07/11/2025

Cinema actual, Sitges i noves sèries

Bojos pel cinema

Context i canvi de format

• Els conductors expliquen que el podcast habitual amb el format anterior i l’equip de sempre s’ha acabat.

• Després d’un parell de mesos d’aturada, decideixen provar un nou format més lliure i conversacional, sense guió rígid, on simplement comparteixen el que han vist i sentit sobre cinema i sèries.

• Continuaran actius a xarxes (Instagram, TikTok), fent entrevistes, anant a festivals com Sitges i mantenint el contacte amb els Oients.

Notícies i industria del cinema

Taquilla, França vs. Espanya

• A Espanya, la taquilla està sota mínims, amb xifres comparables a la postpandèmia del 2020.

• En contrast, a França pel·lícules com Un simple accident o La chimera (Sirat) funcionen molt bé a sales, gràcies a premis i boca-orella.

• Els conductors remarquen que sovint aquestes són pel·lícules "petites" que, sense premis, quedarien relegades a molt poques sales.

Premis Ondas i sèries destacades

• Celebració dels Premis Ondas per: - Pubertat (Leticia Dolera) a HBO Max, que també s’emetrà a TV3 (previst cap a març-abril). - Una sèrie documental de Mònica Terribas, El minuto heroico, sobre l’Opus Dei, disponible a HBO Max.

• Destaquen que aquestes sèries aporten contingut de qualitat i amb mirada crítica dins del panorama de ficció i documental.

Sitges: pel·lícules de terror, body horror i premis

Together – la favorita personal de Sitges

• Per als dos, la gran pel·lícula del festival (tot i que no va guanyar premis oficials).

• Característiques: - Òpera prima de Michael Shanks. - Barreja de romanç i body horror, amb un to inquietant però emocionant. - Protagonitzada per Dave Franco i Alison Brie, que també són parella a la vida real, amb una química molt potent.

• Elements destacats: - Pel·lícula "petita" però molt efectiva, plena d’idees originals, amb un final potent. - Les escenes de terror i body horror són explícites però no extremadament desagradables per espectadors habituats al gènere.

"Per mi és la guanyadora de Sitges", tot i no haver rebut els premis del festival.

Hermanastra fea – guanyadora oficial

• Pel·lícula guanyadora del festival, reinterpretació gore i de body horror del conte de La Ventafocs.

• Punts clau: - Estètica bruta, amb moments que freguen el límit d’una sèrie B molt passada de rosca. - Algunes escenes són tan explícites que podrien recordar el cinema pornogràfic pel tipus de filmació (sense arribar-hi). - Connexió temàtica amb The Substance: obsessionar-se per la bellesa, la joventut i la transformació del cos.

• Tot i les reserves, destaquen: - La interpretació de l’actriu protagonista, molt convincente en totes les fases del personatge, com a factor clau per entendre el premi.

The Substance i altres referents

• Comparen Hermanastra fea amb The Substance: - The Substance se centra més en la cirurgia estètica i la medicina. - Hermanastra fea tracta més directament la por a envellir i el desig de ser "més guapa".

• Esmenten altres títols de terror i comèdia gore que marquen tendència: - Heidi com a exemple de sèries B extremes i infumables. - Twisted Childhood Universe: versions terrorífiques de personatges infantils (Winnie the Pooh, Bambi, etc.). - Cine nòrdic molt premiat recentment a Sitges (p. ex. Sisu, Lamb, El baño del Diablo).

Vieja loca – produïda per Bayona

• Thriller amb Carmen Maura en un paper que recorda Misery.

• Crítica principal: - És una idea que hauria funcionat millor com a curt o migmetratge. - En allargar-la a llargmetratge, es nota que no hi ha prou material per mantenir el ritme.

• També comenten les modes actuals de fer parlar actors en accents artificials que de vegades resulten forçats.

La cloenda de Sitges: La larga marcha

Adaptació de Stephen King (Richard Bachman)

• La larga marcha es basa en una novel·la de finals dels 70 de Stephen King, escrita sota el pseudònim Richard Bachman.

• Premissa: - Futur distòpic on es convoca una marxa massiva: participants majors d’edat caminen a una velocitat fixa; el darrer supervivent guanya un desig (el que vulgui) i la seguretat econòmica de per vida. - Si baixes de la velocitat establerta, et disparen sense contemplacions.

• Punts forts: - És una al·legoria de tota la societat concentrada en 30 persones: el bo, el dolent, el cínic, l’idealista, etc. - Es creen amistats, rivalitats i tensions que fan que, malgrat la premissa repetitiva (caminar), la pel·lícula enganxi i emocionin els personatges. - Apareix Mark Hamill com a figura dictatorial, reforçant el to opressiu.

• Es destaca que, tot i la simplicitat externa (gent caminant), la pel·lícula és intensa, crítica i molt recomanable de veure en sala.

Experiències promocionals extremes

• Explíquen passis especials: - Projecció de La larga marcha amb el públic caminant en cintes de córrer a la sala; qui no aguantava, havia de sortir. - Projecció de Bugonia gratuïta per calbs; qui no ho era, els hi rapaven allà mateix per poder entrar.

The Furious – cinema d’arts marcials extrem

• Pel·lícula d’acció amb coreografies molt violentes i espectaculars.

• Característiques: - Tothom reparteix i rep: nens, avis, gent experta en arts marcials i gent sense experiència. - Més de dues hores que, segons ells, passen volant, amb un públic entregat a Sitges (l’auditori es va posar dret).

• Encara no tenen clar el recorregut comercial a sales, però la recomanen molt als fans de la lluita i el cinema d’acció desbocada.

Frankenstein de Guillermo del Toro

Expectatives i recepció

• Arribava amb mala premsa d’alguns sectors: que si és densa, massa "Disney", sense prou gore.

• Un cop vista, els conductors: - Neguen que sigui densa. - Consideren que és una immersió preciosa en el conte clàssic amb el segell visual de Guillermo del Toro. - Destaquen l’estètica, la direcció artística i la capacitat d’"abduir" l’espectador.

Temes i enfocament

• El relat reprèn el conflicte clàssic: qui és el veritable monstre? La criatura o Victor Frankenstein?

• Del Toro, com ja havia fet a La forma de l’aigua, dignifica el monstre i assenyala la crueltat humana: - La criatura és vulnerable, busca afecte i rep agressions. - El creador, els humans i la societat són els que generen el veritable horror.

• La nova imatge de la criatura: - Interpretada per Jacob Elordi, físicament molt atractiu, cosa que d’entrada sorprèn. - Tot i això, s’alinea amb la novel·la original de Mary Shelley, on el monstre no era necessàriament el gegant de tornillos al cap, sinó un ésser complex, malferit però no grotesc per definició.

"Dignifica els monstres, donant-los llum, i posa foscor en l’ésser humà."

Música, tècnica i Oscars

• Banda sonora d’Alexandre Desplat: tot i que alguns crítics l’han trobat fallida, els conductors la troben emocionant i envoltant, sobretot els passatges de corda.

• Detall impressionant: 6 hores de maquillatge quan només es veu cap i braços, i fins a 11 hores de maquillatge quan es veu tot el cos de la criatura.

• Consideren que la pel·lícula hauria d’estar present als Oscars, almenys en apartats tècnics: - Maquillatge - Vestuari - Disseny de producció - Potser altres nominacions majors.

Estrena limitada a sales

• Critiquen que Netflix només l’estreni en poques sales (p. ex. 4 a Catalunya) per complir el tràmit i després portar-la a plataforma.

• Reivindiquen que és una pel·lícula que "s’ha de veure al cinema" per la magnitud visual, la fotografia i el so.

Bugònia i Yorgos Lanthimos

Bugònia – remake de Salvar el planeta Tierra

• Bugònia és el remake de la coreana Save the Green Planet! (2003).

• Comentaris: - És una pel·lícula rara, amb un to molt particular, que juga amb el dubte constant sobre què és real i què no. - Gran transformació física de Jesse Plemons, prim i demacrat, amb una interpretació espectacular. - També hi participa Emma Stone, però coincideixen que Plemons sobresurt per sobre de tothom.

• Recomanen veure també l’original coreana, disponible a Movistar, per comparar enfocaments i finals.

Vídeo amb Carlos Areces sobre Lanthimos

• Anuncien que penjaran aviat un vídeo amb Carlos Areces, rodat a Sitges, repassant la filmografia de Yorgos Lanthimos: - Canino - The Lobster (La langosta) - The Favourite - Bugònia

• El vídeo sortirà amb subtítols i serà una petita masterclass informal sobre el director grec.

Sèries de terror i thrillers: Welcome to Derry i més HBO

Welcome to Derry (Bienvenidos a Derry)

• Preqüela de It, vista en primícia a Sitges.

• Valoració del pilot: - Espectacular i sorprenentment dur, més que una producció "per a tots els públics". - No hi surt Pennywise (el pallasso) al primer episodi, fet que consideren un no-espòiler útil per ajustar expectatives. - Dirigeixen Andy Muschietti i la seva germana Barbara Muschietti, molt accessibles amb la premsa i l’afició a Sitges.

Task (HBO) i altres recomanacions

• Mencionen la sèrie "Task" a HBO (títol probablement Task o similar): - Protagonitzada per Mark Ruffalo. - Dirigida pel director de Mare of Easttown. - Definida com una barreja entre Mare of Easttown i The Wire. - Suggereixen que podria ser una de les millors sèries de l’any, al nivell de The Last of Us.

Monstru: la història d’Ed Gein

• Docu-ficció sobre el serial killer Ed Gein, de la factoria de Monster / Dahmer (Ryan Murphy).

• Punts clau: - Protagonitzada per Charlie Hunnam, en un registre molt diferent a Sons of Anarchy. - Està relacionada amb fets i referents reals del cinema de terror: - Psicosis - La matanza de Texas - Comença suau, però a partir del quart episodi es destapa i es torna més intensa i inquietant.

La Casa Guinness

• Sèrie dels creadors de Peaky Blinders.

• Tracta la família Guinness i l’expansió de la marca de cervesa, barrejada amb conflictes familiars, religiosos i polítics a Irlanda: - Disputes d’herència. - Independentisme vs unionisme. - Traïcions, secrets, política i negoci.

• És una sèrie molt completa que combina drama familiar, història econòmica i thriller polític, especialment interessant per qui conegui Dublín i la història de Guinness.

Sèries espanyoles i catalanes: thriller, espies i comèdia

El Centro

• Sèrie sobre una missió i la vida interna del CNI espanyol.

• Repartiment destacat: - Isabel Casanovas - Clara Segura - Elena Martín (directora de Creatura i també actriu aquí) - Juan Diego Botto

• Valoren que és una sèrie que no té res a envejar a les produccions internacionals de gènere espionatge.

Poquita fe

• Comèdia de capítols molt curts (uns 18–20 minuts) amb Raúl Cimas.

• Definició dels conductors: - "Petita meravella" que els fa riure constantment. - Ideal per desconnectar al final del dia: no requereix gran implicació, però té molt d’humor quotidià i absurd.

Animal (Lluís Zahera)

• Sèrie humorística amb Lluís Zahera com a veterinari de muntanya que entra en una clínica urbana amb lògica de start-up.

• Temes: - Xoc entre el seny pagesot i sincer i el món del negoci modern, del client sempre té la raó i les vendes agressives.

• Valoració: - Comença molt fort i divertida, però va de més a menys i es torna una mica repetitiva.

Vinagreta (3CAT)

• Continuació/derivat de l’antiga sèrie Vinagre.

• Protagonitzada per Bruno Oro i Clara Segura, que interpreten múltiples personatges.

• Característiques: - Humor sense filtres, s’enfot de tot i de tothom. - Capítols curts (20–30 minuts), molt adients per veure abans d’anar a dormir i desconnectar entre tasques diàries.

Cinema actual en cartellera i pròximes estrenes

Una casa llena de dinamita – retorn de Kathryn Bigelow

• Nou film de Kathryn Bigelow, deu anys després de Zero Dark Thirty.

• Argument: - Posada en escena d’una amenaça nuclear als Estats Units i la resposta dels diferents centres de poder: - Agències d’emergències. - Casa Blanca. - President dels EUA (interpretat per Idris Elba).

• Reflexions: - És una pel·lícula plena de diàlegs i de ritme tranquil però tens. - El final és controvertit i genera discussions, però ells insisteixen que el valor és el viatge, no el desenllaç. - Ideal per veure en cine i fer cinefòrum després, debatent què hauria de fer un govern en un cas així i com reaccionaríem cadascú de nosaltres.

"És la típica pel·li per parlar-ne un cop l’has vist, més que no pas per l’impacte del final en si."

La vecina perfecta (Netflix)

• Documental true crime guardonat amb el premi a millor direcció a Sundance.

• El seu valor principal és el muntatge: - Es construeix només amb imatges de bodycams policials, càmeres de cotxes patrulla i càmeres de comissaria.

• Fa reflexionar sobre: - Els conflictes veïnals aparentment petits que, acumulats, poden desencadenar tragèdies. - La particularitat de la societat nord-americana, amb el fàcil accés a armes i el racisme estructural.

El monstruo de Florencia (Netflix)

• Minisèrie de 4 episodis sobre un cas real que va commocionar Itàlia, equiparable a un "cas Alcàsser" italià.

• Punts clau: - Dirigida per responsables de Gomorra i ZeroZeroZero. - Es centra en una de les línies d’investigació: la trama sarda al voltant d’una pistola Beretta. - Molt ben ambientada i rodada, però es desvia bastant cap al drama familiar, deixant menys espai a la part policial.

• Malgrat les limitacions, recomanen donar-li una oportunitat; si al cap de mitja hora del primer episodi no enganxa, millor passar pàgina.

L’acompañante (Movistar+)

• Recordatori: des del 24 d’octubre està disponible aquesta pel·lícula a Movistar+.

• Ja en van parlar molt bé en un altre programa; ara la rescaten com a recomanació de visionat domèstic.

Asian Film Festival Barcelona

• Anunci de l’Asian Film Festival Barcelona, que se celebra als Cinemes Girona i també a Filmin.

• Dates aproximades: del 6 al 15 (novembre), amb una programació extensa de cinema asiàtic.

Los Tigres (estrena al 31)

• Nou thriller d’Alberto Rodríguez (director de La isla mínima, Grupo 7, Modelo 77).

• Protagonistes: - Antonio de la Torre - Bárbara Lennie

• Temàtica: - Seguiment de la feina perillosíssima dels bussejadors industrials en entorns petrolífers i portuaris. - Hi apareixen elements habituals de Rodríguez: trames de drogues, corrupció i moral ambigua.

• Recomanació clara d’anar-la a veure quan arribi a sales.

Los domingos – gran favorita espanyola

• Dirigida per Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos), presentada a San Sebastián i guanyadora de la Concha d’Or.

• Argument: - Família convencional amb una filla adolescent de 17 anys que anuncia que vol ser monja de clausura. - La pel·lícula explora la reacció de parents i germans, la por a "perdre la filla" i la tensió entre vocació i afectes familiars.

• Punts forts: - Direcció d’actors excel·lent. - Blanca Sorolla (la filla) es destaca com a interpretació revelació. - Patricia López Arnaiz (la mare) continua en un gran moment de carrera (ha fet Cinco lobitos, 20.000 especies de abejas, Singular, Los destellos, etc.).

• El tema pot semblar poc atractiu, però l’escriptura i la interpretació fan que als 5 minuts ja estiguis completament immers.

Springsteen’s "Delivery from Nowhere" (biopic musical)

• Biopic sobre Bruce Springsteen, centrat en el procés creatiu de l’àlbum Nebraska (1982).

• No és el típic biopic d’ascens-caiguda: - Més introspectiu i focalitzat en una etapa concreta que no pas en la cronologia completa.

• Tot i no funcionar gaire bé a taquilla, els comentaris que els arriben són molt bons i tenen moltes ganes de veure-la.

Altres apunts cinèfils i d’actualitat

• Esmenten Vicky Luengo treballant amb Pedro Almodóvar, indicant que venen projectes interessants.

• Recorden que s’acosta una nova entrega de Avatar, amb certa ironia i escepticisme sobre la necessitat de noves seqüeles.

• Comenten la traducció catalana de "Frankenstein" per Quim Monzó, que els ha despertat les ganes de rellegir la novel·la.

Tancament del programa i futur del podcast

• El nou format del programa és més lliure, menys estructurat, però molt carregat de recomanacions de cinema i sèries.

• No poden concretar periodicitat ni nom definitiu del format, però asseguren que tornaran amb nous episodis.

• Demanen a l’audiència: - Que interactuï amb ells a Instagram (missatges, comentaris, suggeriments). - Que continuïn anant al cinema, especialment a veure pel·lícules que mereixen pantalla gran (Frankenstein, La larga marcha, Los domingos, etc.).

"Família, salut i metratge. Gràcies per ser-hi, com sempre. Visca el cine."

Marcadors

Darrers podcast