01/12/2025

Òpera, Verdaguer i veus immortals

Ara i aquí

Visió general del programa

Aquest llarg espai de Ràdio Tordera combina diferents formats breus: butlletins informatius, falques promocionals, microespais culturals i un programa musical. El fil conductor principal del tram central és un monogràfic literari sobre Jacint Verdaguer, precedit per un especial dedicat a Santa Cecília i a la història i evolució de l’òpera i la música clàssica.

• A l’inici hi trobem un resum informatiu local i esportiu • Tot seguit, diverses falques de programes i publicitat • Un bloc central molt cohesionat dedicat a Santa Cecília, l’òpera, els corrents musicals i poètics • Un ampli recorregut biogràfic i crític sobre Jacint Verdaguer (1845-1902) • Tancament amb espais musicals de cançó internacional i breu perfil de Matt Monro

---

1. Bloc informatiu local i esportiu (0–70s)

1.1. Titulars d’actualitat

• Antaviana Joves es proclama campiona de Catalunya infantil de punts lliures a Olot • El ple aprova una moció d’En Comú Podem per reclamar a la Generalitat el desenvolupament de la carretera GI‑600 • Impàs administratiu a l’Ajuntament per falta d’interventor/a • Esquerra Republicana qüestiona un contracte menor de l’àrea de salut per possible conflicte d’interessos

1.2. Esports locals

• El Club Escacs Tordera es marca el repte d’impulsar els escacs entre el jovent • El CF Tordera i el Club Patí Tordera tornen a guanyar i miren amunt a la classificació • El sènior femení del bàsquet Tordera perd per només 6 punts contra el CB Grup Barna, destacant-se com la nota negativa del cap de setmana esportiu

---

2. Serveis, efemèrides i recomanacions locals (94–195s)

2.1. Dia, onomàstiques i serveis

• Recordatori de 1 de desembre: dia de Sant Eloi, Dia Mundial de la Sida, referència als presos per la pau i al Cyber Monday • Aniversari del naixement del narcotraficant Pablo Escobar (apunt d’efemèride internacional) • Informació de farmàcia de guàrdia (Farmàcia Marcobal a la plaça de l’Església) • Recordatori de recollida de poda i voluminosos a diverses zones (Can Mora, Can Fosques, Can Manresa, Mas Tió…), amb telèfon i WhatsApp de contacte

2.2. El temps i la dita popular

• Previsió meteorològica: cel serè, màxima de 15 °C; l’endemà, alguns núvols, mínima de 6 °C i màxima de 15 °C • Dita tradicional:

"Pel desembre tremola el vent i l'home més valent"

2.3. Necrològiques i memòria històrica

• Comunicació de la mort de Josep Llobet Codina, de 81 anys • Mirada enrere en tres escales temporals: - Fa 1 any: aprovació definitiva de la supressió de la taxa de 2 € del mercat dels diumenges - Fa 5 anys: el Consell Comarcal del Maresme demanava fons a l’ACA per a plaques solars a l’EDAR de Sant Daniel - Fa 10 anys: mort d’una dona de 54 anys en un incendi a l’urbanització Àgora Park

2.4. Recomanacions de la casa

• Es recomana recuperar a Tordera Ràdio a la carta l’espai “L’Alcaldessa Respon”, on es tracta, entre d’altres, el tema de les cases de fusta

---

3. Falques de programes i imatge d’emissora (160–316s)

• Promoció de diversos espais de Ràdio Tordera: - “Sentit i sensibilitat”, programa amb paraules i música seleccionada - “Ara i aquí”, magazín diari amb Rosa Maria Ruscalleda, que combina actualitat, opinió i consells pràctics • Reforç del lema corporatiu:

"Ràdio Tordera, l'emissora que t'escolta"

Aquest tram actua com a pont entre els butlletins informatius i els espais temàtics.

---

4. Especial Santa Cecília i història de l’òpera (316–347s)

4.1. Introducció a Santa Cecília

• Presentació del programa “A punt de sòlfa” • Es tanca un cicle especial dedicat a Santa Cecília, patrona dels poetes i dels músics • Es reivindica la naturalesa de l’òpera com a fusió de música i poesia

"En una òpera la poesia ha de ser la filla obedient de la música per força" — W. A. Mozart

Aquest marc introdueix una reflexió sobre la primacia de la música en el gènere operístic.

---

5. Origen de les notes musicals i el solfeig (376–485s)

5.1. De l’himne a Sant Joan a l’escala musical

• Es recorda el monjo benedictí Pablo el Diàcono (segle VIII), autor d’uns versos en llatí dedicats a Sant Joan Baptista:

"Ut queant laxis resónare fibris…" (fragment recitat i comentat)

• A partir d’aquest himne, Guido d'Arezzo pren la primera síl·laba de cada vers per designar les notes: Ut, re, mi, fa, sol, la

5.2. La incorporació del si i la por al tritó

• Anselm de Flandes substitueix el final Sancte Ioannes per si, creant la setena nota, fins aleshores evitada • Explicació del tritó: - Interval de 3 tons (6 semitons) - Percebut com a so dissonant i inquietant - Considerat «diabòlic» en el context eclesiàstic medieval

• L’Església associava la dissonància a allò caòtic i malèfic, defensant una música “bonica, harmoniosa i perfecta”

5.3. De ut a do

• Ja al segle XVII, Giovanni Battista Doni substitueix ut per do • S’estableix definitivament l’escala: do, re, mi, fa, sol, la, si

Aquest bloc ofereix un breu glossari històric del solfeig, connectant litúrgia, teoria musical i simbologia religiosa.

---

6. El bel canto i el verisme a l’òpera (485–810s)

6.1. El bel canto: tècnica i estètica

• Definició de bel canto com a estil de cant i òpera italià (finals del s. XVIII – mitjans del XIX) • Compositors clau: Rossini, Bellini, Donizetti • Característiques principals: - Bellesa sonora i línia de cant molt cuidada - So pur i control de la respiració - Ús d’ornaments i floritures vocals per embellir la melodia - Alta agilitat vocal i expressivitat emocional

6.2. Exemple musical: Rossini

• Es presenta l’ària “Anch’io son giovine”, per a mezzo-soprano, de l’òpera La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini • Interpretació a càrrec de Kirsten Scott, mezzo-soprano estatunidenca (1989), activa als grans teatres d’Europa i Estats Units • El programa deixa sonar un fragment com a exemple pràctic de bel canto

6.3. Introducció al verisme

• Definició de verisme com a moviment artístic i literari italià de finals del s. XIX • Fortament influït pel naturalisme francès • Característiques: - Realitat quotidiana crua i sense idealitzacions - Personatges de classes populars - Situacions límit, passions i conflictes socials

• Es llegeix el poema “L’aranya” d’Enric Larreula, on uns insectes, fascinats pel cant de l’aranya, acaben sent devorats; es comenta que, com al verisme, els mosquits i mosques “ho tenen molt cru”.

6.4. Verisme a l’òpera i Puccini

• Compositors veristes destacats: - Pietro Mascagni - Ruggero Leoncavallo - Giacomo Puccini (considerat parcialment verista en algunes òperes)

• Es destaca que el verisme trasllada a l’escenari: - Trames realistes - Conflictes humans intensos - Absència de decorativisme idealitzador

6.5. Exemple musical: Puccini

• S’escolta el duet “O soave fanciulla”, per soprano i tenor, de “La Bohème” • Intèrprets: Nicole Car (soprano) i Michael Fabiano (tenor) • El fragment il·lustra: - La tendresa i emoció lírica de Puccini - El pont entre melodia belcantista i sensibilitat verista

---

7. Avantguardes i la “mort de l’òpera” (1075–1177s)

7.1. L’avantguardisme musical

• Es defineix l’avantguardisme com un conjunt de moviments artístics i literaris de principis del s. XX que volen: - Trencar radicalment amb la tradició - Innovar i experimentar en formes i llenguatges - Apostar per la llibertat d’expressió i la provocació - Qüestionar les normes estètiques i valors socials vigents

7.2. L’òpera vista per l’avantguarda

• Cita d’Arnold Schoenberg:

"Si és art, no és per tothom, i si és per tothom, no és art"

• Es planteja que, per a l’avantguarda, el segon paradigma del s. XX és la “mort de l’òpera”: - No és que desaparegui l’òpera, sinó que la gran òpera de consens social, basada en codis narratius compartits, no és considerada prou radical

• Autors associats a aquest context: - Alban Berg i el mateix Arnold Schoenberg, situats en la ruptura - Richard Strauss, que tot i ser contemporani, es veu com a més lligat a la tradició

7.3. Exemple musical: Richard Strauss

• Es proposa escoltar l’ària per a tenor “Di rigore armato”, de l’òpera “Der Rosenkavalier” • Interpretació: Giuseppe Di Stefano • Serveix per mostrar una òpera encara plenament lírica, situada entre tradició tardoromàntica i nous corrents del s. XX.

---

8. Tancament de l’especial Santa Cecília (1300–1328s)

8.1. Verdaguer i Santa Cecília

• Es llegeix el poema “A Santa Cecília” de Jacint Verdaguer:

"Ocellet que cantes, que cantes d'amor, / deixa'm una estona ta cítara d'or…"
(fragment recitat, que associa música, fe i lloança)

• El poema vincula la música com a do diví i l’aspiració a un càntic per Nostre Senyor

8.2. Cloenda del cicle

• Es tanca la programació especial en honor de Santa Cecília amb un desig:

Que Santa Cecília ens faci veure com la vida és plena de música i poesia

• Invitació a retrobar-se el proper programa, reforçant el to festiu i devocional.

---

9. Espais institucionals i publicitaris (1355–1469s)

9.1. Notícies en xarxa

• Falca de “Notícies en Xarxa. Edició Matí”, que potencia: - Cobertura arreu de Catalunya - Diversitat d’accents i veus locals - Vocació de servei públic

9.2. Publicitat i recordatoris de programació

• Anunci del restaurant Sant Llop (Tocador Savinyà): - Recuperació de la cuina de muntanya (bolets, cassoles i brasa) - Obert de divendres a dilluns

• Falques corporatives de Ràdio Tordera: - Butlletins informatius de 4 minuts a les 9h i a les 18h - “La Particel·la”, programa de sardanes i música de cobla, dimarts de 21h a 22h, per 107.1 FM i web

Aquest bloc manté la presència de serveis i cultura popular dins de la graella local.

---

10. Monogràfic: “Catalunya 1901–1936, història d’un desengany – Jacint Verdaguer” (1469–2701s)

Aquest és el nucli central de contingut cultural del podcast: un recorregut bio‑literari i ideològic per la figura de Jacint Verdaguer, amb èmfasi en la seva relació amb la Renaixença, la política, la religió i el cas Verdaguer.

10.1. Infantesa i formació (1502–1634s)

• Verdaguer neix a Folgueroles (17 maig 1845 – 10 juny 1902) • Família modesta: - Pare que treballa la terra i la pedra - Mare profundament religiosa i lectora, clau en la seva formació

• És supervivent: només ell i dos germans (Miquel i Francisca) sobreviuen de vuit fills • La infantesa combina: - Jocs i feines domèstiques - Estudi i contacte intens amb la natura

• Estudia a Folgueroles i, als 10 anys, entra al seminari de Vic, camí que no és excepcional a l’època • El trajecte a peu fins a Vic li forma una percepció molt física del paisatge, que després traduirà en paraules • Fonts de llengua i imaginari: - Llengua de casa, heretada de la mare - Lectures de la biblioteca del Museu Episcopal - Cançons populars que canta i escolta

• D’aquest bagatge neix una literatura vital i orgànica, en diàleg amb: - Models neoclàssics - Mètrica castellana inicial

• Obres primerenques: - Amors d’en Jordà i na Guideta (abans de 1865, publicada pòstumament) - Dos màrtirs de ma pàtria, o sia, Lucià i Marcià (1865)

• Fins als 20 anys desplega: - Poesia tabernària i burlesca, per riure’s dels seminaristes - Una visió literària àmplia i eclèctica, sostinguda per una gran capacitat formal

10.2. Primeres tensions temàtiques i èxits juvenils (1634–1833s)

• Els amors i la poesia juvenil (idealització de la Roser del Mas d’Eures) anticipen: - Les tensions de “Gentil i Griselda” - La figura de “Flor de Neu” a Canigó (1886)

• Dos màrtirs de ma pàtria ja apunta al seu interès èpic que culminarà amb “L’Atlàntida” (1877)

• Destaquen els èxits als Jocs Florals de Barcelona (1865 i 1866), que el situen com: - “Esperança blanca” de la poesia catalana - Mascletó simbòlic dels ideals floralescos: fer pàtria i amor

• Crítics i acadèmics clau: - Milà i Fontanals - Marian Aguiló

Aquests intel·lectuals el veuen com el possible poeta nacional capaç de legitimar la Renaixença i connectar-la amb el romanticisme europeu.

10.3. Escriptor i capellà: una dualitat constant (1742–1870s)

• Verdaguer inicia en paral·lel: - Carrera literària - Carrera eclesiàstica

• Sempre viu una tensió entre dos mons: - El de l’amor humà (la pubilla del Mas d’Eures) - El de la vocació espiritual i sacerdotal

• La literatura esdevé centre vital i això es veu ja en textos com “La font del desmai” (1867), on: - La natura (rossinyols, mares de la muntanya, fonts, arbres) no és només decorativa - S’hi projecta un volkgeist romàntic: comunió entre poesia, natura i pàtria

• El 1870 és ordenat sacerdot, amb una primera missa molt simbòlica a l’ermita de Sant Jordi: - Entre un dolmen (element pagà) i un altar cristià - Imatge de la seva doble fidelitat: tradició pagana‑nacional i fe cristiana

"Verdaguer era i és un enorme poeta que també fou capellà"

10.4. Context històric i funció nacional (1870–2040s)

• Mentre Verdaguer ascendeix, el país viu un període convuls: - Sexenni Revolucionari (1868–1874) - Tercera Guerra Carlina (1872–1876) - Primera República Espanyola (1873–1874) - Restauració Borbònica (a partir de 1874) - Guerra de Cuba i pèrdua de les colònies (1896–1898)

• Les elits barcelonines veuen en Verdaguer el “prou home” capaç de refondre el mite del catalanisme conservador.

• El 1871 mor la seva mare, pèrdua que li provoca una ferida profunda: - D’ella ha après poesia popular i devoció cristiana, els dos grans motors de la seva vida

• Destinat a la rectoria de Vinyoles d’Orís, entra en una fase de solitud intensa: - S’hi llança a fons a la composició literària - Treballa “L’Atlàntida” i els Idil·lis i cants místics

• Comencen també els primers problemes de salut (cefalees) i es trasllada a Barcelona, on pot accedir a tractaments mèdics.

10.5. El tomb biogràfic: Comillas i “L’Atlàntida” (1976–2122s)

• L’atzar el posa en contacte amb els cercles del marquès de Comillas, una de les grans fortunes de l’Estat • S’ofereix com a capellà de vaixell i durant dos anys travessa l’Atlàntic nou vegades

De la "primera aigua de la Font del Desmai" a les "incommensurables aigües oceàniques"

• Aquestes travessies proporcionen el marc ideal per enllestir “L’Atlàntida”

• En acabar (1876), entra a dir missa diària al Palau Moja, residència del marquès de Comillas, i esdevé: - Primer capellà de la família - Després, almoïner

• El poeta passa de: - L’austeritat de la plana de Vic - A la “gàbia d’or” de la noblesa barcelonina

• El triomf de “L’Atlàntida”: - Guanya els Jocs Florals de 1877 - Èxit immediat i reconeixement internacional (traduccions al castellà) - Elogis de figures com Frédéric Mistral

• L’obra combina: - Factura clàssica amb trencall romàntic - Història (Colom, descobriment d’Amèrica) i mite (Hèrcules, enfonsament de l’Atlàntida) - Construcció d’una “Espanya naixent” que redimeix els pecats dels antics atlants

• El següent gran objectiu serà “Canigó”, el gran poema èpic pirinenc.

10.6. Viatges, mística i “Canigó” (2094–2233s)

• Des de la seva posició a casa Comillas, Verdaguer gaudeix d’una vida regulada i acomodada, que li permet viatjar molt: - Pirineus (escenari de Canigó) - Roma i llocs sagrats - Costa africana, Centre i Nord d’Europa (fins a Sant Petersburg) - Bèlgica, París, Terra Santa…

"Ara el poeta ja no camina per Folgueroles ni pel Seminari de Vic, ara camina per tot Europa i pels llocs sagrats de la seva devoció"

• Aquests viatges li amplien l’imaginari místic i sedimenten l’obra definitiva: “Canigó”

• Canigó es presenta com: - Poema catàrtic que uneix la geografia plana de la infantesa amb la verticalitat mítica de la muntanya - Peça que legitima la poesia catalana en l’àmbit europeu, malgrat el retard històric

• Però, com en el destí tràgic del protagonista de Canigó, el poeta viurà una caiguda al buit: el cas Verdaguer.

10.7. El viatge a Terra Santa i el gir espiritual (2189–2324s)

• Després de l’èxit de Canigó i la coronació com a poeta nacional per part del bisbe Morgades (Restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll, 1886), Verdaguer sent la necessitat d’un gran viatge espiritual: Palestina

• D’aquest viatge neixen: - El dietari de pelegrí a Terra Santa - La trilogia “Jesús Infant”

• Cap als 41 anys, Verdaguer ja ha: - Conreat la poesia popular - Escrit les epopeies nacionals (L’Atlàntida, Canigó) - Demostrat una gran finesa lírica i proximitat a les balades europees

• Ha complert les expectatives literàries i ideològiques del moviment renaixentista i del país que vol representar-se estèticament davant el món.

• El viatge a Terra Santa reforça: - El seu interès espiritual - Una línia de compromís religiós que el portarà a decisions arriscades com a almoïner dels Comillas.

10.8. Pàtria, fe i el naixement del “cas Verdaguer” (2300–2419s)

• L’edició de “Pàtria” (1888) mostra la seva pulsió patriòtica lligada a la fe cristiana, en consonància amb el cicle montserratí.

• Què és el cas Verdaguer?

És el conflicte públic, religiós i social que esclata quan el Verdaguer capellà i almoïner entra en col·lisió amb el poder eclesiàstic i econòmic del seu temps.

• A la dècada de 1890, en un context de crisi política, econòmica i social, Verdaguer accentua el seu compromís amb els pobres i oprimits: - Entén el maligne també com la pobresa - S’implica intensament en almoines i exorcismes (cas de Joaquim Pinyol, al carrer Mirallers)

• La seva relació amb la família Duran (especialment mare i filla) es percep com a escandalosa pels cercles de poder: - Hi reaccionen la Renaixença oficial, el bisbe Morgades, el marquès de Comillas i figures familiars i amicals

• Es configura una “tempesta perfecta”: el poeta nacional és vist com un element desestabilitzador, perquè la seva lluita espiritual contra el mal xoca amb els interessos burgesos i eclesiàstics.

10.9. Reclusió, endeutament i “En defensa pròpia” (2419–2565s)

• Verdaguer és acomiadat com a capellà‑almoïner del Palau Comillas • Per decisió del bisbe Morgades, és traslladat fora de Barcelona i reclòs al Santuari de la Gleva (1893–1895): - Viurà dos anys de confinament religiós i social

• Problemes greus d’economia personal: - Pèrdua d’ingressos - Endeutament per haver comprat la finca dels Penitents (Vallcarca) amb la idea de fer-hi un centre contra el maligne

• Davant d’aquesta situació, el 1895 adreça a la premsa barcelonina les cartes d’“En defensa pròpia”: - Reclama el suport de la “gent honrada” - El bisbe Morgades respon amb la suspensió a divinis (se li prohibeix dir missa)

• Amb una ploma esmolada, Verdaguer ataca els poders fàctics i situa el focus públic sobre: - La seva integritat moral - La hipocresia d’algunes institucions

• Rep suports de sectors modernistes crítics amb la burgesia, però també de sectors noucentistes que valoren la seva llengua i obra com a patrimoni clàssic català.

• El 1896 publica “Flors del calvari”, on condensa poèticament: - El seu dol profund - La ràbia i el sofriment viscut en el conflicte.

• El 1898 signa un document que li permet recuperar facultats sacerdotals, però ja no tornarà a la posició anterior de prestigi i influència.

10.10. Darrer tram vital i mort (2565–2701s)

• Després del conflicte, esdevé capellà de l’església de Betlem, a la Rambla, just davant del Palau dels Marquesos:

"Tant patir i al capdavall per passar d'una banda de la Rambla a l'altra", dirà irònicament el poeta.

• Els problemes de salut, sempre presents, empitjoren: - Tuberculosi irreversible - Esgotament físic i psicològic

• El noi d’ulls vius de la plana, que ha cantat muntanyes, mística i amors impossibles, ha envellit prematurament, encara que manté la mirada penetrant.

• El penúltim tram de vida el passa a Vila Joana (collserola, boscos de Vallvidrera), on intenta millorar la salut.

• Juny de 1902: mor envoltat de natura, no sense noves trifulgues d’interessos econòmics al voltant de la seva figura.

• L’enterrament és un esdeveniment de país: - Homenatges del Vaticà, Casa Reial espanyola, institucions eclesiàstiques i poder econòmic - Però sobretot, una impressionant manifestació de dol popular a Barcelona

• El cos és dipositat al cementiri de Montjuïc, però el programa remarca:

El poeta que es confon amb el poble i li torna la seva llengua i passions no mor, es fa etern.

• Es tanca el monogràfic amb els versos de “Muntanyes del Canigó”, símbol de l’elevació espiritual i nacional de la seva obra.

---

11. Espais de transició i falques diverses (2725–2997s)

• Crèdits («Sous-titrage Société Radio-Canada») i tancament d’un bloc • Nova falca de Ràdio Tordera amb el lema “l’emissora que t’escolta” • Presentació de “La tarda és a tres bandes” (dilluns, 18–19 h, amb Dolors Pinateli), programa de: - Lletres - Llibres - Cinema

• Anunci dels Dental Days de Dental Company (descompte del 20 % en tractaments durant el novembre i neteja gratuïta) • Reforç de marca: 107.1 FM, Ràdio Tordera • Recordatori que “Ara i aquí” és el magazín d’informació i consells de professionals de l’emissora.

---

12. Programa musical “El Repertori”: cançó internacional (2997–3533s)

12.1. Introducció al bloc musical

• Es presenta l’espai “El Repertori”, integrat dins del magazín de la casa • Objectiu declarant: - Oferir una selecció musical agradable per acompanyar les tasques del dia - Fer de la música la protagonista durant una estona

12.2. Natalie Cole

• Primera proposta: Natalie Cole amb el tema “Starting Over Again” (se’n fa menció encara que al presentador li surt “Stand up over again”) • Es destaca la seva veu preciosa i càlida com a punt fort del tall

12.3. Matt Monro

• Segona proposta: Matt Monro amb “Hello, Young Lovers” • Comentari biogràfic breu: - Nom real: Terence Edward Parsons - Nascut a Londres l’1 de desembre de 1932 - Mort el 7 de febrer de 1985 - Cantant anglès de música popular, reconegut internacionalment

• Aspectes destacats de la seva carrera: - Interpreta una de les cançons de la banda sonora de James Bond: “From Russia with Love” - Excel·leix en l’estil swing i en el registre de crooner a l’estil de Frank Sinatra - Inicis cantant en anuncis televisius i orquestres britàniques (com la de Cyril Stapleton) - Grava l’àlbum d’estàndards “Blue and Sentimental” (1957), punt d’inflexió cap a l’èxit

Aquest final musical dona al podcast un tancament lleuger i emocional, després del gruix històric i literari dedicat a Verdaguer.

---

Temes principals del podcast

• Actualitat local de Tordera (política municipal, esports, serveis, efemèrides) • Santa Cecília i la centralitat de la música i la poesia • Història de la música occidental: - Origen de les notes musicals i el solfeig - Evolució de l’òpera: bel canto, verisme, avantguardes • Grans compositors i intèrprets d’òpera: Rossini, Puccini, Strauss, Schoenberg, Berg • Jacint Verdaguer: - Infantesa i formació - Rol clau en la Renaixença - Grandes epopeies (L’Atlàntida, Canigó) - El cas Verdaguer: conflicte amb l’Església i les elits - Darrer tram vital i llegat com a poeta nacional • Cançó internacional: Natalie Cole i Matt Monro • Identitat de Ràdio Tordera com a emissora local de servei públic, cultura i entreteniment

---

Tags

• Ràdio Tordera
• Ara i aquí
• Informatius locals
• Esports Tordera
• CF Tordera
• Club Patí Tordera
• Club Escacs Tordera
• Antaviana Joves
• Carretera GI-600
• Esquerra Republicana
• En Comú Podem
• Santa Cecília
• Música clàssica
• Òpera
• Bel canto
• Verisme
• Avantguardisme musical
• Guido d’Arezzo
• Arnold Schoenberg
• Richard Strauss
• Giacomo Puccini
• Gioachino Rossini
• Nicole Car
• Michael Fabiano
• Giuseppe Di Stefano
• Jacint Verdaguer
• L’Atlàntida
• Canigó
• Renaixença
• Cas Verdaguer
• Bisbe Morgades
• Marquès de Comillas
• Flors del Calvari
• Pàtria
• Terra Santa
• Poesia catalana
• Notícies en Xarxa
• La Particel·la
• Sardanes
• Música de cobla
• El Repertori
• Natalie Cole
• Matt Monro
• Swing
• James Bond
• Cultura catalana
• Literatura catalana
• Història de Catalunya

Marcadors

Darrers podcast