La tarda és a ... Recordances del 12/11/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 12/11/2025

Ona Maresme del 12/11/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ona Maresme del 12/11/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ara i aquí del 12/11/2025

(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Ara i aquí del 12/11/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

L'Informatiu del 12/11/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 12/11/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

Sentit i Sensibilitat del 11/11/2025

El divendres a les 10 de la nit l’Arseni Garcia ens obra la porta als seus pensaments i reflexions combinats amb la millor música al “Sentit i Sensibilitat”. Escolta aquí el darrer programa.

temps del 11/11/2025

Com cada dimarts en Toni López fa entrar el món sardanístic a casa vostra amb acurada selecció de les millors sardanes al programa La Particel·la

Retirada del sènior del CEP Tordera, Atlètic líder i twirling

El Show dels Esports a Ràdio Tordera (107.1 FM) Programa centrat en tres blocs principals: bàsquet local (retirada del sènior del CEP Tordera), futbol sala (gran inici de l’Atlètic Club Tordera) i twirling (arrencada de temporada i objectius internacionals). Converses àgils, dades clau i plans de futur dels clubs de Tordera. "El més important de l’esport no és guanyar, sinó participar..." — Obertura d’El Show dels Esports Bàsquet | Retirada del sènior masculí del CEP Tordera El que ha passat i per què importa • Retirada de la competició (Segona Catalana) després d’un inici amb plantilla justa, derrotes contundents i crema de jugadors. • Decisió precipitada per missatges de jugadors clau que ja no podien sostenir la situació. • El club assumirá multa federativa i oferirà suport per reubicar jugadors. "Els jugadors més importants... ja no han pogut sostenir-ho més." — Dani Garcia (director esportiu sènior, CEP Tordera) Factors de fons • Dificultat per tancar la plantilla i baixes d’última hora. • Fitxatges insuficients (jugadors inactius o de categories baixes) per elevar el nivell immediatament. • Preocupació per la imatge i el respecte competitiu. Futur immediat i projecte femení • Pausa per reflexionar en fred i estudiar viabilitat d’un nou sènior (categoria, jugadors, calendari). • Sub-20: continuaran amb el seu equip; alguns sèniors buscaran altres clubs o descansaran. • Sènior femení: bones sensacions, resultats creixents i objectiu a mig termini de tornar a Lliga Femenina 2 (pas a pas). Futbol sala | Atlètic Club Tordera: lideratge i ambició Arrencada impecable i objectiu clar • El sènior masculí, recuperat aquesta temporada, signa ple de victòries en 5 jornades (≈ 36 gols a favor i 8 en contra). • Objectiu 2025-26: "ganar la liga y subir a primera" — Ismael (Isma), entrenador. • La Segona Divisió Catalana de Futbol Sala s’aprofita per perfeccionar el joc abans del salt a Primera. "El objetivo es ganar la liga y subir a primera." — Ismael (Atlètic Club Tordera) Partits clau i aprenentatges • Copa (vs equip de Primera): 1-4 vs Lloret, resultat "enganyós" per errors puntuals (gols de porteria a porteria amb el porter avançat). • Lliga: remuntada 10-3 vs Vilafant; al descans perdien 1-2, millora tàctica i solidesa defensiva a la represa. • Rivals directes: Vilafant, Sant Gregori Almogàvers; derbi vs Palafolls en l’horitzó. Metodologia, vestidor i base • Diferències de dirigir sènior vs base: menys analític, més tàctic i psicològic; pactes interns de conducta. • El sènior és referent per a la base: responsabilitat d’exemplaritat davant els oients joves i famílies. • Cantera: Juvenils amb el mateix estil de joc; alguns cadets (com Adri) ja s’hi integren en amistosos. • Ismael vol continuïtat amb el mateix grup i, a mig termini, centrar-se només en el sènior. "Que trabajen como equipo... parece fácil, pero es muy difícil." — Ismael Nota: entrevista realitzada des del Pavelló dels Països Catalans amb Ramon Montemar. Twirling | Club Twirling Vila de Tordera: temporada i internacionalització Inici de temporada i competició tècnica • Aquest cap de setmana, a Deltebre (Tarragona): primera prova de modalitat tècnica. • El club presenta 13 atletes i 32 exercicis en solo 1 bastó i artístic twin (categories B i A, de juvenil a sènior). "El twirling t’ho jugues tot en un minut i mig, dos." — Míriam Aparicio (presidenta i entrenadora) Objectiu europeu i calendari • Competició classificatòria per a l’Europeu (Setmana Santa, Països Baixos): passen 4 per categoria (la 1a directa; 3 per valoració tècnica). • Format: semifinals dissabte i finals diumenge. • Club amb ~40 atletes; entrenaments des de setembre, ara també dissabtes. Novetats i grans cites • Proposta per organitzar la 1a Interliga de base a Tordera (pendent de confirmació de la FBD). • Campionat d’Espanya Absolut confirmat a Blanes (Ciutat Esportiva). • Inclusió de categoria Diversity (exhibició) al Mundial de París; el club intentarà que Iris hi actuï. Proper programa • Demà, a El Show dels Esports: entrevista a Marina Serra i Thais Morales, jugadores del sènior femení del CEP Tordera, a Ràdio Tordera (107.1 FM).

La tarda és a ... temps era temps del 11/11/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 11/11/2025

Ona Maresme del 11/11/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Tardor, records i cançons al tren de la vida

Context i format del programa "El tren de la vida" és un espai de Ràdio Tordera enregistrat al centre Can Comte, amb els residents com a passatgers del tren imaginari. La locutora (Dolors/María de los Oliveres) conversa amb ells sobre vivències i records, i cada persona tria una cançó que s’emet al programa. En aquest episodi, el fil conductor és la tardor: records d’infantesa, vida al camp, festes, menjar típic i música relacionada amb la seva joventut. 1. Novetats del centre i activitats de tardor 1.1. Situació del centre i nou dinamitzador La Gemma Centelles, psicòloga del centre i avui cap d’estació, explica: • Canvis de personal: s’han cobert baixes de tècnics i la dinamitzadora, l’Ester, ha marxat per una nova feina. • Incorporació d’en Pol com a nou dinamitzador: molt jove, amb moltes ganes i idees, i ben acollit pels residents. • S’està recomponent l’equip i la integració és progressiva però positiva. “Evidentment, no es pot treballar sense tot el personal tècnic.” 1.2. Preparació de les activitats de tardor El tema del dia són les activitats de tardor al centre: • Tradicions que volen mantenir: - Fer panellets com cada any. - Si és possible, torrar castanyes. • Ho havien deixat en stand-by fins que arribés el nou dinamitzador per poder-ho organitzar bé. • Col·laboració amb la guarderia el dia 31: - Els nens vindran al pati del centre. - Per als residents, veure els menuts és una gran il·lusió. 1.3. Activitats culturals i d’animació • Retorn del “grup d’harmonia”: voluntaris que venen a ballar i cantar amb els residents. - Ara vindran un cop al mes de manera fixa, com si fos l’inici d’un “curs” d’activitats. • Es plantegen activitats adaptades a la tardor: - Sortidetes curtes a l’exterior per agafar fulles. - Treballs manuals i activitats vinculades a panellets, castanyes i fruits de temporada. 1.4. Tardor, orientació i memòria Des de la mirada de psicòloga, la Gemma destaca que: • Treballar amb estacions de l’any (tardor, hivern, etc.) ajuda a l’orientació temporal de la persona gran. • Activitats concretes (recollir fulles, parlar de castanyes, panellets, fruites de tardor) ajuden a situar: - En quin moment de l’any som. - Quines festes s’acosten (Tots Sants, Castanyada…). “També té una funció d’orientar la persona en el temps, que a vegades costa.” • Es comenta com el clima actual desorienta: una resident diu “estamos en verano” perquè fa molta calor i encara van amb barrets de palla, tot i ser a les portes de la tardor. • També parlen de la relació amb la terra i els fruits: - Fulles que cauen, magranes, figues, lladons… - Abans la gent estava més lligada a la pagesia i reconeixia millor els senyals de cada estació. 2. El “vagó restaurant”: menú del dia 2.1. Presentació del xef i el menjar Al vagó restaurant, la Gemma presenta el cuiner: • El xef d’avui és en Munir. El menú del viatge és: • Primer plat: crema de xampinyons. • Segon plat: lasanya (explica que està preparant la carn picada per a la lasanya). • Postres: préssec en almívar amb nata. La locutora destaca que el dinar “promet” i fins i tot demana que li guardin lloc sempre al vagó restaurant, reforçant el to càlid i familiar del programa. 3. Presentació d’en Pol i conversa amb els passatgers 3.1. El nou dinamitzador al programa En Pol, nou dinamitzador, s’estrena pràcticament alhora que el programa: • Porta només dos dies al centre i ja participa a El tren de la vida. • La locutora li proposa “conduir el tren” plegats, fent tàndem en la dinamització del grup. “La manera de les persones que parlen de les seves vivències és molt important perquè sapiguem el nostre passat per poder seguir en el futur.” (Aquesta reflexió final la recupera en Pau al comiat, però resumeix perfectament l’esperit del programa.) 3.2. Tema central: la tardor als records dels residents La resta del programa és una ronda de converses amb cada passatger, centrades en records de tardor i, en una segona volta, en la cançó que volen escoltar. 4. Vivències de tardor dels passatgers 4.1. Violeta: castanyes a Can Brugada • Porta el braç enguixat per una caiguda al solàrium, però participa animadament. • Record de tardor: - Anava a buscar castanyes amb el seu marit en bicicleta. - Les feien caure dels arbres, les xafaven amb botes de goma i les posaven en un sac. - A casa, estenien les castanyes sobre una manta vella al pati perquè s’assequessin. - El lloc: Can Brugada, on abans hi havia castanyers i bosc, que ara descriu com a “montes pelados”. “Ara a Can Brugada… ja no hi ha castanyers, ja no hi ha res… Montes pelados.” 4.2. Conxita: panellets i forn de pa • A la tardor li venen al cap: - Els panellets. - Els “bonietos” al forn (productes dolços de tardor). - Les castanyes. • Els panellets: - Els feien ells mateixos a casa. - Els pinyons es compraven, no els anaven a recollir al bosc. - Sempre els portaven a coure al forn (forn de pa del poble). - En feien quantitat limitada, 5 per persona, però prou perquè tothom en pogués menjar. La imatge de família i forn de barri reforça la convivència i el ritual col·lectiu de Tots Sants. 4.3. Paco: bolets, castanyes i caminar pel bosc • Recorda sobretot: - Sortides a buscar bolets a la tardor. - Recollir castanyes moltes vegades. • Reconeix que inicialment no en sabia gaire de bolets, però: - “La gent m’ensenyava.” - Sempre agafava ceps, un dels bolets més apreciats. • Destaca que anar al bosc és molt agradable: - No només pels bolets i castanyes, sinó també per altres fruits com les cireres d’arboç (sereixes d’arbos). - I sobretot pel fet de caminar i gaudir de la natura. “És que anar al bosc dóna… estupendo. No només pels bolets, també per caminar.” 4.4. Pura: bellotes, horta i fruita de tardor • Té records molt lligats al camp i l’horta: Parla de les bellotes (bellotas) de les alzines (encinas), que es feien servir sobretot per alimentar els porcs (els famosos porcs de bellota). Explica que al seu hort hi tenien “de tot”. • Fruita de tardor: - Figues (tenien diverses figueres). - Cireres i prunes. - No recorda exactament els noms de les varietats, però sí si eren figues blanques o negres. - Explica que al matí anaven a collir figues amb cistells. S’evidencia la riquesa de la pagesia i com les estacions marcaven la vida familiar. 4.5. Mari: castanyes, preparació i altres fruits • Recorda la tardor com l’època d’: - Anar a buscar castanyes i bellotes. • Explica com preparaven les castanyes: - Els feien un tall abans de torrar-les per evitar que es rebentessin. - Les torraven amb una paella amb forats (les típiques paelles de castanyes). - Primer les feien “suar” tapades perquè quedessin millor torrades. • Altres fruites de tardor que li agraden: - El codony (membrillo), que cal treballar-lo força (bullir-lo, fer-ne codonyat) però a ella li encanta. - Préssecs. “El membrillo hay que trabajarlo… y a mí me encanta. Y crudo me lo como igual.” 4.6. Carme: tardor, festes i vestits a Tordera La Carme aporta sobretot records socials i de festa a Tordera: • De petita i adolescent els agradava molt ballar: - Encara que fos festa “per als grans”, els petits també s’hi ficaven a ballar a la tarda. - A la nit només hi anaven quan eren una mica més grans i sempre acompanyades per la “carabina” (persona adulta que vigilava les noies). - Esmenta que ja amb 8–10 anys se sentien grans, però igualment les vigilaven molt. • Relació amb la tardor i la roba: - Per la tardor s’estrenaven vestits amb màniga i més abrigats. - Al novembre–desembre calia estrenar l’abric, fes o no fes fred, era gairebé un ritual. • L’ofici de sastresa: - Explica que cosia des de ben petita, amb 4–5 anys ja començava a “passar punts”. - Parla de la feina al taller de modistes/sastres: marcar peces, fer fluixos, obrir i tallar. - Detalla aspectes tècnics: - Posar mànigues ben posades perquè “mamessin” bé. - Fer i col·locar vivos a les solapes i al coll, carregolant-los just el necessari. - La dificultat de cosir sobre punts marcats i després haver-los de treure. “Jo era sastresa… feia trajes i anava sempre molt ben vestida.” Aquests records connecten la tardor amb el món del tèxtil, els vestits nous, i el teixit associatiu de festes i balls a Tordera. 5. La segona volta: cançons escollides pels passatgers En la segona volta del tren, cada passatger tria una cançó significativa, normalment de joventut, moltes d’elles romàntiques. 5.1. Violeta – “Amapola” • Cançó: “Amapola”. • Record: una pel·lícula al cinema anomenada “Amapola del Camino”. • El seu pare havia de decidir entre anar al cinema o gastar-se els diners en vi, i deia: “Amapola del Camino, tu dinero me lo voy a gastar en vino.” La cançó evoca records familiars i d’oci al cinema. 5.2. Conxita – “Dos gardenias” (Antonio Machín) • Cançó: “Dos gardenias” d’Antonio Machín. • La defineix com una cançó molt romàntica que sempre li ha agradat. • Recorda l’època de balls “abraçats”, i compara amb el present, on diu que ja no es balla igual. “M’agradava molt… més abans. Ara no, ara tot…” La cançó simbolitza una joventut de ball i romanticisme. 5.3. Paco – “América, América” (Nino Bravo) • Cançó: “América, América” de Nino Bravo. • Per a ell és una cançó molt enganxosa i molt maca. • Recorda també altres cantants de l’època com Miguel Ríos i moltes cançons romàntiques. “La nostra joventut era molt maca, hi havia moltes cançons… romàntiques i una mica de tot.” 5.4. Pura – “Toda una vida” (Antonio Machín) • Cançó: “Toda una vida” d’Antonio Machín. • Explica que li agrada tota la música, i aquesta cançó en particular li porta records de quan era nena i li agradaven molt aquelles melodies. “Me recuerda como una niña que me gustaba mucho todo.” La cançó és un símbol de constància en l’amor i d’un passat ple de música. 5.5. Mari – “Adiós mi España querida” (Juanito Valderrama) • Cançó: “Adiós mi España querida” de Juanito Valderrama. • Diu que li porta molts records, per haver-la sentit molt en pel·lícules i a la ràdio. • Entre totes les cançons d’aquest cantant, aquesta és la que més li agrada. “La que m’agrada és aquesta.” És una cançó molt lligada a la nostàlgia, la migració i l’enyorança del país. 5.6. Carme – “A l’ombra del campanar” (sardana) • Cançó: la sardana “A l’ombra del campanar”. • Diu que li agraden totes les sardanes, inclosa “La sardana de les monges”. • Explica que aquesta sardana es ballava cada diumenge, fins al punt que la sent com una música de fons permanent de la seva vida. “M’agrada molt… m’agraden totes.” La tria de la Carme connecta amb la cultura tradicional catalana, les ballades de sardanes a plaça i la vida social de poble. 6. Tancament del viatge 6.1. Valoració del primer viatge d’en Pol Al tram final, la locutora pregunta a en Pol què li ha semblat el seu primer viatge al tren de la vida: • Ell respon que li ha agradat molt. • Destaca “la manera de les persones que parlen de les seves vivències” i la importància de conèixer el passat per poder avançar cap al futur. Aquesta idea resumeix l’objectiu del programa: donar veu als records i dignificar la memòria de la gent gran. 6.2. Comiat La locutora acomiada el programa: • Anuncia que el tren de la vida es posa en marxa un cop al mes. • Diu que tornen el mes vinent, quan el tren sortirà un altre cop de l’“estació de Can Comte”. • Signa el comiat com Maria de los Oliveres, i tanca amb un “Adéu-siau”. 7. Idees principals de l’episodi • Tardor com a eix central: tradicions (panellets, castanyes), fruits de temporada, clima i festes. • Memòria i orientació: les activitats estacionals ajuden a orientar la persona gran en el temps i a activar records significatius. • Relació amb la terra i la pagesia: figues, magranes, bellotes, horts, boscos, bolets i sortides a caminar. • Vida social i cultural de Tordera: balls, “carabines”, estrenar vestits i abrics, sardanes com A l’ombra del campanar. • Canvis al centre: marxar una dinamitzadora, arribar en Pol, reprendre el “grup d’harmonia” i planificar el curs d’activitats. • Música de joventut: cançons romàntiques i emotives (Antonio Machín, Nino Bravo, Juanito Valderrama) que connecten amb moments vitals clau. • Funció del programa: El tren de la vida actua com un espai radiofònic de memòria, afecte i participació per als residents i Oients.

Cultiu ecològic i varietats de mesclum al Mas Roig

Resum de contingut Visita a la finca El Mas Roig, dedicada al cultiu ecològic, amb la pagesa Maria Riera, que explica com treballa, quines varietats cultiva i com comercialitza els seus productes. Diversitat de cultius i filosofia de la finca La Maria aposta per cultius de temporada i per la màxima varietat possible. L’objectiu és poder oferir al mercat una gran diversitat de productes i no haver de comprar res fora. Actualment combina: Productes de tardor i hivern que comencen el cicle. Productes de final d’estiu que s’estan acabant. "Intento tenir disponible i oferir la màxima diversitat possible i mirar de no comprar res." Cultius als hivernacles Amanides i arrels Mesclum d’amanida: feixa d’amanida de fulla tendra que es collirà molt jove per fer barreges. Pastanaga morada: present tant per consum com per producció de llavor. Aromàtiques i fulles d’hivern Aromàtiques com: Alfàbrega morada Alfàbrega verda Julivert Eustian (aromàtica usada a Romania, similar a un api silvestre, no per menjar, sinó per aromatitzar) Varietat tradicional de pebrot anomenada pebrotina. Fulles d’hivern: espinac, enciam, bledes i remolatxa. Fulles per a mesclums orientals i amanides variades Fulles tendres per amanida com: Mizuna Pak choi (patxoi) Ruca Es cullen senceres però petites per fer barreges. Es busca: Barreja de colors (verds, morats, vermells). Barreja de formes (punxegudes, arrodonides, dentades). Són fulles més nutritives que l’enciam i amb més varietat de gustos i textures. Producció de llavors i tancament del cicle Cultius a l’aire lliure per llavor Feixa amb: Pastanaga morada per llavor (planta biennal, donarà llavor a la primavera). Col kale per llavor, per incorporar als mesclums. La Maria intenta produir tota la llavor que necessita perquè: En gasta molta. Costa de trobar en ecològic. És molt cara. Altres llavors que produeixen a la finca Virginia Baby. Cocamelón (mini cogombre rodó que sembla una oliva). Moltes varietats de pebrots picants: Ají dulce venezolano. Pebrot peruà. Pebrotina. Bitxo de Girona. També fan llavor de mongeta morada, carbasses i altres cultius. Pèsol de Llavaneres i col·laboració amb cooperatives En un altre hivernacle hi troben: Pèsol de Llavaneres o pèsol floreta: Fa flor blanca (no morada). És un pèsol molt dolç i molt apreciat a la comarca. Collita prevista d’aquí un parell de mesos. Deixen una part de les plantes per fer llavor. Col·laboració amb la cooperativa Rafardes Una part de les llavors es destina a Rafardes, cooperativa amb 25 anys d’experiència en: Multiplicació de llavors tradicionals. Recuperació de varietats abans que s’extingeixin. Diversos pagesos, entre ells la Maria, col·laboren multiplicant llavors per la cooperativa. Càmera frigorífica i gestió de comandes A la càmera frigorífica hi guarden: La verdura collida d’un dia per l’altre per abastir dos mercats. Les comandes per a Hortet, una cooperativa ecològica que comercialitza producte a l’engròs a Barcelona. Prestatgeries plenes amb les llavors produïdes a la finca. Procés de preparació del mesclum i amanides Procés abans d’envasar Es cullen les fulles espècie per espècie i fulla per fulla. Es barregen i es renten en una bassa amb aigua per evitar que es maseguin. Es centrifuguen. Es deixen a la càmera d’un dia per l’altre perquè perdi l’excés d’humitat. Formats de venda Per al mercat: el mesclum es ven a granel. Per a Hortet: es prepara en bosses de 125 grams, etiquetades i amb traçabilitat. Aproximadament: 20% de la producció va a Hortet. 80% es ven als mercats. Mercats on venen els productes Tots són mercats de proximitat. La Maria hi assisteix a: Mercat de Tordera: diumenge. Malgrat: dijous. Pineda: dimecres. Blanes: mercat de sis dies; hi van tres dies: Divendres Dissabte Dilluns Preparació de la terra en agricultura ecològica En agricultura ecològica a la finca utilitzen principalment: Fems i aigua, i prou. Per feixes de mesclum, pastanaga i cultius de llavor que triguen a germinar, fan la tècnica de la falsa sembra: Llauren el terreny. Fan regades petites cada dia per fer germinar les males herbes. Quan han germinat, les cremen. Després, sembren el cultiu que volen. Així aconsegueixen: Donar avantatge al cultiu propi. Reduir la competència de les males herbes, que germinaran més tard. Varietats destacades a la parada del mercat La parada de la Maria és molt reconeguda per la gran varietat i originalitat: Amanides i fulles fresques Mesclum. Ruca (a part del mesclum). Espinac baby. Creixens (típics d’hivern, força desconeguts per molta gent). Canonges. Aromàtiques Molta varietat d’aromàtiques: Les pròpies de la zona (on gairebé només es consumeix julivert). D’altres d’arreu, que la Maria procura “tocar totes” per ampliar l’oferta. Productes diferenciats i originals Borraina. Cols i miniverdures. Pebrots picants i dolços de moltes varietats, formes i colors. Varietats de pebrots picants La finca cultiva 9, 10 o 11 varietats diferents de pebrots, més enllà dels dos típics a Catalunya (pebrot vermell per escalivar i italià): Habanero: un dels més picants que existeixen. Guindilla. Pebrot de Padró: alguns piquen, alguns no. Pebrot peruà: molt apreciat, amb tocs afruitats, recorda fruita tropical. Altres varietats picants i dolces, de mides petites i formes diverses. El producte estrella: el mesclum El producte més important de la finca, tant per superfície conreada com per sortida al mercat, és el mesclum: Amanida amb 10-12 fulles diferents. Combina: Colors: verd, morat, vermell, diversos tons de verd. Formes: fulles arrodonides, lanceolades, punxegudes. Gustos: gran varietat de sabors i textures. Fulles molt nutritives. Es ven net, llest per: Comprar Emplatar Amanir Menjar Obrim la bossa i ja està. La conversa es tanca amb l’agraïment a la Maria i el desig que pugui seguir molts anys oferint aquesta gran diversitat de productes ecològics des del Mas Roig.

Ona Maresme del 11/11/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ara i aquí del 11/11/2025

(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Ara i aquí del 11/11/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Càpsules de salut del 11/11/2025

Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.

L'Informatiu del 11/11/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 11/11/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

La tornada del 10/11/2025

El Show dels Esports del 10/11/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local