L'Informatiu del 8/12/2025

08/12/2025

Informatiu local i 40 anys del TermCat

L'Informatiu

Panorama general de l’episodi

L’àudio uneix dues peces molt diferents:

Un Butlletí horari dels Serveis Informatius de Ràdio Tordera centrat en l’actualitat local (festes de Nadal, salut, economia municipal i cultura).
Un capítol especial del podcast Paraules Habitables, enregistrat al Palau de Pedralbes, per celebrar els 40 anys del TermCat, amb converses, anècdotes i un tram final d’improvisació teatral amb paraules.

1. Actualitat local a Ràdio Tordera (0:08–8:07)

1.1. Campanya «Un Nadal d’Emocions» a Tordera

• L’Ajuntament de Tordera, amb entitats i comerç local, impulsa per tercer any «Un Nadal d’Emocions», una agenda amb més de 60 activitats en 30 dies, fins al 8 de gener.

• La proposta combina: - actes culturals i musicals - activitats familiars i artesanes - tot amb ambientació nadalenca.

• El regidor de Cultura, Pere García, destaca: - voluntat d’oferir una programació única i conjunta de tot el que passa per Nadal a Tordera; - facilitar que torderencs i visitants trobin en un sol programa totes les activitats; - visibilitzar la feina de les entitats i les accions municipals; - unificar en una sola campanya actes com l’encesa de llums, la Fira de Nadal i la campanya de Reis.

1.2. Encesa de llums i campament reial

• Un dels primers actes és la encesa simbòlica de llums, el 12 de desembre, amb: - xocolatada popular - nova decoració nadalenca als carrers.

• Es confirma el retorn del campament reial el 3 de gener al nucli urbà, transformat en espai nadalenc amb actuacions i activitats familiars.

• Horari del campament: 17:30–20:00 h. Serà punt de sortida de la cavalcada de Reis del 5 de gener i inclourà l’entrega de la carta al Reismax.

• El regidor de festes, Daniel Canals, explica: - el campament va néixer en plena crisi de la Covid; tot i el context, va agradar molt; - des d’aleshores es mantenen campament i cavalcada; - novetat d’enguany: ubicar el campament al nucli antic i entorn de l’església i l’Ajuntament, espai que qualifica de «molt maco i màgic».

1.3. Fira de Nadal, tradició i Cap d’Any

• Fira de Nadal: - creix i canvia d’ubicació al Parc de la Sardana; - se celebra el 13 i 14 de desembre, de 10 a 20 h.

• El Mercat de Tordera s’ambientarà de nou per Nadal.

• Tornen clàssics culturals: - Els Pastorets al Teatre Clavé - Pessebre Vivent de Sant Pere entorn de l’Ermita.

• Cap d’Any a Tordera: - es manté una festa gran i destacada al Pavelló pels Països Catalans; - entrada lliure després de les campanades; - aforament limitat i control de menors: els menors de 16 anys hauran de presentar autorització d’un adult.

2. Salut pública: vacunació de la grip (3:47–5:15)

2.1. Obertura de la vacunació a tota la població

• El Departament de Salut obre la vacunació contra la grip a tota la població que ho desitgi.

• Motiu: - ara mateix la grip és a nivell baix, però la incidència creix abans del que és habitual; - es preveu nivell moderat en uns 15 dies i pic de circulació per Nadal.

• Es fa una crida a vacunar-se abans del pic.

2.2. Durada de campanya i circuits al CAP Tordera

• La campanya de vacunació s’allarga fins al març.

• La infermera Txell Pérez, responsable de vacunació del CAP Tordera, explica: - segueixen una estratègia similar a l’any anterior; - l’any passat la grip va aparèixer cap a finals de desembre i es va allargar; - molta gent no estava vacunada i es va poder anar vacunant durant l’epidèmia; per això allarguen la campanya fins al març.

• Com demanar hora al CAP Tordera: - la gent pot trucar al CAP i demanar cita; - si surten de visita amb metge/infermer, han de sortir amb la vacuna programada, ja que tots poden donar cites; - dilluns en dispositiu massiu: si hi ha vacunes, es vacuna al moment; si no, es dona hora pel dilluns següent; - també es pot demanar cita a través de La Meva Salut o per telèfon.

• Dades del Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya: - incidència estimada de 164 casos per 100.000 habitants, el doble que la setmana anterior (82).

3. Economia municipal i finances públiques (5:15–6:37)

3.1. Reducció de l’endeutament de l’Ajuntament de Tordera

• La regidora d’Hisenda, Jennifer Jansa, anuncia que l’Ajuntament de Tordera treballa per reduir encara més l’endeutament municipal, actualment al voltant del 40%.

• El govern manté des de fa anys una línia constant de disminució del deute.

3.2. Amortització anticipada de préstecs

• L’operació actual correspon a un dels préstecs demanats per finançar els nous contenidors soterrats.

• Es preveu una amortització anticipada de 800.000 €.

• Detalls de la regidora: - es van demanar dos préstecs fins a 3,5 milions d’euros per la compra de contenidors; - ara s’amortitzarà un préstec de 800.000 €; - es farà servir el romanent de tresoreria de l’any passat; - s’ha fet previsió de tresoreria per garantir la liquiditat futura; - l’objectiu és tancar l’operació abans d’acabar l’any.

• Jansa indica que l’Ajuntament ja és en converses amb l’entitat bancària per completar l’amortització, que tindrà impacte directe en la taxa d’escombraries (previsible alleujament per als veïns).

4. Cultura i espai públic: nous murals a Tordera (6:37–8:07)

4.1. Murals a la plaça de la Concòrdia

• Han finalitzat els treballs de pintat de dos murals a la plaça de la Concòrdia, dins dels pressupostos participats, després que la proposta per a la zona centre fos la més votada.

• Primer mural (orientat a l’antic espai de Can Nassos): - gira entorn al producte de proximitat; - reivindica la figura de la dona catalana i, especialment, «la dona de casa» que ven o compra producte local; - l’Alcaldessa Elisabet Mejies el defineix com un homenatge a les àvies valentes i guerrilleres que ens han cuidat.

4.2. Mural sobre la cursa del cos i creixement personal

• A la façana que dona al camí ral, prop de l’entrada al sindicat, s’ha pintat un mural inspirat en la tradicional cursa del cos, situat just on històricament s’iniciava la prova.

• L’obra vol recuperar un element festiu identitari del municipi.

• Al Parc del Gran Prix s’ha fet un altre mural en una paret de 50 metres: - reflexiona sobre les etapes d’aprenentatge de la vida; - representa infantesa, adolescència i etapa adulta en un recorregut visual; - simbolitza el creixement personal al llarg de la vida.

• El butlletí es tanca amb agraïments als oients i la signatura dels Serveis Informatius de Ràdio Tordera.

5. Inici del capítol especial de «Paraules Habitables» (8:41–15:17)

5.1. Context de l’acte

• S’anuncia un capítol especial del podcast Paraules Habitables, enregistrat el 29 d’octubre de 2025 al Palau de Pedralbes de Barcelona.

• L’acte s’emmarca en la celebració del 40è aniversari del TermCat: - exposició amb un terme il·lustratiu per a cada any; - nova col·laboració sonora amb la xarxa.

5.2. Presentació institucional i to de l’esdeveniment

• El locutor Marc Andreu prova el micròfon i explica que copresentarà l’acte amb l’Anna Morgades.

• Fa una introducció humorística sobre: - els «40 anys ben portats» del TermCat, sense crisi; - salutació a les autoritats: Francesc Xavier Vila (Conseller de Política Lingüística) i Teresa Cabré (presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans); - petites bromes sobre trobar el lloc on són asseguts i confusions de càrrecs.

• S’adreça als professionals de la llengua presents (professors, lingüistes, terminòlegs, creadors de continguts) i també a perfils inesperats (professora de gimnàs, cambrer del seu bar), per remarcar que tothom milita en català en el dia a dia.

«El català és cosa de tots»

• Recorda que el TermCat, des de 1985, vol que tothom es pugui expressar en català en tots els àmbits, sense haver de renunciar per falta de tecnicismes.

5.3. Exposició de termes: de «peeling» a «podcast» i «vespreig»

• Marc comenta la exposició de termes per anys i en destaca alguns: - peeling (1985): el primer terme destacat, que ell confon en broma amb una «senyora Peeling»; - termes recents relacionats amb tragèdies i actualitat, com «dANA» (per pluges torrencials) i «consentiment»; - paraules que mostren l’evolució social: teletreball, persones sense llar, assetjament escolar, zona euro.

• Es sorprèn que podcast fos aprovat el 2008, quan sembla un terme molt més recent.

• El terme destacat de l’any és «vespreig», proposat com a alternativa al castellanisme tardeo i que vol posar de moda.

• Marc enllaça «vespreig» amb «podcast» i presenta el podcast Paraules Habitables com un espai càlid on es cuida la llengua.

5.4. Entrada d’Anna Morgades i origen del podcast

• L’Anna Morgades agraeix la presentació i explica el caràcter especial d’aquest capítol: és una versió diferent, compartida amb el Marc.

• Subratlla que el podcast va néixer de la sororitat amb la Sandra Quadrada del TermCat, que tenia clar el nom «Paraules Habitables», en homenatge a Joan Brossa.

• Objectiu del podcast: - donar a conèixer, de forma desenfadada, la gran feinada terminològica que es fa al TermCat; - fer visible la feina de terminòlegs i altres professionals que «ens cuiden els mots».

• L’Anna aprofita per agrair públicament: - la paciència i coneixements del personal del TermCat; - tot el que ella i els oients del podcast han après en àmbits terminològics diversos (ocells, música, noves tecnologies, bolets, feminisme, castells, etc.).

5.5. Referències al format podcast i equips tècnics

• Informa que acaben de publicar un nou capítol dedicat a la gastronomia i el terme «restaurant», disponible al portal La Xarxa Més.

• Explica que cal baixar l’aplicació i registrar-se, comparant-ho amb plataformes com Netflix o Disney Plus, però sense quota i íntegrament en català.

• Aprofita per agrair tres persones clau del podcast: - Ivan López, dissenyador sonor; - Joan Pau Inarejos, veu dels títols i definicions; - Joan Lluís Llampies, dissenyador gràfic de la portada.

6. Naixement i evolució del TermCat (17:37–27:09)

6.1. Els orígens (1985): «embaràs» i context

• L’Anna convida a pujar a l’escenari Teresa Cabré (presidenta de l’IEC) i Jordi Bover (director del TermCat) per parlar dels inicis.

• Teresa Cabré explica que l’«embaràs» del TermCat comença un any abans de 1985: - diverses persones d’institucions, revistes científiques, etc. es reuneixen per incorporar la ciència al procés de normalització lingüística; - es vol garantir la comunicació en català en tots els àmbits científics i tecnològics.

• S’inspiren en el model del Quebec i decideixen crear un centre consorciat entre: - Generalitat de Catalunya (execució política i plans de normalització); - Institut d’Estudis Catalans, que assegura la perspectiva global de totes les varietats del català.

6.2. El nom «TermCat» i les primeres feines

• Cabré explica l’origen del nom TermCat: - resultat de combinar terminologia i catalana; - reflecteix una moda publicitària de l’època de fer truncaments de paraules; - reconeix que és difícil de pronunciar i que molts l’han anomenat «trencat», «trempat», etc.

• Sobre el primer vocabulari: - esperaven rebre ràpidament comandes de vocabularis del govern, però no va ser així; - la primera oportunitat va ser un diccionari de perruqueria i bellesa; - d’aquí sorgeix el terme peeling, que obliga a establir criteris sobre anglicismes.

Adaptació, substitució o adopció de l’anglicisme són les tres grans estratègies que fixen.

6.3. De la recopilació de termes a la difusió

• Cabré remarca que, al principi, la prioritat no és la difusió, sinó recopilar terminologia existent: - recuperar paraules ja presents en diccionaris i enciclopèdies, especialment l’Enciclopèdia Catalana; - demostrar als experts que no s’ho inventen tot, sinó que gran part del lèxic científic ja és català.

• La difusió (cartells, campanyes, etc.) s’impulsa més aviat des de la Direcció General de Política Lingüística, mentre el TermCat fa una feina més tècnica.

7. TermCat i mitjans: el cas del bàsquet (24:47–31:59)

7.1. El pont entre esport i llengua

• El Marc interromp la conversa per presentar Ernest Macià, narrador de bàsquet de Catalunya Ràdio.

• Ernest explica que la col·laboració amb el TermCat neix d’una reunió amb la seva col·laboradora Carme Llobera per diferenciar les transmissions.

• Detecten que el bàsquet està ple d’anglicismes consolidats (com alley-oop o instant replay) i es proposen buscar alternatives catalanes que sonin bé i siguin àgils.

7.2. Concurs de neologismes i exemples

• Inventen un concurs entre oients: cada transmissió proposa una paraula i es sorteja una samarreta de Catalunya.

• Exemple emblemàtic: - alley-oop: jugada en què un jugador passa la pilota alta perquè un altre la remati a cistella; - un oient proposa «mata el vol», que és gràfica, breu i efectiva; - es converteix en un èxit i s’adopta.

• També treballen altres termes: - instant replay → «revisió instantània», que conviu amb la forma anglesa; - palomero → es busca una alternativa més neutra i catalana; - box out → propostes com «forallat» o «tancat»; - trap → es defineix com «parar una trampa».

7.3. Filosofia de treball lingüístic

• Ernest defensa una estratègia basada en: - no renyar ni confrontar amb altres llengües, sinó jugar amb la creativitat; - evitar una actitud massa acadèmica que desconnecti del públic; - combinar assaig-error amb escolta als oients; - generar vincle emocional amb les paraules perquè el català soni actual i prestigiós.

• La paraula «mata el vol» es consolida com exemple de neologisme reeixit.

8. Fites històriques del TermCat (31:59–38:12)

8.1. Terminologia olímpica i esportiva

• Jordi Bover recorda una fita clau: la terminologia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

• El TermCat elabora 28 diccionaris olímpics, un per cada esport, que esdevenen referència internacional: - futurs Jocs (Sydney, Atlanta, Pequín…) els demanen aquesta terminologia; - s’hi construeixen les bases del diccionari general de l’esport, amb uns 11.000 termes.

8.2. Digitalització i obertura de dades

• Bover subratlla dues innovacions pioneres:

Neoloteca (1999) i Cercaterm (2000):
posen tota la terminologia normalitzada i no normalitzada en línia, de manera gratuïta;
són pioners en el món de la terminologia lingüística.
Terminologia oberta (des de 2005):
permet reutilitzar els termes per fer diccionaris, eines de traducció, recursos digitals;
reforça el retorn de la inversió pública a la societat.

8.3. Infografies terminològiques i projecció internacional

• Les clàssiques infografies terminològiques neixen com a evolució dels cartells impresos.

• Esdevenen un recurs audiovisual i de divulgació molt potent, especialment la dedicada a les parts del llibre, que l’Anna defineix com la «Rosalia» del TermCat per l’èxit que té.

• A nivell internacional, el TermCat: - va ser inicialment inspirat pel Quebec, però després esdevé referència per a altres llengües; - participa en xarxes com Realiter, RITERM i l’Associació Europea de Terminologia; - representa el català en fòrums internacionals i consolida una imatge capdavantera en banca de dades terminològiques.

8.4. Una visió sociolingüística pionera

• Cabré reivindica que la terminologia catalana va més enllà del TermCat: - és un ecosistema de centres, serveis i unitats terminològiques de diverses conselleries i institucions; - la col·laboració entre aquests agents és el que dona força i valor al conjunt.

• Subratlla que el TermCat va ser pioner a qüestionar models teòrics internacionals que no consideraven les llengües naturals com a eix central.

El TermCat assumeix explícitament una aproximació sociolingüística: la terminologia està al servei de la normalització d’una llengua, no només de l’abstracció conceptual.

9. Terminologia científica i recerca (38:12–44:13)

9.1. La ciència entre l’anglès i el català

• El Marc i l’Anna introdueixen el bloc sobre terminologia científica, lligant-lo a episodis previs del podcast sobre gastronomia, maionesa i plateries com el gaspatxo.

• Presenten Òscar Aznar, expert i divulgador científic.

• Òscar descriu el context de la recerca: - es treballa majoritàriament en anglès (congressos, publicacions, laboratoris internacionals); - això fa que l’anglès tingui una aurèola de llengua de cultura, mentre al català se li reserva un paper més folclòric.

9.2. Necessitat de terminologia catalana actualitzada

• Òscar defensa que també cal comunicar ciència en català: - per escriure tesis i treballs acadèmics; - per parlar entre col·legues locals; - per evitar espanglish o catanglish com «espicar» (de to spike) al laboratori.

• Explica que quan mostra recursos com el TermCat o les traduccions catalanes dels llibres de la IUPAC (nomenclatura química), la gent respon positivament, però sovint no sabia que existien.

• Denuncia que alguns docents universitaris: - desconeixen l’existència d’aquests llibres de colors traduïts; - han continuat ensenyant nomenclatura antiga durant anys.

9.3. Projecte «Guaita Terminològica» i exemples

• Òscar destaca el projecte Guaita Terminològica d’AlternCat: - buida l’última edició de llibres especialitzats en bioquímica, química molecular, etc.; - detecta termes nous i n’elabora propostes catalanes d’entrada; - així, quan el terme anglès comença a circular, la comunitat ja té disponible l’equivalent català.

• Idea clau: anticipar-se per evitar que els professionals es passin 10 anys acostumant-se a l’anglicisme abans de tenir una alternativa.

• Exemple concret que li agrada: «temps de permanència» en lloc de «temps de residència» (de residence time): - residència en català s’associa a lloc on vius; - permanència descriu millor un objecte que està en un lloc un temps determinat.

10. Reptes de futur i intel·ligència artificial (44:13–47:05)

10.1. On s’ha de trobar la terminologia?

• L’Anna demana als responsables del TermCat quins són els reptes per als propers 10 anys.

• Jordi Bover apunta dues línies:

Integrar la terminologia en l’hàbitat natural dels usuaris:
manuals, llibres de text, materials de formació;
que la gent no hagi de fer l’esforç de buscar-la en diccionaris, sinó que la trobi in situ.
Intel·ligència artificial generativa:
la «batalla» dels nous termes es jugarà en eines com xats GPT;
cal «educar» aquestes màquines amb la terminologia del TermCat perquè creïn bons neologismes en català i mantinguin la qualitat terminològica.

• Bover es mostra tecno-optimista: si els models tenen bones fonts, generaran bones paraules catalanes.

10.2. Validació del llegat i visió ambiciosa

• Teresa Cabré reivindica que: - els catalans són ambiciosos i volen fer coses singulars; - en el seu moment, gairebé no existien bancs de dades terminològiques al món (més enllà de Quebec, Canadà i alguns països escandinaus), i el TermCat es va situar ràpidament en un primer pla internacional.

• Subratlla que el model català és adaptat a la pròpia realitat sociolingüística, no una simple còpia d’altres països, i que això el fa pioner.

• L’acte clou aquesta taula amb aplaudiments i un to d’orgull compartit pel camí fet i els reptes de futur.

11. Dret i ús del català a la justícia (47:06–51:17)

11.1. Situació del català en l’àmbit jurídic

• El Marc rep la paraula de l’Anna per introduir Anna Arnall, lingüista i coordinadora del portal Compendium del Consell de l’Advocacia Catalana.

• L’Arnall explica que el català en l’àmbit del dret va coix, sobretot a l’administració de justícia: - documents com sentències, escriptures notarials o documents mercantils no arriben al 10% en català; - alguns tipus de documentació amb prou feines arriben al 5%.

11.2. Zones de fort ús i dret d’opció lingüística

• Tot i això, recorda que existeix un ampli sector jurídic on el català s’utilitza habitualment: - administracions públiques (Generalitat, conselleries, diputacions, ajuntaments); - Andorra i Govern de les Illes Balears.

• Explica el dret d’opció lingüística: - el ciutadà pot escollir la llengua (català o castellà) per dirigir-se a l’administració; - té dret a rebre la informació en la llengua escollida.

• El Compendium recull recursos per als professionals del dret que volen usar el català en la seva activitat diària.

12. Bloc final: improvisació teatral amb paraules (51:17–final)

12.1. Entrada d’Impro Barcelona i mecànica del joc

• Quan sembla que el podcast entra en la recta final, dues actrius d’Impro Barcelona, Sam Gutiérrez i Mireia Escati, prenen la paraula.

• Es presenten i expliquen que han vingut a «jugar amb les paraules»: - demanen una voluntària (Sandra) per llegir paraules escrites en paper; - cada paraula dona peu a una mini-història improvisada; - quan piquen de mans, la Sandra llegeix una nova paraula i la història canvia de rumb.

• Per escalfar, proposen que el públic faci un compte enrere i cridi «TermCat» ben fort, com a exercici de pronunciació col·lectiva.

12.2. Escenes improvisades amb termes del TermCat

Les actrius creen escenes humorístiques a partir de paraules de l’exposició:

• «Peeling»: - conversa entre col·legues que proposen escriure peeling amb ela geminada per fer-lo més «potent» i fins i tot posar aquest nom a una criatura.

• «Aliment transgènic»: - escena fantàstica amb un aliment que canvia de forma (d’una pastanaga a un bistec) quan algú s’hi acosta, jugant amb la idea de transgènic.

• «Nomofòbia»: - aquí juguen amb un malentès: la interpreten com «por dels noms» i imaginen un bosc ple de noms que cal protegir.

• «Espaguetis» (has pagat / espaguetis esperats): - juguen amb el so de la paraula i creen el plat d’«espaguetis esperats», pasta «domesticada» que es mou i s’«espatarrra».

• «Deslocalització»: - escenifiquen un lloc que es mou constantment, difícil de trobar, i el relacionen en broma amb la pèrdua de l’auca dels orígens del TermCat.

12.3. Segona voluntària i història llarga

• Demanen una segona voluntària (Cèlia), que participa completant frases i aportant paraules espontànies.

• Trien com a punt de partida el terme «nimfa-dorment», que «sona a conte», per fer una història més llarga i narrativa.

• La mecànica és: - les actrius improvisen; - quan es queden sense idees, miren la Cèlia, que ha de dir qualsevol paraula o final de frase; - elles integren aquesta aportació a l’escena, demostrant la riquesa creativa de la llengua.

• L’objectiu global d’aquest bloc és celebrar l’aniversari del TermCat d’una manera lúdica, mostrant com els termes, sovint percebuts com a tècnics, poden ser matèria de joc, humor i imaginació.

Idees clau que travessen tot l’àudio

• Centralitat del català en la vida quotidiana: des de la programació de Nadal de Tordera fins a la recerca científica o el bàsquet d’elit.

• TermCat com a infraestructura lingüística: 40 anys de feina per fer possible parlar de tot en català, amb bancs de dades, diccionaris, infografies i col·laboracions amb mitjans.

• Normalització com a projecte col·lectiu: Ajuntament, TermCat, universitats, mitjans, advocacia, oients i artistes d’improvisació hi tenen un paper.

• Mirada cap al futur: integració en materials educatius, presència en intel·ligència artificial generativa i capacitat d’anticipar-se als nous termes.

Marcadors

Paraules Habitables

Darrers podcast

24/12/2025

L'Informatiu del 24/12/2025

23/12/2025

L'Informatiu del 23/12/2025

22/12/2025

L'Informatiu del 22/12/2025

21/12/2025

L'Informatiu del 21/12/2025

19/12/2025

L'Informatiu del 19/12/2025