La revista de l'infomatiu del 2/12/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

La tornada del 1/12/2025

El Show dels Esports del 1/12/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... a 3 bandes del 1/12/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 1/12/2025

Ona Maresme del 1/12/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ona Maresme del 1/12/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Òpera, Verdaguer i veus immortals

Visió general del programa Aquest llarg espai de Ràdio Tordera combina diferents formats breus: butlletins informatius, falques promocionals, microespais culturals i un programa musical. El fil conductor principal del tram central és un monogràfic literari sobre Jacint Verdaguer, precedit per un especial dedicat a Santa Cecília i a la història i evolució de l’òpera i la música clàssica. • A l’inici hi trobem un resum informatiu local i esportiu • Tot seguit, diverses falques de programes i publicitat • Un bloc central molt cohesionat dedicat a Santa Cecília, l’òpera, els corrents musicals i poètics • Un ampli recorregut biogràfic i crític sobre Jacint Verdaguer (1845-1902) • Tancament amb espais musicals de cançó internacional i breu perfil de Matt Monro 1. Bloc informatiu local i esportiu (0–70s) 1.1. Titulars d’actualitat • Antaviana Joves es proclama campiona de Catalunya infantil de punts lliures a Olot • El ple aprova una moció d’En Comú Podem per reclamar a la Generalitat el desenvolupament de la carretera GI‑600 • Impàs administratiu a l’Ajuntament per falta d’interventor/a • Esquerra Republicana qüestiona un contracte menor de l’àrea de salut per possible conflicte d’interessos 1.2. Esports locals • El Club Escacs Tordera es marca el repte d’impulsar els escacs entre el jovent • El CF Tordera i el Club Patí Tordera tornen a guanyar i miren amunt a la classificació • El sènior femení del bàsquet Tordera perd per només 6 punts contra el CB Grup Barna, destacant-se com la nota negativa del cap de setmana esportiu 2. Serveis, efemèrides i recomanacions locals (94–195s) 2.1. Dia, onomàstiques i serveis • Recordatori de 1 de desembre: dia de Sant Eloi, Dia Mundial de la Sida, referència als presos per la pau i al Cyber Monday • Aniversari del naixement del narcotraficant Pablo Escobar (apunt d’efemèride internacional) • Informació de farmàcia de guàrdia (Farmàcia Marcobal a la plaça de l’Església) • Recordatori de recollida de poda i voluminosos a diverses zones (Can Mora, Can Fosques, Can Manresa, Mas Tió…), amb telèfon i WhatsApp de contacte 2.2. El temps i la dita popular • Previsió meteorològica: cel serè, màxima de 15 °C; l’endemà, alguns núvols, mínima de 6 °C i màxima de 15 °C • Dita tradicional: "Pel desembre tremola el vent i l'home més valent" 2.3. Necrològiques i memòria històrica • Comunicació de la mort de Josep Llobet Codina, de 81 anys • Mirada enrere en tres escales temporals: - Fa 1 any: aprovació definitiva de la supressió de la taxa de 2 € del mercat dels diumenges - Fa 5 anys: el Consell Comarcal del Maresme demanava fons a l’ACA per a plaques solars a l’EDAR de Sant Daniel - Fa 10 anys: mort d’una dona de 54 anys en un incendi a l’urbanització Àgora Park 2.4. Recomanacions de la casa • Es recomana recuperar a Tordera Ràdio a la carta l’espai “L’Alcaldessa Respon”, on es tracta, entre d’altres, el tema de les cases de fusta 3. Falques de programes i imatge d’emissora (160–316s) • Promoció de diversos espais de Ràdio Tordera: - “Sentit i sensibilitat”, programa amb paraules i música seleccionada - “Ara i aquí”, magazín diari amb Rosa Maria Ruscalleda, que combina actualitat, opinió i consells pràctics • Reforç del lema corporatiu: "Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta" Aquest tram actua com a pont entre els butlletins informatius i els espais temàtics. 4. Especial Santa Cecília i història de l’òpera (316–347s) 4.1. Introducció a Santa Cecília • Presentació del programa “A punt de sòlfa” • Es tanca un cicle especial dedicat a Santa Cecília, patrona dels poetes i dels músics • Es reivindica la naturalesa de l’òpera com a fusió de música i poesia "En una òpera la poesia ha de ser la filla obedient de la música per força" — W. A. Mozart Aquest marc introdueix una reflexió sobre la primacia de la música en el gènere operístic. 5. Origen de les notes musicals i el solfeig (376–485s) 5.1. De l’himne a Sant Joan a l’escala musical • Es recorda el monjo benedictí Pablo el Diàcono (segle VIII), autor d’uns versos en llatí dedicats a Sant Joan Baptista: "Ut queant laxis resónare fibris…" (fragment recitat i comentat) • A partir d’aquest himne, Guido d'Arezzo pren la primera síl·laba de cada vers per designar les notes: Ut, re, mi, fa, sol, la 5.2. La incorporació del si i la por al tritó • Anselm de Flandes substitueix el final Sancte Ioannes per si, creant la setena nota, fins aleshores evitada • Explicació del tritó: - Interval de 3 tons (6 semitons) - Percebut com a so dissonant i inquietant - Considerat «diabòlic» en el context eclesiàstic medieval • L’Església associava la dissonància a allò caòtic i malèfic, defensant una música “bonica, harmoniosa i perfecta” 5.3. De ut a do • Ja al segle XVII, Giovanni Battista Doni substitueix ut per do • S’estableix definitivament l’escala: do, re, mi, fa, sol, la, si Aquest bloc ofereix un breu glossari històric del solfeig, connectant litúrgia, teoria musical i simbologia religiosa. 6. El bel canto i el verisme a l’òpera (485–810s) 6.1. El bel canto: tècnica i estètica • Definició de bel canto com a estil de cant i òpera italià (finals del s. XVIII – mitjans del XIX) • Compositors clau: Rossini, Bellini, Donizetti • Característiques principals: - Bellesa sonora i línia de cant molt cuidada - So pur i control de la respiració - Ús d’ornaments i floritures vocals per embellir la melodia - Alta agilitat vocal i expressivitat emocional 6.2. Exemple musical: Rossini • Es presenta l’ària “Anch’io son giovine”, per a mezzo-soprano, de l’òpera La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini • Interpretació a càrrec de Kirsten Scott, mezzo-soprano estatunidenca (1989), activa als grans teatres d’Europa i Estats Units • El programa deixa sonar un fragment com a exemple pràctic de bel canto 6.3. Introducció al verisme • Definició de verisme com a moviment artístic i literari italià de finals del s. XIX • Fortament influït pel naturalisme francès • Característiques: - Realitat quotidiana crua i sense idealitzacions - Personatges de classes populars - Situacions límit, passions i conflictes socials • Es llegeix el poema “L’aranya” d’Enric Larreula, on uns insectes, fascinats pel cant de l’aranya, acaben sent devorats; es comenta que, com al verisme, els mosquits i mosques “ho tenen molt cru”. 6.4. Verisme a l’òpera i Puccini • Compositors veristes destacats: - Pietro Mascagni - Ruggero Leoncavallo - Giacomo Puccini (considerat parcialment verista en algunes òperes) • Es destaca que el verisme trasllada a l’escenari: - Trames realistes - Conflictes humans intensos - Absència de decorativisme idealitzador 6.5. Exemple musical: Puccini • S’escolta el duet “O soave fanciulla”, per soprano i tenor, de “La Bohème” • Intèrprets: Nicole Car (soprano) i Michael Fabiano (tenor) • El fragment il·lustra: - La tendresa i emoció lírica de Puccini - El pont entre melodia belcantista i sensibilitat verista 7. Avantguardes i la “mort de l’òpera” (1075–1177s) 7.1. L’avantguardisme musical • Es defineix l’avantguardisme com un conjunt de moviments artístics i literaris de principis del s. XX que volen: - Trencar radicalment amb la tradició - Innovar i experimentar en formes i llenguatges - Apostar per la llibertat d’expressió i la provocació - Qüestionar les normes estètiques i valors socials vigents 7.2. L’òpera vista per l’avantguarda • Cita d’Arnold Schoenberg: "Si és art, no és per tothom, i si és per tothom, no és art" • Es planteja que, per a l’avantguarda, el segon paradigma del s. XX és la “mort de l’òpera”: - No és que desaparegui l’òpera, sinó que la gran òpera de consens social, basada en codis narratius compartits, no és considerada prou radical • Autors associats a aquest context: - Alban Berg i el mateix Arnold Schoenberg, situats en la ruptura - Richard Strauss, que tot i ser contemporani, es veu com a més lligat a la tradició 7.3. Exemple musical: Richard Strauss • Es proposa escoltar l’ària per a tenor “Di rigore armato”, de l’òpera “Der Rosenkavalier” • Interpretació: Giuseppe Di Stefano • Serveix per mostrar una òpera encara plenament lírica, situada entre tradició tardoromàntica i nous corrents del s. XX. 8. Tancament de l’especial Santa Cecília (1300–1328s) 8.1. Verdaguer i Santa Cecília • Es llegeix el poema “A Santa Cecília” de Jacint Verdaguer: "Ocellet que cantes, que cantes d'amor, / deixa'm una estona ta cítara d'or…" (fragment recitat, que associa música, fe i lloança) • El poema vincula la música com a do diví i l’aspiració a un càntic per Nostre Senyor 8.2. Cloenda del cicle • Es tanca la programació especial en honor de Santa Cecília amb un desig: Que Santa Cecília ens faci veure com la vida és plena de música i poesia • Invitació a retrobar-se el proper programa, reforçant el to festiu i devocional. 9. Espais institucionals i publicitaris (1355–1469s) 9.1. Notícies en xarxa • Falca de “Notícies en Xarxa. Edició Matí”, que potencia: - Cobertura arreu de Catalunya - Diversitat d’accents i veus locals - Vocació de servei públic 9.2. Publicitat i recordatoris de programació • Anunci del restaurant Sant Llop (Tocador Savinyà): - Recuperació de la cuina de muntanya (bolets, cassoles i brasa) - Obert de divendres a dilluns • Falques corporatives de Ràdio Tordera: - Butlletins informatius de 4 minuts a les 9h i a les 18h - “La Particel·la”, programa de sardanes i música de cobla, dimarts de 21h a 22h, per 107.1 FM i web Aquest bloc manté la presència de serveis i cultura popular dins de la graella local. 10. Monogràfic: “Catalunya 1901–1936, història d’un desengany – Jacint Verdaguer” (1469–2701s) Aquest és el nucli central de contingut cultural del podcast: un recorregut bio‑literari i ideològic per la figura de Jacint Verdaguer, amb èmfasi en la seva relació amb la Renaixença, la política, la religió i el cas Verdaguer. 10.1. Infantesa i formació (1502–1634s) • Verdaguer neix a Folgueroles (17 maig 1845 – 10 juny 1902) • Família modesta: - Pare que treballa la terra i la pedra - Mare profundament religiosa i lectora, clau en la seva formació • És supervivent: només ell i dos germans (Miquel i Francisca) sobreviuen de vuit fills • La infantesa combina: - Jocs i feines domèstiques - Estudi i contacte intens amb la natura • Estudia a Folgueroles i, als 10 anys, entra al seminari de Vic, camí que no és excepcional a l’època • El trajecte a peu fins a Vic li forma una percepció molt física del paisatge, que després traduirà en paraules • Fonts de llengua i imaginari: - Llengua de casa, heretada de la mare - Lectures de la biblioteca del Museu Episcopal - Cançons populars que canta i escolta • D’aquest bagatge neix una literatura vital i orgànica, en diàleg amb: - Models neoclàssics - Mètrica castellana inicial • Obres primerenques: - Amors d’en Jordà i na Guideta (abans de 1865, publicada pòstumament) - Dos màrtirs de ma pàtria, o sia, Lucià i Marcià (1865) • Fins als 20 anys desplega: - Poesia tabernària i burlesca, per riure’s dels seminaristes - Una visió literària àmplia i eclèctica, sostinguda per una gran capacitat formal 10.2. Primeres tensions temàtiques i èxits juvenils (1634–1833s) • Els amors i la poesia juvenil (idealització de la Roser del Mas d’Eures) anticipen: - Les tensions de “Gentil i Griselda” - La figura de “Flor de Neu” a Canigó (1886) • Dos màrtirs de ma pàtria ja apunta al seu interès èpic que culminarà amb “L’Atlàntida” (1877) • Destaquen els èxits als Jocs Florals de Barcelona (1865 i 1866), que el situen com: - “Esperança blanca” de la poesia catalana - Mascletó simbòlic dels ideals floralescos: fer pàtria i amor • Crítics i acadèmics clau: - Milà i Fontanals - Marian Aguiló Aquests intel·lectuals el veuen com el possible poeta nacional capaç de legitimar la Renaixença i connectar-la amb el romanticisme europeu. 10.3. Escriptor i capellà: una dualitat constant (1742–1870s) • Verdaguer inicia en paral·lel: - Carrera literària - Carrera eclesiàstica • Sempre viu una tensió entre dos mons: - El de l’amor humà (la pubilla del Mas d’Eures) - El de la vocació espiritual i sacerdotal • La literatura esdevé centre vital i això es veu ja en textos com “La font del desmai” (1867), on: - La natura (rossinyols, mares de la muntanya, fonts, arbres) no és només decorativa - S’hi projecta un volkgeist romàntic: comunió entre poesia, natura i pàtria • El 1870 és ordenat sacerdot, amb una primera missa molt simbòlica a l’ermita de Sant Jordi: - Entre un dolmen (element pagà) i un altar cristià - Imatge de la seva doble fidelitat: tradició pagana‑nacional i fe cristiana "Verdaguer era i és un enorme poeta que també fou capellà" 10.4. Context històric i funció nacional (1870–2040s) • Mentre Verdaguer ascendeix, el país viu un període convuls: - Sexenni Revolucionari (1868–1874) - Tercera Guerra Carlina (1872–1876) - Primera República Espanyola (1873–1874) - Restauració Borbònica (a partir de 1874) - Guerra de Cuba i pèrdua de les colònies (1896–1898) • Les elits barcelonines veuen en Verdaguer el “prou home” capaç de refondre el mite del catalanisme conservador. • El 1871 mor la seva mare, pèrdua que li provoca una ferida profunda: - D’ella ha après poesia popular i devoció cristiana, els dos grans motors de la seva vida • Destinat a la rectoria de Vinyoles d’Orís, entra en una fase de solitud intensa: - S’hi llança a fons a la composició literària - Treballa “L’Atlàntida” i els Idil·lis i cants místics • Comencen també els primers problemes de salut (cefalees) i es trasllada a Barcelona, on pot accedir a tractaments mèdics. 10.5. El tomb biogràfic: Comillas i “L’Atlàntida” (1976–2122s) • L’atzar el posa en contacte amb els cercles del marquès de Comillas, una de les grans fortunes de l’Estat • S’ofereix com a capellà de vaixell i durant dos anys travessa l’Atlàntic nou vegades De la "primera aigua de la Font del Desmai" a les "incommensurables aigües oceàniques" • Aquestes travessies proporcionen el marc ideal per enllestir “L’Atlàntida” • En acabar (1876), entra a dir missa diària al Palau Moja, residència del marquès de Comillas, i esdevé: - Primer capellà de la família - Després, almoïner • El poeta passa de: - L’austeritat de la plana de Vic - A la “gàbia d’or” de la noblesa barcelonina • El triomf de “L’Atlàntida”: - Guanya els Jocs Florals de 1877 - Èxit immediat i reconeixement internacional (traduccions al castellà) - Elogis de figures com Frédéric Mistral • L’obra combina: - Factura clàssica amb trencall romàntic - Història (Colom, descobriment d’Amèrica) i mite (Hèrcules, enfonsament de l’Atlàntida) - Construcció d’una “Espanya naixent” que redimeix els pecats dels antics atlants • El següent gran objectiu serà “Canigó”, el gran poema èpic pirinenc. 10.6. Viatges, mística i “Canigó” (2094–2233s) • Des de la seva posició a casa Comillas, Verdaguer gaudeix d’una vida regulada i acomodada, que li permet viatjar molt: - Pirineus (escenari de Canigó) - Roma i llocs sagrats - Costa africana, Centre i Nord d’Europa (fins a Sant Petersburg) - Bèlgica, París, Terra Santa… "Ara el poeta ja no camina per Folgueroles ni pel Seminari de Vic, ara camina per tot Europa i pels llocs sagrats de la seva devoció" • Aquests viatges li amplien l’imaginari místic i sedimenten l’obra definitiva: “Canigó” • Canigó es presenta com: - Poema catàrtic que uneix la geografia plana de la infantesa amb la verticalitat mítica de la muntanya - Peça que legitima la poesia catalana en l’àmbit europeu, malgrat el retard històric • Però, com en el destí tràgic del protagonista de Canigó, el poeta viurà una caiguda al buit: el cas Verdaguer. 10.7. El viatge a Terra Santa i el gir espiritual (2189–2324s) • Després de l’èxit de Canigó i la coronació com a poeta nacional per part del bisbe Morgades (Restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll, 1886), Verdaguer sent la necessitat d’un gran viatge espiritual: Palestina • D’aquest viatge neixen: - El dietari de pelegrí a Terra Santa - La trilogia “Jesús Infant” • Cap als 41 anys, Verdaguer ja ha: - Conreat la poesia popular - Escrit les epopeies nacionals (L’Atlàntida, Canigó) - Demostrat una gran finesa lírica i proximitat a les balades europees • Ha complert les expectatives literàries i ideològiques del moviment renaixentista i del país que vol representar-se estèticament davant el món. • El viatge a Terra Santa reforça: - El seu interès espiritual - Una línia de compromís religiós que el portarà a decisions arriscades com a almoïner dels Comillas. 10.8. Pàtria, fe i el naixement del “cas Verdaguer” (2300–2419s) • L’edició de “Pàtria” (1888) mostra la seva pulsió patriòtica lligada a la fe cristiana, en consonància amb el cicle montserratí. • Què és el cas Verdaguer? És el conflicte públic, religiós i social que esclata quan el Verdaguer capellà i almoïner entra en col·lisió amb el poder eclesiàstic i econòmic del seu temps. • A la dècada de 1890, en un context de crisi política, econòmica i social, Verdaguer accentua el seu compromís amb els pobres i oprimits: - Entén el maligne també com la pobresa - S’implica intensament en almoines i exorcismes (cas de Joaquim Pinyol, al carrer Mirallers) • La seva relació amb la família Duran (especialment mare i filla) es percep com a escandalosa pels cercles de poder: - Hi reaccionen la Renaixença oficial, el bisbe Morgades, el marquès de Comillas i figures familiars i amicals • Es configura una “tempesta perfecta”: el poeta nacional és vist com un element desestabilitzador, perquè la seva lluita espiritual contra el mal xoca amb els interessos burgesos i eclesiàstics. 10.9. Reclusió, endeutament i “En defensa pròpia” (2419–2565s) • Verdaguer és acomiadat com a capellà‑almoïner del Palau Comillas • Per decisió del bisbe Morgades, és traslladat fora de Barcelona i reclòs al Santuari de la Gleva (1893–1895): - Viurà dos anys de confinament religiós i social • Problemes greus d’economia personal: - Pèrdua d’ingressos - Endeutament per haver comprat la finca dels Penitents (Vallcarca) amb la idea de fer-hi un centre contra el maligne • Davant d’aquesta situació, el 1895 adreça a la premsa barcelonina les cartes d’“En defensa pròpia”: - Reclama el suport de la “gent honrada” - El bisbe Morgades respon amb la suspensió a divinis (se li prohibeix dir missa) • Amb una ploma esmolada, Verdaguer ataca els poders fàctics i situa el focus públic sobre: - La seva integritat moral - La hipocresia d’algunes institucions • Rep suports de sectors modernistes crítics amb la burgesia, però també de sectors noucentistes que valoren la seva llengua i obra com a patrimoni clàssic català. • El 1896 publica “Flors del calvari”, on condensa poèticament: - El seu dol profund - La ràbia i el sofriment viscut en el conflicte. • El 1898 signa un document que li permet recuperar facultats sacerdotals, però ja no tornarà a la posició anterior de prestigi i influència. 10.10. Darrer tram vital i mort (2565–2701s) • Després del conflicte, esdevé capellà de l’església de Betlem, a la Rambla, just davant del Palau dels Marquesos: "Tant patir i al capdavall per passar d'una banda de la Rambla a l'altra", dirà irònicament el poeta. • Els problemes de salut, sempre presents, empitjoren: - Tuberculosi irreversible - Esgotament físic i psicològic • El noi d’ulls vius de la plana, que ha cantat muntanyes, mística i amors impossibles, ha envellit prematurament, encara que manté la mirada penetrant. • El penúltim tram de vida el passa a Vila Joana (collserola, boscos de Vallvidrera), on intenta millorar la salut. • Juny de 1902: mor envoltat de natura, no sense noves trifulgues d’interessos econòmics al voltant de la seva figura. • L’enterrament és un esdeveniment de país: - Homenatges del Vaticà, Casa Reial espanyola, institucions eclesiàstiques i poder econòmic - Però sobretot, una impressionant manifestació de dol popular a Barcelona • El cos és dipositat al cementiri de Montjuïc, però el programa remarca: El poeta que es confon amb el poble i li torna la seva llengua i passions no mor, es fa etern. • Es tanca el monogràfic amb els versos de “Muntanyes del Canigó”, símbol de l’elevació espiritual i nacional de la seva obra. 11. Espais de transició i falques diverses (2725–2997s) • Crèdits («Sous-titrage Société Radio-Canada») i tancament d’un bloc • Nova falca de Ràdio Tordera amb el lema “l’emissora que t’escolta” • Presentació de “La tarda és a tres bandes” (dilluns, 18–19 h, amb Dolors Pinateli), programa de: - Lletres - Llibres - Cinema • Anunci dels Dental Days de Dental Company (descompte del 20 % en tractaments durant el novembre i neteja gratuïta) • Reforç de marca: 107.1 FM, Ràdio Tordera • Recordatori que “Ara i aquí” és el magazín d’informació i consells de professionals de l’emissora. 12. Programa musical “El Repertori”: cançó internacional (2997–3533s) 12.1. Introducció al bloc musical • Es presenta l’espai “El Repertori”, integrat dins del magazín de la casa • Objectiu declarant: - Oferir una selecció musical agradable per acompanyar les tasques del dia - Fer de la música la protagonista durant una estona 12.2. Natalie Cole • Primera proposta: Natalie Cole amb el tema “Starting Over Again” (se’n fa menció encara que al presentador li surt “Stand up over again”) • Es destaca la seva veu preciosa i càlida com a punt fort del tall 12.3. Matt Monro • Segona proposta: Matt Monro amb “Hello, Young Lovers” • Comentari biogràfic breu: - Nom real: Terence Edward Parsons - Nascut a Londres l’1 de desembre de 1932 - Mort el 7 de febrer de 1985 - Cantant anglès de música popular, reconegut internacionalment • Aspectes destacats de la seva carrera: - Interpreta una de les cançons de la banda sonora de James Bond: “From Russia with Love” - Excel·leix en l’estil swing i en el registre de crooner a l’estil de Frank Sinatra - Inicis cantant en anuncis televisius i orquestres britàniques (com la de Cyril Stapleton) - Grava l’àlbum d’estàndards “Blue and Sentimental” (1957), punt d’inflexió cap a l’èxit Aquest final musical dona al podcast un tancament lleuger i emocional, després del gruix històric i literari dedicat a Verdaguer. Temes principals del podcast • Actualitat local de Tordera (política municipal, esports, serveis, efemèrides) • Santa Cecília i la centralitat de la música i la poesia • Història de la música occidental: - Origen de les notes musicals i el solfeig - Evolució de l’òpera: bel canto, verisme, avantguardes • Grans compositors i intèrprets d’òpera: Rossini, Puccini, Strauss, Schoenberg, Berg • Jacint Verdaguer: - Infantesa i formació - Rol clau en la Renaixença - Grandes epopeies (L’Atlàntida, Canigó) - El cas Verdaguer: conflicte amb l’Església i les elits - Darrer tram vital i llegat com a poeta nacional • Cançó internacional: Natalie Cole i Matt Monro • Identitat de Ràdio Tordera com a emissora local de servei públic, cultura i entreteniment Tags • Ràdio Tordera • Ara i aquí • Informatius locals • Esports Tordera • CF Tordera • Club Patí Tordera • Club Escacs Tordera • Antaviana Joves • Carretera GI-600 • Esquerra Republicana • En Comú Podem • Santa Cecília • Música clàssica • Òpera • Bel canto • Verisme • Avantguardisme musical • Guido d’Arezzo • Arnold Schoenberg • Richard Strauss • Giacomo Puccini • Gioachino Rossini • Nicole Car • Michael Fabiano • Giuseppe Di Stefano • Jacint Verdaguer • L’Atlàntida • Canigó • Renaixença • Cas Verdaguer • Bisbe Morgades • Marquès de Comillas • Flors del Calvari • Pàtria • Terra Santa • Poesia catalana • Notícies en Xarxa • La Particel·la • Sardanes • Música de cobla • El Repertori • Natalie Cole • Matt Monro • Swing • James Bond • Cultura catalana • Literatura catalana • Història de Catalunya

Ara i aquí del 1/12/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Club d’Escacs Tordera: present i futur

Resum general La teranyina entrevista el president del Club d’Escacs Tordera, Rafael Angelats, per parlar de la realitat actual del club, el seu funcionament esportiu i social, i els reptes de futur, sobretot en la captació i formació de joves jugadors. Història i identitat del Club d’Escacs Tordera • Antiguitat del club: és un dels clubs més antics de Tordera, amb uns 57-58 anys d’història (fundat al voltant del 1967-1968). • Origen: sorgeix d’un grup de jugadors aficionats que decideixen associar-se i constituir formalment el club. • Continuïtat: des de la seva creació ha funcionat ininterrompudament, fet que es destaca com un valor molt important per a l’entitat. "El paper de president és el de menys, el que compta és el club." • El president posa l’accent en el caràcter col·lectiu del projecte, per sobre dels càrrecs. Situació actual del club Massa social i vitalitat • El club es mou des de fa anys en una base d’uns 30 socis-jugadors. • Quasi tots els socis són també jugadors, amb nivells molt diversos, però tots actius d’una manera o altra. • Es defineixen com un club minoritari, però estable i amb una vitalitat similar a la dels darrers 25 anys. • Han viscut èpoques esplendoroses en què han estat “per sobre de les seves possibilitats reals”, i actualment es consideren en un bon nivell esportiu i socialment reduïts però estables. Formació, jovent i dificultats per créixer Activitat formativa • El club combina: - Participació en competicions i tornejos - Tasques d’ensenyament i perfeccionament, sobretot adreçades a gent jove • D’uns anys ençà, treballen en la difusió i ensenyament dels escacs “en la mesura de les seves possibilitats”. Competència amb altres activitats • A l’hora d’atraure infants i joves, els escacs tenen molts “competidors”: - Activitats més immediates i gratificants - Problemes d’agenda familiar, desplaçaments i disponibilitat • Això fa que: - Cada any hi hagi “fornades” de nens i nenes que s’hi interessen inicialment - Però la majoria ho deixen al cap d’un temps - Només uns pocs continuen i progressen Es remarca que el progrés en escacs és sobretot una qüestió de temps i treball constant. Futur dels escacs i model d’escola • Es compara la situació de Tordera amb ciutats o pobles més grans on: - Hi ha escoles d’escacs funcionant a ple rendiment - Sovint amb un plantejament gairebé “empresarial” • Perquè aquest model funcioni cal: - Mitjans físics: locals adequats, material - Mitjans tècnics: projectors, ordinadors, pantalles - Professorat dedicat de manera estable Avui és “inconcebible” plantejar ensenyament d’escacs sense aquests recursos tècnics. • Tot això comporta un cost econòmic i organitzatiu que el Club d’Escacs Tordera no pot assumir amb l’estructura actual. • S’assenyala que només seria possible si arribés gent amb ganes d’impulsar aquest model i es trobés la manera de fer-ho. • Sense aquest suport, la formació passa sobretot pel voluntariat, amb resultats forçosament més modestos. Diferències de volum entre municipis • En altres poblacions, es treballa amb volums de 200 nens i nenes: - És esperable que 150 ho deixin al cap de 5 anys - Però en quedaran 15-30 que arribaran molt amunt • A Tordera, el “filtre” és molt més petit (menys nens, menys flux), i per tant: - El potencial de jugadors d’alt nivell és menor - Els resultats són necessàriament més limitats Competició oficial: com funciona i què juga el club Estructura de la competició • La competició central del club és el Campionat de Catalunya per equips, conegut com la Lliga Catalana d’escacs. • Aquesta lliga es divideix en categories: - Àmbit de tot Catalunya: • Divisió d’Honor • Primera Divisió • Segona Divisió - Àmbit provincial: • Preferent • Primera • Segona • Tercera (categoria d’inici) Posició esportiva del Club d’Escacs Tordera • El club manté des de fa anys un equip a Segona Divisió territorial catalana, fet que consideren: - Notable - Lluable - Molt digne esportivament • A més: - Tenen un segon equip en categoria provincial - L’any anterior aquest equip era a Primera provincial, però va baixar - La propera temporada competirà a Segona provincial • Objectiu per a la nova temporada: - Crear també un tercer equip a Tercera categoria provincial - Pensat com a via d’iniciació i “fogueig” per als jugadors nous que pugen l’escala competitiva Evolució recent del club i tendència de creixement Perill de regressió i recuperació • Fa 7-8 anys tenien la sensació que el club “es moria d’inanició”: - Hi havia por d’arribar al punt que “l’últim tanqués el llum i pagués”. • Aquesta situació s’ha revertit: - Ha entrat un contingent de nous jugadors - De diferents edats i procedències Creixement real però moderat • Malgrat la millora, no hi ha hagut un “boom” d’esponjament i creixement fort. • El creixement és: - Molt petit, però constant - Suficient per mantenir el club viu i actiu • L’entitat es mostra satisfeta amb aquest progrés, tenint en compte els recursos i esforços que poden posar en joc. Incorporacions imprevistes • També hi ha casos de jugadors que arriben per circumstàncies diverses: - Gent que ve a viure a Tordera - O que descobreix el club de casualitat i s’hi sent bé • Aquests perfils poden ser de qualsevol nivell, fins i tot arribar a ser els millors jugadors del club. • Són factors que no depenen directament de l’entitat, però que ajuden a reforçar l’equip humà. Model de classes i acompanyament als jugadors Classes homogènies vs. aprenentatge personalitzat • Es matisa la idea de “classes” d’escacs enteses com a grups homogenis d’estil escolar. • S’explica que, en la pràctica, passa com en altres esports (exemple del tennis): - El primer dia tothom pot fer el mateix - Però al cap d’un mes cada persona té necessitats diferents • En el club: - Si arriben 3-4 nois o noies, cadascú requereix un tipus de treball diferent - A més, no sempre venen els mateixos dies, cosa que dificulta la uniformitat El resultat és un model molt personalitzat, on cada jugador va fent la seva pròpia evolució. Oferta actual del club • El club no presenta una “escola” formal amb cursos escalonats, però sí que està en disposició de: - Oferir ajut i acompanyament per progressar a qualsevol persona interessada - Adaptar-se a les necessitats i ritmes de cada jugador • Per accedir-hi, només cal: - Contactar amb el Club d’Escacs Tordera, fàcilment localitzable a les xarxes socials - Parlar amb ells per trobar la manera de treballar plegats Crida final i tancament de l’entrevista • El president fa una crida oberta: - A qualsevol persona que no sabés que existeix el club i s’hi vulgui apropar - A qui ja juga a escacs, sigui quin sigui el nivell, i vulgui integrar-se al club "Tenim portes obertes a tothom." • Es destaca: - El club com un espai acollidor per a nous jugadors - La voluntat de fer créixer l’entitat dins de les possibilitats actuals • L’entrevista es tanca amb el compromís de tornar a parlar al gener, quan comenci una nova edició de la Lliga, per seguir l’actualitat del Club d’Escacs Tordera.

L'Informatiu del 1/12/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 1/12/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

L'Informatiu del 30/11/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

Matí de Sardanes del 30/11/2025

Un diumenge més en Salvador Romans i la Paula Rosa van permetre a l’audiència de Ràdio Tordera triar i dedicar les sardanes que volguessin en una nova edició del Matí de Sardanes.

Rock masters del 29/11/2025

Hot Dance 80 del 29/11/2025

Programa de música Hot Dance a Ràdio Tordera

Grans Mestres del 29/11/2025

Els dissabtes a les 13:00h és l'hora de la música clàssica a Ràdio Tordera..Un espai presentat per l'Arseni Garcia.

Ball matinal del 29/11/2025

La veu de la parròquia del 29/11/2025

Espai de la comunitat cristiana de Tordera, que inclou el pograma del Bisbat de Girona "Església viva" i una segona amb les notícies de la parròquia local. amb mossèn Salvador Juanola, Maria Dolors Oliveras i Dolors Pignatelli.

Bones vibres del 28/11/2025

Comença el cap de setmana amb bones vibracions amb la companyia de la música que ens porta la Mari Trini

El Show dels Esports del 28/11/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

Ruralitat i diplomàcia: Un planeta oblidat

Un planeta oblidat: La ruralitat com a resposta a la crisi En aquest episodi de El dia abans del col·lapse, s'explora la connexió crítica entre la crisi ecosocial global i el món rural. A través d'una anàlisi de la COP30 de Belém i una conversa amb la Vanessa Freixa, es reflexiona sobre com el despoblament i la pèrdua de sabers tradicionals ens fan més vulnerables. Actualitat i diplomàcia climàtica • Lleis de renovables a Catalunya: S'ha aprovat un decret per agilitzar la implantació d'energies netes, reduint la burocràcia a la meitat i regulant les comunitats energètiques. • Desigualtat d'emissions: L'informe d'Oxfam revela que el 0,1% més ric d'Espanya contamina 55 vegades més que la meitat més pobra. • Balanç de la COP30: L'experta Anna Pérez Català destaca una cimera marcada per la geopolítica complexa i la forta influència dels lobbies dels combustibles fòssils a porta tancada. El valor del ruralisme i el futur ancestral L'entrevista central amb la Vanessa Freixa posa l'accent en la necessitat de recuperar el vincle amb la terra per garantir la supervivència: • Ruralisme o barbària: La idea que el retorn a l'essencial i als coneixements tradicionals és l'única via per afrontar el col·lapse del sistema capitalista. • Sobirania alimentària: Catalunya actua actualment com una "colònia alimentària" que produeix per a l'exportació en lloc de per a l'autoconsum local. • Gestió del territori: El despoblament augmenta el risc d'incendis i erosió; es reclama un relleu generacional recolzat per polítiques públiques reals. "El futur ancestral ho diu tot: el futur ve marcat per aquests coneixements que ens donen autonomia i llibertat." Recomanació cultural i tancament • Exposició al CCCB: Es recomana la mostra Rodoreda, un bosc, que explora l'obra de l'autora a través de la natura i la memòria. • Festa final: El proper 19 de desembre se celebrarà la Festa de la Ràdio per tancar la temporada a Tordera.

Històries de tarda del 28/11/2025

Ona Maresme del 28/11/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.