L'Informatiu del 4/12/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 4/12/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

Música per tu del 3/12/2025

Temps de paraules del 3/12/2025

Música i paraules es combien en aquest programa presentat per l'Elvira Romaguera i en Joan Madrid

El Show dels Esports del 3/12/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... Recordances del 3/12/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 3/12/2025

Ona Maresme del 3/12/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ona Maresme del 3/12/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Economia global, cuina de Nadal i solidaritat

Context general de l’episodi L’episodi forma part de la programació de Ràdio Tordera (especialment del magazín Ara i aquí) i barreja informació de servei local, seccions d’entreteniment i anàlisi econòmica. S’hi combinen: • Notícies breus locals i internacionals • Promocions de programes i espais de la casa • Un bloc musical dedicat a bandes sonores de cinema • Una secció de cuina de Nadal amb recepta detallada • La presentació d’una escudellada solidària a la plaça de la Concòrdia • Publicitat i agenda cultural local (especialment del Teatre Clavé) • Una llarga conversa final sobre economia global, desigualtat i tecnologia Notícies breus i actualitat de servei Informació local i sanitària • Es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. • Es destaca el pintat de dos murals a la plaça de la Concòrdia, com a homenatge a la identitat local i a la memòria col·lectiva, sorgits dels pressupostos participatius. • Campanya de donació de sang impulsada pels alumnes de 6è de l’escola Ignàs Iglesias: 76 donants, dels quals 19 ho feien per primer cop. • Informació sanitària: es comenta l’estratègia d’allargar la campanya de vacunació de la grip, arran de l’experiència de l’any anterior, quan l’epidèmia es va prolongar amb molta gent encara sense vacunar. Notícies curioses i memòria històrica • Notícia curiosa: petició de 4 anys de presó per a un capellà de la Pobla de Segur acusat d’haver buidat el compte d’un ancià (uns 22.000 € entre 2021 i 2023). • Bloc de “Tal dia com avui”, amb fets de fa 1, 5 i 10 anys relacionats amb serveis, associacions veïnals i infraestructures de mobilitat. Altres informacions de servei • Referència a l’Open de patinatge artístic i participació del Patinatge Artístic Tordera i el Club Patí Tordera. • Dades sobre la pesta porcina africana a la Unió Europea i crida de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària a complir les restriccions. • Informació meteorològica: dies freds, màximes al voltant de 12–14 ºC i mínimes properes als 3 ºC. • Recomanació d’escoltar el programa de salut Reforça’t, en format podcast, coproduït per Ràdio Tordera i la Xarxa de Comunicació Local. Promocions i falques de programació Identitat de l’emissora i programes • Recordatoris constants de la marca: • Ràdio Tordera, l’emissora que t’escolta. • Freqüència 107.1 FM i web www.radiotordera.cat. • Falca de Notícies en xarxa, edició matí, com a espai informatiu de servei públic a ràdios i televisions locals. • Promoció del magazín Ara i aquí, conduït per Rosa Maria Ruscalleda: • De dilluns a divendres, d’11 a 13 h. • Format d’actualitat, opinió i consells pràctics amb professionals. • Recordatori d’altres espais de la casa com L’Informatiu (butlletins de 4 minuts a les 9 i a les 18 h). Bloc musical: bandes sonores de cinema Introducció al tema En el racó de les sèries, es reconverteix la secció per posar música de pel·lícules i parlar de les millors bandes sonores. Es destaquen les característiques d’una banda sonora excepcional: • Capacitat d’evocar emocions específiques • Complementar la narrativa visual • Mantenir la rellevància al llarg del temps • Funcionar dins i fora del context cinematogràfic A Espanya, es remarca la combinació de qualitat musical, impacte cultural i reconeixement crític i comercial. Bandes sonores destacades S’escolten i comenten fragments de grans èxits: • Saturday Night Fever (Fiebre del sábado noche): • Banda sonora que va revolucionar la indústria musical als anys 70. • Exemple de com una pel·lícula pot marcar època a través de la seva música disco. • The Bodyguard (El guardaespatlles), amb Whitney Houston: • Es destaca la força emocional de I Will Always Love You. • El locutor comenta que l’ha posat sovint a Ràdio Tordera i que li agrada especialment. • Es reflexiona breument sobre el procés: primer disc o primera pel·lícula? • El rei Lleó (The Lion King): • Col·laboració entre Hans Zimmer i Elton John. • Es presenta com una banda sonora familiar extraordinària, amb el tema Circle of Life com a peça emblemàtica. • A Star is Born, amb Lady Gaga i Bradley Cooper: • Es destaca la cançó Shallow, guanyadora de l’Òscar a millor cançó original. • Es tanca el bloc musical amb aquest tema, posant èmfasi en el seu to emotiu. Secció de cuina: carns rostides i farcides per Nadal Idees generals La cuinera Joana Molins presenta una recepta de carn rostida i farcida, pensada per a àpats de Nadal, Cap d’Any o Reis. L’objectiu és: • Oferir alternatives als plats clàssics (vedella amb bolets, pollastre rostit, etc.) • Proposar receptes que es puguin preparar amb dies d’antelació i reposar a la nevera Es remarca que, tot i semblar complicada, la recepta és molt assequible per a la mestressa de casa si segueix els passos. Tipus de carn i farcits Carns recomanades: • Llata de vedella • Pollastre • Gall indi • Llom de porc (el de “dos colors”, més econòmic) El carnisser pot fer el farcit i el lligat. Farcit base que recomana Joana: • Ou dur • Salsitxa • Cansalada de pebre tallada ben fina Opcions addicionals per donar més personalitat al farcit: • Prunes seques i pinyons per combinar dolç i salat • Foie fresc d’ànec a l’interior del tall, que es desfà amb la cocció i aporta molta melositat Elaboració del rostit 1. Enrossir la carn • Posar el tall (ja farcit i lligat o amb malla) a la cassola. • Enrossir bé per tots els costats. 2. Preparar la bresa de verdures La Joana detalla amb molta precisió la bresa: • All porro partit pel mig • Ceba tallada a juliana • Pastanagues (1–3, segons quantitat) • Api del tronc gruixut (evitar la fulla perquè amarga) • Tomàquets madurs de penjar partits pel mig • Cabeça d’alls sencera • Fulla de llorer • Canyella en branca (sencera o meitat, segons quantitat) S’afegeix aquesta bresa a la cassola on hi ha la carn ja enrossida i es deixa coure uns 10–15 minuts. 3. Deglasar amb vi ranci o vi blanc • S’hi afegeix un raig de vi ranci (o vi blanc si no se’n té), que aporta sucre natural i ajuda a daurar i potenciar els sucs. • La Joana explica la diferència entre vi ranci, moscatell (amb sucre) i conyac (més sec, que ella reserva per al peix). 4. Cocció llarga a foc baix • Cobrir la carn amb aigua calenta. • Baixar el foc, tapar i deixar fer el xup-xup: • Vedella: aproximadament 1–1,5 hores. • Pollastre: uns 45 minuts. • Gall indi: una mica més que el pollastre. • Cal anar girant el tall i afegir una mica més d’aigua si cal, però sense excedir–se al final perquè la salsa no quedi aigualida i la carn quedi tova i melosa. “Aquest és el secret perquè la carn te quedi tovíssima.” Refredar, tallar i fer la salsa Un cop cuit: • Deixar refredar del tot el tall abans de treure’n el cordill o la malla: • Si es treu en calent, es desfà. • Tallar en fred amb un bon ganivet, en rodanxes d’uns 2 cm. Fer la salsa: • Triturar tota la bresa (porro, ceba, pastanaga, api, tomàquet, alls, etc.) amb el túrmix. • Passar-ho pel xino per deixar una salsa fina. • Si queda massa espessa, afegir-hi una mica d’aigua i rectificar de sal. Per servir: • Disposar els talls en una safata de forn o cassola. • Cobrir-los amb la salsa colada. • Escalfar-ho al forn 20–25 minuts o al foc fins que sigui ben calent. La Joana insisteix que és un plat perfecte per fer amb antelació (3–5 dies abans) i guardar a la nevera, separant: • Els talls de carn en una safata o tàper. • La salsa en un altre recipient. Escudellada solidària per la Marató Presentació de l’esdeveniment Després de la secció de cuina, entra en antena el director de Ràdio Tordera per anunciar, juntament amb la Joana Molins, una escudellada solidària de Nadal. Objectiu principal: • Fer una activitat solidària i comunitària vinculada al Nadal, recaptant fons per a La Marató de TV3, dedicada enguany al càncer. Es destaca l’esperit nadalenc: • Trobar-se, fer companyia i ajudar a qui ho necessita. Què és l’escudellada? • Es tracta de preparar i servir escudella barrejada de Nadal, amb: • Brou ben treballat • Pilota • Verdures: col, pastanaga, patata… • Cigrons • Galets de Nadal (no els més grossos, sinó de mida més petita) Es descarta, per aquesta primera edició, fer una escudella amb carn d’olla molt carregada, per logística i per fer-ho més assequible. Lloc, dia i funcionament • Lloc: • A la plaça de la Concòrdia, just davant dels estudis de Ràdio Tordera. • Data i horari: • Dimarts 16 de desembre. • A partir de les 11 del matí, coincidint amb l’inici d’Ara i aquí. • Moment fort de servei cap a quarts de 12 / migdia. • Context: • Es fa coincidir expressament amb el dia de Mercat de fruita i verdura a la plaça per aprofitar l’ambient. • Hi haurà carpa, fogons i olles grosses. Com pot participar-hi la gent? • La participació és oberta a tothom: • Es demana que cadascú porti el seu plat, bol, tassa o carmanyola i cullera. • Es pot menjar a la plaça o endur-se l’escudella a casa. • Quantitats previstes: • Es calcula fer entre 40 i 50 racions, aproximadament 40 litres d’escudella. • Es demana responsabilitat: qui vingui amb «olla grossa» ha de ser coherent amb l’aportació econòmica. Donatius i finalitat solidària • Aportació orientativa: 3 euros per ració com a preu de sortida. • Hi haurà una guardiola perquè cadascú pugui donar més si vol. • Tota la recaptació es destinarà íntegrament a La Marató de TV3. Es posa en valor: • La col·laboració dels establiments locals: • Dirocarns Torra / Carles Torra (espinades, pilotes i carn). • Agrària de la Baixa Tordera (verdures, galets i producte de quilòmetre zero). • El suport de l’Ajuntament de Tordera (olles grans, fogons, logística de carrer). • La feina de cuina i organització de la Joana i diversos col·laboradors. Agenda cultural i publicitat local Activitats al Teatre Clavé S’anuncia una agenda d’activitats culturals per al desembre al Teatre Clavé: • Exposicions de belles arts i dansa (De l’error, un encert). • Classe oberta de dansa. • Exposició Bikes i obra de teatre del grup 2 (C-O-S-E-S). • Cantades de Nadales de les escoles del municipi: • Escola Serra de Miralles • Escola Ignàs Iglesias • Escola Vedruna de Tordera • Representació tradicional dels Pastorets a càrrec de l’Associació Cultural i Recreativa Peracot. • Més informació a teatreclave.cat. Altres anuncis comercials • Restaurant Les Ferreres: • Proposta de cap d’any amb menú complet (pica-pica, llamàntol, carn o peix, postres, cava, raïm, licors, sorpresa, ball amb música en directe i xocolatada final) per 110 €. • Tordera Essentials: • Centre de benestar i teràpies naturals (massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de Bach, productes naturals). • Ubicat al carrer Sant Ramon, a Tordera. Bloc d’economia: desigualtat, tecnologia i política La part final de l’episodi es concentra en una conversa extensa sobre economia amb en Ramon Tendero, presentat com una persona molt informada i analítica en temes econòmics. Situació econòmica global El conductor planteja un panorama internacional: • Xina pujada al capdamunt de l’economia mundial. • Estats Units lluitant per mantenir l’hegemonia. • Unió Europea en posició feble, amb: • Alemanya en dificultats (automòbil i maquinària, competida per la Xina). • França amb problemes greus. • Regne Unit en inestabilitat política (canvis constants de primer ministre). • Espanya, en canvi, apareix a les estadístiques com un dels països que més creix dins la UE. Ramon Tendero subratlla que l’economia actual és: • D’una complexitat i inestabilitat molt grans. • Condicionada per aranzels, pressions comercials i geopolítica. Desigualtat i classe mitjana Un dels eixos centrals de la conversa és la creixent desigualtat: • La classe mitjana s’ha anat afeblint i reduint. • La classe baixa ha crescut, també per la incorporació de gent amb nivells econòmics més baixos. • Les grans corporacions (multinacionals, tecnològiques, capitals globals) concentren un volum enorme de riquesa. “Cada vegada els molt rics són més rics i els pobres són més pobres.” S’hi destaca que: • Les grans empreses sovint paguen proporcionalment menys impostos que la població general. • Els estats es veuen condicionats i xantatjats per aquestes corporacions: si se’ls apuja impostos, amenaça de deslocalització. Es posa com a exemple: • La situació de Catalunya quan algunes empreses van moure les seus. • Debats als Estats Units, amb figures com Trump pressionant per reduir impostos a les grans tecnològiques, amenaçant amb augmentar aranzels si no. Xarxes socials, influència i formació Es comenta un estudi de diverses universitats que conclou que: • Les xarxes socials, propietat de grans capitals, incorporen missatges implícits que influeixen en la manera de pensar i votar dels usuaris. A partir d’això, s’analitzen diversos punts: • La població sovint es deixa adoctrinar per xarxes i continguts digitals, sense esperit crític. • Disminueix la intel·ligència natural aplicada i la capacitat d’anàlisi pròpia. • Hi ha un percentatge molt alt de joves que no acaben la secundària (a Catalunya i Espanya), cosa que dificulta encara més la formació i l’adaptació a una economia tecnològica. Es critica la figura de: • Influencers i youtubers com a exemple de model econòmic poc productiu: • Generen riquesa per a ells i per a plataformes, però aportació real a l’economia productiva és mínima. Intel·ligència artificial i robots Ramon fa una distinció clara: • La intel·ligència artificial (IA) és sobretot algoritme i compilació de dades, no intel·ligència en sentit humà. • Ja s’han vist casos d’errors en les respostes de sistemes d’IA, la qual cosa demostra que no són infal·libles. Sobre l’impacte laboral: • Els robots i l’automatització eliminaran molts llocs de treball repetitius o manuals. • Només qui tingui una bona formació tecnològica i digital podrà ocupar els nous llocs qualificats. • Qui no s’hagi posat al dia, quedarà fora de joc. Es planteja fins i tot: Establir un impost o cànon per cada robot a les empreses, com si fos un «treballador», per compensar la pèrdua de cotitzacions i finançar el sistema. Jubilacions, mercat laboral i pensions S’analitzen diversos fenòmens: • Cas Telefónica: proposta de jubilació de 5.500 treballadors als 54 anys, amb salari garantit (60%) fins a la jubilació real. • Estratègia general: • Expulsar treballadors madurs i ben pagats (40–50 anys) per contractar joves amb sous molt més baixos. Conseqüències per al sistema: • Disminueix la contribució global a l’erari públic (menys cotitzacions altes, més pensions anticipades i subsidis). • La població està envellint i caldran més recursos per a gent gran. • Diversos informes europeus alerten que, en uns 10 anys, les noves pensions (no les actuals) hauran de ser més baixes, perquè el sistema no és sostenible. Política, promeses i hisenda catalana Es parla també de la Hisenda catalana i la capacitat fiscal de Catalunya: • Ramon considera molt difícil que l’Estat espanyol cedeixi una hisenda pròpia plena a Catalunya. • Tot allò que porta el qualificatiu “català/catalana” genera rebuig i resistència política en l’estructura actual de l’Estat. Sobre el discurs polític: • Es critica que, en campanya, es facin moltes promeses que després no es compleixen, i que no hi hagi auditories públiques dels programes. • Molts votants decideixen per simpatia, imatge o missatge superficial, no per anàlisi rigorosa de propostes i resultats. Ramon subratlla la necessitat de: • Formació cívica i econòmica de la ciutadania. • Una societat menys vulnerable a la propaganda i al màrqueting polític. Tancament del programa L’episodi es tanca: • Recordant el caràcter magazín d’Ara i aquí, que combina: • Actualitat i notícies • Entrevistes i anàlisi • Seccions pràctiques (com la cuina de Nadal) • Cultura, música i agenda local • Amb diverses salutacions finals de “Fins demà!” i la identificació constant de Ràdio Tordera com a emissora de proximitat: “Ràdio Tordera, l’emissora que t’escolta.”

Ara i aquí del 3/12/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

L'Informatiu del 3/12/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 3/12/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

Sentit i Sensibilitat del 2/12/2025

El divendres a les 10 de la nit l’Arseni Garcia ens obra la porta als seus pensaments i reflexions combinats amb la millor música al “Sentit i Sensibilitat”. Escolta aquí el darrer programa.

La Particel·la del 2/12/2025

Com cada dimarts en Toni López fa entrar el món sardanístic a casa vostra amb acurada selecció de les millors sardanes al programa La Particel·la

El Show dels Esports del 2/12/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... temps era temps del 2/12/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 2/12/2025

Ona Maresme del 2/12/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ona Maresme del 2/12/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ara i aquí del 2/12/2025

(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Ara i aquí del 2/12/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Programa Reforça’t: resultats preliminars i impacte

Context i objectiu de l’entrevista En aquesta edició de Càpsules de salut, s’entrevista la Noelia Quirant, infermera i coordinadora del programa Reforça’t de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva. El programa ja ha finalitzat la fase d’intervenció i es troba en procés d’anàlisi de dades. L’objectiu principal del Reforça’t és reduir els reingressos hospitalaris i millorar la funcionalitat de persones grans amb patologia cardíaca o respiratòria crònica després de l’alta. En què consisteix el programa Reforça’t Equip multidisciplinari format per farmacèutiques, treballadors socials, fisioterapeuta, auxiliar i infermera (Noelia). Destinat a majors de 65 anys ingressats per insuficiència cardíaca o respiratòria crònica. S’ofereix suport a domicili durant 30 dies després de l’alta hospitalària. Es coordina amb atenció primària, tenint en compte que no tothom disposa dels mateixos recursos. Les visites i el suport es personalitzen segons les necessitats de cada pacient (no tothom rep el mateix nombre ni tipus de visites). "L’objectiu principal de l’estudi era evitar el reingrés hospitalari". Disseny de l’estudi i criteris d’inclusió El Reforça’t s’emmarca en un assaig clínic amb: Grup control: segueix la pràctica habitual, sense visites a domicili. Només seguiment telefònic si el pacient ho permet. Grup intervenció: rep el suport estructurat a domicili de tot l’equip del programa. Criteris d’inclusió principals: Ser major de 65 anys. Haver ingressat per insuficiència cardíaca o respiratòria. No viure en residència, per no duplicar suports. No estar en situació pal·liativa avançada, per no distorsionar els resultats. Mostra final aproximada: 200 persones (100 control i 100 intervenció, amb lleugeres pèrdues de seguiment). Variables analitzades i complexitat de les dades S’ha recollit una gran quantitat de dades, tant clíniques com socials i funcionals: Edat i grau de dependència. Xarxa social i presència de cuidadors, incloent-hi el sexe del cuidador. Nombre i tipus de medicaments. Escales com: Escala de risc social. Escala de funcionalitat. Escala de risc de caigudes. Hàbits de salut: si fumaven o havien deixat de fumar. La Noelia destaca que: "Les persones no som una única cosa i dos més dos no sempre dona quatre". Ara el repte és ordenar i donar sentit a aquest “calaix de sastre” de dades per entendre què funciona, per a qui i per què. Resultats preliminars del Reforça’t Tot i que l’anàlisi encara no està acabada, els primers resultats numèrics apunten a: Reingrés hospitalari: El grup intervenció té un 40% menys de reingressos que el grup control. Això significa gairebé la meitat de reingressos en els pacients que han rebut el suport del Reforça’t. Recuperació funcional: La recuperació de la funcionalitat al grup intervenció és un 70% superior a la del grup control. Millores en activitats quotidianes com pujar escales, anar al lavabo o moure’s amb autonomia. Aquests resultats indiquen que la intervenció té un impacte clínic important i que pot ser molt rellevant per al sistema sanitari si s’implementa a gran escala. Impacte emocional i qualitat de vida Més enllà dels números, el programa té un fort component emocional i social: Acompanyament en un moment de fragilitat, entre l’alta hospitalària i la plena recuperació. Reducció de la soledat no volguda en persones grans. Molts pacients expressen que aquest suport és difícil de quantificar en paraules o en xifres. "És que això no es pot explicar en paraules o en números". Aquest component qualitatiu reforça la idea que el Reforça’t no només millora indicadors clínics, sinó també el benestar emocional i la sensació de seguretat dels pacients. Acceptació del programa per part dels pacients La resposta dels participants ha estat mixta, segons el grup assignat: Grup intervenció: Molts ho viuen com "tocar la loteria": rebre un fisioterapeuta a casa i suport multidisciplinari. Preguntes com: "No s’ha de pagar res? Això és de la sanitat pública?" reflecteixen sorpresa i agraïment. Grup control: Més resistència a participar, perquè no reben cap servei extra visible. Se’ls demana respondre qüestionaris a l’inici i als 30 dies, fet que pot resultar feixuc per a persones grans i cuidadors ja molt carregats. Això fa visible la feina invisible de la recerca: molt d’esforç per part de l’equip i dels participants, tot i que alguns no perceben beneficis directes immediats. Organització, durada i equip implicat El programa comença al gener i la feina de camp s’allarga fins al juliol. A finals de juliol es tanca la recollida de dades i s’inicia la fase d’ordenació i anàlisi. Tot el projecte forma part de la tesi doctoral de la Noelia, amb un horitzó temporal d’uns 7 anys de treball global. L’equip implicat inclou: L’equip Reforça’t (fisioterapeuta, treballadora social, auxiliars, infermeria...). Equip de control de gestió i informàtica de l’hospital, que ajuden a transformar les dades en formats analitzables (com excels). Suport de la cap de servei (Grisel) i de l’equip d’atenció domiciliària. Suport emocional de companys i entorn, imprescindible per sostenir un projecte tan llarg i complex. Repercussió sanitària i econòmica potencial A banda dels beneficis clínics i humans, el projecte vol aportar arguments econòmics sòlids: Menys reingressos implica menys ocupació de llits hospitalaris. La millora funcional i el suport a domicili poden reduir costos globals del sistema. Es vol demostrar que intervencions com fisioteràpia a domicili són rentables econòmicament, a més de ser beneficioses per al pacient. Aquests aspectes econòmics són clau perquè l’administració i el sistema sanitari decideixin implementar el model de manera estructural. Mirant al futur Encara no hi ha conclusions definitives, però la tendència de les dades apunta a: Resultats positius i consistents a favor del programa. Possibilitat de plantejar l’aplicació del Reforça’t a tota la població amb perfils similars. La Noelia espera que els resultats siguin tan clars que: "Ningú s’hauria de plantejar si aplicar-lo o no". L’entrevista tanca amb el compromís de tornar a parlar-ne quan s’hagi completat l’anàlisi i s’hagin extret conclusions fermes que puguin orientar noves decisions de gestió i organització sanitària.

L'Informatiu del 2/12/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.