Programa coral i emotiu des de Ràdio Cancomte que combina l’arribada de la primavera a la residència, els canvis culinaris de temporada i un monogràfic tendre sobre primers amors i enamoraments a la vellesa, culminat amb peticions musicals plenes de memòria.
• S’obren finestres i es regula la calor; a l’interior hi ha aire condicionat que manté confort fins i tot a l’estiu.
• Actualització del menú cap a plats frescos: gazpatxos i amanides (incloses de llenties).
• Punt innegociable (per molts residents): mantenir l’escudella dels divendres tot l’any, encara que hi hagi debat perquè alguns ja la troben feixuga en ple estiu.
• Participació activa: reunions de residents per revisar els nous menús; si un plat no agrada de forma general, s’adapta o s’elimina (p. ex., un tipus de peix que no va convèncer ni canviant la recepta).
"Ja que és una casa petita… al final això és casa seva" — la cuina s’adapta als gustos dels residents.
• La Gemma recorda que l’afectivitat i la sexualitat també formen part de la vellesa: neixen afinitats i lligams a la convivència que aporten benestar i sentit de vida.
• Reaccions familiars diverses: algunes famílies ho assumeixen amb naturalitat; d’altres ho viuen amb incomoditat. Amb el temps, en veure la felicitat del seu familiar, la majoria acaben valorant-ho positivament.
"No em podia creure que als 90 anys em passaria això… i ara semblo un adolescent."
• Amor únic conegut als 14 anys, 9 anys de festeig i casament als 23; tota la vida junts.
• Origen de la relació a l’aplec de sardanes: ell no ballava, però la mirava embadalit.
"Només em vaig sentir un amor… i per tota la vida."
• Noviatge llarg i vigilat (suegra o germana al cine).
• Detall preciós: cada matí l’esperaven amb un ram de roses a l’autobús.
• Amor que perdura al cor, malgrat l’absència.
• Escena d’enamorament en una trobada de poble on "es demanava la nòvia"; defensa cavalleresca i enganxada de per vida.
• Gest èpic: caminar del poble a Granada per acomiadar-la quan marxava a Barcelona.
• Matrimonio ple d’afecte: "de casat, encara més que de solter".
• Joventut als balls de Gelpí i, després, a Tordera; casar-se de blanc era difícil però ho va fer.
• Records de felicitat senzilla i rituals com apuntar-se els balls en una llibreta.
"Érem feliços, no ens faltava res, estàvem junts sempre."
• Relacions viscudes en grup durant anys; parella formal a 32 anys i un fill de qui guarda molt bon vincle.
• El matrimoni no va durar, però hi ha equilibri i bona relació familiar.
• Amors innocents: un alumne de solfeig del pare i un venedor de teles que la seguia fins a l’escola.
• Als balls, lliure elecció: si algú no agradava, s’apartava i seia; franquesa i límits clars.
• Preparar el tema fa emergir vivències riques i memòria viva.
• Context històric: censura; per veure certes pel·lícules calia anar a França.
• Traça social: alguns, com en Paco, conserven encara avui la dinàmica de relació en grup i capacitat d’atraure gent.
• Menú del dia: gazpatxo fresquet i lasanya gratinada de carn; postres de fruita del temps o iogurt.
• S’evidencia el gir de temporada: més ensalades i plats freds que els residents demanaven fins i tot a l’hivern.
• Conxita: El meu avi (havanera). Tradició i identitat marinera.
• Mari: El manojo de rosas i enllaç amb el seu ram de roses; després sona El manisero.
• Carme: Bolero de Ravel. Recorda cinema "de pecat" i la picardia apresa escoltant.
• Paco: Cuando salí de Cuba (Luis Aguilé). Nostàlgia i desarrelament.
• Violeta: Amapola. Memòria de trigals, gallarets i el pa de pastor en temps d’escassetat.
• Participació real: els residents co-dissenyen el menú.
• Afectivitat a la vellesa: l’amor i la companyia milloren el benestar.
• Memòria col·lectiva: balls, sardanes, censura i cinema conformen el relat generacional.
• Música com a pont: cançons que reactiven records i emocions positives.