21/11/2025

ONU, discapacitat i drets des de Tordera

La revista de l'infomatiu

Resum general del programa

La revista de l'infomatiu combina en aquest tram diverses peces: música, repàs de premsa, opinió i, sobretot, una entrevista extensa sobre drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i la seva representació a l’ONU, feta des del centre el RUSC i Ràdio Tordera.

El contingut es pot dividir en quatre blocs principals:

---

1. Música i transicions inicials (0–241 s)

Cançó en castellà sobre l’amor i la vulnerabilitat

• Fragments d’una cançó en castellà que parla de desamor, necessitat d’afecte i recerca d’algú que no jutgi. • Temes clau de la lletra: - L’alcohol com a fugida emocional - La voluntat d’"entregar la vida i la fe" a la primera persona que ajudi a sentir/caminar - La dificultat de deixar enrere el passat i les promeses • Serveix com a obertura emocional abans de passar al contingut informatiu.

---

2. Repàs de premsa generalista i esportiva (242–663 s)

2.1. Portades de premsa generalista

El locutor repassa els titulars principals dels diaris catalans i espanyols, posant l’accent en:

• Cas García Ortiz (fiscal general de l’Estat) - El Periódico i altres diaris: el Suprem inhabilita el fiscal general per revelació de secrets i l’obliga a indemnitzar la parella d’Ayuso. - Es destaca que la sentència no és unànime (vots particulars) i que el govern haurà de nomenar un substitut. - Reaccions polítiques: - El govern parla d’abús de poder i insinua motivació política. - Feijó demana la dimissió de Sánchez i fins i tot un avançament electoral.

• Altres notícies destacades - Llapis corrector de mutacions genètiques que revoluciona el tractament de malalties rares. - Pla de xoc a l’AP-7: nous límits de velocitat i formació específica per a camioners estrangers per reduir accidents. - Justícia i mitjans: un jutge obliga Meta a pagar 500 milions a més de 80 mitjans espanyols per competència deslleial i ús de dades en publicitat. - França equipara el narcotràfic amb el terrorisme després d’un assassinat. - La Vanguardia recorda els 25 anys de l’assassinat de Lluch, i entrevista George Clooney. - El Punt Avui: memòria històrica amb cartes d’exili i d’auxili escrites des dels camps de França el 1939.

2.2. Secció esportiva

• Barça i Camp Nou - L’Esport: reobertura del Spotify Camp Nou, amb Joan Garcia i Raphinha com a protagonistes del primer partit. - Es preveu gran festa d’inauguració amb actuacions musicals, DJs i samarreta commemorativa.

• Mercat de fitxatges - Mundo Deportivo: Harry Kane guanya pes com a possible relleu de Lewandowski.

• Reconeixements individuals - L’Sport / Marca: Hansi Flick (millor entrenador) i Lamine Yamal (millor jugador) de la temporada.

2.3. Premsa econòmica

• Cinco Días: Digi planteja venda d’accions a particulars en la seva sortida a borsa. • L’Economista: els ajuts de l’Estat a pensions equivalen ja a tot el dèficit públic. • Expansión: el Banc Santander fitxa el CEO de Sanitas per créixer en el sector assegurances.

---

3. Opinió i memòria històrica: 50 anys sense dictadura (1032–1174 s)

3.1. Píndola d’opinió de Jordi de Diego

El programa incorpora una reflexió sobre el franquisme i la percepció social actual:

• Context: 50è aniversari de la mort de Francisco Franco. • Es recorda que la dictadura va durar prop de 40 anys.

3.2. Resultats d’una enquesta sobre preferència de règims autoritaris

Segons l’enquesta comentada:

• 17,49% de la població (en determinades circumstàncies) preferiria un règim autoritari. • Entre votants de Vox: 38,3%. • Entre Generació Z (18–28 anys): 23,64%. • Entre mileuristes (29–44 anys): 22,90%.

3.3. Grau de coneixement del franquisme

• 64,3% sap ubicar correctament l’època de la dictadura. • 12,8% no la situa bé en el temps. • 20% la desconeix.

"Això fa molta pena i no té un bon auguri"

L’autor conclou que aquesta ignorància històrica és preocupant i una mala senyal per al futur democràtic.

---

4. Bloc central: entrevista sobre l’ONU, el RUSC i els drets de les persones amb discapacitat (2303–3295 s)

A partir del minut 2303, el programa entra en un nou format: “els xismes del RUSC”, enregistrat als estudis de Ràdio Tordera amb diversos participants i la psicòloga Aurora, convidada per explicar la seva experiència a l’ONU.

4.1. Presentació del programa i dels participants

• S’inicia nova temporada i nou format del programa “els xismes del RUSC”. • Participants: Marc, Samuel Torres, Alberto, Enric Puy, Isabel Ramírez i Verónica Casanova Palmero. • Es dona les gràcies a Ràdio Tordera per l’espai.

4.2. Qui és Aurora i per què va anar a l’ONU

• Aurora és psicòloga del centre el RUSC. • Va viatjar a Nova York per intervenir a la seu de l’ONU en una trobada sobre la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat. • Objectiu del viatge: - Explicar quines coses volen canviar i millorar les persones amb discapacitat intel·lectual. - Fer que se les escolti en un espai internacional.

"És un altaveu a tot el món" — es compara l’ONU amb la ràdio com a altaveus de veus sovint invisibilitzades.

---

5. L’ONU i la relació amb el RUSC i l’Arca Internacional

5.1. Què és l’ONU?

Aurora ho explica de manera pedagògica:

• Organització internacional sorgida després de la Segona Guerra Mundial (1945) amb 51 països fundadors. • Objectius principals: - Pau i seguretat mundials - Progrés social - Defensa dels drets humans de les persones - Protecció de la terra i el medi ambient • Funciona com una mena de govern internacional, amb representants de cada país.

5.2. Com hi arriba el RUSC: l’Arca Internacional

• El RUSC forma part de L’Arca Internacional (L’Arche / ARCA), una federació mundial similar a una federació esportiva, però de comunitats que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual.

• Funcions de l’Arca Internacional: - Compartir formació, bones pràctiques i ètica. - Aglutinar 180 comunitats en 37 països dels cinc continents.

• L’Arca Internacional és òrgan consultiu de l’ONU. - Cada cop que es reuneix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, l’ONU convida l’Arca com a veu experta. - En lloc d’enviar només directius, l’Arca procura que centres de diferents regions del món (Amèrica Llatina, Europa de l’Est, etc.) hi participin i expliquin situacions reals.

• El RUSC va ser convidat aquest any (juny) com a representant d’una zona geogràfica. - Prèviament van fer reunions internes per recollir necessitats i demandes. - Van viatjar a Nova York amb tots els “deures fets” per exposar i reclamar millores.

---

6. El viatge a Nova York i la trobada a l’ONU

6.1. Experiència personal del viatge

• Aurora destaca que: - Li agrada viatjar, encara que sigui per feina. - L’avió: molt de fred (tòpic però real), comentat de forma distesa amb els participants. - No viatjava sola: es va trobar amb comunitats de l’Argentina, Mèxic i Long Island (Nova York). - Valora molt poder compartir i aprendre coses amb altres centres.

• Descriu el viatge com: - Curt però molt intens. - Una experiència meravellosa i “superbonita”.

6.2. Qui hi participava

• A banda de les comunitats esmentades, hi havia: - Personal de l’Arca Internacional, que ajudava a: - Coordinar la participació - Explicar el funcionament de l’ONU - Guiar-los físicament dins d’un espai molt gran i complex

• Es remarca que, si no ets diplomàtic o coneixes molt bé l’espai, és fàcil perdre-s’hi, tant físicament com en els procediments.

6.3. Idioma i barreres lingüístiques

• Aurora explica que el seu nivell d’anglès és mínim però funcional per llegir; el listening i especialment parlar li costa. • L’experiència la deixa frustrada pel tema de l’idioma, fins al punt que en tornar es matricula a classes d’anglès per millorar.

Indirectament, s’evidencia que la llengua és una barrera real d’accessibilitat en espais internacionals, fins i tot per professionals.

6.4. Mesures de seguretat a l’ONU

Responent a la pregunta d’Alberto:

• Les mesures de seguretat són molt estrictes: - Cues de més d’una hora per obtenir l’acreditació. - Després, una altra cua per entrar amb controls de registre. • El motiu: la ONU és una institució que defensa drets en conflictes sensibles, i per tant hi pot haver riscos de situacions violentes o atacs.

---

7. Continguts de la Convenció: temes i casos que van impactar

7.1. Molts tallers, molts temes

• Aurora explica que hi havia tallers paral·lels cada 45–60 minuts. • Es van tractar centenars de temes relacionats amb: - Drets humans - Situació de les persones amb discapacitat en diferents països - Accés a serveis, educació, feina, etc.

7.2. Tema 1 – Explotació i esclavatge de persones amb discapacitat

Un dels tallers que més la va impactar:

• En molts països del món, només néixer amb una petita discapacitat física o dificultat d’aprenentatge pot significar: - Ser relegat socialment - Caure en mans d’explotació, tràfic i esclavatge - Vides molt dures i profundament injustes

• Hi participa una federació internacional d’advocats (amb seu a Washington) que: - Treballa per perseguir màfies i xarxes que exploten aquestes persones. - Investiga casos, “tira del fil” i intenta evitar que es repeteixin els abusos. - Treballa de manera voluntària, advocats d’arreu del món.

Aquest relat ressalta la gravetat d’algunes situacions globals i la importància del suport jurídic internacional.

7.3. Tema 2 – Innovació tecnològica: traductor a llengua de signes

Un altre taller que els sembla especialment rellevant:

• Joves universitaris enginyers presenten un traductor automàtic que: - Funciona de forma semblant a Google Translate. - Quan el sistema escolta la teva veu pel micròfon, genera un avatar que tradueix el missatge a llengua de signes.

• Estat actual del projecte: - Només disponible en anglès i italià, les llengües dels primers col·laboradors.

• Aspiracions d’Aurora i del RUSC: - Volen que la tercera llengua incorporada sigui la llengua de signes catalana. - Busquen col·laboracions universitàries per adaptar-lo a català i castellà.

• Impacte potencial: - Millora enorme en l’accessibilitat comunicativa per a persones sordes o amb dificultats de comunicació oral. - Exemple concret de com la tecnologia pot donar resposta real als drets d’accessibilitat.

Aurora aprofita l’entrevista per fer una crida: necessiten estudiants i equips tècnics que vulguin ajudar a impulsar aquest projecte.

7.4. Com s’organitzen les reunions

Responent a Enric:

• Les sessions ordinàries de la Convenció: - Cada torn és liderat per un país diferent, que fa de moderador. - Cada país disposa d’un espai per exposar la seva situació i propostes.

• A banda de la sessió plenària, hi ha tallers simultanis conduïts per moltes persones diferents.

Això mostra un model altament participatiu i multinivell.

---

8. Què aporta tot això a la comunitat del RUSC i de Tordera?

8.1. Missatge central: molta feina feta, però encara més per fer

A la pregunta d’Isabel sobre què aporta aquesta experiència a la comunitat, Aurora destaca:

• D’una banda, és meravellós descobrir que hi ha molts països i centres fent coses molt bones i amb bones pràctiques. • De l’altra, impacta adonar-se de tota la feina pendent: - Desigualtats extremes entre països. - Casos greus d’explotació i vulneració de drets. - Mancances econòmiques, socials i de reconeixement.

"No podem parar de treballar i de lluitar pels deures i les necessitats que tenim".

8.2. Eixos de debat (avanç del que es volia aprofundir)

Tot i que la transcripció s’atura a mitja resposta, es deixa clar que:

• Hi havia tres eixos centrals als debats: - Necessitats econòmiques (recursos, finançament, condicions materials de vida) - I altres dos eixos que queden insinuats (probablement drets socials/legals i participació/representació), però no desenvolupats en el fragment disponible.

8.3. Valor simbòlic: donar veu

Per al RUSC i per a la comunitat local:

• Poder parlar a l’ONU significa reconèixer la capacitat de les persones amb discapacitat de ser protagonistes del seu propi relat. • L’experiència funciona com un altaveu global de les demandes locals i com a retorn, dóna legitimitat i força a les lluites quotidianes.

---

9. Marques, falques i elements de continuïtat de Ràdio Tordera

Tot al llarg de la transcripció apareixen:

• Falques publicitàries locals (restaurants, llibreries, assessories, benestar, clíniques dentals, etc.). • Autosintonies de Ràdio Tordera (“l’emissora que t’escolta”) i recordatoris de freqüència i web. • Anuncis d’esdeveniments culturals (p. ex. concert tribut als Rolling Stones, Smoking Stones).

Aquests elements configuren el marc de ràdio local generalista en què s’insereix el bloc d’entrevista amb el RUSC.

---

10. Idees clau del programa

• Ràdio Tordera i La revista de l'infomatiu combinen: - Actualitat política i judicial (cas García Ortiz). - Esports i economia. - Memòria històrica i reflexió sobre la democràcia. - Una peça central de periodisme social sobre discapacitat i drets humans a escala global.

• L’entrevista amb Aurora mostra: - Com un centre local (el RUSC) pot connectar-se amb l’ONU a través de L’Arca Internacional. - Casos extrems d’explotació de persones amb discapacitat en altres països i el paper d’advocats voluntaris. - Iniciatives tecnològiques innovadores per a la llengua de signes. - La necessitat de continuar lluitant pels drets i la plena inclusió, també des de Tordera.

En conjunt, el programa ofereix una mirada que va del local al global: des dels titulars de premsa i la política espanyola fins a la situació internacional dels drets humans i la participació directa d’un centre local en espais de màxima decisió com l’ONU.

Marcadors

Darrers podcast