Episodi de Ràdio Tordera — El tren de la vida centrat en les vivències del present de residents i usuaris del centre de dia, amb un repàs del mes (retorn a la rutina, Diada de l’11 de setembre i temporal), una parada al vagó restaurant amb l’escudella del xef Munir, i una ronda de cançons dedicades que activen records personals.
"Ara estem arrencant ja, com si fos el curs escolar" — Gemma
• Tornada a les activitats diàries després de l’estiu, amb horaris normalitzats.
• Temporal recent: ascensor i porta d’entrada espatllats, alguna gotera — tot resolt ràpidament.
• El temps esdevé tema de tertúlia entre la gent gran:
"Havíem dit que això no ho havia vist mai"
• Sortida massiva dels residents (més del 90%) per gaudir de l’ambient, sardanes i ofrena floral.
• Logística fàcil per la proximitat: accessos i serveis a mà.
• Dinar especial al centre per completar la celebració.
• Ingredients clau: panceta, pollastre, pastanaga, patata, col, cigrons i pilota (en format individual per servir millor), amb botifarra.
• Versió triturada per a qui ho necessita, amb el mateix sabor i base.
• Primer: entremès complet.
• Segon: paella de peix.
• Postres: pastís (proposta futura de decorar-lo amb la bandera de la Diada).
• Conxita: molt a gust; pintar i manualitats la distreuen més que estar a casa.
• Mari: dos anys al centre de dia; pintura, cant, gimnàstica; sense queixes, menjar correcte.
• Paco: tres anys; horari de matí (8:30–13:00), activitats de lectoescriptura i càlcul; caps de setmana a casa.
• Violeta: de centre de dia a resident fixa; comparteix amb la Pura;
"Com si estigués a casa meva, o millor"
Seguretat durant el temporal malgrat alguna gotera; percepció del menjar irregular segons el dia.
• Pura: es fa resident després de morir el marit; s’entén molt bé amb la Violeta; li agrada pintar, ballar i moure’s; la filla la treu a passejar i visitar família.
• Carmen: pintora de paisatges i roses (ara amb problemes de vista); destaca la convivència amb moments bons i d’altres més complicats; el seu quadre de l’era antiga conserva la memòria del centre.
"Això és la convivència que hi ha" — Carmen
• Conxita — La Bella Lola (havanera): records d’havaneres i sardanes viscudes.
• Mari — Te quiero, vida mía (Nino Bravo): balls abraçats i instants de parella.
• Paco — Noelia (Nino Bravo): dedicatòria a una treballadora jove del centre.
• Violeta — La rosa del azafrán (zarzuela): records infantils d’espigolar cigrons amb la mare i la tieta.
• Pura — Somos (Julio Iglesias): dissabtes de dinar i ballar amb el seu marit.
• Carmen — La chica yeyé (Concha Velasco): ambient jove i divertit.
• Viatge tranquil i emotiu; retorn a l’andana amb la mirada posada al proper mes, quan el tren de la vida tornarà a sortir.