En aquest episodi del programa Efemèrides a Ràdio Tordera, el/la locutor/a fa un recorregut per fets destacats de Tordera i per alguns esdeveniments històrics nacionals i internacionals que van tenir lloc en una setmana com la compresa entre el 24 i el 30 de novembre de diferents anys.
L’espai combina memòria local (obres municipals, successos, decisions polítiques i incidents al municipi) amb fets històrics globals, aprofitant els arxius dels serveis informatius de Ràdio Tordera.
• Presentació de la secció setmanal d’Efemèrides, que cada dijous recorda fets succeïts a Tordera i al món en la mateixa franja de dies però d’anys anteriors.
• Es concreta que el repàs se centra en la setmana del 24 al 30 de novembre.
"Fem memòria, recordem fets que succeïen a Tordera, una setmana com aquesta, però de diferents anys."
• Fa un any, el 2024, l’Ajuntament de Tordera havia iniciat treballs de millora de l’accessibilitat de les voreres en diferents zones del municipi.
• El projecte sorgeix de les trobades amb el grup MIFES, que identifica punts crítics per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.
"Hi ha punts que en diem negres o punts crítics de la via pública... que fa que ells no es puguin desplaçar amb independència o per si sols."
• MIFES elabora un mapa del municipi amb les zones més crítiques, amb l’objectiu d’arribar a una accessibilitat al 100%.
• S’hi inclouen problemes com:
• Desnivells entre vorera i pas de vianants.
• Manca de rampes o vials «d’agual» a les voreres.
• L’Ajuntament, en coordinació amb l’entitat, prioritza la zona baixa de Puigverd i Amadeu Vives.
• L’objectiu és permetre que les persones amb mobilitat reduïda puguin fer tota la volta al municipi per la part baixa de manera autònoma.
"Vam prioritzar aquestes actuacions i començarem per aquesta zona."
• Fa cinc anys, el 2020, amb motiu del 25N, Dia per l’erradicació de la violència masclista, la CUP de Tordera havia creat un mural de denúncia.
• El mural s’emmarcava en el lema «Ens volem vives» i incloïa un índex de la violència masclista per visibilitzar-ne les formes.
• El regidor de la CUP, Oriol Serra, denunciava que el sistema capitalista i patriarcal fomenta diverses formes de violència contra les dones, tant visibles com invisibles.
"Ens trobem amb un sistema capitalista, patriarcal, que òbviament el que fa és fomentar certes violències contra les dones, algunes visibles, d'altres menys visibles o invisibles."
• Des de la CUP es defensa:
• Un sistema que garanteixi igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
• Que les dones no se sentin discriminades ni hagin de tenir por.
• El combat de la violència masclista i dels feminicidis.
• Es reivindica la necessitat d’espais feministes:
• Organitzats i sòlids.
• Amb capacitat de despertar consciències i combatre el sistema opressor.
"S'ha de combatre des d'espais feministes que estiguin organitzats, que siguin sòlids i que busquin despertar consciències."
• També el 2020, l’Ajuntament de Tordera havia sol·licitat la intervenció del Departament de Salut a la residència geriàtrica l’Albert (gestió privada per part de Vitalia).
• Motiu: important brot de coronavirus i manca d’informació de l’empresa sobre la gestió de la pandèmia.
• La residència havia arribat a tenir fins a 72 casos positius de Covid-19 entre octubre i novembre.
• L’Ajuntament demana a la Conselleria de Salut i la de Benestar Social que exerceixin les seves competències d’inspecció i intervenció.
"Demanem... que exerceixi les seves competències d'inspecció i intervenció de la residència per garantir la salut, tranquil·litat i benestar dels residents i les seves famílies."
• Es duen a terme diverses inspeccions i una coordinació amb el CAP per a les actuacions dins la residència.
• Tot i les mesures, es registra el pic de 72 residents amb Covid.
• A 19 de novembre, Salut comunica que hi ha 20 residents amb Covid-19, s’ha fet seguiment i inspecció i es pot:
• Reactivar activitats de lleure.
• Programar visites de familiars.
• Decidir no intervenir directament la residència.
• Fa 10 anys, el 2015, el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila havia advertit que els diners destinats al projecte d’allargar l’autopista C-32 de Tordera fins a Lloret es podrien destinar a altres actuacions.
• Aquesta opció s’obria en cas de manca de consens al territori sobre la prioritat d’aquesta infraestructura.
"Si el territori no està alineat i no considera una prioritat aquesta infraestructura, haurem de destinar aquests recursos a algun altre [projecte]."
• Tot i que inicialment s’havia assegurat que l’obra es faria perquè «ja estava tot preparat», ara es matisa que:
• Si abans d’acabar el 2015 no hi ha consens amb els alcaldes implicats,
• La Generalitat podrà reorientar la inversió cap a altres iniciatives.
• També el 2015 es recorda un ensurt important a Tordera:
• El mal funcionament d’una estufa de llenya provoca una explosió en un pis del Camí Ral.
• Els fets passen quan la propietària, en entrar i encendre el llum, desencadena una forta detonació al menjador.
• La dona resulta il·lesa, tot i quedar aturdida per l’explosió.
• Bombers i tècnics de gas natural investiguen les possibles causes de la deflagració.
"La noia està bé, només ha quedat aturbida... el pis ha sofert danys importants en la totalitat del pis."
• No ha calgut desallotjar el bloc:
• Els veïns no han patit danys.
• Es descarta risc estructural immediat a l’edifici.
• Fa 15 anys, el 2010, el projecte de pacificació del trànsit al nucli urbà de Tordera entrava en la seva recta final.
• Després d’arranjar i millorar el pàrquing Centre Vila, s’havia de començar la darrera fase: la peatonalització progressiva dels carrers del centre.
• Es reposava paviment trencat o defectuós als carrers Sant Ramon, Espases i Creus.
• La peatonalització s’havia de fer d’acord amb veïns i comerciants, consensuant:
• Horaris d’accés.
• Condicions d’ús de la zona de vianants.
• L’aleshores alcalde de Tordera, Joan Carles García, detalla les actuacions finals:
• Instal·lació de pilones per crear una zona pacificada de vianants.
• Reubicació de contenidors de recollida d’escombraries al nucli urbà per resoldre problemes de localització.
• Consolidació d’un giratori al carrer Puigvert, pensat per millorar la circulació de vehicles que baixen del nucli.
"Abans de Nadal tot això està fet i resolt, i esperem que doni els resultats que havíem previst."
• El 2010, els Mossos d’Esquadra havien detingut tres persones com a presumptes autores d’un delicte de receptació.
• Eren sorpreses amb 3.500 kg de cable de coure suposadament robat.
• Els detinguts es disposaven a vendre el cable en un desballestador de Tordera.
• La policia catalana és qui en dona la informació oficial.
• Es tracta d’un exemple de criminalitat vinculada al coure, un delicte recurrent en aquella època.
Després del repàs a Tordera, el programa amplia la mirada amb fets històrics rellevants a nivell internacional, succeïts també en una setmana com aquesta.
• Alfred Nobel obté la patent d’un nou explosiu anomenat dinamita.
• Aquest invent tindrà un impacte enorme en la indústria i l’enginyeria, però també en la tecnologia bèl·lica.
• Alemanya i el Japó signen a Berlín un acord polític i militar contra la Comintern (Internacional Comunista) liderada per la Unió Soviètica.
• És un pas clau en els equilibris geopolítics previs a la Segona Guerra Mundial.
• Es posa fi als conflictes i al caos polític a la República Democràtica del Congo (anomenada llavors República del Congo) des de la seva independència el 1960.
• L’exèrcit executa un cop d’estat sense vessament de sang, destitueix el president Joseph Kasavubu i entrega el poder al general Joseph Mobutu.
"La nova situació política del Congo havia sigut considerada... una bona ocasió per estabilitzar el país."
• El nou president:
• Prohibeix els partits polítics.
• Reparteix el poder entre ell i els militars.
• Es busca una estabilització política, tot i el fort component autoritari del nou règim.
• El 2005, l’UNESCO declara l’EPATUM com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
• Aquesta declaració reconeix la transcendència cultural i la necessitat de preservar pràctiques i tradicions immaterials.
• El/la locutor/a conclou l’espai d’Efemèrides resumint que s’han repassat:
• Fets històrics de Tordera (obres municipals, successos, decisions polítiques, seguretat, salut pública).
• Esdeveniments històrics nacionals i internacionals.
"Gràcies als arxius dels serveis informatius de Ràdio Tordera... La setmana que ve tornem amb més racons de la nostra història."
• Es convida els oients a continuar seguint l’espai en properes emissions per descobrir nous episodis de la memòria col·lectiva vinculada a Tordera i al context global.
L’Ajuntament de Tordera inicia treballs per millorar l’accessibilitat de les voreres a partir d’un mapa de punts crítics elaborat amb el grup MIFES. S’expliquen els problemes de mobilitat existents i la priorització de la zona baixa de Puigverd i Amadeu Vives per garantir una accessibilitat més completa.
Amb motiu del Dia per l’erradicació de la violència masclista, la CUP de Tordera impulsa un mural de denúncia sota el lema «Ens volem vives». El regidor Oriol Serra critica el sistema capitalista i patriarcal, defensa la necessitat d’espais feministes organitzats i reivindica la lluita contra les violències masclistes i els feminicidis.
L’Ajuntament demana la intervenció del Departament de Salut i Benestar Social a la residència geriàtrica l’Albert, gestionada per Vitalia, arran d’un brot greu de Covid-19 amb fins a 72 casos i manca d’informació. Es fan inspeccions i coordinació amb el CAP; la situació millora fins a 20 casos i Salut permet reactivar activitats i visites sense intervenir directament el centre.
Fase final del projecte de pacificació del trànsit al nucli urbà de Tordera. Després de les millores al pàrquing Centre Vila, s’avança cap a la peatonalització progressiva del centre, reposant paviment als carrers Sant Ramon, Espases i Creus, instal·lant pilones, reubicant contenidors i consolidant una rotonda a la zona del carrer Puigvert.
Repàs de fets històrics internacionals: la patent de la dinamita per Alfred Nobel (1867); l’acord polític-militar entre Alemanya i Japó contra la Comintern (1936); el cop d’estat a la República Democràtica del Congo liderat per Mobutu, considerat una oportunitat per estabilitzar el país (1965); i la declaració de l’EPATUM com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de l’UNESCO (2005).