Càpsules de salut del 21/4/2026
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut
Programa
Càpsules de salut
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Dimecres · 01:25 - 01:55 ·Dimarts · 10:25 - 11:00, 19:25 - 20:00 ·124 episodis
episodis
25-36 de 124Càpsules de salut del 14/4/2026
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 7/4/2026
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 31/3/2026
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 24/3/2026
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 30/12/2025
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 23/12/2025
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 16/12/2025
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Càpsules de salut del 9/12/2025
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
- 16'
Programa Reforça’t: resultats preliminars i impacte
Context i objectiu de l’entrevista En aquesta edició de Càpsules de salut, s’entrevista la Noelia Quirant, infermera i coordinadora del programa Reforça’t de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva. El programa ja ha finalitzat la fase d’intervenció i es troba en procés d’anàlisi de dades. L’objectiu principal del Reforça’t és reduir els reingressos hospitalaris i millorar la funcionalitat de persones grans amb patologia cardíaca o respiratòria crònica després de l’alta. En què consisteix el programa Reforça’t Equip multidisciplinari format per farmacèutiques, treballadors socials, fisioterapeuta, auxiliar i infermera (Noelia). Destinat a majors de 65 anys ingressats per insuficiència cardíaca o respiratòria crònica. S’ofereix suport a domicili durant 30 dies després de l’alta hospitalària. Es coordina amb atenció primària, tenint en compte que no tothom disposa dels mateixos recursos. Les visites i el suport es personalitzen segons les necessitats de cada pacient (no tothom rep el mateix nombre ni tipus de visites). "L’objectiu principal de l’estudi era evitar el reingrés hospitalari". Disseny de l’estudi i criteris d’inclusió El Reforça’t s’emmarca en un assaig clínic amb: Grup control: segueix la pràctica habitual, sense visites a domicili. Només seguiment telefònic si el pacient ho permet. Grup intervenció: rep el suport estructurat a domicili de tot l’equip del programa. Criteris d’inclusió principals: Ser major de 65 anys. Haver ingressat per insuficiència cardíaca o respiratòria. No viure en residència, per no duplicar suports. No estar en situació pal·liativa avançada, per no distorsionar els resultats. Mostra final aproximada: 200 persones (100 control i 100 intervenció, amb lleugeres pèrdues de seguiment). Variables analitzades i complexitat de les dades S’ha recollit una gran quantitat de dades, tant clíniques com socials i funcionals: Edat i grau de dependència. Xarxa social i presència de cuidadors, incloent-hi el sexe del cuidador. Nombre i tipus de medicaments. Escales com: Escala de risc social. Escala de funcionalitat. Escala de risc de caigudes. Hàbits de salut: si fumaven o havien deixat de fumar. La Noelia destaca que: "Les persones no som una única cosa i dos més dos no sempre dona quatre". Ara el repte és ordenar i donar sentit a aquest “calaix de sastre” de dades per entendre què funciona, per a qui i per què. Resultats preliminars del Reforça’t Tot i que l’anàlisi encara no està acabada, els primers resultats numèrics apunten a: Reingrés hospitalari: El grup intervenció té un 40% menys de reingressos que el grup control. Això significa gairebé la meitat de reingressos en els pacients que han rebut el suport del Reforça’t. Recuperació funcional: La recuperació de la funcionalitat al grup intervenció és un 70% superior a la del grup control. Millores en activitats quotidianes com pujar escales, anar al lavabo o moure’s amb autonomia. Aquests resultats indiquen que la intervenció té un impacte clínic important i que pot ser molt rellevant per al sistema sanitari si s’implementa a gran escala. Impacte emocional i qualitat de vida Més enllà dels números, el programa té un fort component emocional i social: Acompanyament en un moment de fragilitat, entre l’alta hospitalària i la plena recuperació. Reducció de la soledat no volguda en persones grans. Molts pacients expressen que aquest suport és difícil de quantificar en paraules o en xifres. "És que això no es pot explicar en paraules o en números". Aquest component qualitatiu reforça la idea que el Reforça’t no només millora indicadors clínics, sinó també el benestar emocional i la sensació de seguretat dels pacients. Acceptació del programa per part dels pacients La resposta dels participants ha estat mixta, segons el grup assignat: Grup intervenció: Molts ho viuen com "tocar la loteria": rebre un fisioterapeuta a casa i suport multidisciplinari. Preguntes com: "No s’ha de pagar res? Això és de la sanitat pública?" reflecteixen sorpresa i agraïment. Grup control: Més resistència a participar, perquè no reben cap servei extra visible. Se’ls demana respondre qüestionaris a l’inici i als 30 dies, fet que pot resultar feixuc per a persones grans i cuidadors ja molt carregats. Això fa visible la feina invisible de la recerca: molt d’esforç per part de l’equip i dels participants, tot i que alguns no perceben beneficis directes immediats. Organització, durada i equip implicat El programa comença al gener i la feina de camp s’allarga fins al juliol. A finals de juliol es tanca la recollida de dades i s’inicia la fase d’ordenació i anàlisi. Tot el projecte forma part de la tesi doctoral de la Noelia, amb un horitzó temporal d’uns 7 anys de treball global. L’equip implicat inclou: L’equip Reforça’t (fisioterapeuta, treballadora social, auxiliars, infermeria...). Equip de control de gestió i informàtica de l’hospital, que ajuden a transformar les dades en formats analitzables (com excels). Suport de la cap de servei (Grisel) i de l’equip d’atenció domiciliària. Suport emocional de companys i entorn, imprescindible per sostenir un projecte tan llarg i complex. Repercussió sanitària i econòmica potencial A banda dels beneficis clínics i humans, el projecte vol aportar arguments econòmics sòlids: Menys reingressos implica menys ocupació de llits hospitalaris. La millora funcional i el suport a domicili poden reduir costos globals del sistema. Es vol demostrar que intervencions com fisioteràpia a domicili són rentables econòmicament, a més de ser beneficioses per al pacient. Aquests aspectes econòmics són clau perquè l’administració i el sistema sanitari decideixin implementar el model de manera estructural. Mirant al futur Encara no hi ha conclusions definitives, però la tendència de les dades apunta a: Resultats positius i consistents a favor del programa. Possibilitat de plantejar l’aplicació del Reforça’t a tota la població amb perfils similars. La Noelia espera que els resultats siguin tan clars que: "Ningú s’hauria de plantejar si aplicar-lo o no". L’entrevista tanca amb el compromís de tornar a parlar-ne quan s’hagi completat l’anàlisi i s’hagin extret conclusions fermes que puguin orientar noves decisions de gestió i organització sanitària.
Càpsules de salut del 25/11/2025
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
- 16'
Grip infantil, vacunació i consells per a famílies
Resum del contingut En aquesta edició de Càpsules de salut, des del CAP de Tordera, es conversa amb la pediatra Anna Envid sobre la grip en infants, la seva evolució, la vacunació i quan cal preocupar-se. 1. Situació actual de la grip en infants S’estan detectant molts casos de grip en població infantil. La grip sol començar en els nens i després s’estén als adults. Enguany, el pic en adults s’esperava cap a Nadal. A banda de la grip, circulen altres virus respiratoris. "La grip sempre comença afectant els nens i després s'extén als adults." 2. Com és la grip i quant dura La grip és un virus respiratori que pot afectar totes les edats. Símptomes principals: Febre molt alta Malestar general intens Mal de cap i mal d’ossos Símptomes respiratoris: mocs, tos, etc. Durada habitual: Entre 7 i 10 dies, fem el que fem. La febre sol tenir: Uns 3 dies de pujada Després s’estabilitza Cap als 5 dies acostuma a desaparèixer Recuperació completa entre el 7è i el 10è dia. "Fem el que fem, perquè pels virus no tenim tractament." 3. La vacunació de la grip en nens Abans només es vacunaven infants amb malalties de base; ara la vacuna s’ofereix a tota la població infantil. Especialment indicada per a nens amb: Asma Malalties del cor Altres malalties cròniques Hi ha bona informació als mitjans, però costa que les famílies accedeixin a vacunar. Sovint han de ser els professionals qui truquin per oferir la vacuna, i fins i tot així moltes famílies la rebutgen. "Em sobta que haguem nosaltres de perseguir la població perquè es vacuni." Punt clau sobre la vacuna La vacuna de la grip protegeix de la grip, però NO del refredat. "La vacuna de la grip ens protegeix de la grip. No ens protegeix del refredat." 4. Grip vs refredat: com diferenciar-los Un refredat (per exemple per rinovirus): Símptomes més lleus Pot donar febre en nens petits, però no tan alta Menys afectació de l’estat general La grip: Febres més altes Afectació general molt marcada (sensació de “t’estan estomacant”) Símptomes respiratoris semblants a un refredat, però la intensitat és molt superior. "La grip és una malaltia molt forta." 5. Tractament: què poden fer (i què no) els metges No hi ha medicació que curi el virus de la grip ni la majoria de virus respiratoris. El tractament és de suport als símptomes: Antitèrmics (ibuprofèn, paracetamol) per la febre Corticoides i broncodilatadors si hi ha afectació bronquial (bronquitis, ofec) La curació la fa el cos gràcies a les defenses pròpies. Després de la malaltia hi ha una convalescència amb certa vulnerabilitat a altres infeccions. Complicació freqüent posterior a la grip: pneumònia pel pneumococ (bactèria que aprofita el pulmó debilitat). 6. Quan cal portar un nen al metge La pediatra insisteix en valorar l’estat general del nen, especialment quan no té febre. Pots esperar 2–3 dies abans d’anar al metge si: Amb antitèrmic la febre baixa al cap de 30–60 minuts Quan li baixa la febre el nen menja, juga i està gairebé normal Cal consultar abans si: Amb antitèrmic el nen continua molt apàtic, “massa potxo” La febre no millora o es manté molt alta Hi ha signes de dificultat respiratòria "Un nen en repòs no ha de tenir la sensació de pujar un tram llarg d’escales." Dificultat respiratòria: què vol dir Respirar molt ràpid o amb sensació d’ofec estant en repòs. Això no és només tenir el nas tapat; implica que el nen fa esforços per respirar. Davant aquests signes, cal consultar com més aviat millor. 7. Consells generals per a pares i mares Calma i observació: Els infants, en néixer, no han contactat amb cap microbi; és normal que vagin passant petites infeccions. Les famílies sovint venen massa aviat a urgències només començar la febre, quan el quadre encara “no ha madurat” i és difícil fer un diagnòstic clar. Confiar en la valoració de l’estat general del nen: Com està entre pics de febre? Menja? Juga? Respon bé? “Han de patir” quan: Amb antitèrmic el nen no millora gens O hi ha dificultat respiratòria. 8. Prevenció del contagi (grip i altres virus) Es recorden les mateixes mesures que es van fer servir durant la Covid: Rentat de mans freqüent Si estem malalts, evitar el contacte estret amb altra gent Tossir o esternudar tapant-nos (braç o mocador) Si cal agafar transport públic estant malalts, usar mascareta per respecte als altres "Tinc la sensació que ens hem oblidat una miqueta" de totes aquelles mesures. 9. Altres virus: gastroenteritis A banda dels virus respiratoris, hi ha hagut una passa important de gastroenteritis (virus de “panxa”). Ha afectat nens i adults (els infants sovint contagien els pares). Símptomes típics: Vòmits Diarrea També són quadres vírics, per tant no hi ha medicació que els curi directament. Maneig de la gastroenteritis En fase de vòmits: Donar sèrum oral de farmàcia, a poc a poc, per “mimar l’estómac”. En fase de diarrees: Dieta suau, evitant menjars grassos o molt elaborats Objectiu: deixar descansar l’intestí perquè no hagi de treballar tant. "No s'ha descobert res per la gastroenteritis encara. No s'ha fet cap invent ni s'ha fet cap descobriment que hagi canviat les coses de com es feien abans." 10. Missatge final Vivim un temps de grip amb altres virus respiratoris i gastrointestinals circulant. Els punts claus per a les famílies són: Vacunar els infants (sobretot amb malalties cròniques). Observar l’estat general del nen, no només el número del termòmetre. Saber esperar uns dies quan el nen millora amb antitèrmic. Consultar ràpidament davant mala evolució o dificultat respiratòria. Mantenir mesures d’higiene i respecte per reduir contagis. "Sobretot, calma."