Vida, família i superació amb Francesc Fontana
Resum general Aquest episodi de Conversa a la vora del foc amb Francesc Fontana és un viatge vital molt intens i humà, ple de memòria històrica, família, malaltia, discapacitat, resiliència i amor de parella. Al llarg de la conversa, el convidat explica com, des d’una infantesa humil a Barcelona fins a la jubilació, la seva vida ha estat una autèntica carrera d’obstacles on la clau ha estat: • La tenacitat i la perseverança davant les dificultats econòmiques, familiars i de salut. • L’amor i el treball en equip amb la seva dona, la Marimar, amb qui comparteix tots els processos vitals. • L’educació d’una filla sorda amb problemes inicials greus, que acaba aconseguint autonomia, feina qualificada i una família pròpia. • Una vocació professional construïda des de l’electrònica domèstica fins a la biomedicina (respiradors i ventilació mecànica) i, finalment, el voluntariat internacional. La conversa combina records personals, context històric de postguerra, reflexions sobre la felicitat, la paternitat, la mort, l’amor i el sentit de l’herència que deixem als altres. 1. Infantesa, família i postguerra 1.1. Naixement, televisió i primers records • Francesc neix a Barcelona el mateix any que neix la televisió espanyola (Televisió Espanyola), al 1956. • El seu pare, mestre electrònic a Philips, muntava ràdios i televisions de kit a casa: - Compraven peces amb vàlvules. - Les muntava al seu taller casolà. - Provaven els aparells agafant senyal de la RAI i de la incipient TVE. • Quan ell va néixer, la gent anava a casa seva i no sabien si venien a veure el nadó o aquella “caixa” nova que era la tele. "No sé si jo vaig ser el centre d'atenció o era la tele. Vam entrar en competència." 1.2. Germans, pèrdua i impacte emocional • Són quatre germans: ell és el segon. • El seu germà petit (7 anys menys) mor als 54 anys de càncer de pulmó després d’11 mesos des del diagnòstic. • Defineix aquesta mort com el cop més dur en relació amb la mort, més que la dels pares, perquè "no toca" morir tan jove. • Reflexiona sobre com, tot i el poc temps de malaltia, el patiment va ser real i intens. 1.3. Pares, guerra civil i conseqüències • Els pares són fills de la guerra civil i perdedors del bàndol republicà (rojos): - Dos avis moren a la guerra, pel costat republicà. - Familiars anarquistes a França (una tieta exiliada). - Un avi que intenta fugir de totes les guerres però hi acaba anant igual, desapareix el 1939; la família no sap si va morir o va acabar a França o Alemanya. • La mare treballava a Philips en cadena de muntatge; el pare, tècnic, i l’àvia va lluitar perquè ell estudiés. • Parlen de la fam de postguerra i de com això marca la manera d’educar els fills: - El pare i la mare els atiborraven de menjar per por que passessin gana. - El narrador explica que li va costar molt perdonar això fins que va entendre el trauma de la gana i la guerra. "Comprens els teus pares quan tu ets pare. Els nens no neixen amb llibre d'instruccions." 1.4. Disciplina materna i records d’educació • Mare molt exigent i disciplinada, que feia de mare i de pare. • El pare anava “a remolc” de les decisions d’ella. • Malgrat la duresa d’algunes frases ("gana hauries d’haver passat"), diu que no té cap queixa dels pares i que sempre han estat germans ben avinguts. 2. Joventut, sexualitat, parella i casament precoç 2.1. Adolescència i relació amb l’altre sexe • Comparteixen la idea que la seva generació va tenir una relació complicada amb el sexe i l’afectivitat: - El primer petó es vivia com un tràmit obligat més que no pas com una experiència desitjable. - Qualsevol imatge lleugerament eròtica (una dona en sostenidors en una revista) era impactant. • Francesc explica una anècdota a França amb 15 anys, on no entén una invitació sexual disfressada de conte, i anys després s’adona de l’oportunitat perduda; ho llegeix com a innocència (ara diu "tonto"). 2.2. Relacions tòxiques i naixement de la parella actual • Tant ell com la seva dona, la Marimar, provenen de relacions anteriors tòxiques o tormentoses. • Trenca amb la nòvia, la Marimar amb el nòvio, i es consolen mútuament; d’aquest consol neix la seva primera filla. • Es casen molt joves: - Ell amb 20 anys. - La Marimar amb 16. "Ens vam consolar i fins avui encara ens continuem consolant." 3. Escola, jesuïtes i estudis de química 3.1. Millora econòmica familiar i ascensor social • La família passa de classe baixa a una certa estabilitat gràcies a: - Botiga d’electrodomèstics i taller al soterrani. - Boom dels anys 60 de la televisió i electrodomèstics. • Es traslladen a un àtic ampli al carrer Calàbria (Barcelona) i decideixen invertir en la seva educació. 3.2. Jesuïtes de Sarrià: educació i contradiccions • L’envien als Jesuïtes de Sarrià, on fa tot el batxillerat i el COU. • Valora positivament: - L’educació en la responsabilitat i la disciplina. - La solidesa acadèmica: "eduquen bé els jesuïtes". • Però també denuncia: - La presència de capellans que després han estat acusats d’abusos a menors; alguns havien estat professors o directors seus. - La sensació de traïció moral respecte al discurs que li van transmetre. "Resulta que ells són els primers de tirar la pedra." 3.3. Elecció de carrera: electrònica o química • Des de petit li agrada molt l’electrònica (soldador, estany, taller del pare), però també la química. • Decideix estudiar Química al Químic de Sarrià (Escola de Química dels jesuïtes), considerada molt exigent i cara. • Disfruta especialment: - Les moltes hores de laboratori des de segon. - Les assignatures tècniques, on treu molt bona nota especialment en electrònica. 3.4. Col·lapse econòmic familiar • Paral·lelament, el negoci familiar cau en crisi greu: - Massa competència en el sector. - Expansió massa ràpida (dues botigues, taller a Castelldefels). - El pare recorre a “pilotes” (lletras bancàries falses) i acumula un deute d’uns 8 milions de pessetes a mitjans dels 70. • Per pagar-ho caldria vendre pis de Barcelona i casa de Castelldefels, quedant-se sense res. • Això impacta directament en la possibilitat de seguir pagant el Químic de Sarrià. 4. Embarassos, crisi familiar i crèdit per estudiar 4.1. Embaràs de la germana i reacció de l’entorn • La seva germana gran es queda embarassada; el nòvio desapareix i no vol saber res. • La família accepta el nen (l’Eddy) com un més; ells mateixos el viuen com un germà més. • La botiga és com un poble i hi ha xafarderia: la gent pregunta a la germana si sap qui és el pare, etc. 4.2. Embaràs de la Marimar i xoc als pares • Quan ell fa tercer de Química, la Marimar es queda embarassada. • Per als pares, que ja han passat una filla mare soltera, és un cop fortíssim: el fill “bo”, amb futur acadèmic, també deixa prenyada la nòvia. • La mare, desbordada, arriba a dir que no els vol a casa; acaben vivint tots apilats en un pis de 46 m², ple de goteres, amb: - Francesc i Marimar. - La primera filla. - La germana i el seu fill. 4.3. Crèdit d’estudi i continuïtat de la carrera • El pare li diu clar: si vol seguir estudiant, ja no li pot pagar la carrera. • Demana un crèdit per estudiants a la Caixa: - No paga mentre estudia. - Comença a retornar en acabar els estudis. • Continua al Químic de Sarrià fins a cinquè, tot i les dificultats: - Treballa de tot: transport amb furgoneta, pintar pisos, netejar piscines, ajudar al taller del pare, classes particulars, etc. 4.4. Assignatures pendents, TFC i límit estructural • En acabar cinquè: - Li queden 3 assignatures pendents (Química Orgànica, Termodinàmica Estadística, Operacions Bàsiques i Enginyeria). - Només es podia iniciar el Treball Fi de Carrera (TFC) si en faltaven com a màxim dues. • Sense TFC no hi ha llicenciatura i, a més, llavors no hi havia convenis de convalidació amb la Facultat. • Això, sumat a l’obligació del servei militar i la necessitat de mantenir la família, fa pràcticament impossible acabar la carrera. 5. Mili, salvació per la família i llei d’objectors 5.1. Crida a files i angoixa • Acabat cinquè, li caduquen: - La pròrroga d’estudi. - Comença a vèncer el crèdit. • Li toca fer la mili a Còrdova (Cerro Muriano o Cerro Muriano/Avejo). • Explica el moment del “petate” a la Caixa de Reclutes, amb la lectura d’antics judicis militars (consells de guerra i penes de mort) i el clima sinistre que encara s’hi respirava. 5.2. Nova llei i alliberament • Just en aquell moment surt una llei que permet lliurar-se del servei militar a: - Casats amb fills. - Objectors de consciència. • Ell surt a la filera com a casat amb fills. • Triga dos anys a obtenir l’alliberament definitiu, però finalment se’n lliura. • Detall clau: la seva primera filla neix quan ell encara té 20 anys, i a la caixa hi entrava als 21. Per un mes i dos dies es salva d’haver “entrar en caixa” abans del naixement, cosa que li hauria complicat la vida molt més. "El dia que vaig sortir amb la blanca vaig veure un túnel amb una llum a fora, impressionant." 6. La història de la Laia: malaltia, diagnòstic i superació (Aquest és el nucli emocional del podcast.) 6.1. Un part complicat i una infecció greu • Fent cinquè de Química i vivint en un pis minúscul i humit, neix la segona filla, la Laia, al gener. • El part és caòtic (de matinada) i la comadrona diu que “venen aigües verdes”, signe de patiment fetal, que després ella nega. • La nena neix molt petita i amb infecció greu. • La traslladen a una clínica amb UCI neonatal, on passa aproximadament un mes entre incubadores i cures intenses. 6.2. Reingrés, pronòstic fatal i salvació • Als 3 mesos, pateix una nova infecció amb deshidratació galopant. • La porten d’urgències a una clínica amb UCI neonatal; els diuen que aquests nens arriben i es moren i pràcticament la desnonen. • Quan entra el metge del matí, diu: "Això s’ha de lluitar." • Fan tot el possible, la reingressen en UCI i al cap d’un altre mes la nena es recupera. Però continua molt per sota de pes, "com un reset" constant. 6.3. Suspens vital i treball infinit • Entre infeccions i hospitalitzacions, la família viu al límit mentre ell: - Estudia cinquè. - Treballa de tot per mantenir família i crèdit. • La Marimar no pot treballar perquè: - Té una filla petita i una altra amb problemes mèdics complexos. - Ha de portar la Laia a visites, exercicis, teràpies. 6.4. L’error de diagnòstic: autisme • La nena no aguanta el cap, no evoluciona com toca. La mare ho veu clar i insisteix que hi ha alguna cosa greu. • Diversos especialistes arriben a diagnosticar-la com a autista: - Expliquen conductes típiques: balanceig, jugar amb un interruptor, etc. - Diuen que hi sent, però no vol sentir. • Francesc llegeix Bruno Bettelheim (La fortaleza vacía) i veu un documental dels 14 punts de l’autisme: - La Laia en compleix 7, però no els 14. - Ell pensa: “encara hi podem fer alguna cosa”. 6.5. La professional que ho canvia tot • Al centre del Paulino Castells, una doctora (el nom de la qual no recorda) els diu: "Aquesta cria no és autista. Potser és sorda, però autista no." • Això canvia completament el rumb de la seva vida. • Comencen un treball intens de psicomotricitat, estimulació, jocs, música, bombolles de sabó… Tot el que desperta respostes en la Laia. 6.6. La causa probable i el diagnòstic correcte • Dedueixen amb el temps que hi ha hagut una infecció intrauterina en un moment clau de formació fetal, probablement una varicel·la encoberta. • Les seqüeles principals: - Sordesa bilateral (una oïda pràcticament zero, l’altra amb restes). - Retina malformada en un ull. - Mandíbula malformada. - Una gran immaduresa neurològica inicial. • Als 3 anys confirmen que és sorda. A partir d’aquí, - La feina es focalitza: combinar el treball sobre la sordesa amb la recuperació de la maduresa neurològica. 6.7. Audiòfons, beques i gent bona • Necessita audiòfons. Un audioprotesista els mostra un aparell (tipus “transistor” amb cables a les oïdes) i els diu que val 60.000 pessetes (quan ells paguen 7.000 de lloguer). • Davant la seva impossibilitat de pagament immediat, l’home els diu: "La teva filla ho necessita, te l’endús i ja ens ho pagaràs." • Aquest gest és clau; després aconsegueixen una beca parcial que només arriba molt més tard. • A Castelldefels troben també monges belgues que accepten la Laia a l’escola infantil, tot i el cost elevat. • De tothom que els ajuda, només elles no arriben a cobrar-ho tot; opten per “oblidar” el deute. "Sempre hi ha bona gent en aquest món… i apareixen en el moment adequat." 6.8. Integració educativa i barreres reals • Al Centre Foniàtric de Barcelona els diuen que ja no eduquen nens sords perquè estem en època d’“integració”: els infants han d’anar a col·legis ordinaris. • La realitat: - Els col·legis no estan preparats: no coneixen la sordesa, no hi ha recursos, ni accessibilitat. - No es vol promoure el llenguatge de signes, insistint només en la paraula oral. • Organitzen recollida de signatures per aconseguir educació especial al col·le; troben rebuig o ignorància: - Una mare s’hi nega perquè "això és pels subnormals" i culpa la Laia de parlar malament i afectar el seu fill. - Paradoxa: més endavant és el fill d’aquesta dona qui necessita aquella aula d’educació especial. • Han d’escollir entre: - Logopèdia externa (fonamental per a la Laia). - Aula d’educació especial al centre. • Trien la logopèdia, renunciant a l’aula, tot i el cost organitzatiu i emocional. 6.9. Estudis postobligatoris i triomf educatiu • La Laia acaba l’escola bàsica i es plantegen què fer després: - Els experts diuen que no segueixi estudiant, però ells volen que continuï per exercitar llengua, parla i pensament. • A Castelldefels, les opcions són: administratiu, mecànica o delineació. - Mecànica, impossible. - Dibuix, tampoc. - Administratiu és poc recomanable per a una persona sorda. • Tot i així, fa un primer cicle administratiu: - Suspèn molt, però aprèn màquina d’escriure, què és una factura, un albarà…; maduració útil. • Després, un cop ha madurat més, pot anar a Barcelona: - Fa FP de Química (grau mitjà i superior). - Completa un mòdul d’Anàlisi i Control. • Avui treballa en un laboratori farmacèutic com a tècnica química. 6.10. Identitat sorda i vida adulta • Nivell altíssim de lectura labial: si li parlen de cara, vocalitzant bé (en castellà), segueix perfectament una conversa. • Parla amb una dicció particular, però se l’entén bé. • Aspectes culturals de la sordesa: - No entenen fàcilment el doble sentit, els jocs de paraules, molts acudits. - Quan la gent riu i elles no saben de què, sovint pensen que se n’enriuen d’ells, cosa que genera inseguretat. • La Laia es casa amb un home sord, amb més resta auditiva però pitjor lectura labial. • Tenen una nena oient i totalment sana, que avui té uns 12 anys: - És maduríssima i molt estimada per tothom. "La guinda del pastís: que la Laia pogués fer una vida normal i tenir un fill." 6.11. El sentit d’aquest recorregut • Per a uns pares d’un fill amb problemes greus, l’angoixa central és: "Què passarà el dia que nosaltres faltem?" • Per això, que la Laia sigui autònoma és, per a ells, la major victòria. • Francesc subratlla: - El valor de posar-se metes curtes, assolibles (primer dir una lletra, després “mama”, després llegir…). - La importància de la perseverança formigueta. - La necessitat de treballar conjuntament (ells, professionals, escola, família extensa). 7. Treball, biomedicina i vocació tardana 7.1. De l’electrònica domèstica a la biomedicina • Necessita una feina estable; la botiga del pare és inviable i ell no té contracte ni seguretat social. • Contacta amb empreses d’informàtica (com XARP) per programació (coneix BASIC i FORTRAN), però el gir decisiu ve amb: - Un client de la botiga, empresari de biomedicina, que vol establir a Catalunya i Balears la marca Temel (empresa valenciana de respiradors i màquines d’anestèsia). • Proposta: ell porta la part tècnica i de servei, el client la part comercial. • Comencen des de zero, amb un local que pinta ell mateix; al principi treballa per hores, combinant-ho amb altres feines. 7.2. Adaptació al món sanitari • La medicina li fa aprensió (malalts, UCIs, quiròfans), però ha de superar-ho. • S’especialitza en ventilació mecànica: - Estudia llibres com Fisiologia respiratòria aplicada de Nunn. - Rep suport de metges de l’UCI de Vall d’Hebron i d’anestesiòlegs com el Frank (Mallorca). • Fa guàrdies a l’UCI amb metges per entendre problemes clínics i adaptar la tecnologia al malalt. "Em vaig anar especialitzant en una cosa molt complexa per la medicina, que és la ventilació mecànica." 7.3. La marca Temel i el suport dels anestesiòlegs • Les màquines Temel (les “blaves” i després l’ergotrònic grisa) es fan molt populars a hospitals, UCIs i quiròfans de tot Catalunya i Balears. • Avantatges: - Són nacionals, fet que genera sentiment de proximitat i orgull. - Tècnicament són robustes, senzilles i ergonòmiques. - Ell ofereix un servei tècnic ultra-ràpid: si es pot, el mateix dia; si no, l’endemà. • Es crea una relació de confiança i estima amb molts anestesiòlegs: - El consideren un pal de paller del col·lectiu. - Ell els reconeix com a gent que també l’ha ajudat a tirar endavant. 8. Salut personal: l’uveïtis, la cataracta i continuar treballant 8.1. Uveïtis sobtada • En plena etapa de feina intensa i amb la Marimar embarassada del tercer fill, pateix una uveïtis greu a l’ull esquerre: - L’humor vitri es torna opac, com un mirall entelat. - Es desperta un diumenge “sense veure-hi” gairebé de l’ull. • A urgències ningú sap què és; fins que un metge més veterà identifica una uveïtis. 8.2. Un any d’incertesa i tractament • Passa gairebé un any amb la pupil·la dilatada, corticoides, moltes proves (tifoidea, etc.) i sense causa clara. • Visites a Barraquer, fotografies, estudis; li confirmen que és una patologia relativament rara i poc estudiada. • Tot aquest temps no pot deixar de treballar: continua conduint, anant a hospitals i reparant respiradors amb visió parcial. 8.3. Resolució espontània i cataracta • Un dia, sobtadament, es desperta i hi torna a veure. • Tant Barraquer com el seu oftalmòleg habitual es mostren sorpresos; no s’acaba de saber per què es resol. • Com a conseqüència, desenvolupa una cataracta precoç (33 anys) a l’ull afectat. • S’opera i aposta per una lents intraocular, tot i les reticències de Barraquer (mala experiència prèvia amb pèrdua d’ulls). • Li surt bé i, encara avui, porta aquesta lent i veu correctament. "A la teva vida tot t’ha sortit bé. El balanç final és molt bo." 9. Tercer fill, família extensa i sentit d’herència 9.1. El fill “buscat” i l’estabilitat familiar • Després d’anys centrats en la crisi econòmica i la situació de la Laia, amb ella ja més estable (10 anys), decideixen buscar un tercer fill. • Volien, si podia ser, un nen (Miguel Ángel, com Miguel Ángel Buonarroti). • Neix efectivament un nen i completen la família de tres fills. 9.2. El balanç familiar • Avui té: - 3 fills “genials“. - 3 parelles igualment estimades. - 7 nets, inclosa una bessonada final. • Ho considera el principal llegat que deixa al món. "El més important que deixem són 3 fills genials, amb 3 parelles genials i 7 nets fantàstics." 9.3. Amor de parella i citacions sobre l’amor • Llegeix una reflexió sobre l’amor: - Si estimes algú per la bellesa → desig. - Si per la intel·ligència → admiració. - Si per la riquesa → interès. - Si l’estimes i no saps per què → això sí que és amor. • Aplica això a la relació amb la Marimar, amb qui ha passat situacions extremes i continua junts. "Hem passat moltes aventures i continuem junts." 9.4. Què deixa quan es mori? • A banda dels fills i nets, diu que també deixa: - Coneixement compartit en llibres i articles de medicina i ventilació mecànica, inclosos alguns publicats als EUA. - Records professionals entre anestesiòlegs i metges. • Demana que, si algú el recorda, no es quedi amb la part negativa (enemistats professionals inevitables), sinó amb la positiva. "No tot es paga amb diners. Tot allò que es paga amb diners no té valor." 10. Reflexions sobre felicitat, obstacles i voluntariat 10.1. La felicitat segons Punset • Francesc cita Eduard Punset: la felicitat és un sentiment puntual, com la tristesa o l’alegria; no pots estar sempre feliç. • Des d’aleshores, quan nota una estona de felicitat, intenta impregnar-se d’aquell moment. • Diu que ara, jubilat, sent que “és el seu temps” i que està bé sol, tot i no estar sol: té família, nets, parella. 10.2. Autoestima, perseverança i obstacles • El conductor li destaca la gran autoestima i energia interna. • Ell hi afegeix: - Confiança en que se’n sortirà. - Perseverança i capacitat de treballar pas a pas. • Metàfora recurrent: "La vida és una carrera d’obstacles. El que s’ha de fer és saltar. I si caus, t’aixeques i tires endavant." 10.3. Treball en equip amb la Marimar • Reivindica el concepte de “fer equip” amb la seva dona: - Sense planificar-ho, es reparteixen les tasques: ella s’ocupa sobretot de cola i educació dels fills, ell de feina i economia principal. - Les decisions importants es prenen sempre conjuntament. • Fins i tot quan van a comprar, s’han especialitzat: cadascú sap què agafar i com omplir el carro de manera eficient. 10.4. Voluntariat al Senegal i aprenentatge humà • A partir dels 60 anys fa de cooperant al Senegal, tres vegades, reparant i adaptant respiradors Temel que encara funcionen després de 40 anys. • Aprèn que: - Ell hi va sobretot per ell mateix, a “rentar la consciència”. - Els locals no l’han cridat i els seus problemes profunds continuen quan ell marxa. - Cal entendre’ls i no esperar gratitud automàtica. • Amb el temps, entén millor el seu context i estableix amistats autèntiques al país. "Tu no els solucionaràs la vida. Tu hi vas per tu." 11. Amor, gratitud i tancament 11.1. Agraïments implícits • El conductor conclou que Francesc no sap prou la sort que ha tingut, especialment gràcies a: - La seva filla Laia, que tant li ha ensenyat. - La seva dona Marimar, a qui deu moltíssim. • Francesc respon que han fet "el que han pogut i més del que podien", i que la ment humana és brutal en situacions límit. 11.2. Valor de les coses gratuïtes • Cita un amic comú, Vicenç Montón, que li deia: "Si sapiguessis les coses gratuïtes que hi ha en aquesta vida..." • Ara, ja sense dependre tant dels diners, entén profundament aquesta frase. • Valora especialment: - Moments, relacions, gestos d’ajuda, amistats. - Tot allò que no es pot pagar amb diners. 11.3. Música com a banda sonora Al llarg del programa sonen diverses peces musicals i poesies que funcionen com a banda sonora emocional de la seva biografia: • Cançons romàntiques i nostàlgiques (com "Una rosa" de Henry Stephen). • Poesies sobre l’amor i la joia. • Fragments de Walt Whitman sobre el jo, la vida, la mort i la compassió. • Final amb Andrea Bocelli – “La voce del silenzio”, tancant simbòlicament el cercle sobre el silenci, les pèrdues i allò que mai s’arriba a perdre del tot. "Hi ha coses en el silenci que no m’esperava mai." (Bocelli, traduït lliurement com a idea final del programa) Temes principals tractats • Postguerra, fam i memòria familiar. • Relacions pares-fills, perdó i comprensió. • Adolescència, sexualitat i casament precoç. • Educació als Jesuïtes de Sarrià i contradiccions amb l’Església. • Crisi econòmica familiar i endeutament greu. • Embarassos no planificats i responsabilitat. • Crèdits d’estudi i impossibilitat d’acabar la llicenciatura. • Servei militar i alliberament per llei. • Naixement de la Laia, infeccions neonatals i diagnòstic erroni d’autisme. • Sordesa, estimulació precoç, logopèdia, audiòfons i integració escolar. • Sistema educatiu, prejudicis i manca de recursos per a la discapacitat. • Èxit educatiu i laboral d’una filla sorda. • Evolució professional cap a la biomedicina i especialització en ventilació mecànica. • Uveïtis, cataracta i salut personal. • Tercer fill, nets i sentit d’herència. • Felicitat, autoestima, resiliència i treball en equip de parella. • Voluntariat al Senegal i reflexió sobre la cooperació. • Valor de les coses gratuïtes i del que no es pot pagar amb diners. Interlocutors • Francesc Fontana (convidat) • Manel Caïssa (conductor de Conversa a la vora del foc) Tags • família • postguerra • guerra civil • pares • perdó • educació • Jesuïtes de Sarrià • Químic de Sarrià • química • electrònica • deute • crisi econòmica • crèdits d’estudi • servei militar • objector de consciència • maternitat • paternitat • embaràs • discapacitat • sordesa • autisme • logopèdia • integració escolar • audiòfons • superació personal • resiliència • ventilació mecànica • respiradors • biomedicina • UCIs • anestesiologia • salut ocular • uveïtis • cataracta • amor de parella • felicitat • autoestima • voluntariat • Senegal • fills • nets • memòria vital • Conversa a la vora del foc • Podcast Seccions de l’episodi 1) Presentació i joc d’efemèrides Inici: 5 Final: 209 Títol: Presentació de Francesc Fontana i efemèrides del seu any de naixement Resum: El conductor situa l’any de naixement del convidat a través de personatges famosos, obres literàries i pel·lícules, i recorda que aquell mateix any neix Televisió Espanyola. S’introdueix Francesc Fontana com a coetani del presentador i es tanca la introducció amb una primera peça musical. 2) Infantesa, televisió i família a la postguerra Inici: 271 Final: 602 Títol: Família, guerra civil i records d’infantesa a Barcelona Resum: Francesc recorda el taller del pare muntant ràdios i televisions de kit, l’arribada de la tele a casa i la competència entre el nadó i l’aparell. Explica la composició de la família, la mort del germà als 54 anys, i com la guerra civil marca els avis i els pares: avis morts o desapareguts, exili a França, entorn anarquista. Reflexiona sobre el fet d’“atiborrar de menjar” els fills per por de la gana i el procés de perdonar i comprendre els pares. 3) Educació, jesuïtes i formació universitària Inici: 618 Final: 1213 Títol: De l’Eixample als Jesuïtes de Sarrià i el Químic de Sarrià Resum: Descriu el canvi de situació econòmica familiar, la creació d’una botiga d’electrodomèstics i el trasllat a un àtic espaiós. Els pares el porten als Jesuïtes de Sarrià, on rep una educació exigent en responsabilitat però també conviu amb futurs capellans acusats d’abusos, fet que ara el fa sentir enganyat. Explica el dilema entre química i electrònica i la decisió d’estudiar Química al Químic de Sarrià, malgrat el cost molt elevat. 4) Joventut, relacions, casament i primers fills Inici: 800 Final: 1082 Títol: Adolescència, sexualitat i formació de la parella amb la Marimar Resum: A partir d’una cançó, parlen de com la seva generació vivia el sexe amb repressió i tràmits incòmodes. Francesc explica anècdotes de joventut (una invitació sexual no entesa a França) i com, després de relacions tòxiques, ell i la Marimar es troben, es consolen mútuament i acaben casant-se molt joves (20 i 16 anys), tenint la primera filla fruit d’aquell “consol”. 5) Crisi econòmica familiar, embaràs de la germana i crèdit universitari Inici: 1062 Final: 1830 Títol: Deute del negoci familiar, embarassos i crèdit per seguir estudiant Resum: Explica com el negoci d’electrodomèstics del pare creix massa, entra en crisi i acumula un deute de 8 milions de pessetes. La germana gran es queda embarassada i el nòvio desapareix; la família integra l’Eddy com un germà més. Quan ell fa tercer de Química, la Marimar es queda embarassada i els pares viuen un segon cop moral. Acaben tots en un pis ínfim i ple de goteres. El pare ja no pot pagar la carrera; Francesc demana un crèdit per estudiants i continua al Químic de Sarrià, mentre treballa en múltiples feines per sostenir família i estudis. 6) Cinquè de Química, assignatures pendents, naixement de la Laia i reversos de la vida Inici: 1921 Final: 2011 Títol: Final d’estudis, tercera crisi familiar i segon embaràs Resum: Ja amb crèdit i dues filles, arriba a cinquè de Química però acumula diverses assignatures suspeses, cosa que li impedeix iniciar el TFC i, per tant, graduar-se. Paral·lelament, la Marimar es torna a quedar embarassada tot i que li havien dit que ell podia ser estèril. Es fa evident la fragilitat del projecte universitari i familiar, mentre la cançó següent dona pas a un nou tram del “culebró” vital. 7) Naixement de la Laia, infeccions, UCI i risc vital Inici: 2132 Final: 2352 Títol: El naixement de la Laia i les primeres crisis de salut greus Resum: Francesc relata el naixement de la segona filla, la Laia, en un parc complicat, amb “aigües verdes” que indiquen patiment fetal. La nena neix molt petita i amb una infecció greu, passa un mes a UCI neonatal. Un cop a casa, recau als tres mesos amb deshidratació severa; a la clínica pràcticament la desnonen, però un metge la vol lluitar i aconsegueixen salvar-la de nou. Suggereix que és com un “reset” constant, mentre ell intenta acabar cinquè i sostenir econòmicament la família. 8) Servei militar, salvació per la llei i diagnòstic de sordesa Inici: 2352 Final: 2818 Títol: Crida a files, alliberament de la mili i descoberta de la sordesa de la Laia Resum: Amb cinquè acabat però sense TFC, li caduquen pròrrogues i comencen a vèncer els crèdits; és cridat a la mili a Còrdova. Explica l’ambient sinistre de la Caixa de Reclutes i com una nova llei permet als casats amb fills i objectors lliurar-se’n. Per pocs dies se’n surt i, després de dos anys d’incertesa, queda alliberat del servei. Paral·lelament, la Laia no evoluciona, no aguanta el cap i diversos metges la diagnostiquen com a autista. Un equip del centre del Paulino Castells considera que no és autista i orienta cap a una problemàtica de maduresa i possible sordesa. Finalment, als 3 anys confirmen la sordesa bilateral i comencen un treball intens d’estimulació i logopèdia. 9) Treball amb la Laia, audiòfons, escola i gent bona Inici: 2818 Final: 3033 Títol: Estimulació precoç, audiòfons, guarderia i suport inesperat Resum: Relata el trasllat a Castelldefels, on hi ha més aire lliure però pocs serveis específics. Expliquen la recerca d’audiòfons (60.000 pessetes) i el gest generós de l’audioprotesista que els deixa l’aparell a compte. Detalla la beca que arriba tard i parcial, la guarderia de monges belgues que entenen el cas i els acaben perdonant part del deute. Francesc remarca com la vida els va posant al davant persones extraordinàriament bones just quan les necessiten. 10) Integració escolar, prejudicis i camí educatiu de la Laia Inici: 3179 Final: 3436 Títol: Integració sense recursos, logopèdia i estudis de química de la Laia Resum: Expliquen el fracàs del model d’“integració” quan no hi ha recursos ni formació: el Centre Foniàtric deixa d’ensenyar a nens sords i els obliga a integrar-los a col·legis comuns no preparats. La Marimar fa trajectes llargs amb autobusos entre Castelldefels i Viladecans per portar la Laia a logopèdia, mentre al col·le manca suport. Una mare rebutja signar per una aula d’educació especial i menysprea la Laia, però després el seu propi fill la necessita. Malgrat tot, la Laia acaba la bàsica i, tot i el pessimisme dels experts, fa formació professional: primer administratiu i després Química (FP1, FP2 i un mòdul). Avui treballa en un laboratori farmacèutic. 11) Vida adulta de la Laia, identitat sorda i maternitat Inici: 3436 Final: 3623 Títol: Autonomia de la Laia i la seva pròpia família Resum: Francesc detalla el nivell de lectura labial de la Laia, les dificultats dels sords amb el doble sentit i el risc que interpretin riures aliens com burla. Comenta la pel·lícula Sorda, que retrata bé aquest món. Explica que la Laia es casa amb un home sord i tenen una filla oient i sana. Per a ells, això és la culminació d’un camí: la filla sorda i amb problemes inicials greus és ara una dona autònoma, amb feina, parella i maternitat, i ells poden deixar de témer pel seu futur quan faltin. 12) Felicitat, resiliència i treball en equip amb la Marimar Inici: 3801 Final: 4165 Títol: Què és ser feliç? Obstacles, autoestima i equip de parella Resum: A partir d’una poesia sobre l’amor, entren a parlar de la felicitat arran d’una frase d’Eduard Punset: la felicitat és un sentiment puntual, com la tristesa. Francesc explica que, des que ho va entendre, procura ser conscient i impregnar-se de cada moment feliç. Parla de la seva jubilació com “el seu temps” i insisteix que es pot estar bé amb un mateix. El conductor subratlla la seva autoestima; ell parla de perseverança, confiança en sortir-se’n i de com amb la Marimar han format un equip espontani i eficaç, repartint-se les tasques sense planificació explícita. Diu que, davant els problemes, no han tingut temps ni de caure: només podien tirar endavant. 13) Fracàs formal de la carrera i salt professional a la biomedicina Inici: 4145 Final: 4398 Títol: No acabar la llicenciatura i iniciar-se en els respiradors Resum: Francesc reconeix que no acaba la llicenciatura de Química: li queda cinquè aprovat però no pot fer el TFC, i amb la necessitat de mantenir la família i el crèdit, és impossible continuar. Busca feina estable i, després de sondejar el món de la programació, un client li proposa entrar al camp de la biomedicina com a tècnic de respiradors i màquines d’anestèsia (marca Temel). Assumeix el repte tot i l’aprensió a la medicina. Es forma a fons, estudia fisiologia respiratòria aplicada i fa guàrdies amb metges per especialitzar-se en ventilació mecànica. 14) Expansió de Temel i relació amb els anestesiòlegs Inici: 4426 Final: 4696 Títol: Temel, respiradors i la confiança dels hospitals Resum: Expliquen com els respiradors Temel esdevenen omnipresents als hospitals de Catalunya i Balears. Són màquines robustes, nacionals, ergonòmiques i ben valorades pels professionals. El servei tècnic lliurat i ràpid (sovint abans que la màquina fallés del tot) li guanya el respecte i l’afecte del col·lectiu d’anestesiòlegs. Parlen de la presència de Temel a Olot, Mallorca i altres centres, i de la xarxa humana creada al voltant d’aquesta tecnologia. 15) Uveïtis, cataracta i continuar tirant endavant Inici: 4734 Final: 5042 Títol: Quan la salut falla: uveïtis, ceguesa parcial i lents intraocular Resum: Narra la irrupció sobtada d’una uveïtis a l’ull esquerre: es desperta un diumenge gairebé sense visió. A urgències no ho identifiquen; finalment un metge veterà posa nom al problema. Passa gairebé un any amb corticoides, pupila dilatada i sense saber la causa, mentre ha de seguir treballant. El problema es resol de manera inesperada, però li deixa com a seqüela una cataracta precoç que acaba operant-se amb una lents intraocular, malgrat els riscos que li exposen a Barraquer. La intervenció surt bé i encara porta la lent avui. Parlen de com, malgrat aquestes proves, el balanç global de la seva vida és molt bo. 16) Vida familiar consolidada, fills, nets i herència vital Inici: 5174 Final: 5315 Títol: L’amor, els fills i el que quedarà de Francesc Resum: A partir d’un text sobre què és l’amor, Francesc parla de la relació amb la Marimar i de tot el que han passat plegats. Quan el conductor li pregunta què deixarà quan mori, ell destaca tres fills i set nets meravellosos, amb parelles igualment estimades. Esmenta també la seva petja professional en llibres i articles de medicina aplicats a la ventilació mecànica. Admet que hi ha gent que no l’estima, però desitja que el record que perduri sigui el positiu. 17) Voluntariat al Senegal i aprendre a ajudar sense paternalismes Inici: 5505 Final: 5635 Títol: Cooperació al Senegal: qui ajuda a qui? Resum: Explica que, a partir dels 60 anys, fa tres viatges al Senegal com a cooperant, adaptant respiradors Temel perquè funcionin de manera fiable en un entorn amb pocs recursos. Descobreix que els locals no l’han cridat i que ell no els arreglarà la vida: hi va sobretot per ell mateix, a “rentar la consciència”. Amb el temps entén millor la seva realitat, es treu el paternalisme i estableix relacions més horitzontals i autèntiques. Els respiradors continuen funcionant i donant servei. 18) Tancament: gratitud, coses gratuïtes i música final Inici: 5660 Final: 6125 Títol: Agraïments, sentit de la vida i “La voce del silenzio” Resum: El programa es tanca amb la cançó “Una rosa” d’Henry Stephen, que Francesc identifica com un record de joventut, i amb el conductor reconeixent la sort que ha tingut gràcies, sobretot, a la seva dona i la seva filla. Francesc insisteix que han fet el que han pogut i que la ment humana és sorprenentment forta. Recorda la frase d’un amic sobre les moltes coses gratuïtes de la vida. L’episodi acaba amb “La voce del silenzio” d’Andrea Bocelli, que simbolitza la relació amb el silenci, les pèrdues i allò que, en el fons, mai es perd.