04/11/2025

Benvinguda al nou rector de Tordera i visita guiada

Tordera en directe

Resum de contingut

Entrevista de Tordera en directe amb el nou rector de Tordera, mossèn Edwin, combinada amb una visita guiada per l’església parroquial.

1. Arribada del mossèn a Tordera i a Catalunya

• Mossèn Edwin és el nou rector de Tordera des del 9 de setembre, fa gairebé dos mesos.
• Explica que s’ha sentit molt ben acollit per la gent del poble, malgrat que feia més de vuit anys que no hi havia canvi de rector.
• Va arribar a Catalunya l’any 2012 per la manca de sacerdots.
• Fou convidat pel vicari pastoral vocacional, mossèn Esteve Sureda, que va anar al seu seminari a Colòmbia per demanar suport sacerdotal.
• Inicialment no va acceptar d’entrada: ho va discernir amb el seu director espiritual, va venir a fer una experiència inicial i després va decidir quedar-se.

2. Formació i ordenació sacerdotal

• Va venir a Catalunya com a seminarista, després d’haver completat deu anys de formació al seminari a Colòmbia.
• A Catalunya va haver de homologar les matèries del seminari i va cursar tres cursos per obtenir l’homologació.
• Fa una mica més de deu anys va ser ordenat sacerdot per Monsenyor Francesc Pardo i Artigas, l’antic bisbe, ja difunt.

3. Recorregut pels altars i les imatges

Sants de l’altar lateral

• Davant d’un altar amb diverses imatges, el mossèn identifica:
• Sant Antoni de Pàdua
• Sant Josep, pare de Jesús
• Santa Llúcia, patrona de les persones amb malalties dels ulls i dels metges especialistes en la vista

"Per això és la patrona de les persones que tenen malalties dels ulls i dels metges que s'encarreguen dels ulls."

Imatge de Sant Pere

• Davant la imatge de Sant Pere, representat amb les claus:
• Recorda que és qui té les "claus del cel".
• Mossèn Edwin el descriu com representant de la humanitat:

"Sant Pedro és, precisament, la humanitat condensada en una persona. Molt entusiasme, molta fe, però també moltes debilitats. I al mateix temps, ple de l'amor de Crist."

Mare de Déu del Carme

• Es paren davant la imatge de la Mare de Déu del Carme.
• El mossèn explica la devoció a Nuestra Señora del Carmen i el significat de l’escapulari:
• L’escapulari és una reliquia de la mateixa tela dels hàbits religiosos.
• Segons la tradició revelada a Santo Domingo de Guzmán, qui el porta rep una protecció especial de Maria i altres gràcies d’un profund sentit teològic.

4. La pila baptismal i els baptismes

• Arriben a la pila baptismal, on es bategen les criatures.
• El mossèn destaca que el baptisme no és només rebre el nom, sinó sobretot la filiació com a fills de Déu.
• Explica que en aquests primers mesos ja ha fet bastants baptismes, especialment perquè aquesta època de l’any es profita abans que faci fred.
• Calcula que s’han fet entre 10 i 12 batejos.

5. Vestidures litúrgiques i colors

Ja a la sagristia, mostren l’armari amb les vestidures litúrgiques.

• Peces bàsiques:
• Alba: la túnica blanca bàsica, que es porta a sota de tot.
• Casulla: vestidura superior que simbolitza el “jou” del Ministeri de Crist.

Colors litúrgics

El mossèn descriu els colors litúrgics i el seu significat espiritual:

• Morat:
• Penitencial i de record de la mort (funerals, temps d’espera i conversió).
• Blau:
• Per a les festes de la Verge Maria, especialment la Puríssima.
• Blanc:
• Per a les festes del Senyor i de molts sants.
• Verd:
• Color del temps ordinari, el més habitual a l’any litúrgic.
• Vermell:
• Per als màrtirs i les celebracions en què l’Esperit Sant és central.

"La gent sempre pensa que el vermell és per la sang dels màrtirs. No, és pel foc de l’Esperit, especialment."

Sobre el cíngulo (cordó)

• La periodista pregunta pels cordons; el mossèn explica que s’anomenen cíngulos.
• A l’Església Llatina s’usava tradicionalment el cíngulo per lligar la cintura del sacerdot.
• Amb l’adopció de l’hàbit cistercenc, aquesta pràctica s’ha anat perdent en alguns llocs.
• El cíngulo simbolitza el domini d’un mateix i els vots religiosos, representats pels nusos:
• Fe
• Esperança
• Caritat
• Obediència
• Castedat
• Pobresa

6. La Capella Fonda, adoració i música

Surten de la sagristia i entren a la Capella Fonda, on es celebra la missa diària.

• Allà hi ha el Santíssim exposat per a l’adoració.
• Explica que, tot i que habitualment en moltes parròquies és només els dijous, a Tordera hi ha devoció d’adorar el Santíssim dilluns, dimarts i dijous.
• Es menciona el coro:
• Els bancs a prop de l’altar servien abans perquè els sacerdots hi resessin conjuntament les Hores litúrgiques.
• Ara també s’hi asseuen alguns feligresos per a l’adoració i els que toquen la guitarra o dirigeixen els cants.

7. Confessions: confessionari i proximitat

• A la Capella Fonda hi ha els confessionaris de tota la vida.
• Algunes persones prefereixen confessar-se assegudes als bancs, cara a cara, com fan la periodista i el mossèn durant la conversa.
• Altres prefereixen l’anonimat del confessionari tradicional.
• El mossèn valora positivament la possibilitat de parlar frontalment i trobar-se com a germans, però respecta ambdues opcions.

8. Aficions personals del mossèn

Al tram final de l’entrevista, la periodista li pregunta per les seves aficions, fora de les tasques pròpies del ministeri.

• Tots necessiten hores de descans i desconnexió, diu el mossèn.
• Les seves aficions principals són:
• Llegir: llegeix força i de tota mena de literatura.
• Veure cinema.
• Quan disposa de més temps: pintar, dibuixar i escriure.
• Intenta mantenir, sobretot, l’exercici de l’escriptura, encara que cada vegada té menys temps lliure.

9. Cloenda del programa

• Maria Dolors li dona de nou la benvinguda a Tordera i li desitja que hi pugui estar molts anys.
• Deixa oberta la possibilitat de fer-li entrevistes futures a mesura que vagi consolidant-se al poble.
• El programa es tanca amb la fórmula habitual:

"Fins aquí aquest Tordera en directe. Us ha parlat Maria de les Oliveres. Adéu-siau."

Marcadors

Darrers podcast