El tren de la vida
El primer i tercer diumenge de cada mes, a les 3 de la tarda, El Tren de la Vida fa parada a les residències Can Comte i Vitàlia Albert per recordar altres èpoques amb els seus residents.
Subscriu-te
Vivències a la residència: 11-S, temporal i escudella al vagó restaurant, amb cançons dedicades
Cançó d’obertura i entrada musical abans de la presentació oficial.
Presentació d’El tren de la vida, l’equip i l’estructura del trajecte (cap d’estació, vagó restaurant i vagó de passatgers).
La Gemma repassa l’inici de curs d’activitats, i comenta el temporal: avaries (ascensor, porta), alguna gotera i la tertúlia meteorològica entre els residents.
Sortida de la majoria de residents a gaudir de la Diada: sardanes, ambient de festa i ofrena floral. Dinar especial de celebració al centre.
Recuperació d’horaris, retorn del grup Armonia i propera arribada d’alumnes d’institut per a un intercanvi generacional positiu.
El cuiner explica l’escudella (panceta, pollastre, pastanaga, patata, col, cigrons, pilota individual i botifarra) i la versió triturada. Record del menú especial de l’11-S (entremès, paella de peix i pastís).
L’Esther fixa el tema: vivències del present, tant de residents com d’usuaris del centre de dia.
Se sent molt bé al centre de dia; gaudeix de pintar i manualitats, millor que quedar-se a casa sense fer res.
Dues anys al centre de dia; participa en moltes activitats i valora bé el menjar i el funcionament general.
Tres anys al centre de dia; horari de 8:30 a 13:00; fa lletres i càlcul. Caps de setmana a casa.
De centre de dia a resident; comparteix habitació amb la Pura i resen juntes. Es va sentir segura durant el temporal; percep el menjar com irregular segons el dia.
Esdevé resident després de la mort del marit. Bona convivència amb la Violeta. Li agrada pintar, ballar i moure’s; la família l’acompanya en sortides.
Pintora de paisatges i roses, ara limitada per un problema de vista. Destaca la convivència amb moments diversos. El seu quadre de l’era conserva la memòria del centre.
Record d’havaneres i sardanes; música lligada a la identitat i la festa popular.
Evocació de balls abraçats i moments de parella; música romàntica i nostàlgica.
Dedicatòria a una treballadora jove del centre; cançó com a gest d’afecte i admiració.
Records d’infantesa espigant cigrons amb la mare i la tieta; connexió amb el món del camp.
Dissabtes de dinar i ball amb el seu marit; cançó que remou la memòria afectiva.
Records de joventut alegre i ritmes moderns; to vital i divertit.
Valoració d’un viatge tranquil i emotiu. El tren queda aparcat fins al proper episodi.
Panorama general
Episodi de Ràdio Tordera — El tren de la vida centrat en les vivències del present de residents i usuaris del centre de dia, amb un repàs del mes (retorn a la rutina, Diada de l’11 de setembre i temporal), una parada al vagó restaurant amb l’escudella del xef Munir, i una ronda de cançons dedicades que activen records personals.
"Ara estem arrencant ja, com si fos el curs escolar" — Gemma
Cap d’estació: repàs del mes
Retorn a la rutina i incidències del temporal
- Tornada a les activitats diàries després de l’estiu, amb horaris normalitzats.
- Temporal recent: ascensor i porta d’entrada espatllats, alguna gotera — tot resolt ràpidament.
- El temps esdevé tema de tertúlia entre la gent gran:
"Havíem dit que això no ho havia vist mai"
La Diada de l’11 de setembre
- Sortida massiva dels residents (més del 90%) per gaudir de l’ambient, sardanes i ofrena floral.
- Logística fàcil per la proximitat: accessos i serveis a mà.
- Dinar especial al centre per completar la celebració.
Vagó restaurant: cuina del dia amb el xef Munir
Plat estrella: escudella
- Ingredients clau: panceta, pollastre, pastanaga, patata, col, cigrons i pilota (en format individual per servir millor), amb botifarra.
- Versió triturada per a qui ho necessita, amb el mateix sabor i base.
Menú especial de l’11-S
- Primer: entremès complet.
- Segon: paella de peix.
- Postres: pastís (proposta futura de decorar-lo amb la bandera de la Diada).
Vagó passatgers: vivències del present
Centre de dia
- Conxita: molt a gust; pintar i manualitats la distreuen més que estar a casa.
- Mari: dos anys al centre de dia; pintura, cant, gimnàstica; sense queixes, menjar correcte.
- Paco: tres anys; horari de matí (8:30–13:00), activitats de lectoescriptura i càlcul; caps de setmana a casa.
Residents
- Violeta: de centre de dia a resident fixa; comparteix amb la Pura;
"Com si estigués a casa meva, o millor"
Seguretat durant el temporal malgrat alguna gotera; percepció del menjar irregular segons el dia.
- Pura: es fa resident després de morir el marit; s’entén molt bé amb la Violeta; li agrada pintar, ballar i moure’s; la filla la treu a passejar i visitar família.
- Carmen: pintora de paisatges i roses (ara amb problemes de vista); destaca la convivència amb moments bons i d’altres més complicats; el seu quadre de l’era antiga conserva la memòria del centre.
"Això és la convivència que hi ha" — Carmen
Ronda de cançons i records
- Conxita — La Bella Lola (havanera): records d’havaneres i sardanes viscudes.
- Mari — Te quiero, vida mía (Nino Bravo): balls abraçats i instants de parella.
- Paco — Noelia (Nino Bravo): dedicatòria a una treballadora jove del centre.
- Violeta — La rosa del azafrán (zarzuela): records infantils d’espigolar cigrons amb la mare i la tieta.
- Pura — Somos (Julio Iglesias): dissabtes de dinar i ballar amb el seu marit.
- Carmen — La chica yeyé (Concha Velasco): ambient jove i divertit.
Cloenda
- Viatge tranquil i emotiu; retorn a l’andana amb la mirada posada al proper mes, quan el tren de la vida tornarà a sortir.