La teranyina entrevista el president del Club d’Escacs Tordera, Rafael Angelats, per parlar de la realitat actual del club, el seu funcionament esportiu i social, i els reptes de futur, sobretot en la captació i formació de joves jugadors.
• Antiguitat del club: és un dels clubs més antics de Tordera, amb uns 57-58 anys d’història (fundat al voltant del 1967-1968).
• Origen: sorgeix d’un grup de jugadors aficionats que decideixen associar-se i constituir formalment el club.
• Continuïtat: des de la seva creació ha funcionat ininterrompudament, fet que es destaca com un valor molt important per a l’entitat.
"El paper de president és el de menys, el que compta és el club."
• El president posa l’accent en el caràcter col·lectiu del projecte, per sobre dels càrrecs.
• El club es mou des de fa anys en una base d’uns 30 socis-jugadors.
• Quasi tots els socis són també jugadors, amb nivells molt diversos, però tots actius d’una manera o altra.
• Es defineixen com un club minoritari, però estable i amb una vitalitat similar a la dels darrers 25 anys.
• Han viscut èpoques esplendoroses en què han estat “per sobre de les seves possibilitats reals”, i actualment es consideren en un bon nivell esportiu i socialment reduïts però estables.
• El club combina: - Participació en competicions i tornejos - Tasques d’ensenyament i perfeccionament, sobretot adreçades a gent jove
• D’uns anys ençà, treballen en la difusió i ensenyament dels escacs “en la mesura de les seves possibilitats”.
• A l’hora d’atraure infants i joves, els escacs tenen molts “competidors”: - Activitats més immediates i gratificants - Problemes d’agenda familiar, desplaçaments i disponibilitat
• Això fa que: - Cada any hi hagi “fornades” de nens i nenes que s’hi interessen inicialment - Però la majoria ho deixen al cap d’un temps - Només uns pocs continuen i progressen
Es remarca que el progrés en escacs és sobretot una qüestió de temps i treball constant.
• Es compara la situació de Tordera amb ciutats o pobles més grans on: - Hi ha escoles d’escacs funcionant a ple rendiment - Sovint amb un plantejament gairebé “empresarial”
• Perquè aquest model funcioni cal: - Mitjans físics: locals adequats, material - Mitjans tècnics: projectors, ordinadors, pantalles - Professorat dedicat de manera estable
Avui és “inconcebible” plantejar ensenyament d’escacs sense aquests recursos tècnics.
• Tot això comporta un cost econòmic i organitzatiu que el Club d’Escacs Tordera no pot assumir amb l’estructura actual.
• S’assenyala que només seria possible si arribés gent amb ganes d’impulsar aquest model i es trobés la manera de fer-ho.
• Sense aquest suport, la formació passa sobretot pel voluntariat, amb resultats forçosament més modestos.
• En altres poblacions, es treballa amb volums de 200 nens i nenes: - És esperable que 150 ho deixin al cap de 5 anys - Però en quedaran 15-30 que arribaran molt amunt
• A Tordera, el “filtre” és molt més petit (menys nens, menys flux), i per tant: - El potencial de jugadors d’alt nivell és menor - Els resultats són necessàriament més limitats
• La competició central del club és el Campionat de Catalunya per equips, conegut com la Lliga Catalana d’escacs.
• Aquesta lliga es divideix en categories: - Àmbit de tot Catalunya: • Divisió d’Honor • Primera Divisió • Segona Divisió - Àmbit provincial: • Preferent • Primera • Segona • Tercera (categoria d’inici)
• El club manté des de fa anys un equip a Segona Divisió territorial catalana, fet que consideren: - Notable - Lluable - Molt digne esportivament
• A més: - Tenen un segon equip en categoria provincial - L’any anterior aquest equip era a Primera provincial, però va baixar - La propera temporada competirà a Segona provincial
• Objectiu per a la nova temporada: - Crear també un tercer equip a Tercera categoria provincial - Pensat com a via d’iniciació i “fogueig” per als jugadors nous que pugen l’escala competitiva
• Fa 7-8 anys tenien la sensació que el club “es moria d’inanició”: - Hi havia por d’arribar al punt que “l’últim tanqués el llum i pagués”.
• Aquesta situació s’ha revertit: - Ha entrat un contingent de nous jugadors - De diferents edats i procedències
• Malgrat la millora, no hi ha hagut un “boom” d’esponjament i creixement fort.
• El creixement és: - Molt petit, però constant - Suficient per mantenir el club viu i actiu
• L’entitat es mostra satisfeta amb aquest progrés, tenint en compte els recursos i esforços que poden posar en joc.
• També hi ha casos de jugadors que arriben per circumstàncies diverses: - Gent que ve a viure a Tordera - O que descobreix el club de casualitat i s’hi sent bé
• Aquests perfils poden ser de qualsevol nivell, fins i tot arribar a ser els millors jugadors del club.
• Són factors que no depenen directament de l’entitat, però que ajuden a reforçar l’equip humà.
• Es matisa la idea de “classes” d’escacs enteses com a grups homogenis d’estil escolar.
• S’explica que, en la pràctica, passa com en altres esports (exemple del tennis): - El primer dia tothom pot fer el mateix - Però al cap d’un mes cada persona té necessitats diferents
• En el club: - Si arriben 3-4 nois o noies, cadascú requereix un tipus de treball diferent - A més, no sempre venen els mateixos dies, cosa que dificulta la uniformitat
El resultat és un model molt personalitzat, on cada jugador va fent la seva pròpia evolució.
• El club no presenta una “escola” formal amb cursos escalonats, però sí que està en disposició de: - Oferir ajut i acompanyament per progressar a qualsevol persona interessada - Adaptar-se a les necessitats i ritmes de cada jugador
• Per accedir-hi, només cal: - Contactar amb el Club d’Escacs Tordera, fàcilment localitzable a les xarxes socials - Parlar amb ells per trobar la manera de treballar plegats
• El president fa una crida oberta: - A qualsevol persona que no sabés que existeix el club i s’hi vulgui apropar - A qui ja juga a escacs, sigui quin sigui el nivell, i vulgui integrar-se al club
"Tenim portes obertes a tothom."
• Es destaca: - El club com un espai acollidor per a nous jugadors - La voluntat de fer créixer l’entitat dins de les possibilitats actuals
• L’entrevista es tanca amb el compromís de tornar a parlar al gener, quan comenci una nova edició de la Lliga, per seguir l’actualitat del Club d’Escacs Tordera.
Rafael Angelats es presenta com a president però remarca que l’important és el club. Explica que el Club d’Escacs Tordera és una de les entitats més antigues del municipi, amb uns 57-58 anys d’història, nascut d’un grup d’aficionats que van decidir associar-se. Destaca la continuïtat ininterrompuda de l’activitat des dels anys 60.
S’analitza la vitalitat del club en els darrers 25 anys, amb alts i baixos. Hi ha hagut èpoques esplendoroses per sobre de les possibilitats reals i una etapa actual de nivell esportiu molt acceptable. Socialment es defineixen com un club minoritari, amb una massa social estable d’uns 30 socis que alhora són jugadors, tot i que amb nivells diversos.
Es respon a la pregunta sobre si el club ofereix només competició o també formació. Angelats explica que combinen competicions amb ensenyament, difusió i perfeccionament, sobretot adreçat a joves. Tot i que cada any hi ha “fornades” de nens i nenes interessats, és difícil mantenir-los per la competència amb altres activitats més immediates, problemes d’agenda i desplaçaments. Només uns quants acaben consolidant-se com a jugadors i el progrés depèn de temps i treball constant.
Es planteja el futur dels escacs i es compara la realitat de Tordera amb la d’altres ciutats. En alguns llocs, les escoles d’escacs funcionen a ple o molt bon rendiment, però això requereix un plantejament quasi empresarial: disposar de locals, material i recursos tècnics (projectors, ordinadors, pantalles) i personal docent estable. Angelats subratlla que tot això té un cost que el club, en la seva dimensió actual, no pot assumir.
S’explica que el Club d’Escacs Tordera no té ara mateix la capacitat d’implementar un model empresarial d’escola d’escacs. No obstant, si arribés gent disposada a impulsar-ho, s’estudiaria com fer-ho. Sense aquest suport, la formació depèn bàsicament del voluntariat, amb uns resultats lògicament diferents respecte als projectes amb estructura professionalitzada.
Angelats posa exemples de pobles o ciutats pròximes on es treballa amb uns 200 nens i nenes en escoles d’escacs. D’aquest volum, és previsible que uns 150 abandonin amb el temps, però quedaran 15-30 jugadors que poden arribar molt amunt. En canvi, a Tordera el volum de base és molt menor, de manera que el “filtre” és diferent i, en conseqüència, també ho són els resultats esportius de màxim nivell.
La conductora pregunta com funciona exactament la competició. El president explica que l’activitat central del club és el Campionat de Catalunya per equips, la Lliga Catalana, amb categories territorials: Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió. A escala provincial hi ha Preferent, Primera, Segona i Tercera. El Club d’Escacs Tordera manté des de fa anys un equip a Segona Divisió territorial, fet que consideren molt digne, i un segon equip en categoria provincial, que ha baixat de Primera a Segona per a la propera temporada.
Es parla de la feina del club acostant els escacs a escoles i espais d’interès. Angelats reconeix un cert increment d’interès respecte de fa 7-8 anys, quan semblava que el club podia desaparèixer. Des de llavors, ha entrat un grup divers de nous jugadors que ha revertit la sensació de declivi. Tot i així, no s’ha produït un creixement fort i esponjat; el creixement és petit però existent, i el club se’n mostra satisfet d’acord amb els recursos que pot posar en joc.
S’explica que de vegades arriben jugadors que venen a viure a Tordera o que simplement descobreixen el club per casualitat. Aquests nous membres poden ser de qualsevol nivell, fins i tot convertir-se en els millors jugadors del club. Són circumstàncies que l’entitat no pot controlar però que, quan es donen, són molt positives per al nivell esportiu i la renovació interna.
Angelats matisa el concepte de “classes” d’escacs, sovint enteses com a grups homogenis com en una escola. Fa una analogia amb el tennis: al principi tothom pot fer el mateix, però ràpidament cada alumne necessita coses diferents. Al club, si arriben 3 o 4 nois o noies, cadascú requereix un tractament específic i, com que tampoc assisteixen sempre els mateixos dies, l’ensenyament esdevé molt personalitzat. No hi ha una escola rígida per nivells, sinó un acompanyament adaptat a l’evolució individual.
El president conclou explicant que el club està en disposició d’oferir ajut i acompanyament per progressar a qualsevol persona interessada. Només cal contactar amb el Club d’Escacs Tordera, localitzable fàcilment a les xarxes, i acordar la manera de treballar. Es fa una crida oberta a nous jugadors i es tanca l’entrevista amb l’agraïment mutu i el compromís de tornar a parlar al gener coincidint amb l’inici de la Lliga.