El tren de la vida
El primer i tercer diumenge de cada mes, a les 3 de la tarda, El Tren de la Vida fa parada a les residències Can Comte i Vitàlia Albert per recordar altres èpoques amb els seus residents.
Subscriu-te
Primavera a Can Comte: menús d’estiu, primers amors i records musicals al tren de la vida
Sintonies i cançó d’entrada que marquen el to festiu del programa.
Dolors i Gemma situen el programa en plena primavera: finestres obertes, control de la calor i viratge cap a menús més lleugers (gazpatxos, amanides).
Reunions per revisar el menú estacional; manteniment de l’escudella dels divendres (debat obert) i retirada de plats que no agraden (p. ex., un peix).
La Gemma parla d’amors nascuts a la residència, del benestar que aporten i de la gestió familiar de la intimitat i la sexualitat en persones grans.
Presentació del menú: gazpatxo fresquet i lasanya de carn gratinada; postres de fruita del temps o iogurt. Confirmació del canvi cap a plats més frescos.
Amor únic des dels 14 anys, 9 anys de festeig i casament; records als aplecs de sardanes i una vida sencera compartida.
Noviazgo llarg i vigilat; cada matí rebia un ram de roses. Amor que roman al cor malgrat la pèrdua.
Coneixença en un acte de poble; gests romàntics (caminar fins a Granada) i matrimoni afectuós: “de casat, encara més que de solter”.
Joventut als balls de Gelpí i Tordera, casar-se de blanc, felicitat compartida i rituals com apuntar-se els balls en una llibreta.
Relacions en grup, parella formal als 32 anys, matrimoni que no prospera però bona relació amb el fill i visió serena del passat.
Amors innocents: l’alumne de solfeig del seu pare i un venedor de teles; als balls exercia el dret a dir “no” i escollir amb qui ballar.
Les converses obren vivències i records; menció a la censura i al fet d’anar a França per veure pel·lícules; dinàmiques de grup que perduren.
L’havanera tradicional connecta amb la memòria popular; identitat marinera i emoció col·lectiva.
Cançons lligades al record dels rams de roses del seu enamorat i als ritmes populars caribenys.
La peça evoca cinema “de pecat” i aquella picardia que s’aprenia escoltant i comentant pel·lícules.
Nostàlgia i desarrelament en una de les cançons icòniques de la memòria popular.
La cançó porta als trigals i als temps d’escassetat: *gallarets* i el *pa de pastor* compartit amb amigues.
Reiteració del comiat: "Fins demà!" i tancament del viatge radiofònic.
Resum general
Programa coral i emotiu des de Ràdio Cancomte que combina l’arribada de la primavera a la residència, els canvis culinaris de temporada i un monogràfic tendre sobre primers amors i enamoraments a la vellesa, culminat amb peticions musicals plenes de memòria.
El context: primavera i menús d’estiu
- S’obren finestres i es regula la calor; a l’interior hi ha aire condicionat que manté confort fins i tot a l’estiu.
- Actualització del menú cap a plats frescos: gazpatxos i amanides (incloses de llenties).
- Punt innegociable (per molts residents): mantenir l’escudella dels divendres tot l’any, encara que hi hagi debat perquè alguns ja la troben feixuga en ple estiu.
- Participació activa: reunions de residents per revisar els nous menús; si un plat no agrada de forma general, s’adapta o s’elimina (p. ex., un tipus de peix que no va convèncer ni canviant la recepta).
"Ja que és una casa petita… al final això és casa seva" — la cuina s’adapta als gustos dels residents.
Tema del dia: amor i vellesa
- La Gemma recorda que l’afectivitat i la sexualitat també formen part de la vellesa: neixen afinitats i lligams a la convivència que aporten benestar i sentit de vida.
- Reaccions familiars diverses: algunes famílies ho assumeixen amb naturalitat; d’altres ho viuen amb incomoditat. Amb el temps, en veure la felicitat del seu familiar, la majoria acaben valorant-ho positivament.
"No em podia creure que als 90 anys em passaria això… i ara semblo un adolescent."
Veus i vivències dels residents
Conxita
- Amor únic conegut als 14 anys, 9 anys de festeig i casament als 23; tota la vida junts.
- Origen de la relació a l’aplec de sardanes: ell no ballava, però la mirava embadalit.
"Només em vaig sentir un amor… i per tota la vida."
Mari
- Noviatge llarg i vigilat (suegra o germana al cine).
- Detall preciós: cada matí l’esperaven amb un ram de roses a l’autobús.
- Amor que perdura al cor, malgrat l’absència.
Pura
- Escena d’enamorament en una trobada de poble on "es demanava la nòvia"; defensa cavalleresca i enganxada de per vida.
- Gest èpic: caminar del poble a Granada per acomiadar-la quan marxava a Barcelona.
- Matrimonio ple d’afecte: "de casat, encara més que de solter".
Carme
- Joventut als balls de Gelpí i, després, a Tordera; casar-se de blanc era difícil però ho va fer.
- Records de felicitat senzilla i rituals com apuntar-se els balls en una llibreta.
"Érem feliços, no ens faltava res, estàvem junts sempre."
Paco
- Relacions viscudes en grup durant anys; parella formal a 32 anys i un fill de qui guarda molt bon vincle.
- El matrimoni no va durar, però hi ha equilibri i bona relació familiar.
Violeta
- Amors innocents: un alumne de solfeig del pare i un venedor de teles que la seguia fins a l’escola.
- Als balls, lliure elecció: si algú no agradava, s’apartava i seia; franquesa i límits clars.
Mirada d’animació sociocultural
Esther (dinamitzadora)
- Preparar el tema fa emergir vivències riques i memòria viva.
- Context històric: censura; per veure certes pel·lícules calia anar a França.
- Traça social: alguns, com en Paco, conserven encara avui la dinàmica de relació en grup i capacitat d’atraure gent.
Vagó Restaurant: menús d’estiu
Raquel (cuina)
- Menú del dia: gazpatxo fresquet i lasanya gratinada de carn; postres de fruita del temps o iogurt.
- S’evidencia el gir de temporada: més ensalades i plats freds que els residents demanaven fins i tot a l’hivern.
Peticions musicals i memòria sonora
- Conxita: El meu avi (havanera). Tradició i identitat marinera.
- Mari: El manojo de rosas i enllaç amb el seu ram de roses; després sona El manisero.
- Carme: Bolero de Ravel. Recorda cinema "de pecat" i la picardia apresa escoltant.
- Paco: Cuando salí de Cuba (Luis Aguilé). Nostàlgia i desarrelament.
- Violeta: Amapola. Memòria de trigals, gallarets i el pa de pastor en temps d’escassetat.
Idees clau
- Participació real: els residents co-dissenyen el menú.
- Afectivitat a la vellesa: l’amor i la companyia milloren el benestar.
- Memòria col·lectiva: balls, sardanes, censura i cinema conformen el relat generacional.
- Música com a pont: cançons que reactiven records i emocions positives.