El tren de la vida
El primer i tercer diumenge de cada mes, a les 3 de la tarda, El Tren de la Vida fa parada a les residències Can Comte i Vitàlia Albert per recordar altres èpoques amb els seus residents.
Subscriu-te
Records de Nadal al tren de la vida
La Locutora dona la benvinguda a **El tren de la vida** des de la residència de **Can Comte**, recorda que és un programa mensual i presenta l’equip: la psicòloga **Gemma Centelles**, el dinamitzador **Pol Guerra** i la directora **Carmina Sants**. Amb la Gemma comenten el pas de la temporada de castanyes als torrons, la importància dels petits plaers gastronòmics (xocolata desfeta, panellets) i el fet que a la cultura mediterrània tot es celebra al voltant d’una taula. S’anuncien les noves incorporacions al centre (el nou dinamitzador Pol i una infermera jove) i es destaca la il·lusió i les ganes d’innovar que aporten al dia a dia dels residents.
Gemma avança el **tema central del dia: els preparatius de Nadal**. Expliquen que a la residència es planifica el Nadal amb força antelació: visites de les escoles de Tordera per cantar nadales, organització de manualitats que després es venen, planificació dels menús especials i programació d’activitats. Es menciona el **grup Harmonia**, que visita sovint la residència i fa ballar residents i equip, contribuint a un ambient festiu. Encara no tenen els llums encesos, però diuen que ja estan “il·luminats per dins” amb la il·lusió de les festes.
Al *vagó restaurant*, la Locutora entrevista el **xef Munir**. Per al dia del programa ofereix un menú amb **crema de xampinyons**, **lasaña** i **flam amb nata**. A continuació parlen del **menú de Nadal**, que encara estan acabant de definir, però que mantindrà plats tradicionals: **escudella de Nadal**, **canelons**, **pebrots del piquillo**, una crema de marisc i **torrons**. El to és distès i proper, amb invitacions reiterades a la Locutora perquè es quedi a degustar el menú i amb èmfasi en la importància del menjar com a centre de la celebració nadalenca.
El tren surt del vagó restaurant i entra al vagó dels passatgers, conduït pel **Pol**. El tema del dia és obertament **el Nadal** i com es preparava antigament. Cada resident comparteix breument els seus records: - **Paco**: de petit a casa seva gairebé no es celebrava el Nadal, però més endavant sí, i sempre amb molta il·lusió, que encara conserva. - **Mari**: recorda grans trobades familiars on mataven els pollastres i se’ls menjaven tots junts, amb germans i cunyats, en una casa gran plena de gent. - **Piedad**: parla de la sopa de galets, dels torrons i dels dolços, i d’una casa on es reunien fins a setze persones; antigament no es decorava gaire, a diferència de l’actualitat. - **Antònia**: explica que va créixer en un orfenat de monges on el Nadal se celebrava molt i que, un cop casada, va voler portar aquesta alegria a casa, amb dibuixos i decoracions per les parets. També comparteix un record dolorós: el seu marit va morir un dia de Nadal. - **Violeta**: recorda la seva neta petita recitant un vers de Nadal abans de menjar, des d’una cadira: “Feliz Sanadal”, un gest que simbolitza alegria i família reunida. - **Pura**: rememora la Nochebuena a Andalusia, anant a ballar a les cases, cantant villancicos i rebent roscos i aguardent dels amfitrions, en un ambient molt festiu.
La segona part del vagó dels passatgers continua amb més testimonis sobre el Nadal: - **Conxita**: descriu un Nadal molt marcat per la tradició catalana, amb **pessebre**, **arbre de Nadal** i **caga tió**. El pessebre el muntaven entre cinc persones i sovint es feien petites trapelleries canviant figures. Feien caminar els Reis d’Orient cada dia fins a la data assenyalada; el tió, però, el deixaven en un racó sense donar-li menjar. - **Carme**: recorda estrenar l’abric per la Puríssima i alguna peça de roba amb un toc vermell per Nadal. A casa feien pessebre i era habitual anar a visitar els pessebres d’altres veïns, picant a la porta per demanar d’entrar a veure’l. - **Teresa** (de Múrcia): explica que sempre feien Betlem i que el vespre de Nadal consistia en un sopar relativament senzill, seguit de la tradicional **Misa del Gallo** a mitjanit. L’endemà hi havia un dinar especial, encara que no en recorda tots els detalls; sí en manté viu el ritual i l’ambient.
Comença la ronda de **cançons demanades** pels passatgers, cadascuna relacionada amb els seus records o el seu estat d’ànim: - **Paco** demana *Himno a la alegría* de Miguel Ríos, que associa a l’alegria del Nadal i a la germanor entre persones. - **Mari** tria *Noche de paz*, una nadala clàssica que cantava de jove i que li evoca el Nadal tradicional i religiós. - **Piedad** escull *Se equivocó la paloma* de Joan Manuel Serrat, que li recorda quan era jove i desperta nostàlgia pel passat. - **Antònia** demana *Cucurrucucú paloma* en versió de Julio Iglesias, una cançó que diu que li dóna molta pau però que l’emociona tant que prefereix escoltar-la abans que cantar-la. En totes les peces, el programa escolta fragments significatius i manté un to emotiu, deixant que la música actuï com a vehicle dels records.
La secció musical continua amb més peticions: - **Violeta** demana una cançó que ella identifica com un villancico sobre les estrelles i la lluna, i que en el programa sona com *Estrellita, ¿dónde estás?*. Per a ella, és una peça tendra que connecta amb el cel i el Nadal. - **Pura** tria *Yo vendo unos ojos negros*, una cançó que relaciona amb tot el que ha vist al llarg de la vida. En recita uns versos i juga amb la idea de vendre aquests ulls perquè “han pagat malament”, barrejant desengany amorós i un punt d’humor. El programa en fa sonar la versió cantada, reforçant el component nostàlgic.
El tram final de la secció musical recull les últimes peticions: - **Conxita** demana *El tamborilero* de Raphael, cançó que recorda haver vist sovint per televisió, amb un Raphael molt jove. Simbolitza les nadales televisives que es repeteixen any rere any. - **Carme** inicialment havia demanat *Francisco Alegre*, però acorda canviar-la per una nadala i tria *El rabadà*, una peça molt representativa del Nadal català, amb rabadans, neu, foc, neules, torrons i porró de vi. El programa n’emet una versió llarga i dialogada. - **Teresa** acaba amb *Bésame mucho* de Los Panchos. Encara que no la vincula a cap experiència personal concreta, la reconeix com una cançó molt bonica que escoltava sovint a la ràdio. El to de bolero aporta un tancament melancòlic i tendre a la secció musical.
La Locutora i en **Pol** comenten l’experiència del programa: han tingut molts passatgers i ha estat molt enriquidor escoltar records tan diversos, encara que breus per manca de temps. El Pol, que porta poc més d’un mes com a dinamitzador al centre, afirma que està molt content i amb moltes ganes de continuar. La Locutora li torna a donar la benvinguda i deixa oberta la porta a nous viatges en futurs episodis d’**El tren de la vida**. Finalment, acomiada el programa desitjant als oients i residents **un bon Nadal**, explicant que el tren es torna a posar a la via i que tornarà a sortir el pròxim mes, tot tancant amb la identificació de la Locutora, **Maria Dolors Oliveres**, i la sintonia final.
Context i format del programa
El tren de la vida és un Podcast mensual enregistrat a la residència de Can Comte i emès per Ràdio Tordera. El programa adopta la metàfora d’un tren que inicia viatge, amb vagons com el vagó restaurant i els seients dels passatgers, per donar veu a les persones residents i al seu dia a dia.
La conducció va a càrrec de la Maria Dolors Oliveres com a Locutora, amb la participació de:
- Gemma Centelles, psicòloga i “cap d’estació” del programa
- Pol Guerra, nou dinamitzador del centre
- Diferents residents com a “passatgers” que comparteixen records i escullen cançons
Introducció: ambient pre-nadalenc a la residència
Novetats al centre i cultura de la taula
Gemma explica que a la residència s’ha passat de la temporada de castanyes als torrons, mantenint la idea que “ho celebrem tot al voltant d’una taula”.
- S’hi destaquen petits plaers gastronòmics: xocolata desfeta mensual, panellets i altres “extres gastronòmics” molt valorats pels residents.
- Es remarca que vivim en una cultura mediterrània on la celebració i la trobada passen pel menjar compartit.
Al mateix temps, Gemma comenta les noves incorporacions al centre:
- Pol, el nou dinamitzador, ja plenament integrat i coneixent els residents.
- Una nova infermera jove que cobreix una baixa.
- Es posa en valor l’arribada de gent jove, amb idees noves, preparació i moltes ganes, i com això genera ràpidament confiança entre els residents.
Preparatius de Nadal a la residència
Es presenta el tema central de l’episodi: els preparatius de Nadal.
- A Can Comte s’organitza el Nadal amb molta antelació: menús especials, activitats, visites i manualitats.
- Les escoles de Tordera venen cada any a cantar nadales a la residència, normalment entre l’11 i el 20 de desembre.
- Les manualitats de Nadal s’aprofiten per fer una petita venda solidària.
- Es programen menús de Nadal i activitats lúdiques, com les actuacions del grup Harmonia, que fan ballar residents i equip.
"No estem il·luminats amb llums, però sí amb il·lusió"
Així, es crea una mena d’“il·luminació interna” abans que arribin els llums i els dies festius.
Vagó restaurant: menús del dia i de Nadal
Menú del dia del viatge
Al vagó restaurant, la Locutora entrevista el xef Munir:
- Primer plat: crema de xampinyons
- Segon plat: lasaña
- Postres: flam amb nata
S’insisteix que la Locutora sempre està convidada a tastar el menú, tot jugant amb el to proper i humorístic del programa.
Menú especial de Nadal
Parlant ja directament de Nadal, el xef avança un menú tradicional nadalenc:
- Canelons de Nadal
- Escudella de Nadal
- Pebrots del piquillo
- Una crema de marisc “molt bona”
- Torrons com a dolç imprescindible
Es fa èmfasi en mantenir els plats típics de sempre, combinant tradició i celebració perquè el dia de Nadal a la residència tingui un caràcter festiu i familiar.
Converses amb els passatgers: records de Nadal
Després del vagó restaurant, el tren passa al vagó dels passatgers, amb el Pol com a conductor de la secció. El fil conductor és: com preparaven el Nadal quan eren petits o joves i quins records en tenen.
Paco: de no celebrar res a viure el Nadal amb il·lusió
- Explica que a casa seva, de petit, no se celebrava gaire el Nadal.
- Més endavant, ja de gran, comença a viure’l amb més il·lusió.
- Es destaca que encara avui manté aquesta il·lusió pel Nadal.
Mari: Nadal familiar amb pollastres i grans trobades
- Recorda com a la seva família mataven els pollastres i es reunien tots: germans, cunyats, etc.
- Les trobades eren a cases grans, amb molta gent i molta vida.
- Subratlla que “aquells temps ja no tornen”, però el record es manté molt viu.
Piedad: casa plena i dolços de Nadal
- La seva família podia arribar a ser setze persones o més per Nadal.
- Recorda la sopa de galets i molts torrons i dolços.
- A casa seva, antigament, no es decorava gaire, no hi havia l’excés de llums i ornaments que hi ha ara; només algunes cases feien alguna cosa.
Antònia: de l’orfenat a un Nadal ple de dibuixos
- Va créixer amb monges en un orfenat, on el Nadal es vivia “a lo grande”.
- Un cop casada, va voler reproduir aquesta alegria a casa seva:
- Feien dibuixos i guarnien les parets.
- Creava un ambient molt alegre pel seu marit i família.
- Confessa també un record trist: el seu marit va morir el dia de Nadal, fet que marca profundament aquestes dates.
Violeta: versos de Nadal de la neta
- Explica que la seva neta petita es pujava a una cadira abans de menjar i recitava un vers de Nadal:
> “Feliz Sanadal”
- El vers era simple però ple de tendresa; el sentit era desitjar un bon Nadal i animar a gaudir del menjar i de la trobada familiar.
- Per a ella, Nadal és sinònim d’alegria i bona taula.
Pura: Nochebuena andalusa amb ball i villancicos
- Recorda la seva joventut a Andalusia, amb un Nadal molt popular i festiu:
- Anaven a ballar a les cases.
- Les dones s’asseien i els altres ballaven i cantaven villancicos.
- Els amfitrions donaven roscos i aguardent.
- Ho descriu com una Nochebuena molt alegre, plena de música i veïnatge.
Conxita: pessebre, arbre i caga tió
- Explica un Nadal molt marcat per la tradició catalana:
- Feien pessebre i també arbre de Nadal.
- Abans de fer cagar el tió, muntaven el pessebre entre cinc persones, cadascú afegint figures o elements.
- De vegades, qui venia al darrere canviava el que havia posat el de davant, cosa que generava joc i complicitat.
- Els Reis d’Orient anaven “caminant” dia a dia pel pessebre fins al dia de Reis.
- El tió el deixaven en un racó i, curiosament, comenta que no li donaven res de menjar, tot i ser una pràctica habitual en altres famílies.
Carme: estrenar roba i visitar pessebres
- Explica la tradició d’estrenar roba per festes:
- Per la Puríssima s’estrenava l’abric.
- Per Nadal s’estrenava algun vestit o peça que havia de portar color vermell encara que fos discret.
- També feien pessebre a casa i era habitual anar a visitar els pessebres d’altres famílies del veïnat.
- Es picava a la porta per demanar si es podia entrar a veure el pessebre.
- No hi havia concursos com ara, però sí una tradició social i veïnal molt viva.
Teresa: Nadal murcià i Misa del Gallo
- Nascuda a Múrcia, recorda un Nadal molt ritualitzat:
- Feien Betlem a casa.
- A la nit, un sopar senzill però especial.
- Després, la tradicional Misa del Gallo a les dotze de la nit.
- En tornar de missa, a dormir, i l’endemà dinar especial de Nadal.
- Tot i no recordar tots els detalls del menú, sí que conserva molt viu el ritme i l’ambient d’aquelles festes.
Secció musical: cançons escollides pels passatgers
Després de compartir records, cadascun dels passatgers tria una cançó vinculada als seus sentiments o a les festes, que s’escolta íntegrament. Aquesta secció és clau perquè dona veu emocional als residents.
Paco – Himno a la alegría (Miguel Ríos)
- Relaciona la cançó amb el Nadal com a temps d’alegria.
- Es ressalta el missatge d’esperança i germanor:
"Que los hombres volverán a ser hermanos"
Mari – Noche de paz
- Una de les nadales clàssiques per excel·lència.
- Li porta records de quan la cantava de jove.
- Representa el Nadal tradicional i religiós: el portal de Betlem, el Redemptor i la nit serena.
Piedad – Se equivocó la paloma (Joan Manuel Serrat)
- Li recorda la seva joventut.
- Té un to poètic i nostàlgic, que connecta amb el pas del temps i els errors i confusions de la vida.
Antònia – Cucurrucucú paloma (Julio Iglesias)
- Per a ella és una cançó que emociona molt; diu que pot escoltar-la però no pot cantar-la sense emocionar-se.
- Li aporta pau i li evoca records de maduresa, més que no pas de joventut.
- El tema del plor, la pèrdua i l’amor hi és molt present.
Violeta – Estrellita, ¿dónde estás?
- La identifica com un villancico vinculat al cel, les estrelles i la lluna.
- Tot i la senzillesa, és una cançó que li resulta molt tendra i evocadora.
Pura – Yo vendo unos ojos negros
- Explica que la cançó li recorda allò que ha vist i viscut.
- La lletra parla d’uns ulls negres que han pagat malament, i ella mateixa en recita uns versos.
- Hi ha una barreja de picardia, desengany amorós i humor.
Conxita – El tamborilero (Raphael)
- Recorda escoltar molt la cançó per televisió, cada any, amb un Raphael molt jove.
- Simbolitza les nadales televisives de tota la vida, que tornen any rere any i formen part del seu imaginari nadalenc.
Carme – El rabadà (nadala catalana)
- Inicialment havia demanat Francisco Alegre, però canvien la peça per una cançó de Nadal per mantenir el fil temàtic.
- El rabadà és una nadala catalana tradicional, que parla d’anar a Betlem, de la neu, el foc, les neules, els torrons i el vi.
- Representa perfectament el Nadal popular català: rabadans, camí cap a Betlem i alegria compartida.
Teresa – Bésame mucho (Los Panchos)
- Tot i que diu que li han posat diverses opcions i gairebé no sap quina li han acabat triant, reconeix que és una cançó molt bonica.
- No la vincula a cap història amorosa pròpia, però recorda escoltar molta ràdio i sentir aquestes músiques.
- És una peça de bolero clàssic, carregada de nostàlgia i por de perdre l’estimat.
Cloenda: valor dels records compartits i continuïtat del tren
Al tram final, la Locutora i en Pol fan balanç de l’episodi:
- Destaquen que ha estat molt divertit escoltar tants passatgers i els seus records.
- Subratllen la riquesa de sentir vitalitats i infàncies molt diferents (Catalunya, Andalusia, Múrcia, experiències d’orfenat, famílies nombroses, etc.).
- Com que hi ha molts passatgers, cadascú parla poc, però deixen oberta la porta a tornar-hi en futurs programes.
El Pol, que fa un mes i escaig que treballa al centre, diu que es troba molt content i amb ganes de tirar endavant.
Finalment, la Locutora acomiada el programa:
- Diu que el tren torna a la via i queda preparat per sortir el mes vinent.
- Desitja a tothom “un bon Nadal”.
- Es presenta com Maria Dolors Oliveres i tanca amb la sintonia d’El tren de la vida.
En resum, l’episodi és un viatge emocional pels Nadals de la infància i joventut dels residents de Can Comte, combinant:
- Memòria personal (records de família, menjar, tradicions locals)
- Tradició cultural (pessebres, caga tió, Misa del Gallo, villancicos, nadales catalanes)
- Música significativa per a cadascun d’ells, que actua com a fil conductor de les emocions.