Tordera en directe
Tordera en directe
Programa

Tordera en directe

Cada dia, dins de l'informatiu, la Maria Dolors Oliveras surt al carrer per descobrir què passa a Tordera

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:15 - 10:35 ·799 episodis
RSS

episodis

37-48 de 795
  • 8'

    Donació del fons fotogràfic de Pepita Martí a l'Arxiu Municipal

    Memòria viva de Tordera: Entrevista a Pepita Martí Estornell En aquest espai de Ràdio Tordera, hem tingut el plaer de conversar amb la Pepita Martí Estornell, qui recentment ha fet una valuosa donació a l'Arxiu Municipal. El fons aportat recull fotografies, signatures i vivències que documenten dècades d'història local, especialment centrades en l'emblemàtic hostal Can Bartolí. Una vida vinculada a Tordera i Can Bartolí La connexió de la Pepita amb el municipi del Maresme es remunta a la seva infantesa, fruit de l'amistat amb la família Bartolí. Tot i ser de Barcelona, la seva relació amb la vila es va anar consolidant fins a traslladar-s'hi definitivament fa 15 anys. Records d'infantesa: Relata els seus primers viatges a Tordera amb només sis o set anys. Vida social: Destaca la seva participació activa en totes les celebracions torderenques i la colla d'amics que sempre l'ha acompanyat. Treball a l'hostal: Malgrat ser-hi per amistat, la Pepita confessa la seva passió pel taulell i el tracte amb la gent, ajudant fins i tot a la benzinera de l'establiment. Una col·lecció d'estrelles i vivències El punt àlgid de la seva donació és la col·lecció d'autògrafs i fotografies d'artistes famosos que feien parada a l'hostal mentre es dirigien cap a Girona o Barcelona per la N-II. "Jo era molt vergonyosa i li deia a la Lluïsa: Pede-m'ho, pede-m'ho!" Entre les personalitats que figuren en el seu arxiu personal destaquen: * Xavier Cugat, que viatjava amb els seus característics gossets. * Carmen Sevilla, Paco Rabal, i l'actor Arturo Fernández. * Artistes musicals com el Trio Guadalajara o Machín. * Figures del món del brau com el torero José María Clavel. Curiositats del passat L'entrevista també recupera detalls de la vida quotidiana a la Tordera d'abans, com el moviment incessant d'autocars els diumenges o el funcionament manual dels burtidors de gasolina, on es feia la barreja d'oli per a les mítiques Lambretes, Vespes o motocicletes Montesa i Ossa. Finalment, la Pepita s'ha mostrat molt agraïda per l'acollida del poble i feliç de poder compartir aquest llegat històric amb tots els habitants del municipi.

  • 9'

    Sant Antoni a la Cooperativa La Baixa Tordera

    En aquesta edició de Tordera en directe, emesa a Ràdio Tordera (107.1 FM), l'oient pot conèixer tots els detalls sobre la celebració de Sant Antoni Abad a la cooperativa agrària La Baixa Tordera. A través d'una entrevista feta pel programa, es detallen diverses activitats fonamentals: Celebracions litúrgiques: Es realitzarà la tradicional missa seguida de la benedicció dels animals a la plaça de l'Església, on la cooperativa lliurarà obsequis als participants. Dinar de germanor: Un esdeveniment obert a tots els simpatitzants del món rural a la zona de les Ferreres, que requereix inscripció prèvia a la seu de la cooperativa. Visita a les instal·lacions: Es fa un recorregut complet per punts clau del sindicat: Pati de fruiters: El bon moment per plantar arbres fruiters a causa de les condicions climàtiques actuals. Planter i llavors: Espai dedicat als productes de temporada, incloent varietats de patates. Ferramenta i ramaderia: Una àmplia mostra d'eines agrícoles i sistemes de protecció contra la fauna salvatge, com els pastors elèctrics. Producte local: Secció a granel amb llegums de productors del poble i verdura de proximitat. Bodega: Selecció de vins generosos i de proximitat. El programa destaca la cooperativa com un punt de trobada vital per als veïns de Tordera, promovent el consum de producte de quilòmetre zero i donant suport al ric teixit associatiu agrícola del territori. > "La cooperativa és un punt de trobada per al món rural, qualsevol producte fresc o de proximitat el tindrem aquí per a ells."

  • 10'

    La màgia dels Amics dels Reis d'Orient a Tordera

    Una tradició de més de 30 anys al servei de la il·lusió Representants del grup Amics dels Reis d'Orient, vinculats històricament al barri de Sant Pere de Tordera, visiten els estudis de Ràdio Tordera per compartir la seva experiència com a col·laboradors de les Majestats. Aquesta iniciativa, que va néixer de forma altruista fa tres dècades, manté un grup estable de voluntaris que treballen durant tot l'any per fer possible la nit més màgica de la vila. La logística i la tasca dels voluntaris La feina d'aquestes entitats de Tordera va molt més enllà de la distribució de regals: Preparació intensiva: Des de les 5 de la tarda de la nit de Reis, els voluntaris es preparen amb vestimenta i maquillatge específic. Atenció a les cartes: Ajuden a gestionar les peticions d'una canalla que, segons expliquen, ha passat de la joguina tradicional a les noves tecnologies. Ruta per les llars: No hi ha una hora de finalització tancada; l'objectiu és visitar totes les cases del municipi que ho han sol·licitat, a vegades fins a la mitjanit. El valor emocional i la novetat solidària Els voluntaris destaquen que la gratificació personal és el motor principal de la seva tasca. Veure l'evolució dels infants que, amb els anys, es converteixen en pares que mantenen la tradició és descrit com un procés recíproc i emocionant. "És una nit que per molts anys que passin sempre ens acabem emocionant i que realment no té preu." Enguany, el grup presenta una iniciativa solidària inèdita: visitaran l'hospital de Blanes per portar la il·lusió a aquelles persones i famílies que, per motius de salut, no poden gaudir de la festa a les seves llars. Segons els col·laboradors, l'objectiu és oferir a aquests pacients un moment de felicitat enmig de situacions difícils. Un grup unit per la comunitat El programa Tordera en directe recull els testimonis personals dels quatre col·laboradors, que coincideixen en la forta unió del grup i la seva voluntat de continuar aquesta tasca durant molts anys més, malgrat l'esforç i les hores de dedicació que requereix la gestió prèvia.

  • 9'

    Agrobotiga Manzano: el traspàs d'un negoci emblemàtic

    En aquesta edició de Tordera en directe, el programa s'ha desplaçat a l'Agrobotiga Manzano per conèixer de primera mà la trajectòria del seu responsable, l'Abram, que després d'11 anys al capdavant del negoci a Tordera, ha decidit traspassar-lo. Detalls de l'entrevista Durant la visita, s'han destacat diversos aspectes fonamentals de l'establiment: Varietat de productes: L'Agrobotiga ofereix una gran selecció de vins, caves, licors i productes a granel com llegums i faves, molt valorats per la clientela local. Secció veterinària i agrícola: Un punt fort del local són les seves gammes d'alimentació per a mascotes, corretges, accessoris, i tot el necessari per als ocells i el viram (gallines, coloms, etc.). Experiència i Servei: Amb gairebé 20 anys d'experiència en l'atenció al públic, l'Abram posa en valor el tracte diari amb els oients i clients que han passat per la botiga. "Hi ha un parell que estan bastant interessats i a veure si li quadra i volen seguir en un negoci, que és una pena que no sigui." L'Abram ha compartit amb els oients de Ràdio Tordera les raons del seu adéu, enfocades principalment a cercar un canvi d'horaris per poder conciliar la seva vida familiar després de tants anys dedicats a l'autonomia i la gestió de diversos negocis. El programa ha volgut desitjar-li tota la sort en aquesta nova etapa vital.

  • 11'

    Tancament Compromís i Cultura al Teatre Clavé

    Context i escenari L’acte té lloc al Teatre Clavé de Tordera, amb el tancament de la campanya Compromís i Cultura, una iniciativa que vincula cultura i solidaritat per donar suport a la delegació Oncolliga Tordera. "Més enllà de la recaptació... el més important és la visibilització" Punts clau de l’entrevista amb Judit Martín (Oncolliga Tordera) Impacte social i visibilitat La campanya ha arribat aproximadament a un 49%–50% dels habitants de Tordera, fent créixer el coneixement de la delegació. Es posa en valor que la delegació és un punt de referència local per: orientar persones amb dubtes derivar i assessorar cap a la fundació donar suport a pacients oncològics i familiars Recaptació econòmica Es comunica una recaptació total de 2.400 €. Es destaca l’agraïment al Teatre Clavé, el patronat i entitats col·laboradores (Pere Cot, Fòrum i l’Esplai). Destinació dels fons Els diners es destinen a Oncolliga Girona, que decidirà les inversions en funció de necessitats. Es mencionen possibles àmbits de suport: suport assistencial i psicològic estètica oncològica material per a hospitals serveis especialitzats (esment de sincroncologia) Continuïtat i agraïment al poble Es reforça el compromís de continuar impulsant activitats. S’indica que, sumant accions, s’acosten a gairebé 10.000 € aportats des de Tordera. Es subratlla la resposta ciutadana, amb exemple d’una activitat que va reunir 300 persones. Valoració institucional (alcaldessa) Per què es considera una experiència molt positiva Visibilitza una entitat social amb impacte real i suport a afectats. Impulsa una col·laboració conjunta entre: el Teatre Clavé l’Ajuntament de Tordera entitats usuàries de l’equipament S’explica el model solidari: destinar un percentatge del preu de l’entrada d’espectacles a la causa. Continuïtat del projecte Es confirma que hi haurà continuïtat. El patronat escollirà el nou projecte d’entre tres candidatures, segons unes bases i criteris de puntuació. Visió d’Oncolliga Girona (Paqui Badosa) Cultura + salut: una combinació “pionera” Es valora com una iniciativa genial i replicable, perquè la cultura: forma part del benestar de la persona permet gaudir d’activitats i, alhora, ser solidari Novetats destacades en serveis Repartiment de kits per a dones operades de càncer de mama (personalitzats segons necessitats): pròtesi de roba (en alguns casos) bossa per al drenatge productes per sequedat vaginal, hidratació i cicatrització Obertura d’un pis a Salt a prop de Santa Caterina per a familiars de persones ingressades (ús gratuït). Es concreta que ara disposen de tres pisos (dos a prop del Trueta i un a Santa Caterina). Tancament El programa Tordera en directe es tanca des del Teatre Clavé, ressaltant una idea central: la recaptació és important, però la visibilització i el teixit comunitari solidari ho són encara més.

  • 10'

    Teràpies relaxants i aromateràpia a Tordera

    Presentació de Tordera Essencials Tordera Essencials és un espai recentment inaugurat (18 d’agost) on la Carolina ofereix teràpies naturals i relaxants orientades al benestar emocional i físic. Teràpies amb flors de Bach S’adrecen a persones que no es troben bé emocionalment: pors, estrès, desànim, falta de ganes de fer coses. El procés comença sempre amb una conversa personalitzada perquè la persona expliqui què l’angoixa i quina emoció “té a dins que fa mal”. A partir del que explica, la Carolina prepara un combinat de flors de Bach a mida. Les flors de Bach no actuen de manera immediata com una pastilla; treballen mica en mica sobre les emocions. "Això no és una cosa d’un dia per l’altre, no és com fa mal el cap i em tomo una pastilla." Massatge craniofacial i tractaments de relax Massatge craniofacial Treballa cervicals, cap i zona facial. Serveix per desfer les contractures i la tensió acumulada a la zona cervical. Activa punts energètics i la circulació, deixant una sensació de relax total i millor mobilitat del coll. Espai de camilla i butaca de massatge A la camilla es fa la part inicial del massatge craniofacial per la part posterior (cervicals i cap). Després es passa a una butaca de massatge, molt confortable, que: Fa massatge per tot el cos. S’hi completa el treball de coll, cara i part frontal del cap. En aquesta butaca s’hi està aproximadament 15-20 minuts, dins d’un tractament global de relaxació. Ritual essencial a l’“spa japonès” Un dels serveis destacats és el massatge tipus spa japonès, realitzat en una camilla especial: Comença amb massatge d’esquena. Continua amb massatge craniofacial, activant punts energètics. S’utilitzen olis essencials 100% purs durant el massatge. Després s’afegeixen xorros d’aigua i el rentat de cap amb productes naturals, sense silicones. El servei complet té una durada aproximada d’una hora. Al final, es seca el cabell perquè la persona pugui sortir còmodament al carrer. Aquest conjunt configura el que la Carolina anomena “ritual essencial”, que acostuma a tenir una durada total d’una hora i mitja, comptant preparació i espais entre serveis. Aromateràpia i olis essencials En una altra sala, la Carolina mostra una gran varietat d’olis essencials 100% purs, base de la seva aromateràpia: El tractament es personalitza segons l’estat d’ànim i la situació física de cada persona. Alguns exemples destacats: Romaní: ideal per treballar la musculatura i desinflamar quan hi ha inflamació muscular. Lavanda: especialment relaxant, molt útil per persones molt estressades. Cada oli té propietats específiques i s’escull en funció de com es troba la persona a nivell físic i anímic. Funcionament, reserves i horaris Com demanar hora Es pot contactar amb Tordera Essencials per: Telèfon / WhatsApp: 611 50 57 29. Xarxes socials: Instagram, Facebook, TikTok. En breu, també a través d’una pàgina web, on es podran consultar tots els tractaments. Durada i gestió de cites Normalment, la Carolina reserva cites d’hora en hora. Per tractaments més llargs, com el ritual essencial (uns 90 minuts), deixa dues hores entre serveis per tenir temps de netejar i preparar l’espai. Horari d’obertura Horari habitual: de 9 a 13 h i de 16 a 20 h. La Carolina s’adapta a necessitats especials (per exemple, visites a les 14 h) sempre que sigui possible. Obertura de dilluns a divendres. Els diumenges posa paradeta amb olis essencials i plantes medicinals. Targetes regal i flexibilitat Disposa de targetes regal: La persona que vol fer el regal trie el servei i el paga. La persona que el rep és qui contacta després per reservar hora. Les targetes regal tenen una validesa de cinc mesos. La filosofia general del centre és adaptar-se al ritme i necessitats de cada client, tant en horaris com en tipus de tractament. Tancament del programa L’entrevista conclou amb: Agraïments a la Carolina i desig d’èxit per al seu projecte. Comentari de la presentadora sobre com ha sortit molt relaxada de tots els tractaments provats. Felicitacions de Nadal i Any Nou per part de Carolina i de l’equip del programa. Cloenda del “Tordera en directe”, amb la presentadora Maria de les Oliveres acomiadant l’espai “avui aquí molt relaxats”.

  • 10'

    Menús i festes de Nadal al restaurant Les Ferreres

    Visita nadalenca al restaurant Les Ferreres Menjador principal i dinar de Nadal L’entrevista té lloc al restaurant Les Ferreres, on la Maria Dolors conversa amb en Jordi per conèixer com s’hi viuen les festes de Nadal. Al menjador principal, amb una capacitat d’uns 160 comensals, s’hi farà el dinar de Nadal. El menú és molt tradicional i casolà, per fer sentir la gent "com a casa": Sopa de Nadal amb galets grossos i pilota. Pica-pica variat: gambes, pernil de gla, llagostins i altres entrants. Plat principal a escollir, com ara un cort (cotolet) o una espatlla de xai. En Jordi comenta que per Nadal ja tenen el dia complet, i destaca que és una sort que la gent triï Les Ferreres per un dia tan assenyalat. Altres menjadors i dinar de Sant Esteve El restaurant disposa de diversos menjadors amb diferents capacitats: Un menjador per a uns 80 comensals, on s’hi faran grups per Sant Esteve. El menú de Sant Esteve és diferent del de Nadal, però manté l’esquema: Pica-pica d’entrants. Segon plat a escollir. Cava, cafè, torrons i polvorons, elements que "no poden faltar". En Jordi insisteix que fan el que poden per satisfer tothom, mantenint l’ambient familiar i festiu. La brasa i la cuina: el cor del restaurant Durant el recorregut, passen per la zona on es fa la carn a la brasa i les torrades, un espai calent i acollidor, ideal per entrar en calor els dies freds. A la cuina, la Maria Dolors parla amb la Carme, que està envoltada de cassoles i olles en plena activitat: Vedella amb bolets, acabada de fer. Pollastre amb prunes i pinyons, en preparació. Brou per a la paella. Caldo de la sopa de Nadal. Les truites que ja s’estan escalfant. "Mare meva, Carme, però quin bellugadissa, molta cosa, molta feina a la cuina." La Carme respon que ja hi estan acostumats, reflectint el ritme intens però controlat d’un restaurant tradicional en dates assenyalades. Menjadors petits i celebracions familiars El recorregut continua amb un menjador petit, d’uns 30 comensals, que funciona gairebé com un reservat: Ideal per a famílies o colles reduïdes. S’hi celebren esmorzars, aniversaris i tota mena de celebracions. En Jordi explica que la gent sol demanar espais a mida, i ell els reserva segons necessitats. Per Sant Esteve, per exemple, hi ha una família que hi ve cada any, mantenint una tradició pròpia. "La qüestió és celebrar coses a les Ferreres." Cada setmana hi ha celebracions diferents, i en Jordi remarca que no es repeteix mai exactament el mateix ambient. Menjador íntim i menú de Reis Després descobreixen un altre menjador més íntim, amb capacitat per a unes 50 persones: És un espai pensat per a colles mitjanes, on també s’hi poden fer balls si els grups són més petits i volen espai per moure’s. De cara a Reis, preparen un menú especial de Reis que inclou: Entrant per compartir. Segon plat a escollir. Tortell de Reis, cava i vi. En Jordi recalca que aquestes reserves s’han de fer amb temps, i que ell va ajustant l’aforament segons el nombre de persones i la voluntat de fer festa i ball. El menjador gran i la nit de Cap d’Any Tornant al menjador gran, aquí és on se celebrarà la festa de la nit de Cap d’Any. A la paret hi ha una decoració feta amb ampolles d’altres nits de Cap d’Any que formen les lletres F i S. Molta gent pensa que vol dir Les Ferreres, però en realitat és un homenatge a l’avi d’en Jordi: "No és les Ferreres. No, és Facundo Zoreda, que és el meu avi." L’avi Facundo Zoreda va estar molts anys al peu del canó al restaurant, i aquesta decoració serveix per recordar-lo i mantenir viva la seva memòria. Menú i festa de Cap d’Any Per la nit de Cap d’Any, el menú és especialment festiu i complet: Aperitius variats perquè hi hagi "una mica de tot". Llamàntol a la brasa amb maionesa de llima com a plat destacat. Tres segons plats a escollir: Espatlla de xai. Xuletó de vaca d’uns 450 grams. Rap amb escamarlans. Postres especials de Cap d’Any, amb: Bossa sorpresa i cotilló. Raïms per seguir la tradició de les 12 campanades. Bombó i altres detalls. A més, hi haurà xurros entrada la matinada, i s’espera ballar i allargar la festa fins ben tard: "A les 4, a les 5 del dematí. Sí, sí, fem bons." Les reserves per Cap d’Any ja estan en marxa, i en Jordi calcula que poden tenir al voltant de 80 persones o més, tot i que no sap la xifra exacta en el moment de l’entrevista. Dinar de l’1 de gener i maneres de viure el canvi d’any Després de la festa de Cap d’Any, el dia 1 de gener també és important al restaurant: Fan un menú especial de Cap d’Any amb dos plats a escollir i una mica de tot. Molta gent no surt la nit del 31, es queda a casa i prefereix celebrar el dia 1 dinant fora. En Jordi explica una creença força estesa: "Molta gent ho fa sobretot perquè diuen que com comencis l’any, viuràs aquell any." Per això hi ha qui prefereix començar l’any tranquil, i d’altres el comencen amb festa a la nit i dinar a Les Ferreres l’endemà, encara que arribin "zombis". En Jordi comenta que ell sempre ha treballat aquestes dates i que, afortunadament, no els falta feina. Com fer les reserves Per reservar a Les Ferreres, en Jordi explica que es pot fer de diverses maneres: Anant-hi presencialment al restaurant. Trucant per telèfon al número: 93 764 06 07. En to humorístic, afegeix que, si cau el telèfon, sempre es pot recórrer als "senyals de fum" o a enviar-hi algun cosí per avisar. L’entrevista es tanca amb bons desitjos de Nadal i Any Nou per a tothom: "Bon Nadal a tots, que passeu bé, que estigueu en família, que us en recordeu a tots. Any nou, vida nova." La Maria Dolors Oliveres acomiada el programa després d’haver fet un recorregut complet pels menjadors, la cuina i les tradicions del restaurant, coneixent-ne tant la logística com l’esperit familiar i festiu que hi ha al darrere.

  • 9'

    Traspàs de Can Felip i continuïtat del servei

    Context i presentació Can Felip és una petita botiga de begudes amb servei a domicili, al servei dels veïns des de principis dels anys 70. En Felip hi ha treballat "de sèrie", des que va néixer, continuant l'herència del pare. "No és pas que estic fent la feina que a mi m'agrada, però és el que m'ha tocat fer i encantat de fer-la" Tot i no ser una feina vocacional, en Felip destaca que l'ha feta sempre amb ganes i responsabilitat. Tipus de negoci i serveis Can Felip és: Una botiga petita centrada sobretot en begudes Amb algun producte de neteja i menjar, però de forma complementària Especialitzada en servei a domicili setmanal, principalment a particulars En Felip remarca: Preus molt econòmics en primeres marques Poca orientació a bars i botigues, perquè amb els particulars ja tenen prou feina Canvis en el consum i organització del repartiment En Felip explica l’evolució dels hàbits: Abans era típic tenir el porró de vi a casa Ara ha baixat molt el consum de vi de taula Ha crescut fortament la demanda d’aigua envasada en diferents formats i marques Sistema actual de comandes Abans: passaven amb la furgoneta i el client triava al moment Ara: funcionen amb grups de difusió de WhatsApp Els clients fan la comanda prèvia (encara que sigui una o dues garrafes) Quan la furgoneta surt, ja porta les comandes preparades El sistema és més àgil i eficient Rutes i organització Tenen 5 rutes diferents, una per cada dia de dilluns a dissabte Abans de les rutes, al matí, fan els encàrrecs més grossos de forma específica L’atenció es reparteix entre: En Felip: repartiment La seva dona: gestió de botiga En Felip reconeix que mai ha tingut personal contractat i que això ha limitat l’expansió del negoci, però han tingut feina suficient per a ells. Tracte amb el client i filosofia de feina En Felip posa molt èmfasi en el tracte humà: Intenta fer sempre la feina amb bona cara i a gust Considera que una actitud positiva ho facilita tot Creu que fer la feina a disgust i amb mala cara fa que tot sigui més difícil "Ja que ho fas, s'ha de fer bé, que no costa res" Aquest estil proper ha consolidat un fort vincle amb la clientela i un alt grau de satisfacció. Competència i reflexió sobre el comerç local En Felip descriu un canvi de context comercial: Molta més competència que abans Les grans distribuïdores i grans superfícies estan fent pràcticament un monopoli en primeres marques Ell mai havia venut amb preus tan econòmics com ara i, tot i així, es pot continuar guanyant la vida Planteja una reflexió sobre el comerç local: No es tracta només d’“ajudar el comerç local” Reclama que el comerç local tingui les mateixes armes i condicions que les grans cadenes Així podria oferir productes i preus competitius als clients Magatzem, logística i servei al poble La visita es desplaça al magatzem annex a la botiga: Tenen dos magatzems, un d’ells obert al públic amb: Pàrquing propi per als clients Zona gran d’entrada per als camions de proveïdors Busquen no molestar el carrer i facilitar la logística tant a clients com a transportistes Aquest espai permet una gestió ordenada del flux de mercaderies i reforça el servei al veïnat. El traspàs de Can Felip Arriba el moment clau: el traspàs del negoci. Motius personals i familiars En Felip explica diverses raons: Porta molts anys treballant molt intensament i tem acabar tenint algun ensurt de salut La seva dona té ara una activitat vocacional pròpia que vol potenciar Té un germà que es jubila aviat i a qui també vol poder ajudar És un cúmul de circumstàncies personals i familiars que apunten cap al canvi de rumb Malgrat els dubtes inicials, quan pren la decisió de traspassar, se sent: Més segur que mai de la seva opció Alleujat i convençut que "era el camí que teníem que seguir" Inicialment pensava que potser haurien de tancar, però finalment han trobat relleu. Continuïtat: els nous responsables El relleu el prenen dos germans de Tordera, l’Aleix i l’Ernest: Són gent del poble i de tota la vida Tenen molta il·lusió i ganes de treballar En Felip els descriu com a tant o més treballadors que ell "El que volen fer és exactament el mateix que jo" Paraules de l’Aleix L’Aleix explica els seus motius: Saber que en Felip traspassava va ser una oportunitat clara Volen: Treballar per ells mateixos Mantenir un negoci ja en marxa Continuar donant servei al poble i per al poble La intenció inicial és seguir exactament el mateix model que ha fet en Felip: Mateix tipus de servei a domicili Mateix tracte proper amb la gent A llarg termini, no descarten innovar i introduir millores, però sempre sobre la base del que ja funciona. Valoració final i futur L’entrevista tanca amb: Agraïment a en Felip per tots els anys de servei Felicitació per la nova etapa vital que comença Confiança en els nous responsables, Aleix i Ernest, perquè el negoci: No tanqui Mantingui el servei als veïns Pugui fins i tot créixer i modernitzar-se La conversa reflecteix: El valor del comerç local de proximitat La importància de la família i la qualitat de vida en la presa de decisions La continuïtat d’un negoci arrelat a Tordera que vol seguir donant servei al municipi.

  • 9'

    Restaurant de muntanya Sant Llop: cuina casolana i bolets

    Resum del contingut Entrevista realitzada per Ràdio Tordera des de l’Hostal de Sant Llop, on es presenta la reobertura del restaurant de muntanya i la seva proposta gastronòmica de cuina catalana tradicional i quilòmetre zero. Reobertura del restaurant El restaurant reobre després d’uns anys tancat, impulsat per: En Xavi Dalfo, xef i veí de la zona. El nou propietari de l’Hostal Sant Llop, també veí. Objectiu: recuperar un restaurant de muntanya en un context en què cada vegada n’hi ha menys. Actualment hi treballen dues persones. La clientela va arribant a poc a poc, guanyant confiança i descobrint la seva gastronomia. Espais i capacitat Menjador interior amb capacitat per a 30 comensals. Terrassa exterior amb capacitat aproximada per a 40 persones. Ambient pensat perquè la gent gaudeixi dels plats i del paratge natural. Proposta gastronòmica Carta i estil de cuina Funcionen amb carta (no menú tancat). Cuina basada en: Carns a la brasa. Plats de cassola i guisats catalans. "No anem a descobrir la roda, fem carns a la brasa i plats de cassola, guisats catalans." Plats destacats de cassola Vedella amb bolets (rovellons, trompeta de la mort, cama groc, etc.). Pollastre amb prunes. Calamars farcits. Altres guisats tradicionals catalans. Plats amb bolets La cuina gira especialment al voltant del bolet: Croquetes de bolets. Croquetes de carn. Canelons de bolets amb beixamel de bolets. Els bolets actuals provenen sobretot de collites de l’any passat, perquè: La temporada d’enguany ha estat dolenta, amb un octubre molt sec i poca producció de bolets a la zona. Acompanyaments i altres plats Pebrots del padró com a guarnició de les carns a la brasa. Acompanyaments de verdures i altres elements segons la temporada. Postres casolans Totes les postres són fetes a casa. Opcions principals: Flam casolà. Crema catalana casolana. Pastís de poma amb moscatell, servit amb: Bola de gelat al gust. Porronet de moscatell o ratafia. Trufes amb nata. Mel i mató. Taula de formatges de cabra elaborats al Montnegre per amigues del xef. També fan, segons la setmana: Tiramisú. Pastissos amb cabell d’àngel. Pastís de formatge clàssic o cheesecake americà. "Tot boníssim. Fet a casa." Les postres se solen escollir al final del segon plat, quan el client sap el "raconet" que li queda. Begudes i vins El cambrer i cap de sala, Martí, recomana: Vermut quilòmetre zero d’una bodega de Tordera. Vins blanc i negre de la mateixa bodega local. Per opcions més especials: Costers del Segre. Rioja Criança. Per qui vulgui blanc afruitat: vins gallecs. Esmorzars i terrassa La terrassa acull tant esmorzars com vermuts i àpats al sol. Propostes d’esmorzar per a gent que ve a caminar o córrer: Llesca de pa torrat amb embotit de la terra. Qualsevol plat de la carta a la brasa. Les cassoles, que alguns clients demanen ja des de primera hora. Exemples: ciclistes que esmorzen "calamars farcits" i "vedella" ben d’hora. La terrassa es descriu com un lloc privilegiat per gaudir del bon temps i el paisatge. Horaris i reserves Reserves: Telèfon: 660 230 974. També amb codi QR al revers de la targeta del local, que indica com arribar-hi. Situació: a uns 15 minuts del poble, tot i que hi ha trams que poden fer-se una mica complicats si no es coneix la zona. Dies i horaris d’obertura: Divendres: de 9:00 h a 16:00 h (tancament de cuina), obert fins a les 18:00 h aproximadament. Dissabtes i diumenges: obert per als àpats de dia, amb possibilitat d’allargar la sobretaula vora el foc. No fan servei de nit, però la sobremesa pot ser llarga i tranquil·la. Ambient familiar i espais d’esbarjo Clients que sovint comenten que “estan com a casa”. Espai pensat per a famílies, amb: Zona d’esbarjo per a criatures. Jocs i espai tranquil perquè els nens puguin gaudir mentre els adults fan la sobretaula. Missatge final La locutora anima els oients a: Descobrir i no perdre’s la cuina de Sant Llop. Gaudir de: Bon menjar. Bons postres. Productes quilòmetre zero. Un entorn natural privilegiat. "Per suposat, aquí gaudiran d’un bon menjar, bons postres i, com sempre, tot fet a casa i quilòmetre zero." Interlocutors Maria de les Oliveres – locutora de Ràdio Tordera. Xavi Dalfo – xef del restaurant de Sant Llop. Martí – cambrer i cap de sala del restaurant. Tags restaurant de muntanya cuina catalana tradicional quilòmetre zero bolets carns a la brasa cassoles postres casolans Hostal Sant Llop gastronomia local esmorzars de forquilla vins locals vermut quilòmetre zero turisme gastronòmic entorn natural Ràdio Tordera

  • 9'

    Reconeixement a Joan Isern: Medalla d'Or en Filatèlia

    Entrevista a Joan Isern, president del Club Filatèlia de Tordera En aquesta edició del programa Tordera en directe, ens desplacem al local del Club Filatèlia de Tordera per conversar amb el seu president, Joan Isern, sobre l'obtenció d'una prestigiosa medalla d'or al mèrit filatèlic. Els mèrits d'una llarga trajectòria El reconeixement ha estat atorgat pel Govern d'Espanya en el marc de l'exposició Exfilna, celebrada recentment a Càdiz. Aquest guardó posa en valor la trajectòria d'Isern, que combina responsabilitats en diverses instàncies: Presidència del Club Filatèlia de Tordera. Presidència de la Federació Catalana de Societats Filatèliques. Membre de la junta de la Federació Espanyola. Membre de la secció filatèlica del Comitè Olímpic Internacional. Compromís amb el poble i la filatèlia Durant l'entrevista, Joan Isern destaca el treball constant realitzat per l'entitat en el municipi de Tordera al llarg de 50 anys. L'entusiasme per transmetre aquesta afició als joves és un dels pilars fonamentals del club, tal com es va veure reflectit en els premis obtinguts pels seus nets en la recent competició. > "Sempre s'ha treballat molt, i el Club Filatèlia segueix actiu amb l'esperança de continuar promovent aquest art entre els veïns." Una història de premis col·lectius Isern recorda amb emoció l'any 2022, quan el club va rebre una medalla d'or col·lectiva. En aquell moment, es va organitzar una celebració on es van lliurar rèpliques a tots els col·laboradors, regidors i alcaldes que havien fet possible la tasca associativa des de 1975, subratllant la importància del teixit associatiu local en fites com l'organització de la Juvenia el 2005.

  • 9'

    Cultiu ecològic i varietats de mesclum al Mas Roig

    Resum de contingut Visita a la finca El Mas Roig, dedicada al cultiu ecològic, amb la pagesa Maria Riera, que explica com treballa, quines varietats cultiva i com comercialitza els seus productes. Diversitat de cultius i filosofia de la finca La Maria aposta per cultius de temporada i per la màxima varietat possible. L’objectiu és poder oferir al mercat una gran diversitat de productes i no haver de comprar res fora. Actualment combina: Productes de tardor i hivern que comencen el cicle. Productes de final d’estiu que s’estan acabant. "Intento tenir disponible i oferir la màxima diversitat possible i mirar de no comprar res." Cultius als hivernacles Amanides i arrels Mesclum d’amanida: feixa d’amanida de fulla tendra que es collirà molt jove per fer barreges. Pastanaga morada: present tant per consum com per producció de llavor. Aromàtiques i fulles d’hivern Aromàtiques com: Alfàbrega morada Alfàbrega verda Julivert Eustian (aromàtica usada a Romania, similar a un api silvestre, no per menjar, sinó per aromatitzar) Varietat tradicional de pebrot anomenada pebrotina. Fulles d’hivern: espinac, enciam, bledes i remolatxa. Fulles per a mesclums orientals i amanides variades Fulles tendres per amanida com: Mizuna Pak choi (patxoi) Ruca Es cullen senceres però petites per fer barreges. Es busca: Barreja de colors (verds, morats, vermells). Barreja de formes (punxegudes, arrodonides, dentades). Són fulles més nutritives que l’enciam i amb més varietat de gustos i textures. Producció de llavors i tancament del cicle Cultius a l’aire lliure per llavor Feixa amb: Pastanaga morada per llavor (planta biennal, donarà llavor a la primavera). Col kale per llavor, per incorporar als mesclums. La Maria intenta produir tota la llavor que necessita perquè: En gasta molta. Costa de trobar en ecològic. És molt cara. Altres llavors que produeixen a la finca Virginia Baby. Cocamelón (mini cogombre rodó que sembla una oliva). Moltes varietats de pebrots picants: Ají dulce venezolano. Pebrot peruà. Pebrotina. Bitxo de Girona. També fan llavor de mongeta morada, carbasses i altres cultius. Pèsol de Llavaneres i col·laboració amb cooperatives En un altre hivernacle hi troben: Pèsol de Llavaneres o pèsol floreta: Fa flor blanca (no morada). És un pèsol molt dolç i molt apreciat a la comarca. Collita prevista d’aquí un parell de mesos. Deixen una part de les plantes per fer llavor. Col·laboració amb la cooperativa Rafardes Una part de les llavors es destina a Rafardes, cooperativa amb 25 anys d’experiència en: Multiplicació de llavors tradicionals. Recuperació de varietats abans que s’extingeixin. Diversos pagesos, entre ells la Maria, col·laboren multiplicant llavors per la cooperativa. Càmera frigorífica i gestió de comandes A la càmera frigorífica hi guarden: La verdura collida d’un dia per l’altre per abastir dos mercats. Les comandes per a Hortet, una cooperativa ecològica que comercialitza producte a l’engròs a Barcelona. Prestatgeries plenes amb les llavors produïdes a la finca. Procés de preparació del mesclum i amanides Procés abans d’envasar Es cullen les fulles espècie per espècie i fulla per fulla. Es barregen i es renten en una bassa amb aigua per evitar que es maseguin. Es centrifuguen. Es deixen a la càmera d’un dia per l’altre perquè perdi l’excés d’humitat. Formats de venda Per al mercat: el mesclum es ven a granel. Per a Hortet: es prepara en bosses de 125 grams, etiquetades i amb traçabilitat. Aproximadament: 20% de la producció va a Hortet. 80% es ven als mercats. Mercats on venen els productes Tots són mercats de proximitat. La Maria hi assisteix a: Mercat de Tordera: diumenge. Malgrat: dijous. Pineda: dimecres. Blanes: mercat de sis dies; hi van tres dies: Divendres Dissabte Dilluns Preparació de la terra en agricultura ecològica En agricultura ecològica a la finca utilitzen principalment: Fems i aigua, i prou. Per feixes de mesclum, pastanaga i cultius de llavor que triguen a germinar, fan la tècnica de la falsa sembra: Llauren el terreny. Fan regades petites cada dia per fer germinar les males herbes. Quan han germinat, les cremen. Després, sembren el cultiu que volen. Així aconsegueixen: Donar avantatge al cultiu propi. Reduir la competència de les males herbes, que germinaran més tard. Varietats destacades a la parada del mercat La parada de la Maria és molt reconeguda per la gran varietat i originalitat: Amanides i fulles fresques Mesclum. Ruca (a part del mesclum). Espinac baby. Creixens (típics d’hivern, força desconeguts per molta gent). Canonges. Aromàtiques Molta varietat d’aromàtiques: Les pròpies de la zona (on gairebé només es consumeix julivert). D’altres d’arreu, que la Maria procura “tocar totes” per ampliar l’oferta. Productes diferenciats i originals Borraina. Cols i miniverdures. Pebrots picants i dolços de moltes varietats, formes i colors. Varietats de pebrots picants La finca cultiva 9, 10 o 11 varietats diferents de pebrots, més enllà dels dos típics a Catalunya (pebrot vermell per escalivar i italià): Habanero: un dels més picants que existeixen. Guindilla. Pebrot de Padró: alguns piquen, alguns no. Pebrot peruà: molt apreciat, amb tocs afruitats, recorda fruita tropical. Altres varietats picants i dolces, de mides petites i formes diverses. El producte estrella: el mesclum El producte més important de la finca, tant per superfície conreada com per sortida al mercat, és el mesclum: Amanida amb 10-12 fulles diferents. Combina: Colors: verd, morat, vermell, diversos tons de verd. Formes: fulles arrodonides, lanceolades, punxegudes. Gustos: gran varietat de sabors i textures. Fulles molt nutritives. Es ven net, llest per: Comprar Emplatar Amanir Menjar Obrim la bossa i ja està. La conversa es tanca amb l’agraïment a la Maria i el desig que pugui seguir molts anys oferint aquesta gran diversitat de productes ecològics des del Mas Roig.

  • 8'

    Benvinguda al nou rector de Tordera i visita guiada

    Resum de contingut Entrevista de Tordera en directe amb el nou rector de Tordera, mossèn Edwin, combinada amb una visita guiada per l’església parroquial. 1. Arribada del mossèn a Tordera i a Catalunya Mossèn Edwin és el nou rector de Tordera des del 9 de setembre, fa gairebé dos mesos. Explica que s’ha sentit molt ben acollit per la gent del poble, malgrat que feia més de vuit anys que no hi havia canvi de rector. Va arribar a Catalunya l’any 2012 per la manca de sacerdots. Fou convidat pel vicari pastoral vocacional, mossèn Esteve Sureda, que va anar al seu seminari a Colòmbia per demanar suport sacerdotal. Inicialment no va acceptar d’entrada: ho va discernir amb el seu director espiritual, va venir a fer una experiència inicial i després va decidir quedar-se. 2. Formació i ordenació sacerdotal Va venir a Catalunya com a seminarista, després d’haver completat deu anys de formació al seminari a Colòmbia. A Catalunya va haver de homologar les matèries del seminari i va cursar tres cursos per obtenir l’homologació. Fa una mica més de deu anys va ser ordenat sacerdot per Monsenyor Francesc Pardo i Artigas, l’antic bisbe, ja difunt. 3. Recorregut pels altars i les imatges Sants de l’altar lateral Davant d’un altar amb diverses imatges, el mossèn identifica: Sant Antoni de Pàdua Sant Josep, pare de Jesús Santa Llúcia, patrona de les persones amb malalties dels ulls i dels metges especialistes en la vista "Per això és la patrona de les persones que tenen malalties dels ulls i dels metges que s'encarreguen dels ulls." Imatge de Sant Pere Davant la imatge de Sant Pere, representat amb les claus: Recorda que és qui té les "claus del cel". Mossèn Edwin el descriu com representant de la humanitat: "Sant Pedro és, precisament, la humanitat condensada en una persona. Molt entusiasme, molta fe, però també moltes debilitats. I al mateix temps, ple de l'amor de Crist." Mare de Déu del Carme Es paren davant la imatge de la Mare de Déu del Carme. El mossèn explica la devoció a Nuestra Señora del Carmen i el significat de l’escapulari: L’escapulari és una reliquia de la mateixa tela dels hàbits religiosos. Segons la tradició revelada a Santo Domingo de Guzmán, qui el porta rep una protecció especial de Maria i altres gràcies d’un profund sentit teològic. 4. La pila baptismal i els baptismes Arriben a la pila baptismal, on es bategen les criatures. El mossèn destaca que el baptisme no és només rebre el nom, sinó sobretot la filiació com a fills de Déu. Explica que en aquests primers mesos ja ha fet bastants baptismes, especialment perquè aquesta època de l’any es profita abans que faci fred. Calcula que s’han fet entre 10 i 12 batejos. 5. Vestidures litúrgiques i colors Ja a la sagristia, mostren l’armari amb les vestidures litúrgiques. Peces bàsiques: Alba: la túnica blanca bàsica, que es porta a sota de tot. Casulla: vestidura superior que simbolitza el “jou” del Ministeri de Crist. Colors litúrgics El mossèn descriu els colors litúrgics i el seu significat espiritual: Morat: Penitencial i de record de la mort (funerals, temps d’espera i conversió). Blau: Per a les festes de la Verge Maria, especialment la Puríssima. Blanc: Per a les festes del Senyor i de molts sants. Verd: Color del temps ordinari, el més habitual a l’any litúrgic. Vermell: Per als màrtirs i les celebracions en què l’Esperit Sant és central. "La gent sempre pensa que el vermell és per la sang dels màrtirs. No, és pel foc de l’Esperit, especialment." Sobre el cíngulo (cordó) La periodista pregunta pels cordons; el mossèn explica que s’anomenen cíngulos. A l’Església Llatina s’usava tradicionalment el cíngulo per lligar la cintura del sacerdot. Amb l’adopció de l’hàbit cistercenc, aquesta pràctica s’ha anat perdent en alguns llocs. El cíngulo simbolitza el domini d’un mateix i els vots religiosos, representats pels nusos: Fe Esperança Caritat Obediència Castedat Pobresa 6. La Capella Fonda, adoració i música Surten de la sagristia i entren a la Capella Fonda, on es celebra la missa diària. Allà hi ha el Santíssim exposat per a l’adoració. Explica que, tot i que habitualment en moltes parròquies és només els dijous, a Tordera hi ha devoció d’adorar el Santíssim dilluns, dimarts i dijous. Es menciona el coro: Els bancs a prop de l’altar servien abans perquè els sacerdots hi resessin conjuntament les Hores litúrgiques. Ara també s’hi asseuen alguns feligresos per a l’adoració i els que toquen la guitarra o dirigeixen els cants. 7. Confessions: confessionari i proximitat A la Capella Fonda hi ha els confessionaris de tota la vida. Algunes persones prefereixen confessar-se assegudes als bancs, cara a cara, com fan la periodista i el mossèn durant la conversa. Altres prefereixen l’anonimat del confessionari tradicional. El mossèn valora positivament la possibilitat de parlar frontalment i trobar-se com a germans, però respecta ambdues opcions. 8. Aficions personals del mossèn Al tram final de l’entrevista, la periodista li pregunta per les seves aficions, fora de les tasques pròpies del ministeri. Tots necessiten hores de descans i desconnexió, diu el mossèn. Les seves aficions principals són: Llegir: llegeix força i de tota mena de literatura. Veure cinema. Quan disposa de més temps: pintar, dibuixar i escriure. Intenta mantenir, sobretot, l’exercici de l’escriptura, encara que cada vegada té menys temps lliure. 9. Cloenda del programa Maria Dolors li dona de nou la benvinguda a Tordera i li desitja que hi pugui estar molts anys. Deixa oberta la possibilitat de fer-li entrevistes futures a mesura que vagi consolidant-se al poble. El programa es tanca amb la fórmula habitual: "Fins aquí aquest Tordera en directe. Us ha parlat Maria de les Oliveres. Adéu-siau."