Ara i aquí del 11/12/2025

(2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Ara i aquí del 11/12/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Efemèrides del 11/12/2025

Els serveis informatius regiren l'arxiu de notícies de Ràdio Tordera per trobar què va passar en aquestes dates.

L'Informatiu del 11/12/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 11/12/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

Música per tu del 10/12/2025

Temps de paraules del 10/12/2025

Música i paraules es combien en aquest programa presentat per l'Elvira Romaguera i en Joan Madrid

El Show dels Esports del 10/12/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... Recordances del 10/12/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 10/12/2025

Ona Maresme del 10/12/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Ona Maresme del 10/12/2025

(1a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Infopòdcast del 10/12/2025

Cinema, escudella solidària i salut natural

Bloc 1 · Identitat, llengua i tradicions (0–190) Contingut principal: • El programa comença amb una tertúlia sobre immigració, llengua i respecte a la cultura catalana. Es critica la generalització sobre la delinqüència dels nouvinguts i es defensa que només és «un tant per cent molt petit». • Diverses veus remarquen que no es pot generalitzar i que cal, sobretot, començar per nosaltres mateixos: si la societat catalana no respecta les pròpies tradicions, és difícil exigir-ho als qui venen de fora. • Es posa com a exemple la substitució de tradicions com Reis per Halloween o el Pare Noel a les escoles, i es lamenta que festes com Reis de l’Orient «s’estan perdent». «Som els primers nosaltres que no respectem la nostra cultura i les nostres tradicions.» • També es denuncia que hi ha persones que fa dècades que viuen a Catalunya i encara no fan servir el català en situacions quotidianes, viscut com una manca de respecte. • El bloc es tanca amb un to més festiu: es desitja Bon Nadal, es reivindiquen els torrons i les tradicions i s’acomiaden els tertulians cridant: «Visca Catalunya! Visca les tradicions!» Bloc 2 · Butlletí informatiu i agenda local (191–480) Actualitat general i del país • Es llegeix un butlletí de notícies: - Els ramaders alerten de l’impacte de la crisi porcina i reclamen estabilitat. - La Generalitat ordena l’ús de mascareta a CAPs, ambulatoris i residències per l’augment de virus respiratoris. - Es menciona la Premi Nobel de la Pau Maria Corina Machado, que no recollirà el guardó a Oslo. • Un productor de Can Carquetes de Tordera explica amb detall la situació del sector porcí: el preu del porc (1,30–1,35 €/kg) fa que es perdin «30 o 40 euros per porc». Notícies locals i serveis • S’anuncia que la Fira de Nadal de Tordera estrena ubicació i amplia format el cap de setmana 13–14 de desembre. • Ràdio Tordera organitza una escudellada solidària per la Marató de TV3. • S’informa de: - Farmàcia de guàrdia al veïnat de Sant Andreu. - Servei de recollida de poda i voluminosos a urbanitzacions (trucada prèvia). - Previsió meteorològica: dia estable, màxima de 16 °C. - Una defunció i l’horari de la cerimònia al Tanatori de Tordera. Efemèrides i hemeroteca • Es recorden sants del dia, el Dia dels Drets Humans i aniversaris diversos. • A l’hemeroteca local: - Fa un any: xerrada sobre dol i Nadal organitzada per la Corporació de Salut. - Fa cinc anys: aglomeracions i incivisme al Montnegre per restriccions. - Fa deu anys: debat sobre concert econòmic per tenir més recursos per a pagesos i ramaders a Tordera. Bloc 3 · Recomanacions de cinema i sèries (sofà, manta i plataforma) (568–1375) La secció “Ara i aquí” a Ràdio Tordera amb Dani Pérez se centra en recomanacions audiovisuals pensades per a dies de sofà i manta. Conversa sobre l’experiència al cinema • Parlen de les butaques que es mouen en alguns cinemes (per exemple, «els Llamas») i comparen amb sales de París i Roma amb efectes especials que fan més immersiva l’experiència. 1. “El juego de Grace Darling” – Miniserie (Netflix) • Miniserie disponible a Netflix relacionada amb el tema Ouija. • Trama: desaparició d’una noia de 14 anys i, anys després, un cas semblant inicia la trama principal. • Tonalitat: entreteniment lleuger, ideal per «passar l’estona un diumenge». No pretén profunditat, sinó distracció. 2. “Cumbres Borrascosas” – Nova adaptació al cinema • Nova versió del clàssic d’Emily Brontë, amb Margot Robbie i Jacob Elordi. • El Dani subratlla: - Història de passions intenses i destructives. - El context social i econòmic: els diners determinen els matrimonis i opcions vitals. - Gran cura en música, ambientació, decorats i direcció artística. • Destaca la directora Emerald Fennell i un equip que barreja “gent de l’antiga escola” amb creatius nous, capaços de donar nova vida a un clàssic. • Es fa sonar el tràiler en castellà, que permet captar el to romàntic i tràgic de la història. 3. “Hamnet” – Cinema d’època i Oscars (sobretot ella) • Pel·lícula d’època titulada Hamnet (relacionada amb William Shakespeare), que el crític veu clara candidata als Oscars. • Protagonitzada per Jessie Buckley i Paul Mescal. • Trama: se centra en Agnes, la dona de Shakespeare, que intenta superar la mort del seu fill mentre l’autor escriu la seva gran obra. • Combina drama humà, emoció intensa i un punt de fantasia, amb una posada en escena molt cuidada. • El Dani remarca que a festivals ha captivat sobretot el paper d’ella, mentre que el personatge de Paul Mescal és més contingut però «desgarrador». • Es llegeix el tràiler (en castellà), amb fragments que destaquen: - El do intuïtiu de les dones de la família. - Els somnis dels fills i la pèrdua. - La lluita interna de Shakespeare entre el món real i el món de la seva obra. • Reflexió generacional: moltes produccions actuals busquen reconnectar amb els anys 80 (bicicletes, compartir, menys tecnologia) i també recuperar clàssics literaris i cinematogràfics com a via d’escapament en un món complex. 4. “Vicios ocultos” – Sèrie lleugera i tafanera (Apple TV / Movistar Plus) • Sèrie còmico-thriller de 9 capítols curts. • Protagonitzada per Jon Hamm (conegut per Mad Men), que aquí explota la seva vis còmica. • Sinopsi: - Un home que «ho té tot» és acomiadat, es divorcia i cau en l’avorriment en un barri ric de Vermont. - Descobreix que els seus veïns aparentment perfectes amaguen «vicis ocults» i potencials perills. • To de la sèrie: barreja misteri, crítica social i molt d’humor, ideal per a qui gaudeix del «xisme» i de mirar què s’amaga darrere de les façanes impecables. • Disponible a Apple TV i també a Movistar Plus. • El Dani recomana la sèrie «al 100%» per riure i desconnectar. • La secció tanca amb consells per les festes: avançar els regals de Nadal i «fer una mica de dieta» abans dels àpats festius, perquè «el que vindrà després serà una talla més». Bloc 4 · Escudellada solidària per la Marató i recepta d’ànec amb salsafins (1503–2278) Escudellada solidària a la Plaça de l’Església • La Rosa entrevista la Joana, cuinera habitual del programa, que s’ha «llançat» a organitzar una escudellada solidària per la Marató de TV3, promoguda per Ràdio Tordera. • L’escudellada es farà a la Plaça de l’Església; es convida tothom a venir amb: - Cullera pròpia - Tassa o bol • Tota la recaptació es destinarà íntegrament a la Marató. • Les entitats i comerços de Tordera hi col·laboren cedint productes: s’esmenten establiments com Can Felip, Carles Torra i l’Agrària Tordera (el tradicional “Sindicat”). • El programa “Ara i aquí” es farà aquell dia en directe des de la plaça, convertint-ho en una festa popular amb molt d’enrenou. Recepta: ànec amb salsafins (o bolets) La Joana comparteix un plat festiu de Nadal o Reis: ànec amb salsafins (o bolets), pensat per a 8–10 persones. Preparació dels salsafins • El salsafí és una arrel semblant a una pastanaga, actualment en temporada (novembre-desembre). • Passos: - Tallar la part superior (on hi havia les fulles). - Pelar-lo amb un pelador o un ganivet «del revés», per treure només la pell fina. - Bullir-lo en aigua amb sal uns 15 minuts. - Escórrer, enfarinar i fregir abans d’afegir a la cassola. Ingredients bàsics de l’ànec • 1 ànec gros (es talla en 8 parts; en coure’s s’encongeix). • 250 g de ceba per al sofregit. • 6–8 cullerades de tomàquet natural triturat. • 1 bon got de vi ranci. • Safrà, pebre vermell dolç. • 1 cabeça d’all. • Llorer, un tros de canyella en branca, pebre, oli i sal. • Farina per espessir el suc. Picada • 20–30 ametlles. • 3 grans d’all. • Pinyons. • 1 galeta. • Julivert. • Un polsim de xocolata negra. Tot es tritura ben fi (morter o túrmix) i s’afegeix al guisat al final. Tècnica de cocció: a l’olla per treure la grassa • La Joana explica que segueix la recepta de la mare i l’àvia i cuina l’ànec a l’olla, no pas al forn, perquè així es pot retirar pràcticament tota la grassa. Passos generals: Trossejar l’ànec, salar i empebrar. Fer un sofregit de ceba i tomàquet a l’olla. Afegir-hi l’ànec en fred, vi ranci, pebre vermell i safrà, donar unes voltes. Tapar i cobrir amb aigua fins a la tapadora, deixant que vagi covant a foc suau. Després d’uns 60 minuts, l’ànec haurà deixat molta grassa: decantar l’olla i retirar-ne la major part amb una cullera. Afegir la picada i una mica més d’aigua calenta (millor quedar curt i afegir-ne que no pas que quedi massa aigualit). Deixar coure uns 45 minuts més fins que sigui ben tou. Deixar reposar dins la mateixa olla unes hores o fins l’endemà perquè es barregin bé els gustos. Passar-ho a una cassola per servir i afegir-hi els salsafins fregits (o bolets, si es prefereix). Si és el mateix dia, es deixen fer una mica de xup-xup; si és de vigília, es poden posar per sobre i escalfar abans de servir. Consells pràctics • Reposar els guisats: la Joana insisteix que els plats de cullera i cassola són millors d’un dia per l’altre. • Per molta gent, es pot barrejar una mica de pollastre de pagès amb l’ànec (especialment cuixes, molt apreciades pels nens) o afegir botifarra crua i mandonguilles a la mateixa salsa. • Es recomana una olla gran (uns 10 litres) per coure-hi còmodament l’ànec. • També es pot fer rostit a la cassola seguint una tècnica similar, però la Joana prefereix l’olla per controlar millor la grassa. • Per bolets en conserva: sempre esbandir-los per eliminar el líquid de conserva abans d’afegir-los al plat. Bloc 5 · Salut integrativa i depuració d’hivern amb Marina Salamartí (2498–final) La darrera part del programa és una entrevista amb Marina Salamartí, professional de dietètica, nutrició i naturopatia, que treballa a consulta a Tordera i un dia a la setmana al centre mèdic Illa de Salut a Blanes. En què consisteix la seva consulta • Amb cada pacient fa una anamnesi completa: entrevista inicial on es recullen objectius, símptomes, estil de vida i necessitats. • S’adreça a totes les edats, dels 6 anys fins a la vellesa, i motius molt variats: - Fertilitat i lactància. - Patologies concretes o malestars digestius. - Pèrdua o guany de pes. - Preparació física per oposicions. - Suport en canvis vitals, estrès, etc. • El tractament s’adapta i evoluciona: sovint, en resoldre una simptomatologia, n’apareix una altra o canvien les necessitats al llarg de l’any. Quan té sentit depurar i quan no • Marina presenta una “depuració de tardor-hivern” de 4 dies, pensada per després de les festes de Nadal. • Aclareix que no sempre és bo depurar: - Si el sistema immunitari està baix (grip, refredat fort), cal reforçar-lo, no debilitar-lo amb una depuració. - Abans de depurar, cal valorar analítiques, palpar punts del sistema limfàtic i avaluar el fetge, el gran filtre de l’organisme. • Depurar vol dir eliminar toxines i líquids, però només és adequat si el cos té prou força. • S’oposa al reflex automàtic de «tallar» diarrees o vòmits lleus: sovint són mecanismes naturals de neteja (igual que la febre en infants), i abans d’anar al fàrmac es poden provar banys, cataplasmes o remeis naturals. • Exemples de remei natural: perles d’oli d’orenga per a una grip intestinal lleu, aprofitant el seu efecte antisèptic i antifúngic. Condicions per fer la depuració • És una depuració de 4 dies, que no s’ha de fer en moments d’esforç intens (no compatible amb maratons ni entrenaments molt exigents). • És possible fer activitats lleugeres (una classe de iogues, anar a comprar, tasques domèstiques), però cal reduir el ritme, baixar «el to de l’energia». Estructura de la depuració (4 dies) Norma general: entre àpats sòlids, es beuen caldos de verdures, infusions i aigua; el cos rep menjar, però amb una càrrega digestiva reduïda. Dia 1 • Al llevar-se: - Got d’aigua amb rodanxes de pomelo o mitja llimona espremuda. - Una mica de pa de sègol o d’espelta amb alvocat, llima o llimona i pebre recent molt. • Entre esmorzar i dinar: - Líquids: caldos de verdures, infusions i tes. - Es recomana el fonoll (planta carminativa que ajuda a eliminar gasos, desinflamar i reforçar el sistema immunitari amb efecte antifúngic). • Dinar: - Crema d’espinacs amb llavors de canyamó. Si no se’n té, es poden substituir per llavors de carbassa o gira-sol, riques en omega-3. • Sopar: - Pollastre a la planxa. - Fulla verda amarga (rúcula, endívies, canonges, escarola) per estimular el fetge. - Verdures cuites, combinant cru i cuit. Dia 2 • Al llevar-se: - Iogurt grec amb flocs de civada, magrana (potent antioxidant de temporada) i llavors de xia hidratades prèviament (aporten omega-3 i ajuden a reduir colesterol i triglicèrids). • La resta del dia: - Base de líquids com al dia 1. • Sopar: - Truita de 2 ous (codi 0 o 1; o ous de gallines pròpies) amb espàrrecs verds i xampinyons frescos. Dia 3 • Tot el dia (fins al vespre): - Exclusivament caldo d’hivern de: - Carcassa i ossos de pollastre. - Verdures de fulla verda, nap, i fins i tot fulles de pastanaga. - La clorofil·la i els vegetals verds oxigenen a nivell cel·lular i remineralitzen. • Sopar: - Wok de verdures de temporada amb una mica de peix (blanc o blau) i sèsam. - Fideus d’arròs; si no es coneixen o no se’n tenen, es poden substituir per arròs basmàtic (gra llarg, índex glucèmic més baix). Dia 4 • Al llevar-se: - Batut amb: - 1 plàtan. - Un grapat d’espinacs. - 1 dàtil. - 1 culleradeta de cacau pur. - 1 culleradeta de canyella. - 1 got de llet d’ametlles. • Marina remarcar que, tot i incloure espinacs, “té gust de plàtan” i que fins i tot els nens petits se’l prenen sense notar-hi el verd. • Sopar de cloenda: - Quinoa amb verdures, per exemple: quinoa amb porro i pastanaga. Què passa al cos durant la depuració? • Oxigenació cel·lular i descans digestiu: en reduir la càrrega alimentària, el sistema digestiu descansa i es reequilibra. • Regulació del trànsit intestinal: és habitual anar més de ventre o que s’ajusti el ritme. • Neteja del fetge i eliminació de líquids interns mitjançant suor i orina. • Poden aparèixer símptomes de neteja: granets, mal de cap, canvis en l’olor de l’orina o més freqüència al lavabo. • Després de les festes, aquesta pauta pot ser útil entre els dies 2 i 5 de gener, per compensar excessos. • Marina desaconsella fer depuracions només a base de líquids: prefereix combinar-les sempre amb aliments sòlids ben triats. Durada dels efectes i seguiment • La durada de la «neteja interna» del fetge i ronyons varia molt entre persones: alguns depuren durant dues setmanes després d’acabar; d’altres necessiten repetir depuracions més sovint. • No hi ha fórmula matemàtica; cal fer visites de control i ajustar el pla. • Marina anima els seus pacients a comunicar-se per WhatsApp entre visites per anar ajustant i resoldre dubtes en temps real, sense esperar la propera sessió. Massatges depuratius i drenatge limfàtic • Es parla del massatge depuratiu o drenatge limfàtic: - Mobilitza líquids interns, lipòcits (cèl·lules de greix) i ajuda amb la retenció de líquids i la cel·lulitis. - Redueix inflamacions i edemes per estancament de líquids. • No substitueix la depuració alimentària, sinó que la complementa: la combinació d’alimentació depurativa + drenatge limfàtic és molt més potent que cadascun per separat. • Marina explica que gaudeix molt fent aquests massatges, i que observa canvis visibles en l’expressió de les persones abans i després. • Recorda que en alguns països el massatge forma part de les prescripcions mèdiques habituals abans de recórrer directament a fàrmacs. Filosofia de salut i hàbits • Més enllà de la dieta, Marina defensa una visió integral de la salut: Dormir bé. Bona hidratació. Massatges, meditació i estiraments. Menjar aliments vius i naturals, aprofitant fulles verdes i parts que sovint es llencen. • Critica la tendència de centrar-se en productes «light, 0%, sense gluten» i ultraelaborats, que debiliten el sistema immunitari i «embruten» l’organisme, en lloc de valorar els productes frescos de pagès i ramaders locals. • Compara la cura del cos amb la d’un terreny agrari: si no es fertilitza bé (amb nutrients reals), per molt que sembrem no recollirem un bon fruit. • Tanca amb la idea de fer “una mica de tot i molt de res”, equilibri atribuït a la saviesa del seu avi. Síntesi de l’episodi L’episodi d’“Ara i aquí” combina reflexió social i identitària, informació local i nacional, recomanacions culturals i contingut pràctic sobre cuina i salut. • Al principi, el debat gira al voltant de la integració, la llengua catalana i la preservació de les tradicions (Reis, Nadal) davant l’hegemonia de festes importades i el paper de les escoles. • El butlletí informatiu connecta la realitat de Tordera amb el context català i internacional: crisi porcina, mesures sanitàries, Fira de Nadal, Marató de TV3 i actors locals com els ramaders. • La secció de cinema i sèries ofereix propostes per a l’oci d’hivern: miniseries lleugeres, grans adaptacions literàries amb aspiracions als Oscars i comèdies de misteri que conviden a la tafaneria. • A nivell gastronòmic i comunitari, destaca la gran escudellada solidària a la Plaça de l’Església i la recepta tradicional d’ànec amb salsafins, que posa en valor la cuina de cassola i la transmissió intergeneracional. • Finalment, la conversa amb Marina Salamartí aporta una mirada integrativa de la salut, amb una proposta concreta de depuració d’hivern, consells per escoltar el cos, i l’ús combinat de nutrició, remeis naturals i massatge per cuidar-se de manera global.

Ara i aquí del 10/12/2025

(1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

L'Informatiu del 10/12/2025

Els serveis informatius de Ràdio Tordera ofereixen informació i notícies diaries d'àmbit local i comarcal, així com diversos espais al voltant de l'actualitat municipal.

La revista de l'infomatiu del 10/12/2025

La revista de l'informatiu és l'espai informatiu matinal amb informació general i repàs de la premsa diària

Sentit i Sensibilitat del 9/12/2025

El divendres a les 10 de la nit l’Arseni Garcia ens obra la porta als seus pensaments i reflexions combinats amb la millor música al “Sentit i Sensibilitat”. Escolta aquí el darrer programa.

La Particel·la del 9/12/2025

Com cada dimarts en Toni López fa entrar el món sardanístic a casa vostra amb acurada selecció de les millors sardanes al programa La Particel·la

El Show dels Esports del 9/12/2025

El Show dels Esports és el programa esportiu amb tota la informació esportiva local

La tarda és a ... temps era temps del 9/12/2025

La tarda és... son els magazins de tarda de Ràdio Tordera, on cada tarda podem trobar un contingut diferent: des d'història torderenca fins a la música de més actualitat

Històries de tarda del 9/12/2025

Ona Maresme del 9/12/2025

(2a hora) Magazin comarcal del Maresme. Un programa produït per Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, Ràdio Canet, Ona Malgrat, Ràdio Palafolls i Ràdio Tordera, amb el suport de La Xarxa.

Records de Nadal al tren de la vida

Context i format del programa El tren de la vida és un Podcast mensual enregistrat a la residència de Can Comte i emès per Ràdio Tordera. El programa adopta la metàfora d’un tren que inicia viatge, amb vagons com el vagó restaurant i els seients dels passatgers, per donar veu a les persones residents i al seu dia a dia. La conducció va a càrrec de la Maria Dolors Oliveres com a Locutora, amb la participació de: • Gemma Centelles, psicòloga i “cap d’estació” del programa • Pol Guerra, nou dinamitzador del centre • Diferents residents com a “passatgers” que comparteixen records i escullen cançons Introducció: ambient pre-nadalenc a la residència Novetats al centre i cultura de la taula Gemma explica que a la residència s’ha passat de la temporada de castanyes als torrons, mantenint la idea que “ho celebrem tot al voltant d’una taula”. • S’hi destaquen petits plaers gastronòmics: xocolata desfeta mensual, panellets i altres “extres gastronòmics” molt valorats pels residents. • Es remarca que vivim en una cultura mediterrània on la celebració i la trobada passen pel menjar compartit. Al mateix temps, Gemma comenta les noves incorporacions al centre: • Pol, el nou dinamitzador, ja plenament integrat i coneixent els residents. • Una nova infermera jove que cobreix una baixa. • Es posa en valor l’arribada de gent jove, amb idees noves, preparació i moltes ganes, i com això genera ràpidament confiança entre els residents. Preparatius de Nadal a la residència Es presenta el tema central de l’episodi: els preparatius de Nadal. • A Can Comte s’organitza el Nadal amb molta antelació: menús especials, activitats, visites i manualitats. • Les escoles de Tordera venen cada any a cantar nadales a la residència, normalment entre l’11 i el 20 de desembre. • Les manualitats de Nadal s’aprofiten per fer una petita venda solidària. • Es programen menús de Nadal i activitats lúdiques, com les actuacions del grup Harmonia, que fan ballar residents i equip. "No estem il·luminats amb llums, però sí amb il·lusió" Així, es crea una mena d’“il·luminació interna” abans que arribin els llums i els dies festius. Vagó restaurant: menús del dia i de Nadal Menú del dia del viatge Al vagó restaurant, la Locutora entrevista el xef Munir: • Primer plat: crema de xampinyons • Segon plat: lasaña • Postres: flam amb nata S’insisteix que la Locutora sempre està convidada a tastar el menú, tot jugant amb el to proper i humorístic del programa. Menú especial de Nadal Parlant ja directament de Nadal, el xef avança un menú tradicional nadalenc: • Canelons de Nadal • Escudella de Nadal • Pebrots del piquillo • Una crema de marisc “molt bona” • Torrons com a dolç imprescindible Es fa èmfasi en mantenir els plats típics de sempre, combinant tradició i celebració perquè el dia de Nadal a la residència tingui un caràcter festiu i familiar. Converses amb els passatgers: records de Nadal Després del vagó restaurant, el tren passa al vagó dels passatgers, amb el Pol com a conductor de la secció. El fil conductor és: com preparaven el Nadal quan eren petits o joves i quins records en tenen. Paco: de no celebrar res a viure el Nadal amb il·lusió • Explica que a casa seva, de petit, no se celebrava gaire el Nadal. • Més endavant, ja de gran, comença a viure’l amb més il·lusió. • Es destaca que encara avui manté aquesta il·lusió pel Nadal. Mari: Nadal familiar amb pollastres i grans trobades • Recorda com a la seva família mataven els pollastres i es reunien tots: germans, cunyats, etc. • Les trobades eren a cases grans, amb molta gent i molta vida. • Subratlla que “aquells temps ja no tornen”, però el record es manté molt viu. Piedad: casa plena i dolços de Nadal • La seva família podia arribar a ser setze persones o més per Nadal. • Recorda la sopa de galets i molts torrons i dolços. • A casa seva, antigament, no es decorava gaire, no hi havia l’excés de llums i ornaments que hi ha ara; només algunes cases feien alguna cosa. Antònia: de l’orfenat a un Nadal ple de dibuixos • Va créixer amb monges en un orfenat, on el Nadal es vivia “a lo grande”. • Un cop casada, va voler reproduir aquesta alegria a casa seva: • Feien dibuixos i guarnien les parets. • Creava un ambient molt alegre pel seu marit i família. • Confessa també un record trist: el seu marit va morir el dia de Nadal, fet que marca profundament aquestes dates. Violeta: versos de Nadal de la neta • Explica que la seva neta petita es pujava a una cadira abans de menjar i recitava un vers de Nadal: “Feliz Sanadal” • El vers era simple però ple de tendresa; el sentit era desitjar un bon Nadal i animar a gaudir del menjar i de la trobada familiar. • Per a ella, Nadal és sinònim d’alegria i bona taula. Pura: Nochebuena andalusa amb ball i villancicos • Recorda la seva joventut a Andalusia, amb un Nadal molt popular i festiu: • Anaven a ballar a les cases. • Les dones s’asseien i els altres ballaven i cantaven villancicos. • Els amfitrions donaven roscos i aguardent. • Ho descriu com una Nochebuena molt alegre, plena de música i veïnatge. Conxita: pessebre, arbre i caga tió • Explica un Nadal molt marcat per la tradició catalana: • Feien pessebre i també arbre de Nadal. • Abans de fer cagar el tió, muntaven el pessebre entre cinc persones, cadascú afegint figures o elements. • De vegades, qui venia al darrere canviava el que havia posat el de davant, cosa que generava joc i complicitat. • Els Reis d’Orient anaven “caminant” dia a dia pel pessebre fins al dia de Reis. • El tió el deixaven en un racó i, curiosament, comenta que no li donaven res de menjar, tot i ser una pràctica habitual en altres famílies. Carme: estrenar roba i visitar pessebres • Explica la tradició d’estrenar roba per festes: • Per la Puríssima s’estrenava l’abric. • Per Nadal s’estrenava algun vestit o peça que havia de portar color vermell encara que fos discret. • També feien pessebre a casa i era habitual anar a visitar els pessebres d’altres famílies del veïnat. • Es picava a la porta per demanar si es podia entrar a veure el pessebre. • No hi havia concursos com ara, però sí una tradició social i veïnal molt viva. Teresa: Nadal murcià i Misa del Gallo • Nascuda a Múrcia, recorda un Nadal molt ritualitzat: • Feien Betlem a casa. • A la nit, un sopar senzill però especial. • Després, la tradicional Misa del Gallo a les dotze de la nit. • En tornar de missa, a dormir, i l’endemà dinar especial de Nadal. • Tot i no recordar tots els detalls del menú, sí que conserva molt viu el ritme i l’ambient d’aquelles festes. Secció musical: cançons escollides pels passatgers Després de compartir records, cadascun dels passatgers tria una cançó vinculada als seus sentiments o a les festes, que s’escolta íntegrament. Aquesta secció és clau perquè dona veu emocional als residents. Paco – Himno a la alegría (Miguel Ríos) • Relaciona la cançó amb el Nadal com a temps d’alegria. • Es ressalta el missatge d’esperança i germanor: "Que los hombres volverán a ser hermanos" Mari – Noche de paz • Una de les nadales clàssiques per excel·lència. • Li porta records de quan la cantava de jove. • Representa el Nadal tradicional i religiós: el portal de Betlem, el Redemptor i la nit serena. Piedad – Se equivocó la paloma (Joan Manuel Serrat) • Li recorda la seva joventut. • Té un to poètic i nostàlgic, que connecta amb el pas del temps i els errors i confusions de la vida. Antònia – Cucurrucucú paloma (Julio Iglesias) • Per a ella és una cançó que emociona molt; diu que pot escoltar-la però no pot cantar-la sense emocionar-se. • Li aporta pau i li evoca records de maduresa, més que no pas de joventut. • El tema del plor, la pèrdua i l’amor hi és molt present. Violeta – Estrellita, ¿dónde estás? • La identifica com un villancico vinculat al cel, les estrelles i la lluna. • Tot i la senzillesa, és una cançó que li resulta molt tendra i evocadora. Pura – Yo vendo unos ojos negros • Explica que la cançó li recorda allò que ha vist i viscut. • La lletra parla d’uns ulls negres que han pagat malament, i ella mateixa en recita uns versos. • Hi ha una barreja de picardia, desengany amorós i humor. Conxita – El tamborilero (Raphael) • Recorda escoltar molt la cançó per televisió, cada any, amb un Raphael molt jove. • Simbolitza les nadales televisives de tota la vida, que tornen any rere any i formen part del seu imaginari nadalenc. Carme – El rabadà (nadala catalana) • Inicialment havia demanat Francisco Alegre, però canvien la peça per una cançó de Nadal per mantenir el fil temàtic. • El rabadà és una nadala catalana tradicional, que parla d’anar a Betlem, de la neu, el foc, les neules, els torrons i el vi. • Representa perfectament el Nadal popular català: rabadans, camí cap a Betlem i alegria compartida. Teresa – Bésame mucho (Los Panchos) • Tot i que diu que li han posat diverses opcions i gairebé no sap quina li han acabat triant, reconeix que és una cançó molt bonica. • No la vincula a cap història amorosa pròpia, però recorda escoltar molta ràdio i sentir aquestes músiques. • És una peça de bolero clàssic, carregada de nostàlgia i por de perdre l’estimat. Cloenda: valor dels records compartits i continuïtat del tren Al tram final, la Locutora i en Pol fan balanç de l’episodi: • Destaquen que ha estat molt divertit escoltar tants passatgers i els seus records. • Subratllen la riquesa de sentir vitalitats i infàncies molt diferents (Catalunya, Andalusia, Múrcia, experiències d’orfenat, famílies nombroses, etc.). • Com que hi ha molts passatgers, cadascú parla poc, però deixen oberta la porta a tornar-hi en futurs programes. El Pol, que fa un mes i escaig que treballa al centre, diu que es troba molt content i amb ganes de tirar endavant. Finalment, la Locutora acomiada el programa: • Diu que el tren torna a la via i queda preparat per sortir el mes vinent. • Desitja a tothom “un bon Nadal”. • Es presenta com Maria Dolors Oliveres i tanca amb la sintonia d’El tren de la vida. En resum, l’episodi és un viatge emocional pels Nadals de la infància i joventut dels residents de Can Comte, combinant: • Memòria personal (records de família, menjar, tradicions locals) • Tradició cultural (pessebres, caga tió, Misa del Gallo, villancicos, nadales catalanes) • Música significativa per a cadascun d’ells, que actua com a fil conductor de les emocions.