Episodi de “Bojos pel cinema” molt carregat de contingut: comencen amb notícies de cinema, passen a comentar en profunditat Stranger Things 5, recomanen i critiquen noves sèries i pel·lícules de plataformes, recuperen cinema d’autor i de gènere, i tanquen amb un especial nadalenc amb la Holly Mary amb tres recomanacions de pel·lícules de Nadal.
• Gremlins 3 (2027): dirigida pel guionista original Chris Columbus i amb Spielberg de productor executiu. El to és de molta il·lusió i nostàlgia.
• Nova pel·lícula d’OVNIs de Spielberg: projecte en rodatge sobre plats voladors, guió de David Koepp. Genera expectació tot i que encara és un projecte poc definit.
• Heat 2: continuació de la mítica pel·lícula de Michael Mann, que finalment dirigirà ell mateix amb 82 anys gràcies al finançament d’Amazon MGM / United Artists, després que Warner refusés el pressupost. Es parla de possibles noms com Adam Driver i Leonardo DiCaprio.
• Un dels conductors qüestiona si realment calen Gremlins 3 i Heat 2, recordant que: - Gremlins 1 té molt bon record i Gremlins 2 ja va baixar el nivell. - Heat és un clàssic intocable i fer-ne una segona part és «jugar-se-la molt».
• L’altre admet que racionalment té raó, però que emocionalment té moltes ganes de veure-les i celebrar-les «amb gas i xampany».
• Un dels presentadors se sent contrariat: s’ho ha passat molt bé amb el primer capítol, però alhora s’hi ha sentit una mica perdut per la distància temporal amb les temporades anteriors.
• Destaca que la sèrie manté l’essència: - Ambientació anys 80 molt marcada. - El poble on «passen coses rares» que beu de Stephen King i referències com Bienvenidos a Derry. - La colla d’amics que recorda els Goonies i cinema juvenil clàssic.
• Els protagonistes ja són adolescents/ adults joves, però consideren que la sèrie encara conserva aquell esperit inicial i lligam emocional: tornar a veure’ls és «com retrobar vells amics».
• És l’última temporada de Stranger Things. • Model d’estrena: - Ara hi ha una primera tongada de 4 capítols. - D’aquí unes 3 setmanes arriba la segona part amb 3-4 capítols més. - L’últim episodi s’estrenarà l’1 de gener als cinemes a Espanya amb passes especials per fans. • Els episodis són llargmetratges encoberts: el primer ja dura 1h 15 min.
• La consideren la millor pel·lícula actual a Netflix. • Característiques: - Història de vida i família ambientada als Estats Units de finals del segle XIX. - Té aroma de western, però no és exactament un western. - To emotiu i poètic, de reflexió; «acabes la pel·li emocionat». - Protagonitzada per Taron Egerton; també hi surten Carrie Coon, Felicity Jones i William H. Macy. - Visualment molt treballada.
• Va passar pel Festival de Sundance 2025 sense premi, però per ells és un imperdible.
• Per ells és una de les grans sèries actuals. • La defineixen com “la nova Severance”: - Barreja el misteri de Perdidos. - Amb el to i la construcció de The Leftovers. - Dins la línia de sèries enigmàtiques d’Apple com Severance.
• Punts forts: - Guió enganxós, misteri que et fa teories contínuament. - Realització molt cuidada i actors creïbles. - Pràcticament una protagonista central molt potent.
• Director: Vince Gilligan (Breaking Bad, capítols d’Expediente X). Pronostiquen que arrasarà a premis de l’any vinent.
• Sèrie breu i ràpida de Pantomima Full. • Un dels conductors li fa un “tomatazo”: - No li entra l’humor, no li fa gràcia. - Diu que està massa lluny del format que ell associa a Pantomima Full. • Tot i així, anima l’altre a provar-la i comentar-la en un altre programa.
• Descrita com un “Big Mac ràpid” que funciona perfectament. • Comèdia negra d’episodis de 30 minuts, ideal per desconnectar sense grans pretensions.
• Comentari crític: hi ha una allau de sèries espanyoles que copien fórmules d’èxit: - Comèdies negres tipus Muertos SL, Boquita Fe. - Thrillers i sèries de suspens que segueixen patrons molt similars.
• Netflix ha trobat la “tecla” comercial: productes molt funcionals, amb estructura clàssica (inici–nucli–desenllaç), flashbacks fàcils per mantenir l’espectador enganxat i abastant un públic molt ampli (de la tieta a la iaia).
• Sèrie de thriller molt recomanada. • Basada en la novel·la supervendes de Javier Castillo (autor també de La chica de nieve i El juego del alma). • Estructura en dues línies temporals (2004 / 2023) que alternen constantment amb flashbacks breus i efectius. • Valoració: - Funciona molt bé com a producte comercial. - Ben escrita, bon ritme, repartiment sòlid. - Consideren que està una mica per sobre de moltes sèries clòniques gràcies al bon ús del temps narratiu.
• Sèrie de suspens que situen un graó per sobre de El cuco de cristal. • Protagonista: Claire Danes (recordada per Homeland). • Premissa clàssica però efectiva: - Escriptora vivint sola a casa. - Arriba un veí misteriós. - Es juga contínuament amb «és bo o és dolent? me’l crec o no me’l crec?».
• És una sèrie amb tensió psicològica molt ben dosificada; fins a l’episodi 6 la consideren “pipa total” i recomanable.
• Pel·lícula de Quentin Dupieux (Rubber, Yannick…), vista a Sitges. • Hi ha divergència d’opinions: - Un la troba fluixa dins de la filmografia del director, com si estigués «a mitges». - Tot i bons actors (com Vincent Lindon, Léa Seydoux, etc.) i diàlegs amb crítica social, no hi acaba d’entrar.
• L’altre defensa que té un molt bon guió de metacine: - Confusió deliberada sobre si els personatges són dins la pel·li o dins la pel·li de la pel·li. - Sensació que el director “juga amb l’espectador”.
• Coincideixen que les últimes obres de Dupieux són com obres de teatre filmades.
• Dirigida per David Cronenberg (pare), amb Vincent Cassel. • Valoració ambivalent: - Premissa brillant i posada en escena excel·lent. - Però la història es va desinflant i no arriba a tot el seu potencial.
• El protagonista dissenya cementiris futuristes de luxe: - Pòques tombes, per gent amb diners. - Les tombes estan plenes de càmeres que permeten veure amb el mòbil com el cos es va descomponent sota el sudari. - Es ven com una manera de “fer la despedida a poc a poc”.
• La mort de la seva dona i un misteri a les tombes desencadenen la trama, amb flashbacks i elements d’eròtica de la mutilació molt propis de Cronenberg (recorden Crash).
• Dirigida per Edward Berger (Sin novedad en el frente, Conclave), protagonitzada per Colin Farrell amb Tilda Swinton. • Tot i una posada en escena espectacular (plans simètrics, color, música potent) i bones interpretacions, consideren que: - El guió és molt fluix. - L’interès es va perdent fins al punt de voler-la acabar per treure-se-la de sobre.
• Ja aquí es deixa caure que és una “conte de Nadal” amb gent sola obligada a conviure i empatitzar, dirigit per Alexander Payne (Entre copas, Nebraska, A propósito de Schmidt). • La valoració és molt positiva: lacrimogen però mesurat, fa pensar i emociona.
• Segona pel·lícula de Avelina Prat (valenciana), després de Vasil. • Repartiment: - Maria de Medeiros (Fabienne a Pulp Fiction). - Manolo Solo, molt elogiat.
• Descripció: - Cinema petit, humà, existencialista. - Ritme sense pressa, història senzilla però emotiva. - Recomanada per qui gaudeix del cinema pausat i intimista, pot semblar avorrida a espectadors acostumats a producte Netflix.
• Pel·lícula catalana de baix pressupost dirigida per Eloi Calvo. • Protagonista: Pol López, un home de 45 anys, pare separat i sense feina que viu a una furgoneta aparcada al carrer. • Basada en una novel·la gràfica, cosa que es nota en detalls gràfics i recursos visuals. • Temes: - Precarietat laboral. - Dificultats de ser pare separat sense recursos.
• Tots dos coincideixen que és una pel·li “petita però molt maca”, tendra, que et toca una mica sense voler fer plorar.
• Sèrie de Paco Plaza (conegut pel terror, REC), aquí en clau més de comèdia/ficció dramàtica. • Premissa: - Un taxista (Ricardo Gómez) porta un torero famós (Óscar Jaenada) i es desencadenen coincidències i casualitats.
• Valoració: - Format arriscat, amb punts que podrien semblar de telefilm cutre, però que per a ells no arriba a ser-ho. - Bon disseny de muntatge, treball de guió i diàlegs. - Punt d’humor contingut i originalitat. - Nota aproximada: 7/10.
• Curiositat: hi apareix Diana Peñalver, recordada pel clàssic de gore “Braindead” (nòvia del protagonista al principi).
• True crime sobre el serial killer BTK, distingit d’altres pel·lícules i minisèries dolentes sobre el mateix tema. • Data recent (al voltant de 2025), bona valoració.
• Punts forts: - Explicació clara de la història criminal, la investigació i el desenllaç. - Punt de vista original: narrat principalment des de la filla de l’assassí. - Com era el pare, com descobreix els crims, com l’afecta en la seva vida.
• Destaquen que el focus en els familiars no és només accessori, sinó nucli del documental.
• Pel·lícula d’animació xinesa (2018). • To emotiu, fantàstic i místic. • Recorda molt l’univers de Miyazaki (Ghibli) però amb rerefons de tradició xinesa (dracs, simbologia, música). • Va ser una agradable sorpresa que recomanen per als amants de l’animació.
• Anuncien que a Filmin hi ha un documental sobre “The Rocky Horror Picture Show”: - Explica com una obra de teatre va esdevenir fenomen de culte. - Inclou entrevistes amb Tim Curry i altres implicats. • El mencionen com a pendents de veure, amb moltes ganes.
• Gran recomanació: documental a Apple TV sobre Martin Scorsese. • Estructura: - Entrevista extensa amb Scorsese. - Repassa tota la seva trajectòria, film per film. - Context vital: com se sentia en cada rodatge, drogues, problemes personals. - Com Hollywood el va menystenir durant anys en premis.
• Abarca des dels inicis a l’escola de cinema fins a “Killers of the Flower Moon” (encara en preproducció en el moment de filmar). • Per als fans de Scorsese és emocionant i molt complet.
• Documental de dos capítols d’1h30 cadascun. • Estructura de gran confessió personal: - Charlie Sheen parla obertament de drogues, addiccions, prostitució i excessos. - Testimonis de les seves exparelles, amics (com Sean Penn, amic d’infantesa), el seu dealer i la madame d’un prostíbul.
• Es destaca la naturalitat brutal amb què tots expliquen com es va arruïnar i com encara és viu de miracle. • Afirmen que porta 8–10 anys sobri. • Nota curiosa: el seu pare (Martin Sheen) i el seu germà (Emilio Estevez) no hi apareixen; interpreten que deuen estar farts de les seves derrotes vitals.
• Sèrie policial molt destacada, de la qual ja havien fet vídeo a xarxes. • Comparacions: - Alguns la posen al nivell de “Mare of Easttown” (Kate Winslet). - Té ecos de The Wire i Sons of Anarchy (bandes de motoristes, policies perseguint criminals).
• Punts forts: - Gran interpretació de Mark Ruffalo. - Personatges molt ben desenvolupats: entens per què fan el que fan. - Escriptura que fa que empatitzis fins i tot amb els dolents, cosa que veuen com un gran mèrit. - Bona combinació de trama principal i subtrames.
• La consideren clarament una de les sèries de l’any.
• Reality basat en combats estil Battle Royale amb samurais qualificats que opten a un gran premi. • Tot i que els hi parlen molt bé, els genera molta mandra i decideixen no entrar-hi, tot i certa curiositat pels comentaris positius.
• Recomanen aprofitar el Nadal per anar al cinema amb criatures.
• Destaquen els cinemes Gran Via (4D), on projecten: - Polar Express. - Zootrópolis i altres títols nadalencs. - En un futur, Avatar també hi arribarà.
• Consideren que és una experiència molt potent per a famílies (moció, efectes, etc.).
• Donen una primícia: al desembre obre una sala 4D d’OCine amb l’Anès.
La Holly Mary torna al programa per fer un especial de recomanacions nadalenques. Vol evitar les pel·lícules de sempre i proposar tres títols diferents en to i estil, però tots molt nadalencs.
• Pel·lícula d’animació espanyola (Sergio Pablos) nominada a l’Òscar 2020 a millor film d’animació. • Sinopsi: - Un carter arrogant i mimat és destinat forçosament a un poble remot del Cercle Polar Àrtic. - Allà la gent no envia cartes ni coneix la generositat. - Descobreix Klaus, un fuster solitari que fabrica joguines sense ànim de lucre. - Mitjançant cartes i joguines transformen un poble amargat en una comunitat més unida i esperançada.
• Temes: - Origen alternatiu del Pare Noel. - Amistat, il·lusió, comunitat i esperança.
• Aspectes tècnics: - Animació 2D feta a mà, amb un estil visual molt cuidat. - Voces en castellà de Quim Gutiérrez, Luis Tosar, Belén Cuesta, entre d’altres.
• La Holly la prefereix clarament per sobre de Toy Story 4 (que va guanyar aquell Òscar) i recomana revisar Toy Story 3 abans que la 4.
• Especial de Nadal de 56 minuts, dirigit per Sofia Coppola i protagonitzat per Bill Murray. • Ambientació: - Nova York, nit de Nadal. - Una gran tempesta paralitza la ciutat i frustra el pla de Bill Murray de fer un gran especial televisiu amb públic.
• Trama: - Sense públic ni logística, es veu obligat a improvisar un pla B en un hotel. - Reuneix amics i convidats que han quedat atrapats. - El resultat és una mena de varietés nadalenc amb música, humor i complicitat.
• Característiques: - To distès, informal, gairebé com mirar un programa especial de Nadal de la tele americana. - Té una part musical important (cosa que pot no agradar a tothom). - Aparicions de George Clooney i Miley Cyrus (cantant “Holy Night”).
• Tot i la freda rebuda crítica (al voltant de 5,4 a FilmAffinity), ells el defensen com un producte perfecte per al Nadal: breu, simpàtic, ideal per gaudir sense analitzar.
• Per a la Holly, clar candidat a convertir-se en clàssic nadalenc modern, al nivell de Love Actually o White Christmas.
• Ambientada a l’hivern de 1970 en un internat elitista. • Protagonista: professor de història maniàtic, cínic i poc estimat, obligat a quedar-se a l’escola durant Nadal per castigar-lo. • Només hi resta un alumne problemàtic i solitari que no pot tornar a casa. • Amb ells conviu la cuinera de l’escola (interpretada per Da’Vine Joy Randolph), que ha perdut el fill. • Aquest trio improbable afronta junts les festes, construint empatia, cura mútua i una transformació vital.
• La descriuen com una pel·lícula: - Comèdia dramàtica hivernal, agradolça. - Amb un fons profundament humà i personatges molt rics. - Amb ecos dels clàssics dels 50 tant en to com en fotografia i música.
• Reconeixement: - 5 nominacions als Òscars. - Òscar a millor actriu secundària per Da’Vine Joy Randolph.
• Per als presentadors és com una abraçada cinematogràfica: emociona, fa pensar, és lacrimògena però sense exagerar-se, i té tots els ingredients per ser una pel·li per veure (i rever) cada desembre.
• Es tanquen les recomanacions nadalenques amb la Holly desitjant que l’audiència es posi «al 100% en l’esperit nadalenc». • La Holly avança que tornarà aviat amb més recomanacions i curiositats. • El programa es clou amb el missatge habitual de seguir anant a les sales de cinema i continuar escoltant “Bojos pel cinema”.
• Seqüeles i continuacions: Gremlins 3, Heat 2 i el debat sobre la necessitat d’explotar clàssics. • Projectes d’autor: Spielberg i els OVNIs, Cronenberg i The Shrouds, Quentin Dupieux. • Cine català i espanyol: La Furgó, Una quinta portuguesa, sèries com La suerte.
• Stranger Things 5 com a gran estrena i comiat generacional. • Sèries de misteri i ciència-ficció com Pluribus i el llegat de Severance i Breaking Bad. • Onada de thrillers i true crime a Netflix: El cuco de cristal, La bestia en mí, Mi padre, el asesino BTK. • Sèries de comèdia negra espanyoles: Muertos SL, Entre paredes. • Sèries policials de qualitat: Task.
• Documental profund sobre Martin Scorsese. • Docu-confessió sobre Charlie Sheen i les addiccions. • Anunci de documental sobre The Rocky Horror Picture Show.
• Redescobriment i defensa de Klaus. • Especial televisiu A Very Murray Christmas. • Canonització de The Holdovers / Els que se queden com a nou clàssic de Nadal.
• Reivindicació de veure cine en sales, especialment amb nens durant les vacances. • Recomanació de sales 4D (Gran Via i nova sala OCine amb l’Anès).
En conjunt, l’episodi combina actualitat, crítica, recomanacions molt concretes i un bloc temàtic nadalenc que dona unitat al tram final del programa.
Comenten tres novetats importants: **Gremlins 3** (2027) amb Chris Columbus i Spielberg; una nova pel·lícula d’**OVNIs** produïda per Spielberg amb guió de David Koepp; i el projecte de **Heat 2**, inicialment rebutjat per Warner i finalment assumit per Amazon MGM, que dirigirà de nou Michael Mann. S’obren a la il·lusió però també a la prudència.
Un dels conductors qüestiona si calen **Gremlins 3** i **Heat 2**, recordant que *Gremlins 2* ja va baixar el llistó i que *Heat* és un clàssic gairebé intocable. L’altre reconeix que racionalment té raó, però emocionalment té moltes ganes de veure-les i celebra que el cinema segueixi omplint sales, encara que sigui amb seqüeles.
Entren a fons a **Stranger Things 5**. Un presentador explica que el primer episodi l’ha divertit molt però també l’ha deixat una mica perdut per la distància amb temporades anteriors. Destaquen que la sèrie manté la seva **essència vuitantera**, l’ambient de poble on passen coses estranyes, les referències a Stephen King i l’encant de la colla d’amics, tot i que ara ja són grans. Expliquen el model d’estrena escalonat (dues tongades de capítols i un final en format especial l’1 de gener als cinemes) i subratllen que els episodis tenen **metratge de pel·lícula** i un fort component emocional de retrobada amb personatges estimats.
Presenten **Train Dreams / Sueño de trenes** com “la millor pel·lícula ara mateix a Netflix”. La defineixen com una història de vida i família ambientada als Estats Units de finals del segle XIX, amb aire de western però més intimista i poètica. Destaquen la interpretació de **Taron Egerton**, el to emotiu i visualment molt cuidat, i el fet que no és el típic “Big Mac de Netflix” sinó una proposta més delicada i profunda, estrenada a Sundance 2025. Un dels conductors admet que al principi li feia mandra perquè semblava un documental, però les recomanacions l’han convençut.
Comenten la sensació d’**allau de sèries** a totes les plataformes. Destaquen especialment **Pluribus** a Apple TV, que consideren una de les millors sèries actuals i la qualifiquen de “nova **Severance**”. En ressalten el misteri a l’estil *Perdidos*, el to de *The Leftovers*, la factura tècnica excel·lent i uns personatges creïbles. Subratllen la figura del director **Vince Gilligan**, creador de *Breaking Bad* i responsable d’episodis d’*Expediente X*, i aposten que la sèrie arrasarà als premis de l’any següent.
Reforcen la recomanació de **Severance** com una sèrie imprescindible d’Apple TV i insisteixen que **Pluribus** n’és l’hereva. A continuació, fan un “tomatazo” a **Entre paredes** (sèrie amb Pantomima Full a Disney+): tot i que el grup els fa gràcia en altres formats, aquesta sèrie no els funciona ni els fa riure. En canvi, celebren la quarta temporada de **Muertos SL** com un entreteniment ràpid i molt eficaç, una comèdia negra de 30 minuts per episodi que compleix exactament el que promet.
Analitzen la tendència recent a Espanya de produir moltes sèries de **comèdia negra** i **thriller** seguint fórmules que funcionen (com *Muertos SL* o *Boquita Fe*), especialment a Netflix. Critiquen que són productes molt calculats, amb flashbacks i girs pensats per enganxar un públic molt ampli. Tot i això, reivindiquen **El cuco de cristal**, basada en el supervendes de **Javier Castillo**, com una sèrie molt ben feta, amb dues línies temporals (2004/2023) manejades amb agilitat i un ús molt efectiu de flashbacks curts. Després recomanen amb encara més entusiasme **La bestia en mí** (Netflix), protagonitzada per **Claire Danes**, sobre una escriptora sola i un veí misteriós. La valoren com un thriller psicològic molt ben construït, ple de dubtes sobre la naturalesa del veí i la credibilitat dels punts de vista, que fins almenys el sisè episodi és molt disfrutable.
Parlen de **Segundo acto** de Quentin Dupieux, vista a Sitges. Un dels presentadors la troba **fluixa** dins la filmografia del director, massa funcional i com si estigués a mig fer, malgrat comptar amb actors molt potents com **Vincent Lindon**. L’altre defensa el seu **bon guió de metacine** i li agrada la confusió calculada entre la pel·lícula i la pel·lícula dins la pel·lícula, així com el joc constant amb l’espectador. Coincideixen que les últimes obres de Dupieux s’assemblen a **obres de teatre filmades**, amb diàlegs carregats de subtext, crítica social i to d’humor negre.
Comenten **Maldita suerte** (Netflix), dirigida per **Edward Berger** i protagonitzada per **Colin Farrell** amb una Tilda Swinton excèntrica. Malgrat la posada en escena molt treballada (plans simètrics, fotografia, música), consideren que el guió és **molt fluix** i que el film perd interès fins fer-se feixuc. A continuació introdueixen **The Shrouds / Los sudarios** (Filmin), de **David Cronenberg** i amb **Vincent Cassel**. Destacen una **premissa fascinant**: cementiris futuristes de luxe amb càmeres dins de les tombes que permeten veure via mòbil com els cossos es van descomponent sota els sudaris, com a forma de “despedida lenta”. El protagonista, que ha perdut la seva dona, viu obsessionat amb aquestes imatges. Tot i la potència visual i conceptual, coincideixen que la pel·lícula es desinfla i no extreu tot el suc de la idea, malgrat alguns moments molt cronenbergians que recorden *Crash*.
Amplien la sinopsi de **The Shrouds**: el protagonista dissenya cementiris d’èlit on poques tombes, equipades amb càmeres, permeten als familiars seguir en directe la **descomposició dels cossos** a través de les seves pantalles. El sudari es converteix en objecte de voyeurisme fúnebre, mentre una trama d’intriga sobre què va passar exactament amb la dona del protagonista es desplega mitjançant flashbacks i seqüències eròtiques i macabres. Expliquen com el film juga amb el trauma, l’erotització de la cicatriu i la mutilació, en clara línia amb la filmografia anterior de Cronenberg. Tot i recomanar-la per interès autoral, insisteixen que **no acaba de rematar** el que prometia el seu punt de partida.
Canvien de registre i parlen d’**Anatomia d’un instant**, sèrie de l’Alberto Rodríguez basada en el llibre de **Javier Cercas** sobre el **23F**. Expliquen que Cercas va dedicar quatre anys d’investigació intensa (8–10 hores diàries), convertint-se en un dels grans experts del cop d’estat. Tot i que el tema els feia mandra d’entrada, la qualitat de la sèrie els va enganxar i se la van empassar de cop. Destaquen la **rigorositat històrica**, el focus en el “moll de l’os” del cop i el retrat de figures com **Suárez** (interpretat per Álvaro Morte), **Carrillo** (Eduard Fernández) i el Rei (Miki Esparbé), amb una caracterització i imitació molt treballades (inclús assessorats per Carlos Latre). Aprofitant el fil, recomanen també el thriller polític **“El hombre de las mil caras”**, també d’Alberto Rodríguez, sobre Paesa i Luis Roldán, on Eduard Fernández fa un paper estratosfèric i es va endur un Goya.
Retornen a **Manolo Solo** per parlar de **Una quinta portuguesa**, segona pel·lícula d’**Avelina Prat** després de *Vasil*. Protagonitzada per **Maria de Medeiros** i Manolo Solo, és definida com una pel·lícula **petita, lenta i humana**, gairebé contemplativa, que narra una història íntima amb to existencialista. El film es pren el temps necessari, sense pressa ni grans girs, i aposta per un cinema de personatges i atmosferes. És molt recomanada per a espectadors que busquen **cinema europeu d’autor**, tot i que pot resultar avorrida per qui vulgui ritme i impacte immediat.
Fan una menció breu a un **nou “Running Man”** que adapta de nou la novel·la original de Stephen King (Richard Bachman). Tot i que tècnicament no és un remake directe de la pel·lícula de Schwarzenegger, la fan servir per situar l’espectador. Consideren que aquesta nova versió **no transmet** el que aconseguia la versió antiga, que sense ser una gran pel·lícula, feia la seva funció d’entreteniment. Conclouen que **no val massa la pena**.
Recomanen el true crime **“Mi padre, el asesino BTK”** (Netflix), advertint de no confondre’l amb altres pel·lícules i minisèries molt dolentes sobre el mateix assassí. Aquesta nova sèrie documental repassa amb claredat els crims del BTK, la investigació i el desenllaç, però el que la fa especial és la **perspectiva principal de la filla** de l’assassí. S’hi expliquen com era el seu pare en la intimitat, com va descobrir la veritat, com la va afectar emocionalment i socialment, i com ha reconstruït la seva vida. Destaquen que normalment la veu de la família és secundària, mentre que aquí és el **nucli del relat**, cosa que la fa molt interessant.
Presenten **Big Fish & Begonia** (Netflix), una pel·lícula d’animació xinesa del 2018. La descriuen com **emotiva, fantàstica i mística**, amb dracs, espiritualitat i un fort component de llegenda. Visualment els recorda molt a **Miyazaki** i l’estil Ghibli, però amb rerefons clarament xinès en temes i iconografia. Va ser una descoberta inesperada que recomanen especialment als amants de l’animació i dels contes fantàstics.
Parlen de **Caza de brujas** (Prime Video), que va tenir poc recorregut en sales abans d’arribar a la plataforma. Dirigida per **Luca Guadagnino** (*Call Me by Your Name*, *Challengers*), és descrita com una pel·lícula «com les d’abans», molt sòlida, amb una **Julia Roberts** molt convincent i **Andrew Garfield** en un paper secundari però interessant. Reconstrueixen la seva pròpia experiència: la sinopsi els feia una mica de mandra, però en veure-la els va agradar molt. En conjunt, la recomanen com un **drama adult ben construït**, coherent amb la bona trajectòria de Guadagnino.
Es detenen en un documental de **Martin Scorsese** a **Apple TV**. El presenten com un **repass completíssim de la seva vida i obra**, articulat principalment a partir d’una llarga entrevista amb ell. S’hi revisen totes les pel·lícules, anècdotes de rodatge, contextos personals (problemes amb les drogues, depressions), i com Hollywood sovint el va ignorar en premis. El documental cobreix des de la seva època d’estudiant de cinema fins a **“Killers of the Flower Moon”**, encara en preproducció quan es va rodar el documental. El consideren un **disfrut absolut** per cinèfils i fans d’Scorsese, ple d’informació i emoció.
Recomanen també un documental sobre **Charlie Sheen**, dividit en dos capítols d’hora i mitja. És una mena de **sessió de psicoanàlisi pública** on l’actor confessa sense filtres la seva addicció a drogues, alcohol i prostitució, i com va malbaratar fortunes enormes. Aporten testimonis de les seves ex, amics com **Sean Penn**, el seu traficant i la madame d’un prostíbul, que parlen amb una sinceritat sorprenent. Destaquen que Charlie Sheen assegura portar 8–10 anys sobri. Com a nota curiosa i una mica trista, el seu pare **Martin Sheen** i el seu germà **Emilio Estevez** han declinat participar-hi, probablement farts de la seva trajectòria autodestructiva. Breument, també esmenten un documental a Filmin sobre **“The Rocky Horror Picture Show”**, amb entrevistes a Tim Curry i altres, que tenen moltes ganes de veure.
Analitzen amb afecte **La Furgó**, pel·lícula catalana dirigida per **Eloi Calvo** i protagonitzada per **Pol López**. El personatge principal és un home de 45 anys, pare separat i sense feina, que viu dins d’una furgoneta aparcada al carrer. El film està basat en una **novel·la gràfica**, i incorpora recursos visuals que recorden el còmic. Tracta la **precarietat laboral** i la dificultat de ser pare en aquesta situació, però ho fa amb molta **tendresa** i un to que evita el melodrama: és més aviat una pel·lícula “maca” que et toca una mica. Tots dos coincideixen en la seva bona valoració i recomanen aquesta petita joia del cinema local.
Recomanen la sèrie **La suerte** a Disney+, dirigida per **Paco Plaza**. El protagonista és un taxista (interpretat per **Ricardo Gómez**) que una nit porta un famós torero (Òscar Jaenada), i a partir d’aquí es desencadenen una sèrie de casualitats i situacions estranyes. La sèrie té un **to de comèdia dramàtica** amb un lleu punt de thriller, un disseny de muntatge molt pensat i diàlegs ben escrits. Tot i que reconeixen que té moments que poden fregar el telefilm cutre, ells valoren positivament aquest **risc formal** i l’originalitat del plantejament, fins al punt de donar-li una nota d’uns **7/10**. Com a curiositat, recorden que hi apareix **Diana Peñalver**, la núvia del protagonista al principi de la clàssica pel·lícula de gore **Braindead**.
Tanquen el bloc de sèries amb una forta recomanació de **Task**, disponible a HBO/Movistar. Destacen la interpretació espectacular de **Mark Ruffalo** i comparen la sèrie amb títols com **The Wire** (per la policia i criminals) o *Sons of Anarchy* (bandes de motoristes). El que més els agrada és la **profunditat dels personatges** i el fet que el guió et porta a **empatitzar fins i tot amb els antagonistes**, mostrant les seves motivacions i problemes. La trama principal i les subtrames estan molt ben trenades, hi ha bona tensió i un ritme sostingut. Per ells, **Task** és clarament una de les grans sèries de l’any.
Un dels conductors explica que finalment ha vist **L’acompanyant**, recomanada en un programa anterior, i que li ha encantat la barreja de gèneres (terror tipus *Saw*, ciència-ficció i comèdia negra). Menciona que els queda pendent **“El último samurái en pie”**, un format tipus *Battle Royale* amb samurais i premi en metàl·lic. Tot i que han rebut moltes recomanacions positives, confessen que el concepte els fa molta **mandra**, el veuen massa reality i decideixen aparcar-lo per ara.
Abans del bloc especial Nadal amb la Holly, recomanen aprofitar les festes per **anar molt al cinema**, especialment amb infants. Parlen de la bona experiència als **cinemes Gran Via amb tecnologia 4D**, on han vist pel·lícules com *Polar Express* i on també projectaran *Zootrópolis*, títols nadalencs i, més endavant, *Avatar*. Consideren que és una experiència molt divertida per a famílies. Com a primícia, anuncien que al desembre obrirà una **nova sala 4D d’OCine amb l’Anès**, ampliant encara més les opcions per viure el cinema d’una manera immersiva.
Entra en escena **Maria Duñó (Holly Mary)**, que torna al programa amb un especial de recomanacions nadalenques. Expressa la seva alegria de tornar i de parlar de cinema en una època que li agrada tant. Presenta la primera recomanació: **“Klaus”** (Netflix), pel·lícula d’animació espanyola nominada a l’Òscar el 2020. Explica la història d’un carter malcriat enviat a un poble remot i miserable del Cercle Polar Àrtic, on descobreix **Klaus**, un fuster que fabrica joguines per a nens. A través de les cartes i els regals, transformen un poble dividit en una comunitat més amable, oferint una reinterpretació emotiva de l’origen del Pare Noel. Destaca la **preciosa animació 2D feta a mà** i el missatge d’amistat i generositat. Els presentadors afegeixen que la prefereixen a **Toy Story 4** i recorden el doblatge espanyol amb Quim Gutiérrez, Luis Tosar i Belén Cuesta.
La Holly canvia de registre i recomana l’especial nadalenc **“A Very Murray Christmas”** (Netflix), dirigit per **Sofia Coppola** i protagonitzat per **Bill Murray**. La trama se situa a Nova York la nit de Nadal, quan una gran tempesta paralitza la ciutat i obliga Murray a cancel·lar l’especial televisiu que havia de fer amb públic. Com a pla B, improvisa una festa amb amics i convidats atrapats en un hotel, donant lloc a un espectacle ple de música, humor i complicitat. El programa, de 56 minuts, és un **homenatge als varietés televisius de Nadal** i compta amb aparicions de figures com **George Clooney** i **Miley Cyrus** (que interpreta “Holy Night”). Tot i que la crítica va ser dura i les valoracions no són altes, tant la Holly com el presentador el defensen com un visionat ideal per aquestes dates: lleuger, distès i perfecte per gaudir sense analitzar-ho amb lupa.
La tercera i gran recomanació nadalenca és **“The Holdovers / Els que se queden”**, que la Holly creu que es convertirà en un **clàssic de Nadal** com *Love Actually* o *White Christmas*. Ambientada l’hivern de 1970 en un internat, segueix un professor sec i cínic obligat a quedar-s’hi durant les vacances com a càstig per vigilar els alumnes que no poden marxar. Finalment només hi queda un noi problemàtic i solitari i la cuinera del centre (interpretada per **Da’Vine Joy Randolph**). El trio, forçat a conviure, acaba creant una relació d’empatia, cura i supervivència emocional. Destaquen la **fotografia hivernal**, la banda sonora, el to de comèdia dramàtica agradolça i la direcció d’**Alexander Payne** (*Entre copas*, *Nebraska*, *A propósito de Schmidt*). Recorden que la pel·lícula va tenir **cinc nominacions als Òscars** i que Da’Vine Joy Randolph va guanyar el premi a millor actriu secundària. La descriuen com una **abraçada cinematogràfica**, lacrimògena però sense excessos, que fa pensar i emociona profundament.
La Holly subratlla que li agraden molt els contes de Nadal sobre persones soles que es troben obligades a conviure i acaben connectant, i veu en **The Holdovers** una actualització molt ben feta d’aquest motiu clàssic. Recorda l’admiració compartida per l’obra d’**Alexander Payne**. Finalment, s’acomiada prometent tornar aviat amb més recomanacions i curiositats, desitjant als oients un bon Nadal ple de cinema. Els presentadors tanquen el programa agraint la companyia dels oients, recordant el nom del programa **“Bojos pel cinema”** i animant tothom a seguir anant a les sales de cinema.