Bojos pel cinema
Bojos pel cinema
Programa

Bojos pel cinema

Programa de cinema a Ràdio TOrdera

Dissabte, Dissabte, Dissabte · 05:00 - 06:00 ·Divendres, Divendres, Divendres, Divendres, Divendres, Divendres · 13:10 - 14:00 ·Divendres, Divendres, Divendres · 15:00 - 16:00 ·Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dijous, Dissabte · 21:00 - 22:00 ·81 episodis
RSS

episodis

1-12 de 81
  • 44'

    Stranger Things, sèries top i cine per Nadal

    Visió general de l’episodi Episodi de “Bojos pel cinema” molt carregat de contingut: comencen amb notícies de cinema, passen a comentar en profunditat Stranger Things 5, recomanen i critiquen noves sèries i pel·lícules de plataformes, recuperen cinema d’autor i de gènere, i tanquen amb un especial nadalenc amb la Holly Mary amb tres recomanacions de pel·lícules de Nadal. 1. Notícies i debat sobre seqüeles Novetats de cinema • Gremlins 3 (2027): dirigida pel guionista original Chris Columbus i amb Spielberg de productor executiu. El to és de molta il·lusió i nostàlgia. • Nova pel·lícula d’OVNIs de Spielberg: projecte en rodatge sobre plats voladors, guió de David Koepp. Genera expectació tot i que encara és un projecte poc definit. • Heat 2: continuació de la mítica pel·lícula de Michael Mann, que finalment dirigirà ell mateix amb 82 anys gràcies al finançament d’Amazon MGM / United Artists, després que Warner refusés el pressupost. Es parla de possibles noms com Adam Driver i Leonardo DiCaprio. Calen tantes seqüeles? • Un dels conductors qüestiona si realment calen Gremlins 3 i Heat 2, recordant que: - Gremlins 1 té molt bon record i Gremlins 2 ja va baixar el nivell. - Heat és un clàssic intocable i fer-ne una segona part és «jugar-se-la molt». • L’altre admet que racionalment té raó, però que emocionalment té moltes ganes de veure-les i celebrar-les «amb gas i xampany». 2. Stranger Things – final de la sèrie Impressió inicial de la temporada 5 (part 1) • Un dels presentadors se sent contrariat: s’ho ha passat molt bé amb el primer capítol, però alhora s’hi ha sentit una mica perdut per la distància temporal amb les temporades anteriors. • Destaca que la sèrie manté l’essència: - Ambientació anys 80 molt marcada. - El poble on «passen coses rares» que beu de Stephen King i referències com Bienvenidos a Derry. - La colla d’amics que recorda els Goonies i cinema juvenil clàssic. • Els protagonistes ja són adolescents/ adults joves, però consideren que la sèrie encara conserva aquell esperit inicial i lligam emocional: tornar a veure’ls és «com retrobar vells amics». Estrena i format • És l’última temporada de Stranger Things. • Model d’estrena: - Ara hi ha una primera tongada de 4 capítols. - D’aquí unes 3 setmanes arriba la segona part amb 3-4 capítols més. - L’últim episodi s’estrenarà l’1 de gener als cinemes a Espanya amb passes especials per fans. • Els episodis són llargmetratges encoberts: el primer ja dura 1h 15 min. 3. Recomanacions de cine i sèries (plataformes) 3.1. Netflix – “Train Dreams” i altres Train Dreams / Sueño de trenes (Netflix) • La consideren la millor pel·lícula actual a Netflix. • Característiques: - Història de vida i família ambientada als Estats Units de finals del segle XIX. - Té aroma de western, però no és exactament un western. - To emotiu i poètic, de reflexió; «acabes la pel·li emocionat». - Protagonitzada per Taron Egerton; també hi surten Carrie Coon, Felicity Jones i William H. Macy. - Visualment molt treballada. • Va passar pel Festival de Sundance 2025 sense premi, però per ells és un imperdible. 3.2. Sèries d’Apple TV – “Pluribus” i “Severance” Pluribus (Apple TV) • Per ells és una de les grans sèries actuals. • La defineixen com “la nova Severance”: - Barreja el misteri de Perdidos. - Amb el to i la construcció de The Leftovers. - Dins la línia de sèries enigmàtiques d’Apple com Severance. • Punts forts: - Guió enganxós, misteri que et fa teories contínuament. - Realització molt cuidada i actors creïbles. - Pràcticament una protagonista central molt potent. • Director: Vince Gilligan (Breaking Bad, capítols d’Expediente X). Pronostiquen que arrasarà a premis de l’any vinent. 3.3. Comèdia espanyola: “Entre paredes” i “Muertos SL” Entre paredes (Disney+) – Pantomima Full • Sèrie breu i ràpida de Pantomima Full. • Un dels conductors li fa un “tomatazo”: - No li entra l’humor, no li fa gràcia. - Diu que està massa lluny del format que ell associa a Pantomima Full. • Tot i així, anima l’altre a provar-la i comentar-la en un altre programa. Muertos SL (temporada 4) • Descrita com un “Big Mac ràpid” que funciona perfectament. • Comèdia negra d’episodis de 30 minuts, ideal per desconnectar sense grans pretensions. 3.4. Onada de sèries espanyoles “de fórmula” • Comentari crític: hi ha una allau de sèries espanyoles que copien fórmules d’èxit: - Comèdies negres tipus Muertos SL, Boquita Fe. - Thrillers i sèries de suspens que segueixen patrons molt similars. • Netflix ha trobat la “tecla” comercial: productes molt funcionals, amb estructura clàssica (inici–nucli–desenllaç), flashbacks fàcils per mantenir l’espectador enganxat i abastant un públic molt ampli (de la tieta a la iaia). 4. Thrillers i adaptacions literàries 4.1. “El cuco de cristal” (Netflix) • Sèrie de thriller molt recomanada. • Basada en la novel·la supervendes de Javier Castillo (autor també de La chica de nieve i El juego del alma). • Estructura en dues línies temporals (2004 / 2023) que alternen constantment amb flashbacks breus i efectius. • Valoració: - Funciona molt bé com a producte comercial. - Ben escrita, bon ritme, repartiment sòlid. - Consideren que està una mica per sobre de moltes sèries clòniques gràcies al bon ús del temps narratiu. 4.2. “La bestia en mí” (Netflix) • Sèrie de suspens que situen un graó per sobre de El cuco de cristal. • Protagonista: Claire Danes (recordada per Homeland). • Premissa clàssica però efectiva: - Escriptora vivint sola a casa. - Arriba un veí misteriós. - Es juga contínuament amb «és bo o és dolent? me’l crec o no me’l crec?». • És una sèrie amb tensió psicològica molt ben dosificada; fins a l’episodi 6 la consideren “pipa total” i recomanable. 5. Cinema d’autor i metacine 5.1. Quentin Dupieux – “Segundo acto” • Pel·lícula de Quentin Dupieux (Rubber, Yannick…), vista a Sitges. • Hi ha divergència d’opinions: - Un la troba fluixa dins de la filmografia del director, com si estigués «a mitges». - Tot i bons actors (com Vincent Lindon, Léa Seydoux, etc.) i diàlegs amb crítica social, no hi acaba d’entrar. • L’altre defensa que té un molt bon guió de metacine: - Confusió deliberada sobre si els personatges són dins la pel·li o dins la pel·li de la pel·li. - Sensació que el director “juga amb l’espectador”. • Coincideixen que les últimes obres de Dupieux són com obres de teatre filmades. 5.2. Cronenberg – “The Shrouds / Los sudarios” (Filmin) • Dirigida per David Cronenberg (pare), amb Vincent Cassel. • Valoració ambivalent: - Premissa brillant i posada en escena excel·lent. - Però la història es va desinflant i no arriba a tot el seu potencial. Premissa • El protagonista dissenya cementiris futuristes de luxe: - Pòques tombes, per gent amb diners. - Les tombes estan plenes de càmeres que permeten veure amb el mòbil com el cos es va descomponent sota el sudari. - Es ven com una manera de “fer la despedida a poc a poc”. • La mort de la seva dona i un misteri a les tombes desencadenen la trama, amb flashbacks i elements d’eròtica de la mutilació molt propis de Cronenberg (recorden Crash). 6. Cinema europeu i espanyol recent 6.1. “Maldita suerte” (Netflix) • Dirigida per Edward Berger (Sin novedad en el frente, Conclave), protagonitzada per Colin Farrell amb Tilda Swinton. • Tot i una posada en escena espectacular (plans simètrics, color, música potent) i bones interpretacions, consideren que: - El guió és molt fluix. - L’interès es va perdent fins al punt de voler-la acabar per treure-se-la de sobre. 6.2. “The Holdovers / Els que se queden” – avanç (es reprèn al final amb la Holly) • Ja aquí es deixa caure que és una “conte de Nadal” amb gent sola obligada a conviure i empatitzar, dirigit per Alexander Payne (Entre copas, Nebraska, A propósito de Schmidt). • La valoració és molt positiva: lacrimogen però mesurat, fa pensar i emociona. 6.3. “Una quinta portuguesa” • Segona pel·lícula de Avelina Prat (valenciana), després de Vasil. • Repartiment: - Maria de Medeiros (Fabienne a Pulp Fiction). - Manolo Solo, molt elogiat. • Descripció: - Cinema petit, humà, existencialista. - Ritme sense pressa, història senzilla però emotiva. - Recomanada per qui gaudeix del cinema pausat i intimista, pot semblar avorrida a espectadors acostumats a producte Netflix. 6.4. “La Furgó” (cinema català) • Pel·lícula catalana de baix pressupost dirigida per Eloi Calvo. • Protagonista: Pol López, un home de 45 anys, pare separat i sense feina que viu a una furgoneta aparcada al carrer. • Basada en una novel·la gràfica, cosa que es nota en detalls gràfics i recursos visuals. • Temes: - Precarietat laboral. - Dificultats de ser pare separat sense recursos. • Tots dos coincideixen que és una pel·li “petita però molt maca”, tendra, que et toca una mica sense voler fer plorar. 6.5. “La suerte” (Disney+) – sèrie de Paco Plaza • Sèrie de Paco Plaza (conegut pel terror, REC), aquí en clau més de comèdia/ficció dramàtica. • Premissa: - Un taxista (Ricardo Gómez) porta un torero famós (Óscar Jaenada) i es desencadenen coincidències i casualitats. • Valoració: - Format arriscat, amb punts que podrien semblar de telefilm cutre, però que per a ells no arriba a ser-ho. - Bon disseny de muntatge, treball de guió i diàlegs. - Punt d’humor contingut i originalitat. - Nota aproximada: 7/10. • Curiositat: hi apareix Diana Peñalver, recordada pel clàssic de gore “Braindead” (nòvia del protagonista al principi). 7. Documentals i sèries de True Crime / història 7.1. True crime: “Mi padre, el asesino BTK” (Netflix) • True crime sobre el serial killer BTK, distingit d’altres pel·lícules i minisèries dolentes sobre el mateix tema. • Data recent (al voltant de 2025), bona valoració. • Punts forts: - Explicació clara de la història criminal, la investigació i el desenllaç. - Punt de vista original: narrat principalment des de la filla de l’assassí. - Com era el pare, com descobreix els crims, com l’afecta en la seva vida. • Destaquen que el focus en els familiars no és només accessori, sinó nucli del documental. 7.2. Documental d’animació: “Big Fish & Begonia” (Netflix) • Pel·lícula d’animació xinesa (2018). • To emotiu, fantàstic i místic. • Recorda molt l’univers de Miyazaki (Ghibli) però amb rerefons de tradició xinesa (dracs, simbologia, música). • Va ser una agradable sorpresa que recomanen per als amants de l’animació. 7.3. Documental de Rocky Horror (Filmin) • Anuncien que a Filmin hi ha un documental sobre “The Rocky Horror Picture Show”: - Explica com una obra de teatre va esdevenir fenomen de culte. - Inclou entrevistes amb Tim Curry i altres implicats. • El mencionen com a pendents de veure, amb moltes ganes. 7.4. Documental sobre Martin Scorsese (Apple TV) • Gran recomanació: documental a Apple TV sobre Martin Scorsese. • Estructura: - Entrevista extensa amb Scorsese. - Repassa tota la seva trajectòria, film per film. - Context vital: com se sentia en cada rodatge, drogues, problemes personals. - Com Hollywood el va menystenir durant anys en premis. • Abarca des dels inicis a l’escola de cinema fins a “Killers of the Flower Moon” (encara en preproducció en el moment de filmar). • Per als fans de Scorsese és emocionant i molt complet. 7.5. Docu-sèrie sobre Charlie Sheen • Documental de dos capítols d’1h30 cadascun. • Estructura de gran confessió personal: - Charlie Sheen parla obertament de drogues, addiccions, prostitució i excessos. - Testimonis de les seves exparelles, amics (com Sean Penn, amic d’infantesa), el seu dealer i la madame d’un prostíbul. • Es destaca la naturalitat brutal amb què tots expliquen com es va arruïnar i com encara és viu de miracle. • Afirmen que porta 8–10 anys sobri. • Nota curiosa: el seu pare (Martin Sheen) i el seu germà (Emilio Estevez) no hi apareixen; interpreten que deuen estar farts de les seves derrotes vitals. 8. Sèries policíaques i de crims (HBO / Movistar) “Task” (HBO / Movistar) • Sèrie policial molt destacada, de la qual ja havien fet vídeo a xarxes. • Comparacions: - Alguns la posen al nivell de “Mare of Easttown” (Kate Winslet). - Té ecos de The Wire i Sons of Anarchy (bandes de motoristes, policies perseguint criminals). • Punts forts: - Gran interpretació de Mark Ruffalo. - Personatges molt ben desenvolupats: entens per què fan el que fan. - Escriptura que fa que empatitzis fins i tot amb els dolents, cosa que veuen com un gran mèrit. - Bona combinació de trama principal i subtrames. • La consideren clarament una de les sèries de l’any. 9. Reality i espectacle samurai (pendents) “El último samurái en pie” • Reality basat en combats estil Battle Royale amb samurais qualificats que opten a un gran premi. • Tot i que els hi parlen molt bé, els genera molta mandra i decideixen no entrar-hi, tot i certa curiositat pels comentaris positius. 10. Experiències de cinema 4D i propostes familiars • Recomanen aprofitar el Nadal per anar al cinema amb criatures. Sales 4D a Barcelona • Destaquen els cinemes Gran Via (4D), on projecten: - Polar Express. - Zootrópolis i altres títols nadalencs. - En un futur, Avatar també hi arribarà. • Consideren que és una experiència molt potent per a famílies (moció, efectes, etc.). Nova sala 4D • Donen una primícia: al desembre obre una sala 4D d’OCine amb l’Anès. 11. Bloc especial Nadal amb la Holly Mary (Maria Duñó) La Holly Mary torna al programa per fer un especial de recomanacions nadalenques. Vol evitar les pel·lícules de sempre i proposar tres títols diferents en to i estil, però tots molt nadalencs. 11.1. “Klaus” (Netflix) • Pel·lícula d’animació espanyola (Sergio Pablos) nominada a l’Òscar 2020 a millor film d’animació. • Sinopsi: - Un carter arrogant i mimat és destinat forçosament a un poble remot del Cercle Polar Àrtic. - Allà la gent no envia cartes ni coneix la generositat. - Descobreix Klaus, un fuster solitari que fabrica joguines sense ànim de lucre. - Mitjançant cartes i joguines transformen un poble amargat en una comunitat més unida i esperançada. • Temes: - Origen alternatiu del Pare Noel. - Amistat, il·lusió, comunitat i esperança. • Aspectes tècnics: - Animació 2D feta a mà, amb un estil visual molt cuidat. - Voces en castellà de Quim Gutiérrez, Luis Tosar, Belén Cuesta, entre d’altres. • La Holly la prefereix clarament per sobre de Toy Story 4 (que va guanyar aquell Òscar) i recomana revisar Toy Story 3 abans que la 4. 11.2. “A Very Murray Christmas” (Netflix) • Especial de Nadal de 56 minuts, dirigit per Sofia Coppola i protagonitzat per Bill Murray. • Ambientació: - Nova York, nit de Nadal. - Una gran tempesta paralitza la ciutat i frustra el pla de Bill Murray de fer un gran especial televisiu amb públic. • Trama: - Sense públic ni logística, es veu obligat a improvisar un pla B en un hotel. - Reuneix amics i convidats que han quedat atrapats. - El resultat és una mena de varietés nadalenc amb música, humor i complicitat. • Característiques: - To distès, informal, gairebé com mirar un programa especial de Nadal de la tele americana. - Té una part musical important (cosa que pot no agradar a tothom). - Aparicions de George Clooney i Miley Cyrus (cantant “Holy Night”). • Tot i la freda rebuda crítica (al voltant de 5,4 a FilmAffinity), ells el defensen com un producte perfecte per al Nadal: breu, simpàtic, ideal per gaudir sense analitzar. 11.3. “The Holdovers / Els que se queden” • Per a la Holly, clar candidat a convertir-se en clàssic nadalenc modern, al nivell de Love Actually o White Christmas. Sinopsi • Ambientada a l’hivern de 1970 en un internat elitista. • Protagonista: professor de història maniàtic, cínic i poc estimat, obligat a quedar-se a l’escola durant Nadal per castigar-lo. • Només hi resta un alumne problemàtic i solitari que no pot tornar a casa. • Amb ells conviu la cuinera de l’escola (interpretada per Da’Vine Joy Randolph), que ha perdut el fill. • Aquest trio improbable afronta junts les festes, construint empatia, cura mútua i una transformació vital. Valoració • La descriuen com una pel·lícula: - Comèdia dramàtica hivernal, agradolça. - Amb un fons profundament humà i personatges molt rics. - Amb ecos dels clàssics dels 50 tant en to com en fotografia i música. • Reconeixement: - 5 nominacions als Òscars. - Òscar a millor actriu secundària per Da’Vine Joy Randolph. • Per als presentadors és com una abraçada cinematogràfica: emociona, fa pensar, és lacrimògena però sense exagerar-se, i té tots els ingredients per ser una pel·li per veure (i rever) cada desembre. 12. Tancament del programa • Es tanquen les recomanacions nadalenques amb la Holly desitjant que l’audiència es posi «al 100% en l’esperit nadalenc». • La Holly avança que tornarà aviat amb més recomanacions i curiositats. • El programa es clou amb el missatge habitual de seguir anant a les sales de cinema i continuar escoltant “Bojos pel cinema”. Temes principals tractats Cinema i indústria • Seqüeles i continuacions: Gremlins 3, Heat 2 i el debat sobre la necessitat d’explotar clàssics. • Projectes d’autor: Spielberg i els OVNIs, Cronenberg i The Shrouds, Quentin Dupieux. • Cine català i espanyol: La Furgó, Una quinta portuguesa, sèries com La suerte. Sèries i plataformes • Stranger Things 5 com a gran estrena i comiat generacional. • Sèries de misteri i ciència-ficció com Pluribus i el llegat de Severance i Breaking Bad. • Onada de thrillers i true crime a Netflix: El cuco de cristal, La bestia en mí, Mi padre, el asesino BTK. • Sèries de comèdia negra espanyoles: Muertos SL, Entre paredes. • Sèries policials de qualitat: Task. Documentals i biopics • Documental profund sobre Martin Scorsese. • Docu-confessió sobre Charlie Sheen i les addiccions. • Anunci de documental sobre The Rocky Horror Picture Show. Especial Nadal • Redescobriment i defensa de Klaus. • Especial televisiu A Very Murray Christmas. • Canonització de The Holdovers / Els que se queden com a nou clàssic de Nadal. Experiència cinematogràfica • Reivindicació de veure cine en sales, especialment amb nens durant les vacances. • Recomanació de sales 4D (Gran Via i nova sala OCine amb l’Anès). En conjunt, l’episodi combina actualitat, crítica, recomanacions molt concretes i un bloc temàtic nadalenc que dona unitat al tram final del programa.

  • 53'

    Cinema actual, Sitges i noves sèries

    Context i canvi de format • Els conductors expliquen que el podcast habitual amb el format anterior i l’equip de sempre s’ha acabat. • Després d’un parell de mesos d’aturada, decideixen provar un nou format més lliure i conversacional, sense guió rígid, on simplement comparteixen el que han vist i sentit sobre cinema i sèries. • Continuaran actius a xarxes (Instagram, TikTok), fent entrevistes, anant a festivals com Sitges i mantenint el contacte amb els Oients. Notícies i industria del cinema Taquilla, França vs. Espanya • A Espanya, la taquilla està sota mínims, amb xifres comparables a la postpandèmia del 2020. • En contrast, a França pel·lícules com Un simple accident o La chimera (Sirat) funcionen molt bé a sales, gràcies a premis i boca-orella. • Els conductors remarquen que sovint aquestes són pel·lícules "petites" que, sense premis, quedarien relegades a molt poques sales. Premis Ondas i sèries destacades • Celebració dels Premis Ondas per: - Pubertat (Leticia Dolera) a HBO Max, que també s’emetrà a TV3 (previst cap a març-abril). - Una sèrie documental de Mònica Terribas, El minuto heroico, sobre l’Opus Dei, disponible a HBO Max. • Destaquen que aquestes sèries aporten contingut de qualitat i amb mirada crítica dins del panorama de ficció i documental. Sitges: pel·lícules de terror, body horror i premis Together – la favorita personal de Sitges • Per als dos, la gran pel·lícula del festival (tot i que no va guanyar premis oficials). • Característiques: - Òpera prima de Michael Shanks. - Barreja de romanç i body horror, amb un to inquietant però emocionant. - Protagonitzada per Dave Franco i Alison Brie, que també són parella a la vida real, amb una química molt potent. • Elements destacats: - Pel·lícula "petita" però molt efectiva, plena d’idees originals, amb un final potent. - Les escenes de terror i body horror són explícites però no extremadament desagradables per espectadors habituats al gènere. "Per mi és la guanyadora de Sitges", tot i no haver rebut els premis del festival. Hermanastra fea – guanyadora oficial • Pel·lícula guanyadora del festival, reinterpretació gore i de body horror del conte de La Ventafocs. • Punts clau: - Estètica bruta, amb moments que freguen el límit d’una sèrie B molt passada de rosca. - Algunes escenes són tan explícites que podrien recordar el cinema pornogràfic pel tipus de filmació (sense arribar-hi). - Connexió temàtica amb The Substance: obsessionar-se per la bellesa, la joventut i la transformació del cos. • Tot i les reserves, destaquen: - La interpretació de l’actriu protagonista, molt convincente en totes les fases del personatge, com a factor clau per entendre el premi. The Substance i altres referents • Comparen Hermanastra fea amb The Substance: - The Substance se centra més en la cirurgia estètica i la medicina. - Hermanastra fea tracta més directament la por a envellir i el desig de ser "més guapa". • Esmenten altres títols de terror i comèdia gore que marquen tendència: - Heidi com a exemple de sèries B extremes i infumables. - Twisted Childhood Universe: versions terrorífiques de personatges infantils (Winnie the Pooh, Bambi, etc.). - Cine nòrdic molt premiat recentment a Sitges (p. ex. Sisu, Lamb, El baño del Diablo). Vieja loca – produïda per Bayona • Thriller amb Carmen Maura en un paper que recorda Misery. • Crítica principal: - És una idea que hauria funcionat millor com a curt o migmetratge. - En allargar-la a llargmetratge, es nota que no hi ha prou material per mantenir el ritme. • També comenten les modes actuals de fer parlar actors en accents artificials que de vegades resulten forçats. La cloenda de Sitges: La larga marcha Adaptació de Stephen King (Richard Bachman) • La larga marcha es basa en una novel·la de finals dels 70 de Stephen King, escrita sota el pseudònim Richard Bachman. • Premissa: - Futur distòpic on es convoca una marxa massiva: participants majors d’edat caminen a una velocitat fixa; el darrer supervivent guanya un desig (el que vulgui) i la seguretat econòmica de per vida. - Si baixes de la velocitat establerta, et disparen sense contemplacions. • Punts forts: - És una al·legoria de tota la societat concentrada en 30 persones: el bo, el dolent, el cínic, l’idealista, etc. - Es creen amistats, rivalitats i tensions que fan que, malgrat la premissa repetitiva (caminar), la pel·lícula enganxi i emocionin els personatges. - Apareix Mark Hamill com a figura dictatorial, reforçant el to opressiu. • Es destaca que, tot i la simplicitat externa (gent caminant), la pel·lícula és intensa, crítica i molt recomanable de veure en sala. Experiències promocionals extremes • Explíquen passis especials: - Projecció de La larga marcha amb el públic caminant en cintes de córrer a la sala; qui no aguantava, havia de sortir. - Projecció de Bugonia gratuïta per calbs; qui no ho era, els hi rapaven allà mateix per poder entrar. The Furious – cinema d’arts marcials extrem • Pel·lícula d’acció amb coreografies molt violentes i espectaculars. • Característiques: - Tothom reparteix i rep: nens, avis, gent experta en arts marcials i gent sense experiència. - Més de dues hores que, segons ells, passen volant, amb un públic entregat a Sitges (l’auditori es va posar dret). • Encara no tenen clar el recorregut comercial a sales, però la recomanen molt als fans de la lluita i el cinema d’acció desbocada. Frankenstein de Guillermo del Toro Expectatives i recepció • Arribava amb mala premsa d’alguns sectors: que si és densa, massa "Disney", sense prou gore. • Un cop vista, els conductors: - Neguen que sigui densa. - Consideren que és una immersió preciosa en el conte clàssic amb el segell visual de Guillermo del Toro. - Destaquen l’estètica, la direcció artística i la capacitat d’"abduir" l’espectador. Temes i enfocament • El relat reprèn el conflicte clàssic: qui és el veritable monstre? La criatura o Victor Frankenstein? • Del Toro, com ja havia fet a La forma de l’aigua, dignifica el monstre i assenyala la crueltat humana: - La criatura és vulnerable, busca afecte i rep agressions. - El creador, els humans i la societat són els que generen el veritable horror. • La nova imatge de la criatura: - Interpretada per Jacob Elordi, físicament molt atractiu, cosa que d’entrada sorprèn. - Tot i això, s’alinea amb la novel·la original de Mary Shelley, on el monstre no era necessàriament el gegant de tornillos al cap, sinó un ésser complex, malferit però no grotesc per definició. "Dignifica els monstres, donant-los llum, i posa foscor en l’ésser humà." Música, tècnica i Oscars • Banda sonora d’Alexandre Desplat: tot i que alguns crítics l’han trobat fallida, els conductors la troben emocionant i envoltant, sobretot els passatges de corda. • Detall impressionant: 6 hores de maquillatge quan només es veu cap i braços, i fins a 11 hores de maquillatge quan es veu tot el cos de la criatura. • Consideren que la pel·lícula hauria d’estar present als Oscars, almenys en apartats tècnics: - Maquillatge - Vestuari - Disseny de producció - Potser altres nominacions majors. Estrena limitada a sales • Critiquen que Netflix només l’estreni en poques sales (p. ex. 4 a Catalunya) per complir el tràmit i després portar-la a plataforma. • Reivindiquen que és una pel·lícula que "s’ha de veure al cinema" per la magnitud visual, la fotografia i el so. Bugònia i Yorgos Lanthimos Bugònia – remake de Salvar el planeta Tierra • Bugònia és el remake de la coreana Save the Green Planet! (2003). • Comentaris: - És una pel·lícula rara, amb un to molt particular, que juga amb el dubte constant sobre què és real i què no. - Gran transformació física de Jesse Plemons, prim i demacrat, amb una interpretació espectacular. - També hi participa Emma Stone, però coincideixen que Plemons sobresurt per sobre de tothom. • Recomanen veure també l’original coreana, disponible a Movistar, per comparar enfocaments i finals. Vídeo amb Carlos Areces sobre Lanthimos • Anuncien que penjaran aviat un vídeo amb Carlos Areces, rodat a Sitges, repassant la filmografia de Yorgos Lanthimos: - Canino - The Lobster (La langosta) - The Favourite - Bugònia • El vídeo sortirà amb subtítols i serà una petita masterclass informal sobre el director grec. Sèries de terror i thrillers: Welcome to Derry i més HBO Welcome to Derry (Bienvenidos a Derry) • Preqüela de It, vista en primícia a Sitges. • Valoració del pilot: - Espectacular i sorprenentment dur, més que una producció "per a tots els públics". - No hi surt Pennywise (el pallasso) al primer episodi, fet que consideren un no-espòiler útil per ajustar expectatives. - Dirigeixen Andy Muschietti i la seva germana Barbara Muschietti, molt accessibles amb la premsa i l’afició a Sitges. Task (HBO) i altres recomanacions • Mencionen la sèrie "Task" a HBO (títol probablement Task o similar): - Protagonitzada per Mark Ruffalo. - Dirigida pel director de Mare of Easttown. - Definida com una barreja entre Mare of Easttown i The Wire. - Suggereixen que podria ser una de les millors sèries de l’any, al nivell de The Last of Us. Monstru: la història d’Ed Gein • Docu-ficció sobre el serial killer Ed Gein, de la factoria de Monster / Dahmer (Ryan Murphy). • Punts clau: - Protagonitzada per Charlie Hunnam, en un registre molt diferent a Sons of Anarchy. - Està relacionada amb fets i referents reals del cinema de terror: - Psicosis - La matanza de Texas - Comença suau, però a partir del quart episodi es destapa i es torna més intensa i inquietant. La Casa Guinness • Sèrie dels creadors de Peaky Blinders. • Tracta la família Guinness i l’expansió de la marca de cervesa, barrejada amb conflictes familiars, religiosos i polítics a Irlanda: - Disputes d’herència. - Independentisme vs unionisme. - Traïcions, secrets, política i negoci. • És una sèrie molt completa que combina drama familiar, història econòmica i thriller polític, especialment interessant per qui conegui Dublín i la història de Guinness. Sèries espanyoles i catalanes: thriller, espies i comèdia El Centro • Sèrie sobre una missió i la vida interna del CNI espanyol. • Repartiment destacat: - Isabel Casanovas - Clara Segura - Elena Martín (directora de Creatura i també actriu aquí) - Juan Diego Botto • Valoren que és una sèrie que no té res a envejar a les produccions internacionals de gènere espionatge. Poquita fe • Comèdia de capítols molt curts (uns 18–20 minuts) amb Raúl Cimas. • Definició dels conductors: - "Petita meravella" que els fa riure constantment. - Ideal per desconnectar al final del dia: no requereix gran implicació, però té molt d’humor quotidià i absurd. Animal (Lluís Zahera) • Sèrie humorística amb Lluís Zahera com a veterinari de muntanya que entra en una clínica urbana amb lògica de start-up. • Temes: - Xoc entre el seny pagesot i sincer i el món del negoci modern, del client sempre té la raó i les vendes agressives. • Valoració: - Comença molt fort i divertida, però va de més a menys i es torna una mica repetitiva. Vinagreta (3CAT) • Continuació/derivat de l’antiga sèrie Vinagre. • Protagonitzada per Bruno Oro i Clara Segura, que interpreten múltiples personatges. • Característiques: - Humor sense filtres, s’enfot de tot i de tothom. - Capítols curts (20–30 minuts), molt adients per veure abans d’anar a dormir i desconnectar entre tasques diàries. Cinema actual en cartellera i pròximes estrenes Una casa llena de dinamita – retorn de Kathryn Bigelow • Nou film de Kathryn Bigelow, deu anys després de Zero Dark Thirty. • Argument: - Posada en escena d’una amenaça nuclear als Estats Units i la resposta dels diferents centres de poder: - Agències d’emergències. - Casa Blanca. - President dels EUA (interpretat per Idris Elba). • Reflexions: - És una pel·lícula plena de diàlegs i de ritme tranquil però tens. - El final és controvertit i genera discussions, però ells insisteixen que el valor és el viatge, no el desenllaç. - Ideal per veure en cine i fer cinefòrum després, debatent què hauria de fer un govern en un cas així i com reaccionaríem cadascú de nosaltres. "És la típica pel·li per parlar-ne un cop l’has vist, més que no pas per l’impacte del final en si." La vecina perfecta (Netflix) • Documental true crime guardonat amb el premi a millor direcció a Sundance. • El seu valor principal és el muntatge: - Es construeix només amb imatges de bodycams policials, càmeres de cotxes patrulla i càmeres de comissaria. • Fa reflexionar sobre: - Els conflictes veïnals aparentment petits que, acumulats, poden desencadenar tragèdies. - La particularitat de la societat nord-americana, amb el fàcil accés a armes i el racisme estructural. El monstruo de Florencia (Netflix) • Minisèrie de 4 episodis sobre un cas real que va commocionar Itàlia, equiparable a un "cas Alcàsser" italià. • Punts clau: - Dirigida per responsables de Gomorra i ZeroZeroZero. - Es centra en una de les línies d’investigació: la trama sarda al voltant d’una pistola Beretta. - Molt ben ambientada i rodada, però es desvia bastant cap al drama familiar, deixant menys espai a la part policial. • Malgrat les limitacions, recomanen donar-li una oportunitat; si al cap de mitja hora del primer episodi no enganxa, millor passar pàgina. L’acompañante (Movistar+) • Recordatori: des del 24 d’octubre està disponible aquesta pel·lícula a Movistar+. • Ja en van parlar molt bé en un altre programa; ara la rescaten com a recomanació de visionat domèstic. Asian Film Festival Barcelona • Anunci de l’Asian Film Festival Barcelona, que se celebra als Cinemes Girona i també a Filmin. • Dates aproximades: del 6 al 15 (novembre), amb una programació extensa de cinema asiàtic. Los Tigres (estrena al 31) • Nou thriller d’Alberto Rodríguez (director de La isla mínima, Grupo 7, Modelo 77). • Protagonistes: - Antonio de la Torre - Bárbara Lennie • Temàtica: - Seguiment de la feina perillosíssima dels bussejadors industrials en entorns petrolífers i portuaris. - Hi apareixen elements habituals de Rodríguez: trames de drogues, corrupció i moral ambigua. • Recomanació clara d’anar-la a veure quan arribi a sales. Los domingos – gran favorita espanyola • Dirigida per Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos), presentada a San Sebastián i guanyadora de la Concha d’Or. • Argument: - Família convencional amb una filla adolescent de 17 anys que anuncia que vol ser monja de clausura. - La pel·lícula explora la reacció de parents i germans, la por a "perdre la filla" i la tensió entre vocació i afectes familiars. • Punts forts: - Direcció d’actors excel·lent. - Blanca Sorolla (la filla) es destaca com a interpretació revelació. - Patricia López Arnaiz (la mare) continua en un gran moment de carrera (ha fet Cinco lobitos, 20.000 especies de abejas, Singular, Los destellos, etc.). • El tema pot semblar poc atractiu, però l’escriptura i la interpretació fan que als 5 minuts ja estiguis completament immers. Springsteen’s "Delivery from Nowhere" (biopic musical) • Biopic sobre Bruce Springsteen, centrat en el procés creatiu de l’àlbum Nebraska (1982). • No és el típic biopic d’ascens-caiguda: - Més introspectiu i focalitzat en una etapa concreta que no pas en la cronologia completa. • Tot i no funcionar gaire bé a taquilla, els comentaris que els arriben són molt bons i tenen moltes ganes de veure-la. Altres apunts cinèfils i d’actualitat • Esmenten Vicky Luengo treballant amb Pedro Almodóvar, indicant que venen projectes interessants. • Recorden que s’acosta una nova entrega de Avatar, amb certa ironia i escepticisme sobre la necessitat de noves seqüeles. • Comenten la traducció catalana de "Frankenstein" per Quim Monzó, que els ha despertat les ganes de rellegir la novel·la. Tancament del programa i futur del podcast • El nou format del programa és més lliure, menys estructurat, però molt carregat de recomanacions de cinema i sèries. • No poden concretar periodicitat ni nom definitiu del format, però asseguren que tornaran amb nous episodis. • Demanen a l’audiència: - Que interactuï amb ells a Instagram (missatges, comentaris, suggeriments). - Que continuïn anant al cinema, especialment a veure pel·lícules que mereixen pantalla gran (Frankenstein, La larga marcha, Los domingos, etc.). "Família, salut i metratge. Gràcies per ser-hi, com sempre. Visca el cine."