09/12/2025

Records de Nadal al tren de la vida

El tren de la vida

Context i format del programa

El tren de la vida és un Podcast mensual enregistrat a la residència de Can Comte i emès per Ràdio Tordera. El programa adopta la metàfora d’un tren que inicia viatge, amb vagons com el vagó restaurant i els seients dels passatgers, per donar veu a les persones residents i al seu dia a dia.

La conducció va a càrrec de la Maria Dolors Oliveres com a Locutora, amb la participació de:

• Gemma Centelles, psicòloga i “cap d’estació” del programa
• Pol Guerra, nou dinamitzador del centre
• Diferents residents com a “passatgers” que comparteixen records i escullen cançons

---

Introducció: ambient pre-nadalenc a la residència

Novetats al centre i cultura de la taula

Gemma explica que a la residència s’ha passat de la temporada de castanyes als torrons, mantenint la idea que “ho celebrem tot al voltant d’una taula”.

• S’hi destaquen petits plaers gastronòmics: xocolata desfeta mensual, panellets i altres “extres gastronòmics” molt valorats pels residents.
• Es remarca que vivim en una cultura mediterrània on la celebració i la trobada passen pel menjar compartit.

Al mateix temps, Gemma comenta les noves incorporacions al centre:

• Pol, el nou dinamitzador, ja plenament integrat i coneixent els residents.
• Una nova infermera jove que cobreix una baixa.
• Es posa en valor l’arribada de gent jove, amb idees noves, preparació i moltes ganes, i com això genera ràpidament confiança entre els residents.

Preparatius de Nadal a la residència

Es presenta el tema central de l’episodi: els preparatius de Nadal.

• A Can Comte s’organitza el Nadal amb molta antelació: menús especials, activitats, visites i manualitats.
• Les escoles de Tordera venen cada any a cantar nadales a la residència, normalment entre l’11 i el 20 de desembre.
• Les manualitats de Nadal s’aprofiten per fer una petita venda solidària.
• Es programen menús de Nadal i activitats lúdiques, com les actuacions del grup Harmonia, que fan ballar residents i equip.

"No estem il·luminats amb llums, però sí amb il·lusió"

Així, es crea una mena d’“il·luminació interna” abans que arribin els llums i els dies festius.

---

Vagó restaurant: menús del dia i de Nadal

Menú del dia del viatge

Al vagó restaurant, la Locutora entrevista el xef Munir:

• Primer plat: crema de xampinyons
• Segon plat: lasaña
• Postres: flam amb nata

S’insisteix que la Locutora sempre està convidada a tastar el menú, tot jugant amb el to proper i humorístic del programa.

Menú especial de Nadal

Parlant ja directament de Nadal, el xef avança un menú tradicional nadalenc:

• Canelons de Nadal
• Escudella de Nadal
• Pebrots del piquillo
• Una crema de marisc “molt bona”
• Torrons com a dolç imprescindible

Es fa èmfasi en mantenir els plats típics de sempre, combinant tradició i celebració perquè el dia de Nadal a la residència tingui un caràcter festiu i familiar.

---

Converses amb els passatgers: records de Nadal

Després del vagó restaurant, el tren passa al vagó dels passatgers, amb el Pol com a conductor de la secció. El fil conductor és: com preparaven el Nadal quan eren petits o joves i quins records en tenen.

Paco: de no celebrar res a viure el Nadal amb il·lusió

• Explica que a casa seva, de petit, no se celebrava gaire el Nadal.
• Més endavant, ja de gran, comença a viure’l amb més il·lusió.
• Es destaca que encara avui manté aquesta il·lusió pel Nadal.

Mari: Nadal familiar amb pollastres i grans trobades

• Recorda com a la seva família mataven els pollastres i es reunien tots: germans, cunyats, etc.
• Les trobades eren a cases grans, amb molta gent i molta vida.
• Subratlla que “aquells temps ja no tornen”, però el record es manté molt viu.

Piedad: casa plena i dolços de Nadal

• La seva família podia arribar a ser setze persones o més per Nadal.
• Recorda la sopa de galets i molts torrons i dolços.
• A casa seva, antigament, no es decorava gaire, no hi havia l’excés de llums i ornaments que hi ha ara; només algunes cases feien alguna cosa.

Antònia: de l’orfenat a un Nadal ple de dibuixos

• Va créixer amb monges en un orfenat, on el Nadal es vivia “a lo grande”.
• Un cop casada, va voler reproduir aquesta alegria a casa seva:
• Feien dibuixos i guarnien les parets.
• Creava un ambient molt alegre pel seu marit i família.
• Confessa també un record trist: el seu marit va morir el dia de Nadal, fet que marca profundament aquestes dates.

Violeta: versos de Nadal de la neta

• Explica que la seva neta petita es pujava a una cadira abans de menjar i recitava un vers de Nadal:

“Feliz Sanadal”
• El vers era simple però ple de tendresa; el sentit era desitjar un bon Nadal i animar a gaudir del menjar i de la trobada familiar.
• Per a ella, Nadal és sinònim d’alegria i bona taula.

Pura: Nochebuena andalusa amb ball i villancicos

• Recorda la seva joventut a Andalusia, amb un Nadal molt popular i festiu:
• Anaven a ballar a les cases.
• Les dones s’asseien i els altres ballaven i cantaven villancicos.
• Els amfitrions donaven roscos i aguardent.
• Ho descriu com una Nochebuena molt alegre, plena de música i veïnatge.

Conxita: pessebre, arbre i caga tió

• Explica un Nadal molt marcat per la tradició catalana:
• Feien pessebre i també arbre de Nadal.
• Abans de fer cagar el tió, muntaven el pessebre entre cinc persones, cadascú afegint figures o elements.
• De vegades, qui venia al darrere canviava el que havia posat el de davant, cosa que generava joc i complicitat.
• Els Reis d’Orient anaven “caminant” dia a dia pel pessebre fins al dia de Reis.
• El tió el deixaven en un racó i, curiosament, comenta que no li donaven res de menjar, tot i ser una pràctica habitual en altres famílies.

Carme: estrenar roba i visitar pessebres

• Explica la tradició d’estrenar roba per festes:
• Per la Puríssima s’estrenava l’abric.
• Per Nadal s’estrenava algun vestit o peça que havia de portar color vermell encara que fos discret.
• També feien pessebre a casa i era habitual anar a visitar els pessebres d’altres famílies del veïnat.
• Es picava a la porta per demanar si es podia entrar a veure el pessebre.
• No hi havia concursos com ara, però sí una tradició social i veïnal molt viva.

Teresa: Nadal murcià i Misa del Gallo

• Nascuda a Múrcia, recorda un Nadal molt ritualitzat:
• Feien Betlem a casa.
• A la nit, un sopar senzill però especial.
• Després, la tradicional Misa del Gallo a les dotze de la nit.
• En tornar de missa, a dormir, i l’endemà dinar especial de Nadal.
• Tot i no recordar tots els detalls del menú, sí que conserva molt viu el ritme i l’ambient d’aquelles festes.

---

Secció musical: cançons escollides pels passatgers

Després de compartir records, cadascun dels passatgers tria una cançó vinculada als seus sentiments o a les festes, que s’escolta íntegrament. Aquesta secció és clau perquè dona veu emocional als residents.

Paco – Himno a la alegría (Miguel Ríos)

• Relaciona la cançó amb el Nadal com a temps d’alegria.
• Es ressalta el missatge d’esperança i germanor:

"Que los hombres volverán a ser hermanos"

Mari – Noche de paz

• Una de les nadales clàssiques per excel·lència.
• Li porta records de quan la cantava de jove.
• Representa el Nadal tradicional i religiós: el portal de Betlem, el Redemptor i la nit serena.

Piedad – Se equivocó la paloma (Joan Manuel Serrat)

• Li recorda la seva joventut.
• Té un to poètic i nostàlgic, que connecta amb el pas del temps i els errors i confusions de la vida.

Antònia – Cucurrucucú paloma (Julio Iglesias)

• Per a ella és una cançó que emociona molt; diu que pot escoltar-la però no pot cantar-la sense emocionar-se.
• Li aporta pau i li evoca records de maduresa, més que no pas de joventut.
• El tema del plor, la pèrdua i l’amor hi és molt present.

Violeta – Estrellita, ¿dónde estás?

• La identifica com un villancico vinculat al cel, les estrelles i la lluna.
• Tot i la senzillesa, és una cançó que li resulta molt tendra i evocadora.

Pura – Yo vendo unos ojos negros

• Explica que la cançó li recorda allò que ha vist i viscut.
• La lletra parla d’uns ulls negres que han pagat malament, i ella mateixa en recita uns versos.
• Hi ha una barreja de picardia, desengany amorós i humor.

Conxita – El tamborilero (Raphael)

• Recorda escoltar molt la cançó per televisió, cada any, amb un Raphael molt jove.
• Simbolitza les nadales televisives de tota la vida, que tornen any rere any i formen part del seu imaginari nadalenc.

Carme – El rabadà (nadala catalana)

• Inicialment havia demanat Francisco Alegre, però canvien la peça per una cançó de Nadal per mantenir el fil temàtic.
• El rabadà és una nadala catalana tradicional, que parla d’anar a Betlem, de la neu, el foc, les neules, els torrons i el vi.
• Representa perfectament el Nadal popular català: rabadans, camí cap a Betlem i alegria compartida.

Teresa – Bésame mucho (Los Panchos)

• Tot i que diu que li han posat diverses opcions i gairebé no sap quina li han acabat triant, reconeix que és una cançó molt bonica.
• No la vincula a cap història amorosa pròpia, però recorda escoltar molta ràdio i sentir aquestes músiques.
• És una peça de bolero clàssic, carregada de nostàlgia i por de perdre l’estimat.

---

Cloenda: valor dels records compartits i continuïtat del tren

Al tram final, la Locutora i en Pol fan balanç de l’episodi:

• Destaquen que ha estat molt divertit escoltar tants passatgers i els seus records.
• Subratllen la riquesa de sentir vitalitats i infàncies molt diferents (Catalunya, Andalusia, Múrcia, experiències d’orfenat, famílies nombroses, etc.).
• Com que hi ha molts passatgers, cadascú parla poc, però deixen oberta la porta a tornar-hi en futurs programes.

El Pol, que fa un mes i escaig que treballa al centre, diu que es troba molt content i amb ganes de tirar endavant.

Finalment, la Locutora acomiada el programa:

• Diu que el tren torna a la via i queda preparat per sortir el mes vinent.
• Desitja a tothom “un bon Nadal”.
• Es presenta com Maria Dolors Oliveres i tanca amb la sintonia d’El tren de la vida.

En resum, l’episodi és un viatge emocional pels Nadals de la infància i joventut dels residents de Can Comte, combinant:

• Memòria personal (records de família, menjar, tradicions locals)
• Tradició cultural (pessebres, caga tió, Misa del Gallo, villancicos, nadales catalanes)
• Música significativa per a cadascun d’ells, que actua com a fil conductor de les emocions.

Marcadors

Darrers podcast