Ara i aquí
Ara i aquí
Programa

Ara i aquí

Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 12:00 - 13:00, 23:00 - 01:00 ·3515 episodis
RSS

episodis

433-444 de 3507
  • 59'

    Economia global, cuina de Nadal i solidaritat

    Context general de l’episodi L’episodi forma part de la programació de Ràdio Tordera (especialment del magazín Ara i aquí) i barreja informació de servei local, seccions d’entreteniment i anàlisi econòmica. S’hi combinen: • Notícies breus locals i internacionals • Promocions de programes i espais de la casa • Un bloc musical dedicat a bandes sonores de cinema • Una secció de cuina de Nadal amb recepta detallada • La presentació d’una escudellada solidària a la plaça de la Concòrdia • Publicitat i agenda cultural local (especialment del Teatre Clavé) • Una llarga conversa final sobre economia global, desigualtat i tecnologia Notícies breus i actualitat de servei Informació local i sanitària • Es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. • Es destaca el pintat de dos murals a la plaça de la Concòrdia, com a homenatge a la identitat local i a la memòria col·lectiva, sorgits dels pressupostos participatius. • Campanya de donació de sang impulsada pels alumnes de 6è de l’escola Ignàs Iglesias: 76 donants, dels quals 19 ho feien per primer cop. • Informació sanitària: es comenta l’estratègia d’allargar la campanya de vacunació de la grip, arran de l’experiència de l’any anterior, quan l’epidèmia es va prolongar amb molta gent encara sense vacunar. Notícies curioses i memòria històrica • Notícia curiosa: petició de 4 anys de presó per a un capellà de la Pobla de Segur acusat d’haver buidat el compte d’un ancià (uns 22.000 € entre 2021 i 2023). • Bloc de “Tal dia com avui”, amb fets de fa 1, 5 i 10 anys relacionats amb serveis, associacions veïnals i infraestructures de mobilitat. Altres informacions de servei • Referència a l’Open de patinatge artístic i participació del Patinatge Artístic Tordera i el Club Patí Tordera. • Dades sobre la pesta porcina africana a la Unió Europea i crida de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària a complir les restriccions. • Informació meteorològica: dies freds, màximes al voltant de 12–14 ºC i mínimes properes als 3 ºC. • Recomanació d’escoltar el programa de salut Reforça’t, en format podcast, coproduït per Ràdio Tordera i la Xarxa de Comunicació Local. Promocions i falques de programació Identitat de l’emissora i programes • Recordatoris constants de la marca: • Ràdio Tordera, l’emissora que t’escolta. • Freqüència 107.1 FM i web www.radiotordera.cat. • Falca de Notícies en xarxa, edició matí, com a espai informatiu de servei públic a ràdios i televisions locals. • Promoció del magazín Ara i aquí, conduït per Rosa Maria Ruscalleda: • De dilluns a divendres, d’11 a 13 h. • Format d’actualitat, opinió i consells pràctics amb professionals. • Recordatori d’altres espais de la casa com L’Informatiu (butlletins de 4 minuts a les 9 i a les 18 h). Bloc musical: bandes sonores de cinema Introducció al tema En el racó de les sèries, es reconverteix la secció per posar música de pel·lícules i parlar de les millors bandes sonores. Es destaquen les característiques d’una banda sonora excepcional: • Capacitat d’evocar emocions específiques • Complementar la narrativa visual • Mantenir la rellevància al llarg del temps • Funcionar dins i fora del context cinematogràfic A Espanya, es remarca la combinació de qualitat musical, impacte cultural i reconeixement crític i comercial. Bandes sonores destacades S’escolten i comenten fragments de grans èxits: • Saturday Night Fever (Fiebre del sábado noche): • Banda sonora que va revolucionar la indústria musical als anys 70. • Exemple de com una pel·lícula pot marcar època a través de la seva música disco. • The Bodyguard (El guardaespatlles), amb Whitney Houston: • Es destaca la força emocional de I Will Always Love You. • El locutor comenta que l’ha posat sovint a Ràdio Tordera i que li agrada especialment. • Es reflexiona breument sobre el procés: primer disc o primera pel·lícula? • El rei Lleó (The Lion King): • Col·laboració entre Hans Zimmer i Elton John. • Es presenta com una banda sonora familiar extraordinària, amb el tema Circle of Life com a peça emblemàtica. • A Star is Born, amb Lady Gaga i Bradley Cooper: • Es destaca la cançó Shallow, guanyadora de l’Òscar a millor cançó original. • Es tanca el bloc musical amb aquest tema, posant èmfasi en el seu to emotiu. Secció de cuina: carns rostides i farcides per Nadal Idees generals La cuinera Joana Molins presenta una recepta de carn rostida i farcida, pensada per a àpats de Nadal, Cap d’Any o Reis. L’objectiu és: • Oferir alternatives als plats clàssics (vedella amb bolets, pollastre rostit, etc.) • Proposar receptes que es puguin preparar amb dies d’antelació i reposar a la nevera Es remarca que, tot i semblar complicada, la recepta és molt assequible per a la mestressa de casa si segueix els passos. Tipus de carn i farcits Carns recomanades: • Llata de vedella • Pollastre • Gall indi • Llom de porc (el de “dos colors”, més econòmic) El carnisser pot fer el farcit i el lligat. Farcit base que recomana Joana: • Ou dur • Salsitxa • Cansalada de pebre tallada ben fina Opcions addicionals per donar més personalitat al farcit: • Prunes seques i pinyons per combinar dolç i salat • Foie fresc d’ànec a l’interior del tall, que es desfà amb la cocció i aporta molta melositat Elaboració del rostit 1. Enrossir la carn • Posar el tall (ja farcit i lligat o amb malla) a la cassola. • Enrossir bé per tots els costats. 2. Preparar la bresa de verdures La Joana detalla amb molta precisió la bresa: • All porro partit pel mig • Ceba tallada a juliana • Pastanagues (1–3, segons quantitat) • Api del tronc gruixut (evitar la fulla perquè amarga) • Tomàquets madurs de penjar partits pel mig • Cabeça d’alls sencera • Fulla de llorer • Canyella en branca (sencera o meitat, segons quantitat) S’afegeix aquesta bresa a la cassola on hi ha la carn ja enrossida i es deixa coure uns 10–15 minuts. 3. Deglasar amb vi ranci o vi blanc • S’hi afegeix un raig de vi ranci (o vi blanc si no se’n té), que aporta sucre natural i ajuda a daurar i potenciar els sucs. • La Joana explica la diferència entre vi ranci, moscatell (amb sucre) i conyac (més sec, que ella reserva per al peix). 4. Cocció llarga a foc baix • Cobrir la carn amb aigua calenta. • Baixar el foc, tapar i deixar fer el xup-xup: • Vedella: aproximadament 1–1,5 hores. • Pollastre: uns 45 minuts. • Gall indi: una mica més que el pollastre. • Cal anar girant el tall i afegir una mica més d’aigua si cal, però sense excedir–se al final perquè la salsa no quedi aigualida i la carn quedi tova i melosa. “Aquest és el secret perquè la carn te quedi tovíssima.” Refredar, tallar i fer la salsa Un cop cuit: • Deixar refredar del tot el tall abans de treure’n el cordill o la malla: • Si es treu en calent, es desfà. • Tallar en fred amb un bon ganivet, en rodanxes d’uns 2 cm. Fer la salsa: • Triturar tota la bresa (porro, ceba, pastanaga, api, tomàquet, alls, etc.) amb el túrmix. • Passar-ho pel xino per deixar una salsa fina. • Si queda massa espessa, afegir-hi una mica d’aigua i rectificar de sal. Per servir: • Disposar els talls en una safata de forn o cassola. • Cobrir-los amb la salsa colada. • Escalfar-ho al forn 20–25 minuts o al foc fins que sigui ben calent. La Joana insisteix que és un plat perfecte per fer amb antelació (3–5 dies abans) i guardar a la nevera, separant: • Els talls de carn en una safata o tàper. • La salsa en un altre recipient. Escudellada solidària per la Marató Presentació de l’esdeveniment Després de la secció de cuina, entra en antena el director de Ràdio Tordera per anunciar, juntament amb la Joana Molins, una escudellada solidària de Nadal. Objectiu principal: • Fer una activitat solidària i comunitària vinculada al Nadal, recaptant fons per a La Marató de TV3, dedicada enguany al càncer. Es destaca l’esperit nadalenc: • Trobar-se, fer companyia i ajudar a qui ho necessita. Què és l’escudellada? • Es tracta de preparar i servir escudella barrejada de Nadal, amb: • Brou ben treballat • Pilota • Verdures: col, pastanaga, patata… • Cigrons • Galets de Nadal (no els més grossos, sinó de mida més petita) Es descarta, per aquesta primera edició, fer una escudella amb carn d’olla molt carregada, per logística i per fer-ho més assequible. Lloc, dia i funcionament • Lloc: • A la plaça de la Concòrdia, just davant dels estudis de Ràdio Tordera. • Data i horari: • Dimarts 16 de desembre. • A partir de les 11 del matí, coincidint amb l’inici d’Ara i aquí. • Moment fort de servei cap a quarts de 12 / migdia. • Context: • Es fa coincidir expressament amb el dia de Mercat de fruita i verdura a la plaça per aprofitar l’ambient. • Hi haurà carpa, fogons i olles grosses. Com pot participar-hi la gent? • La participació és oberta a tothom: • Es demana que cadascú porti el seu plat, bol, tassa o carmanyola i cullera. • Es pot menjar a la plaça o endur-se l’escudella a casa. • Quantitats previstes: • Es calcula fer entre 40 i 50 racions, aproximadament 40 litres d’escudella. • Es demana responsabilitat: qui vingui amb «olla grossa» ha de ser coherent amb l’aportació econòmica. Donatius i finalitat solidària • Aportació orientativa: 3 euros per ració com a preu de sortida. • Hi haurà una guardiola perquè cadascú pugui donar més si vol. • Tota la recaptació es destinarà íntegrament a La Marató de TV3. Es posa en valor: • La col·laboració dels establiments locals: • Dirocarns Torra / Carles Torra (espinades, pilotes i carn). • Agrària de la Baixa Tordera (verdures, galets i producte de quilòmetre zero). • El suport de l’Ajuntament de Tordera (olles grans, fogons, logística de carrer). • La feina de cuina i organització de la Joana i diversos col·laboradors. Agenda cultural i publicitat local Activitats al Teatre Clavé S’anuncia una agenda d’activitats culturals per al desembre al Teatre Clavé: • Exposicions de belles arts i dansa (De l’error, un encert). • Classe oberta de dansa. • Exposició Bikes i obra de teatre del grup 2 (C-O-S-E-S). • Cantades de Nadales de les escoles del municipi: • Escola Serra de Miralles • Escola Ignàs Iglesias • Escola Vedruna de Tordera • Representació tradicional dels Pastorets a càrrec de l’Associació Cultural i Recreativa Peracot. • Més informació a teatreclave.cat. Altres anuncis comercials • Restaurant Les Ferreres: • Proposta de cap d’any amb menú complet (pica-pica, llamàntol, carn o peix, postres, cava, raïm, licors, sorpresa, ball amb música en directe i xocolatada final) per 110 €. • Tordera Essentials: • Centre de benestar i teràpies naturals (massatges terapèutics, spa japonès, aromateràpia, flors de Bach, productes naturals). • Ubicat al carrer Sant Ramon, a Tordera. Bloc d’economia: desigualtat, tecnologia i política La part final de l’episodi es concentra en una conversa extensa sobre economia amb en Ramon Tendero, presentat com una persona molt informada i analítica en temes econòmics. Situació econòmica global El conductor planteja un panorama internacional: • Xina pujada al capdamunt de l’economia mundial. • Estats Units lluitant per mantenir l’hegemonia. • Unió Europea en posició feble, amb: • Alemanya en dificultats (automòbil i maquinària, competida per la Xina). • França amb problemes greus. • Regne Unit en inestabilitat política (canvis constants de primer ministre). • Espanya, en canvi, apareix a les estadístiques com un dels països que més creix dins la UE. Ramon Tendero subratlla que l’economia actual és: • D’una complexitat i inestabilitat molt grans. • Condicionada per aranzels, pressions comercials i geopolítica. Desigualtat i classe mitjana Un dels eixos centrals de la conversa és la creixent desigualtat: • La classe mitjana s’ha anat afeblint i reduint. • La classe baixa ha crescut, també per la incorporació de gent amb nivells econòmics més baixos. • Les grans corporacions (multinacionals, tecnològiques, capitals globals) concentren un volum enorme de riquesa. “Cada vegada els molt rics són més rics i els pobres són més pobres.” S’hi destaca que: • Les grans empreses sovint paguen proporcionalment menys impostos que la població general. • Els estats es veuen condicionats i xantatjats per aquestes corporacions: si se’ls apuja impostos, amenaça de deslocalització. Es posa com a exemple: • La situació de Catalunya quan algunes empreses van moure les seus. • Debats als Estats Units, amb figures com Trump pressionant per reduir impostos a les grans tecnològiques, amenaçant amb augmentar aranzels si no. Xarxes socials, influència i formació Es comenta un estudi de diverses universitats que conclou que: • Les xarxes socials, propietat de grans capitals, incorporen missatges implícits que influeixen en la manera de pensar i votar dels usuaris. A partir d’això, s’analitzen diversos punts: • La població sovint es deixa adoctrinar per xarxes i continguts digitals, sense esperit crític. • Disminueix la intel·ligència natural aplicada i la capacitat d’anàlisi pròpia. • Hi ha un percentatge molt alt de joves que no acaben la secundària (a Catalunya i Espanya), cosa que dificulta encara més la formació i l’adaptació a una economia tecnològica. Es critica la figura de: • Influencers i youtubers com a exemple de model econòmic poc productiu: • Generen riquesa per a ells i per a plataformes, però aportació real a l’economia productiva és mínima. Intel·ligència artificial i robots Ramon fa una distinció clara: • La intel·ligència artificial (IA) és sobretot algoritme i compilació de dades, no intel·ligència en sentit humà. • Ja s’han vist casos d’errors en les respostes de sistemes d’IA, la qual cosa demostra que no són infal·libles. Sobre l’impacte laboral: • Els robots i l’automatització eliminaran molts llocs de treball repetitius o manuals. • Només qui tingui una bona formació tecnològica i digital podrà ocupar els nous llocs qualificats. • Qui no s’hagi posat al dia, quedarà fora de joc. Es planteja fins i tot: Establir un impost o cànon per cada robot a les empreses, com si fos un «treballador», per compensar la pèrdua de cotitzacions i finançar el sistema. Jubilacions, mercat laboral i pensions S’analitzen diversos fenòmens: • Cas Telefónica: proposta de jubilació de 5.500 treballadors als 54 anys, amb salari garantit (60%) fins a la jubilació real. • Estratègia general: • Expulsar treballadors madurs i ben pagats (40–50 anys) per contractar joves amb sous molt més baixos. Conseqüències per al sistema: • Disminueix la contribució global a l’erari públic (menys cotitzacions altes, més pensions anticipades i subsidis). • La població està envellint i caldran més recursos per a gent gran. • Diversos informes europeus alerten que, en uns 10 anys, les noves pensions (no les actuals) hauran de ser més baixes, perquè el sistema no és sostenible. Política, promeses i hisenda catalana Es parla també de la Hisenda catalana i la capacitat fiscal de Catalunya: • Ramon considera molt difícil que l’Estat espanyol cedeixi una hisenda pròpia plena a Catalunya. • Tot allò que porta el qualificatiu “català/catalana” genera rebuig i resistència política en l’estructura actual de l’Estat. Sobre el discurs polític: • Es critica que, en campanya, es facin moltes promeses que després no es compleixen, i que no hi hagi auditories públiques dels programes. • Molts votants decideixen per simpatia, imatge o missatge superficial, no per anàlisi rigorosa de propostes i resultats. Ramon subratlla la necessitat de: • Formació cívica i econòmica de la ciutadania. • Una societat menys vulnerable a la propaganda i al màrqueting polític. Tancament del programa L’episodi es tanca: • Recordant el caràcter magazín d’Ara i aquí, que combina: • Actualitat i notícies • Entrevistes i anàlisi • Seccions pràctiques (com la cuina de Nadal) • Cultura, música i agenda local • Amb diverses salutacions finals de “Fins demà!” i la identificació constant de Ràdio Tordera com a emissora de proximitat: “Ràdio Tordera, l’emissora que t’escolta.”

  • Ara i aquí del 3/12/2025

    (1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 2/12/2025

    (2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 2/12/2025

    (1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • 59'

    Òpera, Verdaguer i veus immortals

    Visió general del programa Aquest llarg espai de Ràdio Tordera combina diferents formats breus: butlletins informatius, falques promocionals, microespais culturals i un programa musical. El fil conductor principal del tram central és un monogràfic literari sobre Jacint Verdaguer, precedit per un especial dedicat a Santa Cecília i a la història i evolució de l’òpera i la música clàssica. • A l’inici hi trobem un resum informatiu local i esportiu • Tot seguit, diverses falques de programes i publicitat • Un bloc central molt cohesionat dedicat a Santa Cecília, l’òpera, els corrents musicals i poètics • Un ampli recorregut biogràfic i crític sobre Jacint Verdaguer (1845-1902) • Tancament amb espais musicals de cançó internacional i breu perfil de Matt Monro 1. Bloc informatiu local i esportiu (0–70s) 1.1. Titulars d’actualitat • Antaviana Joves es proclama campiona de Catalunya infantil de punts lliures a Olot • El ple aprova una moció d’En Comú Podem per reclamar a la Generalitat el desenvolupament de la carretera GI‑600 • Impàs administratiu a l’Ajuntament per falta d’interventor/a • Esquerra Republicana qüestiona un contracte menor de l’àrea de salut per possible conflicte d’interessos 1.2. Esports locals • El Club Escacs Tordera es marca el repte d’impulsar els escacs entre el jovent • El CF Tordera i el Club Patí Tordera tornen a guanyar i miren amunt a la classificació • El sènior femení del bàsquet Tordera perd per només 6 punts contra el CB Grup Barna, destacant-se com la nota negativa del cap de setmana esportiu 2. Serveis, efemèrides i recomanacions locals (94–195s) 2.1. Dia, onomàstiques i serveis • Recordatori de 1 de desembre: dia de Sant Eloi, Dia Mundial de la Sida, referència als presos per la pau i al Cyber Monday • Aniversari del naixement del narcotraficant Pablo Escobar (apunt d’efemèride internacional) • Informació de farmàcia de guàrdia (Farmàcia Marcobal a la plaça de l’Església) • Recordatori de recollida de poda i voluminosos a diverses zones (Can Mora, Can Fosques, Can Manresa, Mas Tió…), amb telèfon i WhatsApp de contacte 2.2. El temps i la dita popular • Previsió meteorològica: cel serè, màxima de 15 °C; l’endemà, alguns núvols, mínima de 6 °C i màxima de 15 °C • Dita tradicional: "Pel desembre tremola el vent i l'home més valent" 2.3. Necrològiques i memòria històrica • Comunicació de la mort de Josep Llobet Codina, de 81 anys • Mirada enrere en tres escales temporals: - Fa 1 any: aprovació definitiva de la supressió de la taxa de 2 € del mercat dels diumenges - Fa 5 anys: el Consell Comarcal del Maresme demanava fons a l’ACA per a plaques solars a l’EDAR de Sant Daniel - Fa 10 anys: mort d’una dona de 54 anys en un incendi a l’urbanització Àgora Park 2.4. Recomanacions de la casa • Es recomana recuperar a Tordera Ràdio a la carta l’espai “L’Alcaldessa Respon”, on es tracta, entre d’altres, el tema de les cases de fusta 3. Falques de programes i imatge d’emissora (160–316s) • Promoció de diversos espais de Ràdio Tordera: - “Sentit i sensibilitat”, programa amb paraules i música seleccionada - “Ara i aquí”, magazín diari amb Rosa Maria Ruscalleda, que combina actualitat, opinió i consells pràctics • Reforç del lema corporatiu: "Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta" Aquest tram actua com a pont entre els butlletins informatius i els espais temàtics. 4. Especial Santa Cecília i història de l’òpera (316–347s) 4.1. Introducció a Santa Cecília • Presentació del programa “A punt de sòlfa” • Es tanca un cicle especial dedicat a Santa Cecília, patrona dels poetes i dels músics • Es reivindica la naturalesa de l’òpera com a fusió de música i poesia "En una òpera la poesia ha de ser la filla obedient de la música per força" — W. A. Mozart Aquest marc introdueix una reflexió sobre la primacia de la música en el gènere operístic. 5. Origen de les notes musicals i el solfeig (376–485s) 5.1. De l’himne a Sant Joan a l’escala musical • Es recorda el monjo benedictí Pablo el Diàcono (segle VIII), autor d’uns versos en llatí dedicats a Sant Joan Baptista: "Ut queant laxis resónare fibris…" (fragment recitat i comentat) • A partir d’aquest himne, Guido d'Arezzo pren la primera síl·laba de cada vers per designar les notes: Ut, re, mi, fa, sol, la 5.2. La incorporació del si i la por al tritó • Anselm de Flandes substitueix el final Sancte Ioannes per si, creant la setena nota, fins aleshores evitada • Explicació del tritó: - Interval de 3 tons (6 semitons) - Percebut com a so dissonant i inquietant - Considerat «diabòlic» en el context eclesiàstic medieval • L’Església associava la dissonància a allò caòtic i malèfic, defensant una música “bonica, harmoniosa i perfecta” 5.3. De ut a do • Ja al segle XVII, Giovanni Battista Doni substitueix ut per do • S’estableix definitivament l’escala: do, re, mi, fa, sol, la, si Aquest bloc ofereix un breu glossari històric del solfeig, connectant litúrgia, teoria musical i simbologia religiosa. 6. El bel canto i el verisme a l’òpera (485–810s) 6.1. El bel canto: tècnica i estètica • Definició de bel canto com a estil de cant i òpera italià (finals del s. XVIII – mitjans del XIX) • Compositors clau: Rossini, Bellini, Donizetti • Característiques principals: - Bellesa sonora i línia de cant molt cuidada - So pur i control de la respiració - Ús d’ornaments i floritures vocals per embellir la melodia - Alta agilitat vocal i expressivitat emocional 6.2. Exemple musical: Rossini • Es presenta l’ària “Anch’io son giovine”, per a mezzo-soprano, de l’òpera La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini • Interpretació a càrrec de Kirsten Scott, mezzo-soprano estatunidenca (1989), activa als grans teatres d’Europa i Estats Units • El programa deixa sonar un fragment com a exemple pràctic de bel canto 6.3. Introducció al verisme • Definició de verisme com a moviment artístic i literari italià de finals del s. XIX • Fortament influït pel naturalisme francès • Característiques: - Realitat quotidiana crua i sense idealitzacions - Personatges de classes populars - Situacions límit, passions i conflictes socials • Es llegeix el poema “L’aranya” d’Enric Larreula, on uns insectes, fascinats pel cant de l’aranya, acaben sent devorats; es comenta que, com al verisme, els mosquits i mosques “ho tenen molt cru”. 6.4. Verisme a l’òpera i Puccini • Compositors veristes destacats: - Pietro Mascagni - Ruggero Leoncavallo - Giacomo Puccini (considerat parcialment verista en algunes òperes) • Es destaca que el verisme trasllada a l’escenari: - Trames realistes - Conflictes humans intensos - Absència de decorativisme idealitzador 6.5. Exemple musical: Puccini • S’escolta el duet “O soave fanciulla”, per soprano i tenor, de “La Bohème” • Intèrprets: Nicole Car (soprano) i Michael Fabiano (tenor) • El fragment il·lustra: - La tendresa i emoció lírica de Puccini - El pont entre melodia belcantista i sensibilitat verista 7. Avantguardes i la “mort de l’òpera” (1075–1177s) 7.1. L’avantguardisme musical • Es defineix l’avantguardisme com un conjunt de moviments artístics i literaris de principis del s. XX que volen: - Trencar radicalment amb la tradició - Innovar i experimentar en formes i llenguatges - Apostar per la llibertat d’expressió i la provocació - Qüestionar les normes estètiques i valors socials vigents 7.2. L’òpera vista per l’avantguarda • Cita d’Arnold Schoenberg: "Si és art, no és per tothom, i si és per tothom, no és art" • Es planteja que, per a l’avantguarda, el segon paradigma del s. XX és la “mort de l’òpera”: - No és que desaparegui l’òpera, sinó que la gran òpera de consens social, basada en codis narratius compartits, no és considerada prou radical • Autors associats a aquest context: - Alban Berg i el mateix Arnold Schoenberg, situats en la ruptura - Richard Strauss, que tot i ser contemporani, es veu com a més lligat a la tradició 7.3. Exemple musical: Richard Strauss • Es proposa escoltar l’ària per a tenor “Di rigore armato”, de l’òpera “Der Rosenkavalier” • Interpretació: Giuseppe Di Stefano • Serveix per mostrar una òpera encara plenament lírica, situada entre tradició tardoromàntica i nous corrents del s. XX. 8. Tancament de l’especial Santa Cecília (1300–1328s) 8.1. Verdaguer i Santa Cecília • Es llegeix el poema “A Santa Cecília” de Jacint Verdaguer: "Ocellet que cantes, que cantes d'amor, / deixa'm una estona ta cítara d'or…" (fragment recitat, que associa música, fe i lloança) • El poema vincula la música com a do diví i l’aspiració a un càntic per Nostre Senyor 8.2. Cloenda del cicle • Es tanca la programació especial en honor de Santa Cecília amb un desig: Que Santa Cecília ens faci veure com la vida és plena de música i poesia • Invitació a retrobar-se el proper programa, reforçant el to festiu i devocional. 9. Espais institucionals i publicitaris (1355–1469s) 9.1. Notícies en xarxa • Falca de “Notícies en Xarxa. Edició Matí”, que potencia: - Cobertura arreu de Catalunya - Diversitat d’accents i veus locals - Vocació de servei públic 9.2. Publicitat i recordatoris de programació • Anunci del restaurant Sant Llop (Tocador Savinyà): - Recuperació de la cuina de muntanya (bolets, cassoles i brasa) - Obert de divendres a dilluns • Falques corporatives de Ràdio Tordera: - Butlletins informatius de 4 minuts a les 9h i a les 18h - “La Particel·la”, programa de sardanes i música de cobla, dimarts de 21h a 22h, per 107.1 FM i web Aquest bloc manté la presència de serveis i cultura popular dins de la graella local. 10. Monogràfic: “Catalunya 1901–1936, història d’un desengany – Jacint Verdaguer” (1469–2701s) Aquest és el nucli central de contingut cultural del podcast: un recorregut bio‑literari i ideològic per la figura de Jacint Verdaguer, amb èmfasi en la seva relació amb la Renaixença, la política, la religió i el cas Verdaguer. 10.1. Infantesa i formació (1502–1634s) • Verdaguer neix a Folgueroles (17 maig 1845 – 10 juny 1902) • Família modesta: - Pare que treballa la terra i la pedra - Mare profundament religiosa i lectora, clau en la seva formació • És supervivent: només ell i dos germans (Miquel i Francisca) sobreviuen de vuit fills • La infantesa combina: - Jocs i feines domèstiques - Estudi i contacte intens amb la natura • Estudia a Folgueroles i, als 10 anys, entra al seminari de Vic, camí que no és excepcional a l’època • El trajecte a peu fins a Vic li forma una percepció molt física del paisatge, que després traduirà en paraules • Fonts de llengua i imaginari: - Llengua de casa, heretada de la mare - Lectures de la biblioteca del Museu Episcopal - Cançons populars que canta i escolta • D’aquest bagatge neix una literatura vital i orgànica, en diàleg amb: - Models neoclàssics - Mètrica castellana inicial • Obres primerenques: - Amors d’en Jordà i na Guideta (abans de 1865, publicada pòstumament) - Dos màrtirs de ma pàtria, o sia, Lucià i Marcià (1865) • Fins als 20 anys desplega: - Poesia tabernària i burlesca, per riure’s dels seminaristes - Una visió literària àmplia i eclèctica, sostinguda per una gran capacitat formal 10.2. Primeres tensions temàtiques i èxits juvenils (1634–1833s) • Els amors i la poesia juvenil (idealització de la Roser del Mas d’Eures) anticipen: - Les tensions de “Gentil i Griselda” - La figura de “Flor de Neu” a Canigó (1886) • Dos màrtirs de ma pàtria ja apunta al seu interès èpic que culminarà amb “L’Atlàntida” (1877) • Destaquen els èxits als Jocs Florals de Barcelona (1865 i 1866), que el situen com: - “Esperança blanca” de la poesia catalana - Mascletó simbòlic dels ideals floralescos: fer pàtria i amor • Crítics i acadèmics clau: - Milà i Fontanals - Marian Aguiló Aquests intel·lectuals el veuen com el possible poeta nacional capaç de legitimar la Renaixença i connectar-la amb el romanticisme europeu. 10.3. Escriptor i capellà: una dualitat constant (1742–1870s) • Verdaguer inicia en paral·lel: - Carrera literària - Carrera eclesiàstica • Sempre viu una tensió entre dos mons: - El de l’amor humà (la pubilla del Mas d’Eures) - El de la vocació espiritual i sacerdotal • La literatura esdevé centre vital i això es veu ja en textos com “La font del desmai” (1867), on: - La natura (rossinyols, mares de la muntanya, fonts, arbres) no és només decorativa - S’hi projecta un volkgeist romàntic: comunió entre poesia, natura i pàtria • El 1870 és ordenat sacerdot, amb una primera missa molt simbòlica a l’ermita de Sant Jordi: - Entre un dolmen (element pagà) i un altar cristià - Imatge de la seva doble fidelitat: tradició pagana‑nacional i fe cristiana "Verdaguer era i és un enorme poeta que també fou capellà" 10.4. Context històric i funció nacional (1870–2040s) • Mentre Verdaguer ascendeix, el país viu un període convuls: - Sexenni Revolucionari (1868–1874) - Tercera Guerra Carlina (1872–1876) - Primera República Espanyola (1873–1874) - Restauració Borbònica (a partir de 1874) - Guerra de Cuba i pèrdua de les colònies (1896–1898) • Les elits barcelonines veuen en Verdaguer el “prou home” capaç de refondre el mite del catalanisme conservador. • El 1871 mor la seva mare, pèrdua que li provoca una ferida profunda: - D’ella ha après poesia popular i devoció cristiana, els dos grans motors de la seva vida • Destinat a la rectoria de Vinyoles d’Orís, entra en una fase de solitud intensa: - S’hi llança a fons a la composició literària - Treballa “L’Atlàntida” i els Idil·lis i cants místics • Comencen també els primers problemes de salut (cefalees) i es trasllada a Barcelona, on pot accedir a tractaments mèdics. 10.5. El tomb biogràfic: Comillas i “L’Atlàntida” (1976–2122s) • L’atzar el posa en contacte amb els cercles del marquès de Comillas, una de les grans fortunes de l’Estat • S’ofereix com a capellà de vaixell i durant dos anys travessa l’Atlàntic nou vegades De la "primera aigua de la Font del Desmai" a les "incommensurables aigües oceàniques" • Aquestes travessies proporcionen el marc ideal per enllestir “L’Atlàntida” • En acabar (1876), entra a dir missa diària al Palau Moja, residència del marquès de Comillas, i esdevé: - Primer capellà de la família - Després, almoïner • El poeta passa de: - L’austeritat de la plana de Vic - A la “gàbia d’or” de la noblesa barcelonina • El triomf de “L’Atlàntida”: - Guanya els Jocs Florals de 1877 - Èxit immediat i reconeixement internacional (traduccions al castellà) - Elogis de figures com Frédéric Mistral • L’obra combina: - Factura clàssica amb trencall romàntic - Història (Colom, descobriment d’Amèrica) i mite (Hèrcules, enfonsament de l’Atlàntida) - Construcció d’una “Espanya naixent” que redimeix els pecats dels antics atlants • El següent gran objectiu serà “Canigó”, el gran poema èpic pirinenc. 10.6. Viatges, mística i “Canigó” (2094–2233s) • Des de la seva posició a casa Comillas, Verdaguer gaudeix d’una vida regulada i acomodada, que li permet viatjar molt: - Pirineus (escenari de Canigó) - Roma i llocs sagrats - Costa africana, Centre i Nord d’Europa (fins a Sant Petersburg) - Bèlgica, París, Terra Santa… "Ara el poeta ja no camina per Folgueroles ni pel Seminari de Vic, ara camina per tot Europa i pels llocs sagrats de la seva devoció" • Aquests viatges li amplien l’imaginari místic i sedimenten l’obra definitiva: “Canigó” • Canigó es presenta com: - Poema catàrtic que uneix la geografia plana de la infantesa amb la verticalitat mítica de la muntanya - Peça que legitima la poesia catalana en l’àmbit europeu, malgrat el retard històric • Però, com en el destí tràgic del protagonista de Canigó, el poeta viurà una caiguda al buit: el cas Verdaguer. 10.7. El viatge a Terra Santa i el gir espiritual (2189–2324s) • Després de l’èxit de Canigó i la coronació com a poeta nacional per part del bisbe Morgades (Restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll, 1886), Verdaguer sent la necessitat d’un gran viatge espiritual: Palestina • D’aquest viatge neixen: - El dietari de pelegrí a Terra Santa - La trilogia “Jesús Infant” • Cap als 41 anys, Verdaguer ja ha: - Conreat la poesia popular - Escrit les epopeies nacionals (L’Atlàntida, Canigó) - Demostrat una gran finesa lírica i proximitat a les balades europees • Ha complert les expectatives literàries i ideològiques del moviment renaixentista i del país que vol representar-se estèticament davant el món. • El viatge a Terra Santa reforça: - El seu interès espiritual - Una línia de compromís religiós que el portarà a decisions arriscades com a almoïner dels Comillas. 10.8. Pàtria, fe i el naixement del “cas Verdaguer” (2300–2419s) • L’edició de “Pàtria” (1888) mostra la seva pulsió patriòtica lligada a la fe cristiana, en consonància amb el cicle montserratí. • Què és el cas Verdaguer? És el conflicte públic, religiós i social que esclata quan el Verdaguer capellà i almoïner entra en col·lisió amb el poder eclesiàstic i econòmic del seu temps. • A la dècada de 1890, en un context de crisi política, econòmica i social, Verdaguer accentua el seu compromís amb els pobres i oprimits: - Entén el maligne també com la pobresa - S’implica intensament en almoines i exorcismes (cas de Joaquim Pinyol, al carrer Mirallers) • La seva relació amb la família Duran (especialment mare i filla) es percep com a escandalosa pels cercles de poder: - Hi reaccionen la Renaixença oficial, el bisbe Morgades, el marquès de Comillas i figures familiars i amicals • Es configura una “tempesta perfecta”: el poeta nacional és vist com un element desestabilitzador, perquè la seva lluita espiritual contra el mal xoca amb els interessos burgesos i eclesiàstics. 10.9. Reclusió, endeutament i “En defensa pròpia” (2419–2565s) • Verdaguer és acomiadat com a capellà‑almoïner del Palau Comillas • Per decisió del bisbe Morgades, és traslladat fora de Barcelona i reclòs al Santuari de la Gleva (1893–1895): - Viurà dos anys de confinament religiós i social • Problemes greus d’economia personal: - Pèrdua d’ingressos - Endeutament per haver comprat la finca dels Penitents (Vallcarca) amb la idea de fer-hi un centre contra el maligne • Davant d’aquesta situació, el 1895 adreça a la premsa barcelonina les cartes d’“En defensa pròpia”: - Reclama el suport de la “gent honrada” - El bisbe Morgades respon amb la suspensió a divinis (se li prohibeix dir missa) • Amb una ploma esmolada, Verdaguer ataca els poders fàctics i situa el focus públic sobre: - La seva integritat moral - La hipocresia d’algunes institucions • Rep suports de sectors modernistes crítics amb la burgesia, però també de sectors noucentistes que valoren la seva llengua i obra com a patrimoni clàssic català. • El 1896 publica “Flors del calvari”, on condensa poèticament: - El seu dol profund - La ràbia i el sofriment viscut en el conflicte. • El 1898 signa un document que li permet recuperar facultats sacerdotals, però ja no tornarà a la posició anterior de prestigi i influència. 10.10. Darrer tram vital i mort (2565–2701s) • Després del conflicte, esdevé capellà de l’església de Betlem, a la Rambla, just davant del Palau dels Marquesos: "Tant patir i al capdavall per passar d'una banda de la Rambla a l'altra", dirà irònicament el poeta. • Els problemes de salut, sempre presents, empitjoren: - Tuberculosi irreversible - Esgotament físic i psicològic • El noi d’ulls vius de la plana, que ha cantat muntanyes, mística i amors impossibles, ha envellit prematurament, encara que manté la mirada penetrant. • El penúltim tram de vida el passa a Vila Joana (collserola, boscos de Vallvidrera), on intenta millorar la salut. • Juny de 1902: mor envoltat de natura, no sense noves trifulgues d’interessos econòmics al voltant de la seva figura. • L’enterrament és un esdeveniment de país: - Homenatges del Vaticà, Casa Reial espanyola, institucions eclesiàstiques i poder econòmic - Però sobretot, una impressionant manifestació de dol popular a Barcelona • El cos és dipositat al cementiri de Montjuïc, però el programa remarca: El poeta que es confon amb el poble i li torna la seva llengua i passions no mor, es fa etern. • Es tanca el monogràfic amb els versos de “Muntanyes del Canigó”, símbol de l’elevació espiritual i nacional de la seva obra. 11. Espais de transició i falques diverses (2725–2997s) • Crèdits («Sous-titrage Société Radio-Canada») i tancament d’un bloc • Nova falca de Ràdio Tordera amb el lema “l’emissora que t’escolta” • Presentació de “La tarda és a tres bandes” (dilluns, 18–19 h, amb Dolors Pinateli), programa de: - Lletres - Llibres - Cinema • Anunci dels Dental Days de Dental Company (descompte del 20 % en tractaments durant el novembre i neteja gratuïta) • Reforç de marca: 107.1 FM, Ràdio Tordera • Recordatori que “Ara i aquí” és el magazín d’informació i consells de professionals de l’emissora. 12. Programa musical “El Repertori”: cançó internacional (2997–3533s) 12.1. Introducció al bloc musical • Es presenta l’espai “El Repertori”, integrat dins del magazín de la casa • Objectiu declarant: - Oferir una selecció musical agradable per acompanyar les tasques del dia - Fer de la música la protagonista durant una estona 12.2. Natalie Cole • Primera proposta: Natalie Cole amb el tema “Starting Over Again” (se’n fa menció encara que al presentador li surt “Stand up over again”) • Es destaca la seva veu preciosa i càlida com a punt fort del tall 12.3. Matt Monro • Segona proposta: Matt Monro amb “Hello, Young Lovers” • Comentari biogràfic breu: - Nom real: Terence Edward Parsons - Nascut a Londres l’1 de desembre de 1932 - Mort el 7 de febrer de 1985 - Cantant anglès de música popular, reconegut internacionalment • Aspectes destacats de la seva carrera: - Interpreta una de les cançons de la banda sonora de James Bond: “From Russia with Love” - Excel·leix en l’estil swing i en el registre de crooner a l’estil de Frank Sinatra - Inicis cantant en anuncis televisius i orquestres britàniques (com la de Cyril Stapleton) - Grava l’àlbum d’estàndards “Blue and Sentimental” (1957), punt d’inflexió cap a l’èxit Aquest final musical dona al podcast un tancament lleuger i emocional, després del gruix històric i literari dedicat a Verdaguer. Temes principals del podcast • Actualitat local de Tordera (política municipal, esports, serveis, efemèrides) • Santa Cecília i la centralitat de la música i la poesia • Història de la música occidental: - Origen de les notes musicals i el solfeig - Evolució de l’òpera: bel canto, verisme, avantguardes • Grans compositors i intèrprets d’òpera: Rossini, Puccini, Strauss, Schoenberg, Berg • Jacint Verdaguer: - Infantesa i formació - Rol clau en la Renaixença - Grandes epopeies (L’Atlàntida, Canigó) - El cas Verdaguer: conflicte amb l’Església i les elits - Darrer tram vital i llegat com a poeta nacional • Cançó internacional: Natalie Cole i Matt Monro • Identitat de Ràdio Tordera com a emissora local de servei públic, cultura i entreteniment Tags • Ràdio Tordera • Ara i aquí • Informatius locals • Esports Tordera • CF Tordera • Club Patí Tordera • Club Escacs Tordera • Antaviana Joves • Carretera GI-600 • Esquerra Republicana • En Comú Podem • Santa Cecília • Música clàssica • Òpera • Bel canto • Verisme • Avantguardisme musical • Guido d’Arezzo • Arnold Schoenberg • Richard Strauss • Giacomo Puccini • Gioachino Rossini • Nicole Car • Michael Fabiano • Giuseppe Di Stefano • Jacint Verdaguer • L’Atlàntida • Canigó • Renaixença • Cas Verdaguer • Bisbe Morgades • Marquès de Comillas • Flors del Calvari • Pàtria • Terra Santa • Poesia catalana • Notícies en Xarxa • La Particel·la • Sardanes • Música de cobla • El Repertori • Natalie Cole • Matt Monro • Swing • James Bond • Cultura catalana • Literatura catalana • Història de Catalunya

  • Ara i aquí del 1/12/2025

    (1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 28/11/2025

    (2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 28/11/2025

    (1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 27/11/2025

    (2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 27/11/2025

    (1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 26/11/2025

    (2a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h

  • Ara i aquí del 26/11/2025

    (1a hora) Ara i Aquí és el magazín matinal de Ràdio Tordera, presentat i dirigit per la Rosa Maria Ruscalleda, que s'emet de dilluns a divendres de 11:00h a 13:00h