltant d’aquesta tecnologia. 15) Uveïtis, cataracta i continuar tirant endavant Inici: 4734 Final: 5042 Títol: Quan la salut falla: uveïtis, ceguesa parcial i lents intraocular Resum: Narra la irrupció sobtada d’una uveïtis a l’ull esquerre: es desperta un diumenge gairebé sense visió. A urgències no ho identifiquen; finalment un metge veterà posa nom al problema. Passa gairebé un any amb corticoides, pupila dilatada i sense saber la causa, mentre ha de seguir treballant. El problema es resol de manera inesperada, però li deixa com a seqüela una cataracta precoç que acaba operant-se amb una lents intraocular, malgrat els riscos que li exposen a Barraquer. La intervenció surt bé i encara porta la lent avui. Parlen de com, malgrat aquestes proves, el balanç global de la seva vida és molt bo. 16) Vida familiar consolidada, fills, nets i herència vital Inici: 5174 Final: 5315 Títol: L’amor, els fills i el que quedarà de Francesc Resum: A partir d’un text sobre què és l’amor, Francesc parla de la relació amb la Marimar i de tot el que han passat plegats. Quan el conductor li pregunta què deixarà quan mori, ell destaca tres fills i set nets meravellosos, amb parelles igualment estimades. Esmenta també la seva petja professional en llibres i articles de medicina aplicats a la ventilació mecànica. Admet que hi ha gent que no l’estima, però desitja que el record que perduri sigui el positiu. 17) Voluntariat al Senegal i aprendre a ajudar sense paternalismes Inici: 5505 Final: 5635 Títol: Cooperació al Senegal: qui ajuda a qui? Resum: Explica que, a partir dels 60 anys, fa tres viatges al Senegal com a cooperant, adaptant respiradors Temel perquè funcionin de manera fiable en un entorn amb pocs recursos. Descobreix que els locals no l’han cridat i que ell no els arreglarà la vida: hi va sobretot per ell mateix, a “rentar la consciència”. Amb el temps entén millor la seva realitat, es treu el paternalisme i estableix relacions més horitzontals i autèntiques. Els respiradors continuen funcionant i donant servei. 18) Tancament: gratitud, coses gratuïtes i música final Inici: 5660 Final: 6125 Títol: Agraïments, sentit de la vida i “La voce del silenzio” Resum: El programa es tanca amb la cançó “Una rosa” d’Henry Stephen, que Francesc identifica com un record de joventut, i amb el conductor reconeixent la sort que ha tingut gràcies, sobretot, a la seva dona i la seva filla. Francesc insisteix que han fet el que han pogut i que la ment humana és sorprenentment forta. Recorda la frase d’un amic sobre les moltes coses gratuïtes de la vida. L’episodi acaba amb “La voce del silenzio” d’Andrea Bocelli, que simbolitza la relació amb el silenci, les pèrdues i allò que, en el fons, mai es perd.

Històries de tarda del 24/11/2025

Ona Maresme del 24/11/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Divine i 40 anys de Max Mix

Resum general del programa Hot Dance 80 presenta una edició dividida en dues grans parts: • Monogràfic dedicat a Divine dins la secció Història del High Energy • Especial 40è aniversari del Max Mix, amb context històric, explicació de la festa commemorativa i fragments d’actuacions Programa conduit per Josep Maria Jurado (Jurado/Curado segons es menciona), amb combinació de contingut històric, homenatge a figures clau del High Energy i testimoni sonor de la celebració del Max Mix. 1. Història del High Energy: Divine 1.1. Presentació del programa i tema principal El conductor dona la benvinguda a Hot Dance 80 i avança l’estructura del programa: • Protagonista principal: Divine (Harris Glenn Milstead) dins la Història del High Energy • Després, bloc d’Italo disco • Tram final dedicat al 40è aniversari del Max Mix "Avui, a la història de High Energy, el protagonista, la protagonista, serà Divin o Divine... Després escoltarem Italo i els 35 darrers minuts farem un especial dedicat al 40 aniversari del Max Bex." 1.2. Biografia bàsica de Divine Es fa un repàs biogràfic i cultural de Divine: • Nom real: Harris Glenn Milstead • Naixement: 19 d’octubre de 1945 • Defunció: 7 de març de 1988, als 42 anys • Professió: cantant, drag queen i actriu nord-americana • Es converteix en icona de la cultura LGBTI i símbol de la contracultura • Paper clau de la col·laboració amb el director John Waters, que la projecta com a figura de culte "Fó una cantant, drag queen i actriu americana que es va convertir en una icona de la cultura LGBTI. Un símbol de la contracultura, mercès a la seva col·laboració amb el director de cinema, en John Waters." 1.3. Etapa musical: del cinema a l’High Energy A principis dels 80, Divine fa el salt a la música: • Es trasllada a Europa per encetar una carrera musical exitosa • Es converteix en estrella del High Energy i la música disco • Treballa amb el productor Bobby Orlando (Bobby O), clau en el seu so El programa subratlla els elements musicals característics: • Ritme ràpid • Sintetitzadors potents • Lletres divertides i empoderadores, que connecten amb el públic de club i la comunitat LGBTI "El que li va donar un so característic, ritme ràpid, sintetitzadors potents i lletres divertides i empoderadores." 1.4. Mort i llegat cultural S’explica la mort sobtada de Divine i el seu impacte: • Mor el 7 de març de 1988 per insuficiència cardíaca derivada d’hipertròfia ventricular esquerra • La mort arriba poc després de l’estrena de la pel·lícula "Hairspray" de John Waters • Divine hi interpreta un paper doble: el vilà i el rol de mare, reforçant el seu estil transgressor El programa recull també el llegat dins la cultura drag i musical: • Divine és considerada la "reina mare del drac" • Forta influència sobre artistes com RuPaul (citada com Rui Pol), que la reconeix com la seva gran referència • La secció Història del High Energy es dedica en aquesta edició íntegrament a la seva música "Divine és considerada la reina mare del drac i una inspiració per artistes com Rui Pol, qui ha anomenat a Divine com la seva major influència." 1.5. Música destacada: "Native Love" i altres èxits Tot i que la major part del temps són temes musicals (no transcrits en detall), el locutor destaca: • "Native Love" com un dels grans èxits produïts amb Bobby Orlando • S’explica que és el darrer tema que sona dins el bloc dedicat a Divine, tancant així la primera part de Història del High Energy "Un altre dels èxits de Divine amb Bobby Orlando va ser Native Love, que és el darrer tema que escoltem avui, la història del High Tenorgy." La secció es tanca amb comiats breus del locutor ("Fins demà!"), segellant el bloc monogràfic de Divine. 2. Transició: Italo disco i preparació de l’especial Max Mix 2.1. Canvi de bloc i presentació d’artistes Italo Després de Divine, el programa entra en el bloc Italo disco com a pont abans de l’especial Max Mix: • Es dona la benvinguda de nou a Hot Dance 80 • S’indica que ja s’ha escoltat el bloc de Divine i que sonen altres artistes: - Albert One / Ever David (transcrit com Ever David, amb el tema Wars) - Reeds o Rebeca/Rebase (transcrit com Rebase) amb "Dial My Number" • Es recorda que els 35 darrers minuts del programa estaran dedicats al 40è aniversari del Max Mix "Hem començat amb la història del Height Energy amb Divine, i ens acompanya ara el Ever David amb Wars. Avui, als 35 darrers minuts, farem un especial del 40 aniversari del Max Mix." 2.2. Altres temes Italo emblemàtics Es mencionen explícitament dues peces icòniques de l’Italo disco, que formen part del tram musical previ a la festa Max Mix: • "Don't Cry Tonight" de Savage - El locutor fa un joc de traducció i to més pròxim: "Don't cry tonight. No ploris a la nit, sobretot si estàs amb la quitxalla feliç." • "Happy Children" de P. Lion - Serveix per tancar la primera part de Hot Dance 80 abans d’entrar al bloc històric del Max Mix: "Acabarem aquesta primera part de Hot Dance 80 amb P.Lion i Happy Children." Aquest segment funciona com un calentament musical amb clàssics Italo i High Energy, preparant l’oient per a la secció commemorativa. 3. Especial 40è aniversari del Max Mix 3.1. Origen del Max Mix i nova edició 40 anys després El programa entra a la part històrica i commemorativa sobre el Max Mix: • Data clau: 15 de novembre de 1985 • S’edita el primer Max Mix, un disc de mescles innovador a Catalunya i Espanya • Autors originals: - Mike Platines - Javier Ussía (transcrit com Javier Ocia), cadascú amb rols diferents en la producció • Es remarca que no s’havia fet mai un disc de mescles així al país "El 15 de novembre de 1985 es va editar el Max Mixell, un disc de mescles que no s'havia fet mai a Catalunya i a Espanya. El va fer en Mike Platines conjuntament amb en Javier Ocia, cadascú feia la seva feina." Es connecta aquest origen amb l’actual commemoració: • S’està celebrant el 40è aniversari amb noves edicions: - Max Mix 1 (40) regravat per DJ Tedu - Max Mix 2 (40) regravat per DJ Fanny • El programa fa sonar com sonava el Max Mix 1 fa 40 anys, amb les conegudes entrades de comptatge ("uno, dos, uno, dos, tres, cuatro"). 3.2. La festa del 40è aniversari: estructura i protagonistes El conductor explica que el 15 de novembre del 2025 s’ha celebrat una gran festa d’aniversari del Max Mix, i que el programa n’ofereix fragments sonors. 3.2.1. Inici de la sessió • La sessió comença amb uns minuts de retard • Obrien la pista Javi Vilchez i Charlie Mix • S’esmenten petits problemes tècnics en un dels canals d’un plat, mostrant el to proper i realista de la crònica "Una sessió que va començar amb uns minuts de retard i que van començar punxant en Javi Vilchez i en Charlie Mix amb uns petits problemes en un canal en un plat." 3.2.2. Productors i actuacions en directe El programa repassa l’ordre d’actuacions de la festa: • Després de la sessió inicial, punxa el productor italià Roberto Turati • Actuacions en directe de: - Fred Ventura - Miko Mission (transcrit com Mico Mission) - Scotch (transcrit com Scots/Scotch) S’anuncien i es fan sonar fragments d’aquestes actuacions en directe, amb crides al públic ("Todos!", "Barcelona", etc.), transmetent l’ambient de festa: "Després d'ells va punxar el productor italià Roberto Turati. I després es van fer actuacions de Fred Ventura, Mico Mission i Escoix. Anem a escoltar un tros d'aquestes actuacions." També es destaca que Miko Mission durant el 2025: • Ha actuat a la Discoteca dels 80 a Madrid • Ha passat per València • I ha d’actuar també a la Discoteca dels 80 quan aquesta arribi a Barcelona "El 40 aniversari del Max Mix després de Fred Ventura va actuar Mico Mission que aquest 2025 ha actuat a la discoteca dels 80 a Madrid després a València i també ho farà a discoteca dels 80 quan vinguin a la ciutat de Barcelona." 3.3. Mega Mico i edició en vinil El locutor dedica especial atenció al Mega Mico, un megamix dedicat a Miko Mission: • S’explica que finalment Mike Platines l’ha pogut registrar en vinil • L’origen és una cinta de Revox que li va deixar Josep Maria Castells • Aquesta cessió es va produir en una trobada d’aficionats a Carre Deu fa uns anys • La companyia discogràfica, en editar el Max Mix 40 aniversari, ha inclòs finalment el Mega Mico "Això va ser una part de l'actuació de Mico Mission, que després escoltarem el Mega Mico, que per fi el Mike Platines l'han registrat en vinil amb una cinta de revox que li va llorar a en Josep Maria Castells... I ara, per fi, la companyia discogràfica, l'editar el Max Mix 40 aniversari, han editat el Mega Mico." Es presenta així una connexió directa entre la història dels megamixos clàssics i la seva recuperació i reedició actual. 3.4. Intervenció de Mike Platines i homenatge a la família Megamix En un dels moments centrals de l’especial, se sent la presentació de Mike Platines a l’escenari de la festa del 40è aniversari: • Agraeix la presència del públic i de Toni Peret • Remarca que hi ha assistents de: - Diversos punts d’Europa - Altres parts d’Espanya - Alguns països d’Hispanoamèrica "Buenas tardes a todos, bienvenidos a esta fiesta del 40 aniversari del Max Mix. Gracias Toni Peret, también por ser como eres. Tenemos amigos que han venido desde el resto de Europa, tenemos gente que ha venido de otras partes de España, incluso hay gente que ha venido de algún país de Hispanoamérica." Aprofita també per fer un homenatge emotiu: • Recorda membres de la família Megamix que han mort o estan passant per problemes de salut • Cita específicament Pedro Jiménez, creador de mixes com Ibiza Mix, Cola Cao Mix (transcrit com ColerMix, etc.) • Anima el públic a disfrutar de la festa després d’aquest record "També m'agradaria recordar a la gent de la família Megamix, que en aquest moment està passant per dificultats a nivell de salut, com, per exemple, Pedro Jiménez, creador de diverses salats de IbizaMix, ColerMix, etc. I ara que hem rendit aquest petit tribut a qui, lamentablement, ja no estan i a qui no estan passant... Ara és el moment de que los que estamos aquí nos divirtamos. Os recuerdo que la pista es vuestra y vamos con la fiesta. Max Mix, 40 años de creatividad." A continuació, arrenca la sessió amb el clàssic compte enrere "1, 2, 1, 2, 3, 4", que simbolitza l’estil Max Mix. 3.5. Credencials de Hot Dance 80 i tancament del programa Cap al final, es recorda una falca de recomanació de Mike Platines: "Ei, sóc Mike Platines, una recomanació especial. Heu d'escoltar obligatòriament Hot Dance 80, perquè la música que tenen és fantàstica." El programa es tanca amb els crèdits de producció de Hot Dance 80: • Producció de HDMR • Coordinació tècnica i musical: Barroja Show • Producció: La Susi, Bautista i Navarro • Direcció, edició i presentació: Josep Maria Jurado i Escobar • Comiat general: "Serà fins la propera. Adéu-siau." "Hot Dance 80 és una producció d'HDMR, des de la coordinació tècnic i musical Barroja Show, des de la producció La Susi, Bautista i Navarro, i aquí dirigint editant i presentant Josep Maria Jurado i Escobar. Serà fins la propera. Adéu-siau." 4. Temes principals tractats • Figura i llegat de Divine dins el High Energy i la cultura LGBTI • Relació amb John Waters i transició de cinema a música dance • Sonoritat del High Energy dels 80: producció de Bobby Orlando, sintetitzadors, ritmes ràpids • Monogràfic Italo disco amb clàssics com Don't Cry Tonight i Happy Children • Història del Max Mix: naixement el 1985, innovació en el format de disc de mescles a Catalunya i Espanya • Commemoració del 40è aniversari del Max Mix el 2025 amb: - Nova edició dels Max Mix 1 i 2 per DJ Tedu i DJ Fanny - Festa especial amb DJs i actuacions (Javi Vilchez, Charlie Mix, Roberto Turati, Fred Ventura, Miko Mission, Scotch) - Homenatge a figures clau de la família Megamix - Presentació i sessió de Mike Platines • Recuperació i edició en vinil del Mega Mico**, vinculat a Josep Maria Castells 5. Tags (paraules clau) • Hot Dance 80 • High Energy • Divine • Harris Glenn Milstead • John Waters • Bobby Orlando • Native Love • Cultura LGBTI • Drag queen • Italo disco • Don't Cry Tonight • P. Lion • Happy Children • Max Mix • Mike Platines • Javier Ussía • DJ Tedu • DJ Fanny • Roberto Turati • Fred Ventura • Miko Mission • Scotch • Mega Mico • Josep Maria Castells • Toni Peret • Festa 40 aniversari Max Mix • Megamix • HDMR 6. Seccions amb temps 6.1. Introducció musical i obertura del programa • Inici: 12 s • Final: 60 s • Títol: Introducció musical i entrada a Hot Dance 80 • Resum: Fragment musical inicial i transició cap a la presentació formal del programa. 6.2. Presentació del programa i avanç de continguts • Inici: 61 s • Final: 126 s • Títol: Benvinguda i sumari: Divine, Italo i Max Mix • Resum: El locutor presenta Hot Dance 80, anuncia que la protagonista de la Història del High Energy és Divine, avança que després hi haurà Italo i que els últims 35 minuts seran dedicats al 40è aniversari del Max Mix. 6.3. Biografia i context cultural de Divine • Inici: 127 s • Final: 242 s • Títol: Vida i trajectòria de Divine • Resum: Es detallen les dades de naixement i mort de Divine, la seva carrera com a cantant, drag queen i actriu, el seu paper com a icona LGBTI i símbol de contracultura, i la importància de la seva col·laboració amb John Waters. 6.4. Etapa High Energy amb Bobby Orlando • Inici: 222 s • Final: 244 s • Títol: L’etapa musical europea i el so High Energy • Resum: Es descriu com Divine, als anys 80, inicia una carrera musical a Europa, esdevé estrella del High Energy i la música disco, i treballa amb Bobby Orlando, que li dona un so marcat per ritmes ràpids, sintetitzadors potents i lletres empoderadores. 6.5. Mort de Divine i consolidació del mite • Inici: 383 s • Final: 421 s • Títol: Mort sobtada i impacte de Divine • Resum: Es relata la mort inesperada de Divine el 7 de març de 1988 per insuficiència cardíaca, poc després de l’estrena de Hairspray, on interpreta un paper doble. Es reforça la seva imatge com a figura mítica del High Energy. 6.6. Recordatori del protagonisme de Divine • Inici: 420 s • Final: 458 s • Títol: Tancament del bloc biogràfic de Divine • Resum: El locutor recorda que Divine és la protagonista de l’edició de Història del High Energy i tanca el primer bloc amb un comiat breu. 6.7. Reafirmació del llegat de Divine • Inici: 521 s • Final: 673 s • Títol: Divine com a reina mare del drag i èxit de "Native Love" • Resum: Es qualifica Divine com la reina mare del drag i inspiració per artistes com RuPaul. Es destaca Native Love com un dels grans èxits amb Bobby Orlando i es menciona que és l’últim tema del bloc de Història del High Energy. 6.8. Transició a bloc Italo i anunci de l’especial Max Mix • Inici: 846 s • Final: 956 s • Títol: De Divine a l’Italo disco i previ al Max Mix • Resum: Nova salutació; es recorda que s’ha començat amb Divine i que ara sona Wars (Ever David). Es torna a anunciar l’especial del 40è aniversari del Max Mix i es presenta el tema Dial My Number sota el nom Rebase. 6.9. Pressa de temps i pas a més música • Inici: 1206 s • Final: 1245 s • Títol: El programa es fa curt: més música abans del Max Mix • Resum: El locutor comenta que, amb l’especial del 40è aniversari, el programa es queda molt curt i dóna pas a més música per aprofitar el temps. 6.10. Clàssics Italo: "Don't Cry Tonight" i "Happy Children" • Inici: 1245 s • Final: 1374 s • Títol: Clàssics Italo per tancar la primera part • Resum: Es comenta el tema Don't Cry Tonight amb traducció lliure al català i referència a la quitxalla feliç. Es presenta Happy Children de P. Lion com el tema de tancament de la primera part del programa. 6.11. Context històric del primer Max Mix • Inici: 1501 s • Final: 1531 s • Títol: Naixement del Max Mix el 1985 • Resum: Es contextualitza la sortida del primer Max Mix el 15 de novembre de 1985, destacant el seu caràcter pioner a Catalunya i Espanya i la feina conjunta de Mike Platines i Javier Ussía. 6.12. Edició 40 aniversari del Max Mix 1 i 2 • Inici: 1531 s • Final: 1632 s • Títol: Max Mix 1 i 2 regravats: DJ Tedu i DJ Fanny • Resum: Es presenta la celebració del 40è aniversari amb les noves gravacions: Max Mix 1 per DJ Tedu i Max Mix 2 per DJ Fanny, i se’n fa sonar un fragment amb la característica entrada comptada. 6.13. Salutació de Mike Platines a Hot Dance 80 • Inici: 1810 s • Final: 1843 s • Títol: Recomanació de Mike Platines • Resum: S’emet una falca on Mike Platines recomana escoltar Hot Dance 80 i enogia la música del programa. 6.14. Data de la festa 40 aniversari i inici de la crònica • Inici: 2020 s • Final: 2086 s • Títol: La festa del 40è aniversari del Max Mix (15/11/2025) • Resum: S’especifica que el 15 de novembre de 2025 se celebra la festa del 40è aniversari del Max Mix. S’explica que la sessió comença amb retard, amb Javi Vilchez i Charlie Mix i algun problema tècnic, i després entra el productor italià Roberto Turati. Es presenten també les actuacions de Fred Ventura, Miko Mission i Scotch. 6.15. Fragments d’actuacions en directe (Fred Ventura i Miko Mission) • Inici: 2150 s • Final: 2362 s • Títol: Fragments d’actuacions de Fred Ventura i Miko Mission • Resum: S’escolten trossos de les actuacions en directe. Es destaca que Miko Mission ha actuat a la Discoteca dels 80 (Madrid i València) i actuarà també a Barcelona, reforçant la vigència del so Italo. 6.16. Explicació i edició del Mega Mico • Inici: 2701 s • Final: 2723 s • Títol: El Mega Mico arriba finalment al vinil • Resum: Es comenta que el Mega Mico ha estat finalment enregistrat en vinil per Mike Platines a partir d’una cinta de Revox cedida per Josep Maria Castells en una trobada d’aficionats. La discogràfica l’ha inclòs en l’edició Max Mix 40 aniversari. 6.17. Scotch i pas a la sessió de Mike Platines • Inici: 2722 s • Final: 2867 s • Títol: De Scotch a la sessió de Mike Platines • Resum: Després de Scotch, es dona pas a la sessió de Mike Platines, pioner del Max Mix. S’anuncia que després s’escoltarà el Mega Mico i es tancarà la festa del 40è aniversari. 6.18. Discurs de Mike Platines i homenatge a la família Megamix • Inici: 2895 s • Final: 2975 s • Títol: Discurs de Mike Platines i tribut als megamixers • Resum: Mike Platines dona la benvinguda a la festa, agraeix a Toni Peret i al públic vingut d’arreu d’Europa i Hispanoamèrica. Recorda membres de la família Megamix amb problemes de salut, com Pedro Jiménez, i anima el públic a gaudir de la festa Max Mix, 40 años de creatividad abans d’iniciar la sessió. 6.19. Presentació del bloc Mega Mico i continuació del programa • Inici: 3251 s • Final: 3433 s • Títol: Presentació del bloc Mega Mico a Hot Dance 80 • Resum: El locutor explica que ara s’escoltarà el Mega Mico i que, després, el programa continuarà amb més continguts dins l’especial 40è aniversari del Max Mix. 6.20. Crèdits finals i tancament del programa • Inici: 3535 s • Final: 3570 s (aprox. final) • Títol: Crèdits de producció i comiat • Resum: S’anuncien els crèdits de producció de Hot Dance 80 (HDMR, Barroja Show, La Susi, Bautista i Navarro, Josep Maria Jurado i Escobar) i es tanca el programa amb un comiat formal fins a la propera edició.

Ona Maresme del 24/11/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ara i aquí del 24/11/2025

(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h