Resum del contingut En aquesta edició de Càpsules de salut, des del CAP de Tordera, es conversa amb la pediatra Anna Envid sobre la grip en infants, la seva evolució, la vacunació i quan cal preocupar-se. 1. Situació actual de la grip en infants S’estan detectant molts casos de grip en població infantil. La grip sol començar en els nens i després s’estén als adults. Enguany, el pic en adults s’esperava cap a Nadal. A banda de la grip, circulen altres virus respiratoris. "La grip sempre comença afectant els nens i després s'extén als adults." 2. Com és la grip i quant dura La grip és un virus respiratori que pot afectar totes les edats. Símptomes principals: Febre molt alta Malestar general intens Mal de cap i mal d’ossos Símptomes respiratoris: mocs, tos, etc. Durada habitual: Entre 7 i 10 dies, fem el que fem. La febre sol tenir: Uns 3 dies de pujada Després s’estabilitza Cap als 5 dies acostuma a desaparèixer Recuperació completa entre el 7è i el 10è dia. "Fem el que fem, perquè pels virus no tenim tractament." 3. La vacunació de la grip en nens Abans només es vacunaven infants amb malalties de base; ara la vacuna s’ofereix a tota la població infantil. Especialment indicada per a nens amb: Asma Malalties del cor Altres malalties cròniques Hi ha bona informació als mitjans, però costa que les famílies accedeixin a vacunar. Sovint han de ser els professionals qui truquin per oferir la vacuna, i fins i tot així moltes famílies la rebutgen. "Em sobta que haguem nosaltres de perseguir la població perquè es vacuni." Punt clau sobre la vacuna La vacuna de la grip protegeix de la grip, però NO del refredat. "La vacuna de la grip ens protegeix de la grip. No ens protegeix del refredat." 4. Grip vs refredat: com diferenciar-los Un refredat (per exemple per rinovirus): Símptomes més lleus Pot donar febre en nens petits, però no tan alta Menys afectació de l’estat general La grip: Febres més altes Afectació general molt marcada (sensació de “t’estan estomacant”) Símptomes respiratoris semblants a un refredat, però la intensitat és molt superior. "La grip és una malaltia molt forta." 5. Tractament: què poden fer (i què no) els metges No hi ha medicació que curi el virus de la grip ni la majoria de virus respiratoris. El tractament és de suport als símptomes: Antitèrmics (ibuprofèn, paracetamol) per la febre Corticoides i broncodilatadors si hi ha afectació bronquial (bronquitis, ofec) La curació la fa el cos gràcies a les defenses pròpies. Després de la malaltia hi ha una convalescència amb certa vulnerabilitat a altres infeccions. Complicació freqüent posterior a la grip: pneumònia pel pneumococ (bactèria que aprofita el pulmó debilitat). 6. Quan cal portar un nen al metge La pediatra insisteix en valorar l’estat general del nen, especialment quan no té febre. Pots esperar 2–3 dies abans d’anar al metge si: Amb antitèrmic la febre baixa al cap de 30–60 minuts Quan li baixa la febre el nen menja, juga i està gairebé normal Cal consultar abans si: Amb antitèrmic el nen continua molt apàtic, “massa potxo” La febre no millora o es manté molt alta Hi ha signes de dificultat respiratòria "Un nen en repòs no ha de tenir la sensació de pujar un tram llarg d’escales." Dificultat respiratòria: què vol dir Respirar molt ràpid o amb sensació d’ofec estant en repòs. Això no és només tenir el nas tapat; implica que el nen fa esforços per respirar. Davant aquests signes, cal consultar com més aviat millor. 7. Consells generals per a pares i mares Calma i observació: Els infants, en néixer, no han contactat amb cap microbi; és normal que vagin passant petites infeccions. Les famílies sovint venen massa aviat a urgències només començar la febre, quan el quadre encara “no ha madurat” i és difícil fer un diagnòstic clar. Confiar en la valoració de l’estat general del nen: Com està entre pics de febre? Menja? Juga? Respon bé? “Han de patir” quan: Amb antitèrmic el nen no millora gens O hi ha dificultat respiratòria. 8. Prevenció del contagi (grip i altres virus) Es recorden les mateixes mesures que es van fer servir durant la Covid: Rentat de mans freqüent Si estem malalts, evitar el contacte estret amb altra gent Tossir o esternudar tapant-nos (braç o mocador) Si cal agafar transport públic estant malalts, usar mascareta per respecte als altres "Tinc la sensació que ens hem oblidat una miqueta" de totes aquelles mesures. 9. Altres virus: gastroenteritis A banda dels virus respiratoris, hi ha hagut una passa important de gastroenteritis (virus de “panxa”). Ha afectat nens i adults (els infants sovint contagien els pares). Símptomes típics: Vòmits Diarrea També són quadres vírics, per tant no hi ha medicació que els curi directament. Maneig de la gastroenteritis En fase de vòmits: Donar sèrum oral de farmàcia, a poc a poc, per “mimar l’estómac”. En fase de diarrees: Dieta suau, evitant menjars grassos o molt elaborats Objectiu: deixar descansar l’intestí perquè no hagi de treballar tant. "No s'ha descobert res per la gastroenteritis encara. No s'ha fet cap invent ni s'ha fet cap descobriment que hagi canviat les coses de com es feien abans." 10. Missatge final Vivim un temps de grip amb altres virus respiratoris i gastrointestinals circulant. Els punts claus per a les famílies són: Vacunar els infants (sobretot amb malalties cròniques). Observar l’estat general del nen, no només el número del termòmetre. Saber esperar uns dies quan el nen millora amb antitèrmic. Consultar ràpidament davant mala evolució o dificultat respiratòria. Mantenir mesures d’higiene i respecte per reduir contagis. "Sobretot, calma."
(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.
(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h
(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h
Ràdio Tordera col·labora amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva i l'Institut Català de la Salut de Girona en aquest espai dedicat a la nostra salut.
Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.
La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat
(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.
(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.
(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h
(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h
Resum de l’episodi Presentació del programa i de l’entitat Programa: La teranyina, espai dedicat al teixit associatiu de Tordera. Convidat: Dani López, Cap de Foc de la colla de Diables de Tordera. Objectiu de l’entrevista: donar a conèixer la colla, les seves activitats i animar nova gent a sumar-s’hi, especialment jove. "La Taranyina, el programa del món associatiu de Tordera." Qui són els Diables de Tordera Colla fundada l’any 1993 — més de 30 anys d’història. Es consideren una de les colles més antigues del Maresme. Activitat principal: correfocs, però també: Espectacles de foc i pirotècnia Malabars Tabalades "Sobretot ens dediquem a fer correfocs, que és el que més ens agrada." Organització interna i assajos Membres: aproximadament 80 persones inscrites. Molta gent fa "una mica de tot", però: El gruix principal és a Forques (portadors de foc). Assajos setmanals: Tabals: assaig cada setmana (normalment dijous), obert a qui vulgui provar. Malabars: entrenaments específics de tècnica i coreografies. "Quan entres a una colla de diables ets diable... sempre has de tenir uns coneixements." Calendari d’activitats i concursos Activitats destacades comentades Concurs de saptrots a Sils La colla hi participa amb un dels seus saptrots. Tenen tres saptarots: Lilith, Àtom i Lucy. Escullen quin portar segons la pirotècnia que els facilitin. Trobada de malabars a la Roca del Vallès (22 de novembre) Participació de diverses colles. Espai per lluir les habilitats de malabars. Concurs de malabars (29 de novembre) Fa temps que s’hi preparen. El convidat remarca que "serà molt xulo" i convida els oients a assistir-hi. Cercavingo musical a Tordera (13 de desembre) Cercavila amb tabals i malabars. Cloenda amb un bingo musical (cercavingo). Acte conjunt amb altres colles convidades. Any marcat per ser “l’any dels concursos”, amb molta participació arreu. El Correfoc de Tordera: l’acte central Acte més important de l’any: Correfoc del 23 d’agost (en plena Festa Major de Sant Bartomeu). Motiu de gran il·lusió per la colla: És on hi ha més participació interna i més públic. Assisteix molta gent de Tordera i de fora. Es destaca el paper del públic local: "La gent de Tordera és diferent... tenim uns hooligans i ens ho passem molt bé." El correfoc de Tordera es considera diferent d’altres perquè: Hi participa molta gent dins del correfoc, no només de públic passiu. Això manté l’essència del correfoc com a festa viva i participativa. Experiència en concursos i projecció exterior Han participat en diversos concursos de foc aquest any. Destaquen el concurs d’Artesa de Lleida amb el Magstor: Hi van entrar perquè va fallar una altra colla i estaven a la cua de reserva. Van quedar quarts de cinc, però valoren molt positivament l’experiència. "Ha sigut una experiència molt bona perquè hem après molt d’aquí." La selecció per als concursos depèn de: Inscripció prèvia. Ser escollits per l’organització, sovint amb un punt de sort. Formació, seguretat i requisits per ser diable Preparació de nous membres Quan entra algú nou, ha de fer el CRE (curs de reconeixement de foc): Serveix per conèixer el foc de primera mà. Imprescindible per entendre com actuar dins d’un correfoc. Encara que hi hagi por al foc: Es pot optar per tabals o malabars. Però el Dani remarca que, conceptualment, "quan entres, ets diable". Mesures de seguretat Equipament bàsic (EPIs) obligatori: Guants de seguretat Ulleres de protecció Taps per a les orelles Roba de cotó Mocador Aspectes tècnics a les forques: Recordar com agafar la carretilla correctament. Seguir consignes bàsiques per evitar accidents. "Quatre aspectes bàsics, però al final és molt senzill, tot surt rodat." Tradició, cultura i identitat La colla se sent part d’una tradició catalana arrelada. Comparen la seva passió amb altres tradicions com els castells: L’afició neix d’un punt d’adrenalina i de la vivència col·lectiva. Esmenten l’existència de colles de diables fora de Catalunya: Madrid, Aragó, País Valencià i Catalunya Nord (sud de França). Tot i això, subratllen que la gran concentració de colles és a Catalunya. "Al final, el que està en una colla de diables és perquè li agrada... tens un punt d’adrenalina que et fa estimar l’activitat." Com apuntar-se als Diables de Tordera Canals per contactar: Instagram de la colla: enviar un missatge directe; la community manager gestiona el contacte. Presencialment: Local de la colla de Diables de Tordera, situat sota el Casal de Joves. Principalment a les tardes, quan hi ha activitat. Assajos oberts: Els dijous hi ha assaig de tabals obert a tothom que vulgui provar. Missatge final i crida a la participació El Dani fa una crida especial a la gent jove perquè s’animi a entrar a la colla. Considera que: És una activitat molt xula per fer poble. Forma part del teixit associatiu i de la vida comunitària. Es combina diversió, cultura i amistat. "Al final, qui vulgui fer poble, estar en una colla d’aquestes, en una entitat, sempre és recomanable." Missatge tranquil·litzador a qui tingui por del foc: Hi ha rols sense contacte directe amb el foc (tabals, malabars). Invitació final: Apuntar-se a la colla o, com a mínim, venir al correfoc del dia 23 d’agost i gaudir de la festa. "Si tens por al foc, pots entrar igualment. I si no, com a mínim venir al correfoc del dia 23, que ja ens ho passem molt bé." Fitxa ràpida Entitat: Diables de Tordera Any de fundació: 1993 Membres aproximats: 80 Activitats principals: Correfocs Espectacles de foc i pirotècnia Malabars Tabalades Cercaviles i esdeveniments com el cercavingo musical Acte central anual: Correfoc de Tordera (23 d’agost) Contacte: Instagram i local sota el Casal de Joves Interlocutors Locutor/a de La teranyina (no s’especifica el nom al fragment) Dani López, Cap de Foc dels Diables de Tordera
Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.
Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.
Un diumenge més en Salvador Romans i la Paula Rosa van permetre a l’audiència de Ràdio Tordera triar i dedicar les sardanes que volguessin en una nova edició del Matí de Sardanes.
Introducció del programa Rock masters obre l’edició amb un especial dedicat als Smoking Stones, banda barcelonina de tribut als Rolling Stones. • El programa s’emet per Ràdio Tordera els dissabtes a les 22 h i en reemissió els diumenges a les 19 h. • L’especial gira al voltant del proper concert de la banda el 22 de novembre a les 19 h a Les Naus Allats d’Arbúcies. • El convidat a l’estudi és Jaume Ramon, productor dels Smoking Stones i promotor del concert. "Porten 30 anys als escenaris... s'han treballat tots els locals" – Jaume Ramon 1. La banda Smoking Stones 1.1. Origen i trajectòria Smoking Stones és una banda: • Originària de Barcelona i activa des del 1995. • Especialitzada en el tribut als Rolling Stones, amb un so i una actitud molt fidels a l’original. • Amb més de 30 anys de carrera (de cara al 2025), tocant arreu de l’Estat espanyol i consolidant-se com a referent per als fans dels Stones. El programa recorda que l’origen del projecte està vinculat al mític espai Tardà Rock de Jordi Tardà a Catalunya Ràdio: • Allà se’ls va proposar interpretar cançons dels Rolling Stones de la manera més fidel possible. • A partir d’aquella experiència, el grup va créixer fins a convertir-se en una banda de tribut molt reconeguda. 1.2. Estil, autenticitat i directe La conversa remarca repetidament la fidelitat i potència del directe dels Smoking Stones: • Musicalment, les versions són "clavades" als Rolling Stones. • La veu de Sergio Ortiz (cantant) és molt similar a la de Mick Jagger i destaca per la seva força i carisma. • El grup viu el projecte amb intensitat: no només fan versions, sinó que interioritzen el paper i el porten a l’escenari amb una posada en escena molt treballada. "Si poséssim els Rollins i els Smoking, poca diferència hi hauria" – Jaume Ramon El locutor explica que, preparant el programa, va escoltar enregistraments dels Smoking Stones amb els ulls tancats i va tenir la sensació d’estar escoltant els Rolling Stones originals. 1.3. Filosofia de treball Es subratlla el caràcter de "currants" del grup: • Van començar en locals petits, sala a sala, voltant per Barcelona i rodalia. • Han construït la trajectòria pas a pas, sense grans privilegis, fent carretera i afinant el seu so. • El resultat és una banda amb una essència molt autèntica, vital i enèrgica, que connecta fortament amb el públic. 2. El concert d’Arbúcies i la promoció cultural 2.1. Detalls del concert del 22 de novembre L’eix central del programa és la promoció del concert dels Smoking Stones a Arbúcies: • Data: dissabte 22 de novembre. • Hora: concert a les 19:00 h, portes obertes aproximadament a les 18:30 h. • Lloc: Les Naus Allats d’Arbúcies. • Entrades: a la venda a ticanroll.com i previsiblement també a taquilla. • Aforament orientatiu: prop de 250–300 persones. L’horari està pensat per facilitar tant l’assistència com la vida social al poble: • Concert de 19 h a 21 h aproximadament. • Després, temps per anar a sopar, omplir restaurants i generar vida de poble. "És un horari molt maco de tardeo… surts de casa caminant i te’n vas a veure un concert de rolis. Un luxe." – Locutor 2.2. Tria de Les Naus Allats i projecte cultural Jaume Ramon explica com es va gestar el projecte a Arbúcies: • Primer contacte amb l’Ajuntament d’Arbúcies per proposar activar la cultura als pobles amb normalitat. • En visitar Les Naus Allats, es va enamorar de l’espai: sala molt atractiva, escenari gran, condicions idònies per a concerts de qualitat. • L’Ajuntament i en especial Jordi Romero (fortament vinculat i amant de la música) van donar suport des del primer moment. Ja s’havia fet un primer concert allà: • L’any anterior hi van portar “Pacto entre caballeros”, tribut a Sabina. • Va tenir gran impacte al poble, amb molt bona resposta del públic i demandes per repetir experiències similars. 2.3. Música en directe als pobles vs grans ciutats La conversa deriva cap a una reflexió més àmplia sobre la distribució de la cultura: • A Barcelona hi ha una oferta molt saturada (30–40 concerts un dissabte), cosa que fa difícil destacar i rendibilitzar produccions. • L’objectiu de la productora d’en Jaume Ramon és portar projectes de qualitat a poblacions més petites (Lleida, Tarragona, altres pobles) on no hi ha tanta saturació i la gent valora més cada proposta. • Es defensa la idea que la cultura, i especialment el rock and roll, ha de arribar a tots els racons amb normalitat i freqüència. "Hem de portar la música a qualsevol racó amb normalitat… Ojalà tota la gent del món escoltés rock, seríem millors persones." – Jaume Ramon 3. El valor del rock i el relleu generacional 3.1. El rock com a cultura i germanor Jaume Ramon i el locutor reivindiquen el rock and roll com a motor de cultura i cohesió: • El rock es presenta com una forma de vida, amb valors de germanor, autenticitat i passió. • S’hi inclouen totes les variants: blues, rock clàssic, opera rock i altres subgèneres. • Es comenta que als concerts dels Rolling Stones hi conviuen avis, pares i fills, diverses generacions juntes. 3.2. La dificultat d’arribar al públic jove Un dels temes importants és la relació del jovent amb el rock: • Es constata que una part del jovent està avui més orientada cap a altres estils, sovint treballats i promocionats per les grans multinacionals. • Es reivindica la necessitat de lluitar per recuperar espai per al rock en l’agenda dels joves. • Es veu fonamental que el rock arribi a les orelles de les noves generacions, perquè puguin descobrir-ne l’essència i la força. 4. Producció de concerts: la feina invisible 4.1. Logística i costos Una part destacada de la conversa tracta de la feina de producció que hi ha al darrere d’un concert: • Negociació i obtenció d’espais: parlar amb ajuntaments, sales i teatres. • Contractació de músics i equip tècnic. • Coordinació de equip de so, backline, il·luminació i muntatge. • Desplaçaments, dietes, possibles pernoctacions. Es posa èmfasi que: • Aquesta és una feina invisible per al públic: només es veu el resultat quan sonen les primeres notes. • És molt diferent moure una o dues persones que moure sis músics amb tot el seu equip. "La música no és gratis; els músics han de menjar, són professionals i viuen de la música." – Locutor 4.2. Sostenibilitat econòmica Jaume Ramon detalla les dificultats per fer sostenibles els concerts: • S’ha de quadrar el pressupost perquè els ingressos d’entrades cobreixin totes les despeses. • Hi ha càrregues com: • IVA de les entrades. • Percentatges per a gestors de tiqueting o drets. • Lloguer de sales, que en alguns casos pot ser molt elevat. • A Barcelona, la competència cultural ho complica; en canvi, en ciutats com Lleida o Tarragona es pot crear millor el propi espai. També s’explica que, en festes majors i teatres més petits (300–400 persones), sovint cal adaptar el format (per exemple, passar de 6 a 4 músics) perquè el concert sigui viable. 4.3. Xarxa de sales i projectes futurs La productora d’en Jaume Ramon treballa amb una sèrie de sales i projectes: • Luz de Gas (Barcelona) – un parell de dates tancades. • Cafè de Lleida / Teatre – sala amb una col·laboració habitual. • A Tarragona – sales com Submarino i Sala Cero. • Es plantegen també possibles propostes per al 2026 amb Smoking Stones. El locutor ofereix la ràdio com a altaveu per a futures actuacions, aprofitant que el programa es pot escoltar via Podcast per internet des de tot Catalunya i l’Estat. 5. Cançons destacades emeses al programa Al llarg del programa, s’escolten versions en directe dels grans clàssics dels Rolling Stones interpretats pels Smoking Stones. El locutor les introdueix amb petites explicacions sobre la seva temàtica i energia. 5.1. "(I Can’t Get No) Satisfaction" • Presentada com un himne de frustració juvenil i rebel·lia. • Es destaca la melodia enganxosa i la veu potent de Sergio Ortiz. • Lloc dins el programa: primer tema complet que sona després de la introducció. "Un himne que recrea la frustració juvenil i la rebel·lia…" – Locutor 5.2. "Sympathy for the Devil" (Simpatia pel diable) • Descrita com una peça fosca i misteriosa, centrada en la maldat i la temptació. • Barreges de ritmes variats i lletres provocadores que exploren el costat més obscur de l’ésser humà. • Al directe de Smoking Stones es crea una atmosfera hipnòtica i una presència escènica brutal. • Després del tema, el locutor i Jaume comenten com n’és de apoteòsic i la fidelitat musical de la banda. 5.3. "Paint It Black" • Presentada com un gran tema dels Rollins (Rolling Stones) amb profunditat autèntica. • Es torna a remarcar que el programa d’avui és un monogràfic dels Smoking Stones. 5.4. "Brown Sugar" (Bronxua / sucre moreno) • Introduïda com un altre clàssic imprescindible del repertori Stones. • Serveix per continuar la seqüència d’himnes reconeguts pel públic. 5.5. "Angie" • El locutor destaca la seva carrega emotiva i l’impacte com a balada clàssica. • Es menciona la veu d’en Ruiz i companyia, acompanyant el tribut. • Després d’"Angie" el programa entra a la seva recta final. 5.6. "Wild Horses" • Presentada com el darrer tema del programa. • Serveix d’acomiadament musical, amb un to melangiós però esperançador, reforçant la idea que hi haurà més trobades al camí de la música. 6. Tancament del programa En la part final, el locutor i Jaume Ramon: • Recapitulen la informació clau del concert d’Arbúcies (data, hora, lloc, entrades i canals de seguiment a xarxes – Oncle Produccions i Concerts a Instagram). • Reafirmen que els Smoking Stones són una banda capaç de posar-se "al costat" dels Rolling Stones en directe, per qualitat i energia. • Es deixa oberta la porta a futurs concerts de la banda a Tordera, amb la promesa que Ràdio Tordera i Rock masters els donaran suport i difusió. "Ens tornarem a trobar pel camí de la música." – Locutor El programa es tanca amb agroïments a Jaume Ramon, desitjos d’èxit per al concert i l’última peça, "Wild Horses", com a comiat sonor. Idees clau del podcast • Especial monogràfic dedicat als Smoking Stones dins del programa Rock masters de Ràdio Tordera. • Repàs de la història de la banda, des dels inicis el 1995 fins als 30 anys de trajectòria. • Defensa de l’autenticitat dels tributs quan hi ha passió real i respecte profund per l’obra original. • Explicació detallada del concert d’Arbúcies (22 de novembre, 19 h, Les Naus Allats, entrades a ticanroll.com). • Reflexió sobre la importància de portar rock i cultura en directe als pobles, més enllà de les grans ciutats. • Descripció de la feina invisible de producció de concerts i la necessitat de valorar econòmicament la música. • Reivindicació del rock com a música transformadora i de germanor, i crida a acostar-lo a les noves generacions. • Emissió de diversos clàssics dels Rolling Stones en versió Smoking Stones: Satisfaction, Sympathy for the Devil, Paint It Black, Brown Sugar, Angie, Wild Horses. Glossari intern de noms esmentats (contextual) Només com a referència contextual del programa, no com a glossari extern complet: • Smoking Stones – Banda de tribut barcelonina als Rolling Stones. • Rolling Stones / Rollins – Banda britànica original a qui ret homenatge Smoking Stones. • Sergio Ortiz – Cantant dels Smoking Stones, amb una veu molt similar a Mick Jagger. • Jaume Ramon – Productor dels Smoking Stones i promotor del concert d’Arbúcies. • Jordi Tardà / Tardà Rock – Periodista musical i programa de Catalunya Ràdio clau en els orígens del projecte. • Les Naus Allats (Arbúcies) – Espai on se celebrarà el concert especial del 22 de novembre. • Oncle Produccions i Concerts – Productora de Jaume Ramon. • ticanroll.com – Plataforma/lloc web on es venen les entrades del concert. Conclusió El podcast de Rock masters ofereix un especial complet i molt dinàmic sobre els Smoking Stones, combinant: • Història i anècdotes de la banda. • Reflexió cultural sobre el paper del rock i la difusió de la música en directe. • Contingut pràctic sobre el concert d’Arbúcies. • I sobretot, una selecció de grans clàssics dels Rolling Stones en versió Smoking Stones, mostrant per què són considerats un dels millors tributs de l’escena.
Espai de la comunitat cristiana de Tordera, que inclou el pograma del Bisbat de Girona "Església viva" i una segona amb les notícies de la parròquia local. amb mossèn Salvador Juanola, Maria Dolors Oliveras i Dolors Pignatelli.
