Context i format del programa "El tren de la vida" és un espai de Ràdio Tordera enregistrat al centre Can Comte, amb els residents com a passatgers del tren imaginari. La locutora (Dolors/María de los Oliveres) conversa amb ells sobre vivències i records, i cada persona tria una cançó que s’emet al programa. En aquest episodi, el fil conductor és la tardor: records d’infantesa, vida al camp, festes, menjar típic i música relacionada amb la seva joventut. 1. Novetats del centre i activitats de tardor 1.1. Situació del centre i nou dinamitzador La Gemma Centelles, psicòloga del centre i avui cap d’estació, explica: • Canvis de personal: s’han cobert baixes de tècnics i la dinamitzadora, l’Ester, ha marxat per una nova feina. • Incorporació d’en Pol com a nou dinamitzador: molt jove, amb moltes ganes i idees, i ben acollit pels residents. • S’està recomponent l’equip i la integració és progressiva però positiva. “Evidentment, no es pot treballar sense tot el personal tècnic.” 1.2. Preparació de les activitats de tardor El tema del dia són les activitats de tardor al centre: • Tradicions que volen mantenir: - Fer panellets com cada any. - Si és possible, torrar castanyes. • Ho havien deixat en stand-by fins que arribés el nou dinamitzador per poder-ho organitzar bé. • Col·laboració amb la guarderia el dia 31: - Els nens vindran al pati del centre. - Per als residents, veure els menuts és una gran il·lusió. 1.3. Activitats culturals i d’animació • Retorn del “grup d’harmonia”: voluntaris que venen a ballar i cantar amb els residents. - Ara vindran un cop al mes de manera fixa, com si fos l’inici d’un “curs” d’activitats. • Es plantegen activitats adaptades a la tardor: - Sortidetes curtes a l’exterior per agafar fulles. - Treballs manuals i activitats vinculades a panellets, castanyes i fruits de temporada. 1.4. Tardor, orientació i memòria Des de la mirada de psicòloga, la Gemma destaca que: • Treballar amb estacions de l’any (tardor, hivern, etc.) ajuda a l’orientació temporal de la persona gran. • Activitats concretes (recollir fulles, parlar de castanyes, panellets, fruites de tardor) ajuden a situar: - En quin moment de l’any som. - Quines festes s’acosten (Tots Sants, Castanyada…). “També té una funció d’orientar la persona en el temps, que a vegades costa.” • Es comenta com el clima actual desorienta: una resident diu “estamos en verano” perquè fa molta calor i encara van amb barrets de palla, tot i ser a les portes de la tardor. • També parlen de la relació amb la terra i els fruits: - Fulles que cauen, magranes, figues, lladons… - Abans la gent estava més lligada a la pagesia i reconeixia millor els senyals de cada estació. 2. El “vagó restaurant”: menú del dia 2.1. Presentació del xef i el menjar Al vagó restaurant, la Gemma presenta el cuiner: • El xef d’avui és en Munir. El menú del viatge és: • Primer plat: crema de xampinyons. • Segon plat: lasanya (explica que està preparant la carn picada per a la lasanya). • Postres: préssec en almívar amb nata. La locutora destaca que el dinar “promet” i fins i tot demana que li guardin lloc sempre al vagó restaurant, reforçant el to càlid i familiar del programa. 3. Presentació d’en Pol i conversa amb els passatgers 3.1. El nou dinamitzador al programa En Pol, nou dinamitzador, s’estrena pràcticament alhora que el programa: • Porta només dos dies al centre i ja participa a El tren de la vida. • La locutora li proposa “conduir el tren” plegats, fent tàndem en la dinamització del grup. “La manera de les persones que parlen de les seves vivències és molt important perquè sapiguem el nostre passat per poder seguir en el futur.” (Aquesta reflexió final la recupera en Pau al comiat, però resumeix perfectament l’esperit del programa.) 3.2. Tema central: la tardor als records dels residents La resta del programa és una ronda de converses amb cada passatger, centrades en records de tardor i, en una segona volta, en la cançó que volen escoltar. 4. Vivències de tardor dels passatgers 4.1. Violeta: castanyes a Can Brugada • Porta el braç enguixat per una caiguda al solàrium, però participa animadament. • Record de tardor: - Anava a buscar castanyes amb el seu marit en bicicleta. - Les feien caure dels arbres, les xafaven amb botes de goma i les posaven en un sac. - A casa, estenien les castanyes sobre una manta vella al pati perquè s’assequessin. - El lloc: Can Brugada, on abans hi havia castanyers i bosc, que ara descriu com a “montes pelados”. “Ara a Can Brugada… ja no hi ha castanyers, ja no hi ha res… Montes pelados.” 4.2. Conxita: panellets i forn de pa • A la tardor li venen al cap: - Els panellets. - Els “bonietos” al forn (productes dolços de tardor). - Les castanyes. • Els panellets: - Els feien ells mateixos a casa. - Els pinyons es compraven, no els anaven a recollir al bosc. - Sempre els portaven a coure al forn (forn de pa del poble). - En feien quantitat limitada, 5 per persona, però prou perquè tothom en pogués menjar. La imatge de família i forn de barri reforça la convivència i el ritual col·lectiu de Tots Sants. 4.3. Paco: bolets, castanyes i caminar pel bosc • Recorda sobretot: - Sortides a buscar bolets a la tardor. - Recollir castanyes moltes vegades. • Reconeix que inicialment no en sabia gaire de bolets, però: - “La gent m’ensenyava.” - Sempre agafava ceps, un dels bolets més apreciats. • Destaca que anar al bosc és molt agradable: - No només pels bolets i castanyes, sinó també per altres fruits com les cireres d’arboç (sereixes d’arbos). - I sobretot pel fet de caminar i gaudir de la natura. “És que anar al bosc dóna… estupendo. No només pels bolets, també per caminar.” 4.4. Pura: bellotes, horta i fruita de tardor • Té records molt lligats al camp i l’horta: Parla de les bellotes (bellotas) de les alzines (encinas), que es feien servir sobretot per alimentar els porcs (els famosos porcs de bellota). Explica que al seu hort hi tenien “de tot”. • Fruita de tardor: - Figues (tenien diverses figueres). - Cireres i prunes. - No recorda exactament els noms de les varietats, però sí si eren figues blanques o negres. - Explica que al matí anaven a collir figues amb cistells. S’evidencia la riquesa de la pagesia i com les estacions marcaven la vida familiar. 4.5. Mari: castanyes, preparació i altres fruits • Recorda la tardor com l’època d’: - Anar a buscar castanyes i bellotes. • Explica com preparaven les castanyes: - Els feien un tall abans de torrar-les per evitar que es rebentessin. - Les torraven amb una paella amb forats (les típiques paelles de castanyes). - Primer les feien “suar” tapades perquè quedessin millor torrades. • Altres fruites de tardor que li agraden: - El codony (membrillo), que cal treballar-lo força (bullir-lo, fer-ne codonyat) però a ella li encanta. - Préssecs. “El membrillo hay que trabajarlo… y a mí me encanta. Y crudo me lo como igual.” 4.6. Carme: tardor, festes i vestits a Tordera La Carme aporta sobretot records socials i de festa a Tordera: • De petita i adolescent els agradava molt ballar: - Encara que fos festa “per als grans”, els petits també s’hi ficaven a ballar a la tarda. - A la nit només hi anaven quan eren una mica més grans i sempre acompanyades per la “carabina” (persona adulta que vigilava les noies). - Esmenta que ja amb 8–10 anys se sentien grans, però igualment les vigilaven molt. • Relació amb la tardor i la roba: - Per la tardor s’estrenaven vestits amb màniga i més abrigats. - Al novembre–desembre calia estrenar l’abric, fes o no fes fred, era gairebé un ritual. • L’ofici de sastresa: - Explica que cosia des de ben petita, amb 4–5 anys ja començava a “passar punts”. - Parla de la feina al taller de modistes/sastres: marcar peces, fer fluixos, obrir i tallar. - Detalla aspectes tècnics: - Posar mànigues ben posades perquè “mamessin” bé. - Fer i col·locar vivos a les solapes i al coll, carregolant-los just el necessari. - La dificultat de cosir sobre punts marcats i després haver-los de treure. “Jo era sastresa… feia trajes i anava sempre molt ben vestida.” Aquests records connecten la tardor amb el món del tèxtil, els vestits nous, i el teixit associatiu de festes i balls a Tordera. 5. La segona volta: cançons escollides pels passatgers En la segona volta del tren, cada passatger tria una cançó significativa, normalment de joventut, moltes d’elles romàntiques. 5.1. Violeta – “Amapola” • Cançó: “Amapola”. • Record: una pel·lícula al cinema anomenada “Amapola del Camino”. • El seu pare havia de decidir entre anar al cinema o gastar-se els diners en vi, i deia: “Amapola del Camino, tu dinero me lo voy a gastar en vino.” La cançó evoca records familiars i d’oci al cinema. 5.2. Conxita – “Dos gardenias” (Antonio Machín) • Cançó: “Dos gardenias” d’Antonio Machín. • La defineix com una cançó molt romàntica que sempre li ha agradat. • Recorda l’època de balls “abraçats”, i compara amb el present, on diu que ja no es balla igual. “M’agradava molt… més abans. Ara no, ara tot…” La cançó simbolitza una joventut de ball i romanticisme. 5.3. Paco – “América, América” (Nino Bravo) • Cançó: “América, América” de Nino Bravo. • Per a ell és una cançó molt enganxosa i molt maca. • Recorda també altres cantants de l’època com Miguel Ríos i moltes cançons romàntiques. “La nostra joventut era molt maca, hi havia moltes cançons… romàntiques i una mica de tot.” 5.4. Pura – “Toda una vida” (Antonio Machín) • Cançó: “Toda una vida” d’Antonio Machín. • Explica que li agrada tota la música, i aquesta cançó en particular li porta records de quan era nena i li agradaven molt aquelles melodies. “Me recuerda como una niña que me gustaba mucho todo.” La cançó és un símbol de constància en l’amor i d’un passat ple de música. 5.5. Mari – “Adiós mi España querida” (Juanito Valderrama) • Cançó: “Adiós mi España querida” de Juanito Valderrama. • Diu que li porta molts records, per haver-la sentit molt en pel·lícules i a la ràdio. • Entre totes les cançons d’aquest cantant, aquesta és la que més li agrada. “La que m’agrada és aquesta.” És una cançó molt lligada a la nostàlgia, la migració i l’enyorança del país. 5.6. Carme – “A l’ombra del campanar” (sardana) • Cançó: la sardana “A l’ombra del campanar”. • Diu que li agraden totes les sardanes, inclosa “La sardana de les monges”. • Explica que aquesta sardana es ballava cada diumenge, fins al punt que la sent com una música de fons permanent de la seva vida. “M’agrada molt… m’agraden totes.” La tria de la Carme connecta amb la cultura tradicional catalana, les ballades de sardanes a plaça i la vida social de poble. 6. Tancament del viatge 6.1. Valoració del primer viatge d’en Pol Al tram final, la locutora pregunta a en Pol què li ha semblat el seu primer viatge al tren de la vida: • Ell respon que li ha agradat molt. • Destaca “la manera de les persones que parlen de les seves vivències” i la importància de conèixer el passat per poder avançar cap al futur. Aquesta idea resumeix l’objectiu del programa: donar veu als records i dignificar la memòria de la gent gran. 6.2. Comiat La locutora acomiada el programa: • Anuncia que el tren de la vida es posa en marxa un cop al mes. • Diu que tornen el mes vinent, quan el tren sortirà un altre cop de l’“estació de Can Comte”. • Signa el comiat com Maria de los Oliveres, i tanca amb un “Adéu-siau”. 7. Idees principals de l’episodi • Tardor com a eix central: tradicions (panellets, castanyes), fruits de temporada, clima i festes. • Memòria i orientació: les activitats estacionals ajuden a orientar la persona gran en el temps i a activar records significatius. • Relació amb la terra i la pagesia: figues, magranes, bellotes, horts, boscos, bolets i sortides a caminar. • Vida social i cultural de Tordera: balls, “carabines”, estrenar vestits i abrics, sardanes com A l’ombra del campanar. • Canvis al centre: marxar una dinamitzadora, arribar en Pol, reprendre el “grup d’harmonia” i planificar el curs d’activitats. • Música de joventut: cançons romàntiques i emotives (Antonio Machín, Nino Bravo, Juanito Valderrama) que connecten amb moments vitals clau. • Funció del programa: El tren de la vida actua com un espai radiofònic de memòria, afecte i participació per als residents i Oients.
