
La teranyina
El programa dedicat a les entitats torderenques
episodis
37-48 de 180- 14'
Club d’Escacs Tordera: present i futur
Resum general La teranyina entrevista el president del Club d’Escacs Tordera, Rafael Angelats, per parlar de la realitat actual del club, el seu funcionament esportiu i social, i els reptes de futur, sobretot en la captació i formació de joves jugadors. Història i identitat del Club d’Escacs Tordera • Antiguitat del club: és un dels clubs més antics de Tordera, amb uns 57-58 anys d’història (fundat al voltant del 1967-1968). • Origen: sorgeix d’un grup de jugadors aficionats que decideixen associar-se i constituir formalment el club. • Continuïtat: des de la seva creació ha funcionat ininterrompudament, fet que es destaca com un valor molt important per a l’entitat. "El paper de president és el de menys, el que compta és el club." • El president posa l’accent en el caràcter col·lectiu del projecte, per sobre dels càrrecs. Situació actual del club Massa social i vitalitat • El club es mou des de fa anys en una base d’uns 30 socis-jugadors. • Quasi tots els socis són també jugadors, amb nivells molt diversos, però tots actius d’una manera o altra. • Es defineixen com un club minoritari, però estable i amb una vitalitat similar a la dels darrers 25 anys. • Han viscut èpoques esplendoroses en què han estat “per sobre de les seves possibilitats reals”, i actualment es consideren en un bon nivell esportiu i socialment reduïts però estables. Formació, jovent i dificultats per créixer Activitat formativa • El club combina: - Participació en competicions i tornejos - Tasques d’ensenyament i perfeccionament, sobretot adreçades a gent jove • D’uns anys ençà, treballen en la difusió i ensenyament dels escacs “en la mesura de les seves possibilitats”. Competència amb altres activitats • A l’hora d’atraure infants i joves, els escacs tenen molts “competidors”: - Activitats més immediates i gratificants - Problemes d’agenda familiar, desplaçaments i disponibilitat • Això fa que: - Cada any hi hagi “fornades” de nens i nenes que s’hi interessen inicialment - Però la majoria ho deixen al cap d’un temps - Només uns pocs continuen i progressen Es remarca que el progrés en escacs és sobretot una qüestió de temps i treball constant. Futur dels escacs i model d’escola • Es compara la situació de Tordera amb ciutats o pobles més grans on: - Hi ha escoles d’escacs funcionant a ple rendiment - Sovint amb un plantejament gairebé “empresarial” • Perquè aquest model funcioni cal: - Mitjans físics: locals adequats, material - Mitjans tècnics: projectors, ordinadors, pantalles - Professorat dedicat de manera estable Avui és “inconcebible” plantejar ensenyament d’escacs sense aquests recursos tècnics. • Tot això comporta un cost econòmic i organitzatiu que el Club d’Escacs Tordera no pot assumir amb l’estructura actual. • S’assenyala que només seria possible si arribés gent amb ganes d’impulsar aquest model i es trobés la manera de fer-ho. • Sense aquest suport, la formació passa sobretot pel voluntariat, amb resultats forçosament més modestos. Diferències de volum entre municipis • En altres poblacions, es treballa amb volums de 200 nens i nenes: - És esperable que 150 ho deixin al cap de 5 anys - Però en quedaran 15-30 que arribaran molt amunt • A Tordera, el “filtre” és molt més petit (menys nens, menys flux), i per tant: - El potencial de jugadors d’alt nivell és menor - Els resultats són necessàriament més limitats Competició oficial: com funciona i què juga el club Estructura de la competició • La competició central del club és el Campionat de Catalunya per equips, conegut com la Lliga Catalana d’escacs. • Aquesta lliga es divideix en categories: - Àmbit de tot Catalunya: • Divisió d’Honor • Primera Divisió • Segona Divisió - Àmbit provincial: • Preferent • Primera • Segona • Tercera (categoria d’inici) Posició esportiva del Club d’Escacs Tordera • El club manté des de fa anys un equip a Segona Divisió territorial catalana, fet que consideren: - Notable - Lluable - Molt digne esportivament • A més: - Tenen un segon equip en categoria provincial - L’any anterior aquest equip era a Primera provincial, però va baixar - La propera temporada competirà a Segona provincial • Objectiu per a la nova temporada: - Crear també un tercer equip a Tercera categoria provincial - Pensat com a via d’iniciació i “fogueig” per als jugadors nous que pugen l’escala competitiva Evolució recent del club i tendència de creixement Perill de regressió i recuperació • Fa 7-8 anys tenien la sensació que el club “es moria d’inanició”: - Hi havia por d’arribar al punt que “l’últim tanqués el llum i pagués”. • Aquesta situació s’ha revertit: - Ha entrat un contingent de nous jugadors - De diferents edats i procedències Creixement real però moderat • Malgrat la millora, no hi ha hagut un “boom” d’esponjament i creixement fort. • El creixement és: - Molt petit, però constant - Suficient per mantenir el club viu i actiu • L’entitat es mostra satisfeta amb aquest progrés, tenint en compte els recursos i esforços que poden posar en joc. Incorporacions imprevistes • També hi ha casos de jugadors que arriben per circumstàncies diverses: - Gent que ve a viure a Tordera - O que descobreix el club de casualitat i s’hi sent bé • Aquests perfils poden ser de qualsevol nivell, fins i tot arribar a ser els millors jugadors del club. • Són factors que no depenen directament de l’entitat, però que ajuden a reforçar l’equip humà. Model de classes i acompanyament als jugadors Classes homogènies vs. aprenentatge personalitzat • Es matisa la idea de “classes” d’escacs enteses com a grups homogenis d’estil escolar. • S’explica que, en la pràctica, passa com en altres esports (exemple del tennis): - El primer dia tothom pot fer el mateix - Però al cap d’un mes cada persona té necessitats diferents • En el club: - Si arriben 3-4 nois o noies, cadascú requereix un tipus de treball diferent - A més, no sempre venen els mateixos dies, cosa que dificulta la uniformitat El resultat és un model molt personalitzat, on cada jugador va fent la seva pròpia evolució. Oferta actual del club • El club no presenta una “escola” formal amb cursos escalonats, però sí que està en disposició de: - Oferir ajut i acompanyament per progressar a qualsevol persona interessada - Adaptar-se a les necessitats i ritmes de cada jugador • Per accedir-hi, només cal: - Contactar amb el Club d’Escacs Tordera, fàcilment localitzable a les xarxes socials - Parlar amb ells per trobar la manera de treballar plegats Crida final i tancament de l’entrevista • El president fa una crida oberta: - A qualsevol persona que no sabés que existeix el club i s’hi vulgui apropar - A qui ja juga a escacs, sigui quin sigui el nivell, i vulgui integrar-se al club "Tenim portes obertes a tothom." • Es destaca: - El club com un espai acollidor per a nous jugadors - La voluntat de fer créixer l’entitat dins de les possibilitats actuals • L’entrevista es tanca amb el compromís de tornar a parlar al gener, quan comenci una nova edició de la Lliga, per seguir l’actualitat del Club d’Escacs Tordera.
- 12'
Diables de Tordera: tradició, foc i crida a la gent jove
Resum de l’episodi Presentació del programa i de l’entitat Programa: La teranyina, espai dedicat al teixit associatiu de Tordera. Convidat: Dani López, Cap de Foc de la colla de Diables de Tordera. Objectiu de l’entrevista: donar a conèixer la colla, les seves activitats i animar nova gent a sumar-s’hi, especialment jove. "La Taranyina, el programa del món associatiu de Tordera." Qui són els Diables de Tordera Colla fundada l’any 1993 — més de 30 anys d’història. Es consideren una de les colles més antigues del Maresme. Activitat principal: correfocs, però també: Espectacles de foc i pirotècnia Malabars Tabalades "Sobretot ens dediquem a fer correfocs, que és el que més ens agrada." Organització interna i assajos Membres: aproximadament 80 persones inscrites. Molta gent fa "una mica de tot", però: El gruix principal és a Forques (portadors de foc). Assajos setmanals: Tabals: assaig cada setmana (normalment dijous), obert a qui vulgui provar. Malabars: entrenaments específics de tècnica i coreografies. "Quan entres a una colla de diables ets diable... sempre has de tenir uns coneixements." Calendari d’activitats i concursos Activitats destacades comentades Concurs de saptrots a Sils La colla hi participa amb un dels seus saptrots. Tenen tres saptarots: Lilith, Àtom i Lucy. Escullen quin portar segons la pirotècnia que els facilitin. Trobada de malabars a la Roca del Vallès (22 de novembre) Participació de diverses colles. Espai per lluir les habilitats de malabars. Concurs de malabars (29 de novembre) Fa temps que s’hi preparen. El convidat remarca que "serà molt xulo" i convida els oients a assistir-hi. Cercavingo musical a Tordera (13 de desembre) Cercavila amb tabals i malabars. Cloenda amb un bingo musical (cercavingo). Acte conjunt amb altres colles convidades. Any marcat per ser “l’any dels concursos”, amb molta participació arreu. El Correfoc de Tordera: l’acte central Acte més important de l’any: Correfoc del 23 d’agost (en plena Festa Major de Sant Bartomeu). Motiu de gran il·lusió per la colla: És on hi ha més participació interna i més públic. Assisteix molta gent de Tordera i de fora. Es destaca el paper del públic local: "La gent de Tordera és diferent... tenim uns hooligans i ens ho passem molt bé." El correfoc de Tordera es considera diferent d’altres perquè: Hi participa molta gent dins del correfoc, no només de públic passiu. Això manté l’essència del correfoc com a festa viva i participativa. Experiència en concursos i projecció exterior Han participat en diversos concursos de foc aquest any. Destaquen el concurs d’Artesa de Lleida amb el Magstor: Hi van entrar perquè va fallar una altra colla i estaven a la cua de reserva. Van quedar quarts de cinc, però valoren molt positivament l’experiència. "Ha sigut una experiència molt bona perquè hem après molt d’aquí." La selecció per als concursos depèn de: Inscripció prèvia. Ser escollits per l’organització, sovint amb un punt de sort. Formació, seguretat i requisits per ser diable Preparació de nous membres Quan entra algú nou, ha de fer el CRE (curs de reconeixement de foc): Serveix per conèixer el foc de primera mà. Imprescindible per entendre com actuar dins d’un correfoc. Encara que hi hagi por al foc: Es pot optar per tabals o malabars. Però el Dani remarca que, conceptualment, "quan entres, ets diable". Mesures de seguretat Equipament bàsic (EPIs) obligatori: Guants de seguretat Ulleres de protecció Taps per a les orelles Roba de cotó Mocador Aspectes tècnics a les forques: Recordar com agafar la carretilla correctament. Seguir consignes bàsiques per evitar accidents. "Quatre aspectes bàsics, però al final és molt senzill, tot surt rodat." Tradició, cultura i identitat La colla se sent part d’una tradició catalana arrelada. Comparen la seva passió amb altres tradicions com els castells: L’afició neix d’un punt d’adrenalina i de la vivència col·lectiva. Esmenten l’existència de colles de diables fora de Catalunya: Madrid, Aragó, País Valencià i Catalunya Nord (sud de França). Tot i això, subratllen que la gran concentració de colles és a Catalunya. "Al final, el que està en una colla de diables és perquè li agrada... tens un punt d’adrenalina que et fa estimar l’activitat." Com apuntar-se als Diables de Tordera Canals per contactar: Instagram de la colla: enviar un missatge directe; la community manager gestiona el contacte. Presencialment: Local de la colla de Diables de Tordera, situat sota el Casal de Joves. Principalment a les tardes, quan hi ha activitat. Assajos oberts: Els dijous hi ha assaig de tabals obert a tothom que vulgui provar. Missatge final i crida a la participació El Dani fa una crida especial a la gent jove perquè s’animi a entrar a la colla. Considera que: És una activitat molt xula per fer poble. Forma part del teixit associatiu i de la vida comunitària. Es combina diversió, cultura i amistat. "Al final, qui vulgui fer poble, estar en una colla d’aquestes, en una entitat, sempre és recomanable." Missatge tranquil·litzador a qui tingui por del foc: Hi ha rols sense contacte directe amb el foc (tabals, malabars). Invitació final: Apuntar-se a la colla o, com a mínim, venir al correfoc del dia 23 d’agost i gaudir de la festa. "Si tens por al foc, pots entrar igualment. I si no, com a mínim venir al correfoc del dia 23, que ja ens ho passem molt bé." Fitxa ràpida Entitat: Diables de Tordera Any de fundació: 1993 Membres aproximats: 80 Activitats principals: Correfocs Espectacles de foc i pirotècnia Malabars Tabalades Cercaviles i esdeveniments com el cercavingo musical Acte central anual: Correfoc de Tordera (23 d’agost) Contacte: Instagram i local sota el Casal de Joves Interlocutors Locutor/a de La teranyina (no s’especifica el nom al fragment) Dani López, Cap de Foc dels Diables de Tordera
